Les cartes d'Hèrcules Poirot; Jaume Fuster

Literatura española contemporánea. Narrativa catalana. Novela de intriga. Personajes. Argumento

  • Enviado por: Ana Vinuesa López
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Fitxa de lectura:

Títol de l'obra: les cartes d'hèrcules poirot.

Autor : Jaume fuster.

Editorial: Edicions 62.

Any de la primera edició i lloc: Any 1983 en Barcelona.

Any de l'edició actual i lloc : Any 2003 en Barcelona

Nº de pagines: 92 pagines

Estructura: Parts: 4 parts en cada capítol.

Capítols: 5 capítols.

Biografia i obres de l'autor:

Jaume Fuster, nascut l'any 1945 en un barri popular de Barcelona
, de ben jovenet tingué molt clara la seva vocació literària. A catorze anys ja havia escrit la primera novel·la, fruit de la passió que sentia pels còmics, els llibres d'aventures i, sobretot, les pel·lícules de lladres va morir l'any 1998 a l'Hospitalet de Llobregat

Obres
Narrativa

Abans del foc Barcelona, Edicions 62, 1971

De mica en mica s'omple la pica Barcelona, Edicions 62, 1972

Tarda, sessió contínua, 3,45 Barcelona, Edicions 62, 1976

La corona valenciana València, Tres i Quatre, 1982

L'illa de les Tres Taronges Barcelona, Planeta, 1983

Les cartes d'Hèrcules Poirot Barcelona, Edicions 62, 1983

Les claus de vidre Barcelona, La Magrana, 1984

L'anell de ferro Barcelona, Planeta, 1985

La matèria dels somnis Barcelona, La Magrana, 1986

Sota el signe de sagitari Barcelona, La Magrana, 1986

Per quan vingui un altre juny Barcelona, Planeta, 1987. Reeditat a la Magrana el 1992

Quan traslladeu el meu fèretre Barcelona, Timun Mas, 1987

Vida de gos i altres claus de vidre Barcelona, La Magrana, 1989

Anna i el detectiu Barcelona, La Magrana, 1993

Micmac (amb Antoni Lloret) Barcelona, La Magrana, 1993

El Jardí de les Palmeres Barcelona, Planeta, 1993

La guàrdia del rei Barcelona, Edicions 62, 1995

La mort de Guillem València, Tres i Quatre, 1996

Les cartes d'Anna Barcelona, Barcanova, 1996

Biblioteca Jaume Fuster

Deu pometes té el pomer Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs Barcelona, Tusquets Editores, 1980

Lovecraft, Lovecraft Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs. Barcelona, Edicions 62, 1981

Negra i consentida Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs. Barcelona, Editorial Laia, 1983. Reeditat a La Magrana el 1991

Essa Efa Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs. Editorial Laia, 1985. Reeditat a Edicions 62 el 1996

Boccato di cardinali Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs. València, Tres i Quatre, 1985

Misteri de reina Amb el Col·lectiu Ofèlia Dracs. València, Tres i Quatre, 1994

Teatre

Les cartes d'Hèrcules Poirot Barcelona, Edicions 62, 1983.

Resum de cada capítol.


Capítol 1

Escrivia en poirot a la Mrs. Christie de quant havia arribat i per quina raó hi havia anat a aquell racó del Pirineus, de com era el temps , el paisatge, de tot el que hi havia deixat a Londres i l'únic misteri que les hauria preparat l'hostalera per l'àpat.

S'acosta la senyoreta Puig cap a la taula del senyor poirot on era escrivint, per parla amb ell de com parlava el català en senyor poirot i com de bonic hi era el dia i d'on era el senyor poirot i d'on era ella.

S'acosta la senyoreta Enriqueta amb dues taules de pa i vi. Parlant tots tres de com parla el català en senyor Poirot.

Arriben el Jaume i Mariona Estivill i parlen de si ell era entranyer i d'on era i que idioma parlava .

Capítol 2

Truquen al telèfon i el senyor Jordà contesta

Era una tal Alberta i que la Guardia civil no hi arriba, que plou i que necessita vigilància s'ha tallat.

En Llopis, la senyoreta Puig, en senyor poirot , Jordà, Gombreny, Mossèn, senyor Estivill i alguns mes parlaven de que fer , per que plovia i havien dit que no hi podien sortir fins demà al matí en de fer guardià per que ningú surtis .

En senyor i a senyora Jordà, Meritxell, Salvador Gonbreny, Carles Llopis, senyo i senyora Estivill Mossèn Pere Jaume i Peret esperaven al senyor Poirot, parlaven dels nens i del senyor Poirot .

Capítol 3

En Salvador Gombreny i Enriqueta volen escapar però el Gombreny no deixa sortir a l'Enriqueta. Es queden tots dintre.

Parlen el Gombreny i en poirot de havien matat a un home hi havia una ferida bruta. Han demanat que baixin els hostes

La Senyora Jordà i en Poirot parlen de l'assassinat, en Poirot sospita d'en Lluís i la senyora Jordà es posa a plorar. Arriba la senyoreta Puig i la senyora Jordà surt del menjador .

En Poirot i la Senyora Estivill parlaven de com avien dormit els nens amb tant de soroll i tenien por. En Poirot parla amb alguns sobre si estaven dormint quan es va produir l'assassinat, en Mossèn Pere a escoltat un soroll.

Capítol 4

En Senyor Poirot escriu una carta a l'agatha explicant com eren els hostes i que ell resoldrà el crim. Ningú volia estar en la sala. En Poirot parla amb el senyor Gombreny del senyor Pastor, que sembla que estava malalt . En senyor pastor prenia penicil·lina.

El Mossèn rep un tir, en Poirot acudeix desprès d'en Gombreny que s'acosta al cos que es troba sobre la pica i descobreix que es viu, Poirot troba un arma a terra i se la dona a la senyoreta Puig, examinen el lloc i porten al ferit a la sala.

Apareix el senyor Jordà que ve de fer al llits, es dona compta de la pistola i es posen a parla d'ella , no la havien vist mai i era mol antiga, truquen per telèfon i els diuen que els guàrdies civil vendran a primera hora de la tarda. El doctor informa de que la ferida es superficial i no porta perill, la senyora Estivill diu que el seu marit va comprar dos pistoles com la que havien trobat i també troben en falta al senyor Estivill desprès de un minuts el senyor Jordà a trobat al senyor Estivill a la cambra del senyor Pastor estirat a terra amb un fort cop al cap. Porten el estoig de les pistoles i veuen que hi falten dues pistoles una la tenen els i l'altre no ho sabien, en Poirot diu que ja ha resolt el cas i diu que avisin a tothom per ha d'explicar-los-ho tot.

Capítol 5

Acusen al senyor Estivill de la mort de les dues víctimes. Mossèn Pere Jaume l'acusa perquè el va veure al Brollador, l'hi comencen a interrogar .

Parlen de que elles l'assassí i que la senyoreta Puig va cometre un error.l a Guardia civil ja ha arribat per fi tots comencen a tranquilisarse.

Les vacances s'han acabat tothom torna a la seva casa y Poirot als seus casos. L'assassí es el Mossèn Pere Jaume.

Descripció dels personatges.

Hèrcules Poirot: Físicament: Duu mostatxos recargolats.

Psicològicament: El seu comportament no respon a cap registre psicològic .

Senyoreta Puig: Físicament: cinquanta anys i barcelonina fins al moll de l'os.

Psicològicament: Es molt llesta

Senyor Jordà: Físicament: i cinquanta anys, es un muntanyenc típic.

Psicològicament: Rossenc

Senyora Jordà: Físicament: Cerdanya galtavermella

Psicològicament: Afable.

Enriqueta Jordà :Físicament: vint-i-pocs anys, dama jove.

Psicològicament: Esta enamorada

Salvador Gombreny .:físicament : Un tipàs d'home.

Psicològicament: galant

Mossèn Pere Jaume: Físicament: capella de sotana.

Psicològicament: te un comportament de clergue.

Francesc Estivill: Físicament: frega la quarantena.

Senyora Estivill: Físicament: es delicada.

Psicològicament: Es una mica bleda i plora per no res.

Jaumet i Mariona: Físicament: ella porta tirabuixons.

Psicològicament: Només pensen en jugar.

Espai i temps:

Espai: la sala d'estar del balneari, habitacions, menjador, cuina, brollador.

Temps: esta ambientada en la postguerra

Gènere de l'obra:

Esta escrit pel teatre, misteris i suspenses .

Comèdia, drama, acció, musical.

Qui va ser Agatha Cristie.

Va ser una escriptora de misteri molt famosa.

A l'obra es amiga d'en Hèrcules Poirot.

Conclusió del treball.

Estan en un balneari, comença a ploure i maten a una persona mentre tots dormen menys l'assassí i les dues víctimes. També intenta matar a un altres dos hostes.

Continuació de la novel·la

El senyor Poirot va a casa i al cap de dos dies te un cas s'han trobat a un riu una noiaj ove , l'han matat a la seva casa l'an violat i l'han apuñalat a l'esquena

Opinió personal justificada

No m'agrada perquè es molt complicada de comprendre i perquè no m'agrada el suspens .

Bibliografia

Les cartes d'Hèrcules Poirot

Encarta 2005

2