Leni Riefenstahl

Cinematografia. Actriu. Directora. Característiques de les seves pel·lícules. Hitler. Nazisme. Filmografía comentada

  • Enviado por: Marc123
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
publicidad

METODOLOGIA

Per que hem triat aquest tema?

El tema triat pel treball monogràfic del nostre grup ha estat la cineasta Leni Riefenstahl. A part d'haver-ho treballat a classe, tot i que no molt extensament, ens ha semblat una figura curiosa dins la història del cine i ens hem interessat per la seva creació i la seva relació amb el règim nacionalsocialista (més concretament amb el propi Adolf Hitler). També pensem

Estructura del treball

El tema l'hem dividit en quatre parts:

  • La biografia de la cineasta; on expliquem la seva vida com a directora i les seves etapes.

  • Les característiques generals i tècniques dels films.

  • Filmografies comentades de l'autora; comentem algunes de les seves pel·lícules més importants segons el nostre criteri (Das blaue Licht, Der Sieg des Glaubens, Tag der Freiheit - Unsere Wehrmacht, Impressionen unter Wasser, Tiefland, Olympia, Triumph des Willens).

  • Especial atenció a el film El triunfo de la voluntad”.

  • Conclusions.

  • Recerca de informació

    Per trobar informació per realitzar el treball ens hem hagut de basar en internet pràcticament en tota la seva totalitat (sempre descartant aquella informació poc fiable o confusa). Hem comptat amb algun llibre sobre ella però ha estat complicat, ja que la biblioteca de la universitat no té gaire cosa i a les altres on vam buscar no hi havia res relacionat amb la directora.

    1. Biografia / Orígens i etapes

    Nascuda a la capital alemanya (Berlín) l'any 1902 va començar la seva carrera ja de ben jove com a ballarina, però una lesió patida al menisc va fer que s'allunyés temporalment de l'escena. L'any 1924, després d'haver vist una pel·lícula sobre els Alps dolomites es va posar en contacte amb Arnold Fank, amb qui va treballar durant molts anys i va ser gràcies a ell que va poder començar la seva carrera cinematogràfica com actriu així com aprendre a manejar les càmeres.

    Va ser el film d'Eisenstein L'acuirassat Potemkin el que la va captivar i va fer que es decidís definitivament pel món del cine.

    http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/figurasriefensthalt.htm

    http://www.ojosdepapel.com/Index.aspx?article=2880

    1. Biografia:

    Va néixer a Berlín el 22 d'agost de 1902. Va estudiar pintura i des de molt jove va dedicar la seva carrera com a ballarina però una lesió al menisc va ser la causa de una parada temporal a la escena.

    Al 1924, després de veure la pel·lícula del director Arnold Fank, va decidir posar-se en contacte amb ell i tot seguit va protagonitzar diferents pel·lícules del director com per exemple: “El monte sagrado” . Duran aquest anys de col·laboració amb el director alemany no nomes va aprendre a treballar i utilitzar la càmera sinó que va consolidar la seva carrera com actriu arribant a tenir una consolidació que va estar a punt de fer-la arribar a Hollywood.

    Però Leni no nomes va voler centra la seva vida cinematogràfica com actriu. Al 1932 va dirigir la seva primera pel·lícula “La luz azul”, film que després de ser premiat a la mostra de Venècia va fer a la directora famosa internacionalment. Arrel d'aquests esdeveniments Hitler la va volgué conèixer el 30 de Gener de 1933 abans de pujar al poder.

    Amb la fugida dels principals directors Alemanys del país, Leni es consolidà com la principal cineasta del regim. Hitler va causar un gran impacte a la seva carrera com actriu i com a directora ja que seguidament va dirigir dos documentals sobre el congres del partit, La victoria de la fe (1933) i El triunfo de la voluntad (1936).

    Per fer callar critiques d'alguns generals de Hitler, va gravar un curt sobre la Wermacht, i per aquest motiu la cineasta va viatjar a Espanya per rodar “ tierra baja” que quedaria aparcada al cap d'un temps per falta de finançament.

    Amb Olimpíada , una epopeia sobre els jocs Olímpics de Berlín (1936) va obtenir el reconeixement del govern i del poble nazi. A l'hora aquest film va rebre diferents reconeixements, molt bona crítica i un lleó d'Or al Festival de Venècia. Aquest pel·lícula va ser estrenada el dia del 49 cumpleanys de Hitler en sessió privada (1938).

    A causa d'aquests esdeveniments i a diferència de tots els cineastes de la època, Leni Reifenstahl al 1942 va obtenir tots els recursos tècnics i econòmics necessaris per poder seguir gravant tierra baja, per la qual, va fer construir a Alemanya una aldea d'estil Espanyol. La contractació en aquest film de un grup de gitanos la va portar posteriorment a ser jutjada per haver-los extret del camp de concentració i haver-los utilitzat com esclaus.

    Degut els diferents bombardejos sobre Berlín es va traslladar junt amb tot el material de les seves pelicules a Kitzbühel (Àustria).Després del final de la guerra va ser detinguda i interrogada per l'exèrcit nord-americà.Aquest no nomes la va detenir sinó que a demes va confiscar la seva casa i totes les seves possessions, entre elles les copies de les seves pel·lícules. Tot seguit, després de ser alliberada del exèrcit nord-americà va ser detinguda per una guarnició Francesa, la qual va confiscar tot el seu material fotogràfic. Al 1944 va viure alguns mesos a la misèria.

    Més tard va ser reclutada durant tres mesos en un manicomi, en el que se li va aplicar electroshok per desnazificar-la.

    Posteriorment, entre 1945 i 1948 va ser jutjada en 4 ocasions a instancia nord-americana i francesa va sortir amb veredicte favorable que reconeixia la no implicació amb el partit de Hitler i la seva relació era purament professional. Després de diferents judicis va aconseguí recuperar totes les seves pertinences, junt amb tots els seus rotllos de pel·lícula. Vint anys després va aconseguir muntar i acabar amb tierra baja.

    Amb 60 anys va decidir viatjar al Àfrica tot i els diferents perills i les adverses condicions per fotografiar la tribu “dels nuba”. Per poder fotografiar i filmar aquesta tribu va aconseguir integrar-se i aprendre el seu idioma. Amb la col·laboració de Horst Kettner, al 1968, es va introduir en territoris desconeguts i aconseguir filmar diferents tribus que mai havien tingut contacte amb el mon occidental. Aquests reportatges fotogràfics van ser publicats a les revistes “Stern” , “ The Sunday Times Magazine” i “ Paris match” entre altres. Al 1974 i 1976 va publicar dos llibres anomenats: “El último de los Nuba” i “La tribu de los Kau”.

    En la última etapa de la seva vida va decidir eliminar al ser humà de les seves fotografies i filmacions. Va aprendre als 72 anys a fer submarinisme i va començar a filmar les profunditats del mar, un tema que va servir per il·lustrar dos llibres anomenats: “Els jardins de coral” i “les meravelles sota l'aigua

    En 1987 Leni Reifenstahl va publicar les seves memòries que van ser publicades a 13 països i van tenir una gran repercussió mediàtica al Japó i a EE.UU.

    El 22 d'agost de 2002, el dia que Leni compleix 100 anys, s'estrena la seva pel·lícula Impressionen unter (impressions aquàtiques) . Un documental on es mostra la vida en els oceans.

    Va morir 8 de setembre del 2003 amb 101 anys.

    2. Característiques generals i tècniques

    Són moltes les coses que podríem dir respecte els trets més significatius dels films de Leni Riefenstahl, ja que en tots ells es donen unes constants que es repeteixen i que la posicionen en el rang d'una de les millors directores de la història del cine. El factor comú de totes elles, però, és donar una bona imatge del règim, mostrant la superioritat quasi divina de Hitler (i el seu immens domini de les masses). Quins recursos fa servir per aconseguir-ho?

    Naturalesa

    Ja des dels seus inicis (Das Blaue Licht) es fàcil adonar-se que la naturalesa és un tema tòpic en la seva carrera, i és que ella declara sentir-se molt atreta per la grandiositat i la bellesa de lo natural. Així doncs, aquesta natura serveix com a teló de fons o escenari per un règim nacionalsocialista que s'hi mou imperant i triomfador i que de fet, no deixa de ser una forma bastant visual de parlar sobre la suposada “selecció natural”, teoria bastant explotada en el discurs nazi.

    Aquesta combinació es pot observar en molts dels seus films, però és especialment visible a una de les seves obres mestres, Olympia (1936), on els diversos equips s'entrenen i descansen en una localització plenament rodejada de naturalesa, corren entre la boira i entre els arbres, etc. La bellesa sempre té a veure amb la naturalesa i la seva èpica, i moltes vegades ella mateixa és la protagonista, com per exemple el reflex d'un llac per fer panoràmiques des del reflex del cos d'un atleta tirant-se a l'aigua, amb una figura quasi perfecte, fins un pla en el que es veu l'atleta capbussant-se dins el llac.

    Música

    La música és una altre dels factors decisius a l'hora de crear l'ambient esperançador i pròsper que es buscava, sempre de caràcter wagnerià, és l'encarregada de proporcionar heroïcitat a actes que actualment no ens inspiren precisament sentiments positius.

    En el cas de la pel·lícula Der Sieg des Glaubens (1933) podem veure la importància de l'audio, i és que el documental comença amb les imatges d'un poble en runes i dessolat, de carrers estan buits i sense rastre de població. La càmera es passeja per la ciutat mentre sona una música trista que aboca a la tragèdia, fins que de sobte, aquesta canvia radicalment per una de més positiva; d'esperança. Just en aquest instant, amb una panoràmica, es mostra la construcció d'una grada pel públic que ha d'assistir al congrés del NSDAP, i és a partir d'aquí quan es comença a veure gent passejant pels carrers, netejant els edificis i la ciutat, així com plans mes elaborats, contrapicats de banderes Nazis, etc. L'arribada dels soldats nazis es fusiona en aquest ambient de festa; la música és una marxa militar, els soldats riuen mentre nens aixequen el braç en salut nazi i s'usen plans bastant tancats per augmentar l'expressivitat.

    Adolf Hitler i la seva imatge

    Sens dubte, l'autèntica figura estrella dels seus films. Hitler és una figura que apareix sovint en les seves pel·lícules, t i que en un principi es diu que es mostrava reticent a sortir durant gaire estona, i a l'hora de mostrar-lo l'autora fa servir sense contemplacions el primer pla amb un clar valor dramàtic, però també amb una intenció humanitzant, mostrant al món una faceta agradable i positiva del personatge que moltes vegades acompanyada per un lleu somriure. No es tracta només de donar una imatge intimidadora del règim, que també, sinó de fer patent la vessant més sensible i humana per tal de convèncer a l'espectador que la causa que s'està tractant val la pena.

    Tècnica i Muntatge

    Potser l'apartat que dóna més de sí i té més interès com a estudiants d'audiovisuals que som, a part de que podem torbar multitud d'exemples en referència a l'edició (que a l'època era quelcom molt difícil de fer amb èxit i per això es va admirar tant la seva obra). Tal i com ja hem dit abans, la naturalesa sempre hi és present i en aquest cas no és una excepció, ja que a l'hora de dur a terme les transicions entre imatges aprofita, per exemple, el pas d'un arbre per davant l'objectiu de la càmera i amb ell canvia de pla i també de música (escena d'Olympia) o fa servir la càmera lenta, per mostrar com Junta, interpretada per Leni Riefenstahl, cau al buit en l'intent d'escalar la muntanya (escena de Das Blaue Licht).

    Aquesta transició que fa de les imatges és en pro de donar un significat més profund a l'obra, de manera que no es fa estrany veure escenes que es difuminen i barregen amb d'altres o transicions d'una durada més que considerable. Posem per exemple el documental Tag Der Freiheit (1935) en el qual apareixen uns avions sobrevolant el cel. Aquesta imatge es mescla amb d'altres també de tropes aèries, fins que finalment es comença a introduir, sobreposada, una bandera amb una esvàstica. És a dir, que a mesura que l'escena dels avions va desapareixent es dóna pas a la de la bandera, i quan aquesta ja es veu amb claredat es produeix un retorn als avions, superposats els uns sobre dels altres. Finalment, la pel·lícula acaba amb la imatge d'aquella mateixa bandera nazi i amb una fosa en negre.

    Seguint centrats en el mateix documental, hi podem comprovar l'ús que fa Leni Riefenstahl del contrapicat. Té lloc en diversos moments, sobretot quan surten banderes del règim, i amb aquesta tècnica aconsegueix una clara sensació de superioritat. Utilitza també alguns plans de soldats alemanys a contrallum, en els quals només es veuen les siluetes mentre van passant amb una marxa militar, creant així una sensació d'heroisme.

    La directora també ens mostra imatges gravades des del mateix camp de batalla, de la preparació i execució d'un atac. Es veu com arriben els soldats amb motos amb sidecar i salten al camp de batalla, imatges que són gravades des de lluny. Desprès ens ensenya encara amb més detall les accions que fan a primera línia de foc, però aquestes ja gravades al costat mateix de l'acció: primers plans de soldats al terra disparant, grups de soldats amagats darrere de petits canons evitant els trets de l'enemic, la graduació per disparar una bateria aèria intercalant el pla general o pla sencer, i el pla detall (aquesta acció ens la mostra utilitzant la tècnica del pla-contrapla: ensenya el canó apuntant al cel, desprès els avions, i desprès torna a mostrar-nos el canó. Cada pla té una funció bastant concreta i no hi ha material gratuït o desaprofitat).

    Destaca en algunes de les seves pel·lícules en magnífic muntatge, especialment a “Olympia”, on comença amb unes imatges aèries on hi van sortint els noms de les ciutats i les seves banderes corresponents amb imatges sobreposades dels atletes que porten la torxa i escenes de la ciutat corresponent. També es veu la qualitat del muntatge quan mostra les restes de l'antiga Grècia amb diferents plans, entrant i sortint del Partenon, utilitzant plans detall de les diferents escultures. Utilitza vàries panoràmiques per passar d'una escultura a una altre. Aquestes són molt lentes de manera que els hi dóna un ambient de grandesa..

    Culte al cos

    Potser és la part més destacable de totes, donat que és quasi impossible parlar de nazisme sense involucrar el culte al cos i a la perfecció estètica, i menys encara quan es tracta d'art. D'aquesta manera en cadascuna de les seves pel·lícules trobem innumerables referències al cos i a la bellesa, entesa com la perfecció establerta per grecs i romans, deixant de banda poder considerar com a bell o bonic un cos desproporcionat o errat.

    Altra vegada caldria parlar d'Olympia, el documental de culte al cos per excel·lència, que mostra durant minuts cossos esculturals i musculats saltant des d'un trampolí i caient dins l'aigua. No hi ha lloc per la imperfecció ni tampoc lloc per uns cànons que no s'ajustin a una òptica purament nacionalsocialista i sempre tenint en compte el factor “raça ària”, que representa allò pur i noble, l'autentica essència de la bellesa tal i com ells la entenien.

    3. Filmografia comentada

    Leni Riefenstahl va ser una artista que va poder desenvolupar una llarga carrera fílmica, fins i tot després de la desaparició del règim nacionalsocialista, malgrat que posteriorment va ser durament criticada i apartada del sector pel suport que havia donat a aquest. Tot i això, podem afirmar que la seva carrera no acaba fins el dia de la seva mort, i és que mai va deixar de crear, ja fos a través del cine o de la fotografia.

    En aquest cas, però, hem volgut centrar-nos únicament en la seva faceta com a directora i deixar de banda, per tant, totes les seves altres incursions al món artístic, també importants però no tant destacades. Cal dir, per això, que la seva iniciació al cine va començar bastant abans, on ja feia d'actriu en diverses pel·lícules, entre elles s'hi troba Der Heilige Berg (La Muntanya Sagrada) dirigida per Arnold Fanck.

    Das Blaue Licht (1932)

    'Leni Riefenstahl'
    El film debut com a directora després d'haver participat com actriu en diverses pel·lícules. En ell ja es deixa veure el seu potencial com artista i sobretot la seva capacitat de recrear paisatges naturals i mostrar la bellesa i grandiloqüència de la muntanya.

    A nivell comercial va tenir un èxit moderat però va ser ben acollida per la crítica, sobretot per aquelles publicacions afins a la dreta més que no pas les contràries, que va fins i tot arribar a burlar-se del seu esforç. Cal destacar que amb aquesta pel·lícula va aconseguir guanyar la medalla de plata del Festival de Cine de Venècia.

    Sinopsi: Junta és una noia que viu sola en una muntanya molt particular, ja que el seu cim brilla una llum blava durant les nits. Els habitants del poble, que tenen por davant l'estrany fenomen i que el relacionen amb la bruixeria acaben pensant que ella és una bruixa i decideixen no mantenir-hi contacte. Només un home s'atreveix a acostar-se a la jove, i ambdós es veuen atrets mútuament. La història d'amor acaba trencant-se quan ell, que la segueix fins el cim, descobreix què s'amaga darrera el misteri de la llum blava.


    Der Sieg des Glaubens (1933)

    Aquest va ser el primer documental que va realitzar (ella n'era tant la directora com la guionista), on ja comptava amb el suport del Ministeri de Propaganda Alemany, tot i la radical oposició d'alguns oficials davant el fet que fos una dona la escollida, però que a més ni formava part del NSDAP (Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany). Com a conseqüència, els centenars d'impressions de la pel·lícula que hi havia pels carrers van ser destruïts amb la intenció que aquesta resultés un fracàs. Sense massa resultat, el film va ser promocionat de forma entusiasta per part del règim, que va decidir tornar a volcar la seva confiança en ella per la realització del què seria el seu pròxim documental, Triumph des Willens.

    Sinopsi: Es tracta d'un ambiciós film documental que explora el Cinquè Congrés del Partit nazi, ubicat a Nuremberg l'any 1933 i rodat de manera cronològica. Va prescindir de la veu en off i només consta d'alguns títols explicatius per guiar l'espectador. Les diverses activitats capturades directament de la mà de Riefenstahl inclouen l'arribada a l'aeroport d'Adolf Hitler i la seva trobada amb convidats d'importància, així com marxes massives de les SA i un discurs de Hitler amb motiu del desè aniversari del moviment nacionalsocialista.

    ~Triumph des Willens~

    Direcció: Leni Riefenstahl Guió: Walter Ruttmann Fotografia: Sepp Allgeier Muntatge: Leni Riefenstahl Música: Herbert Windt, Richard Wagner Productora: Leni Riefenstahl Producció: Leni Riefenstahl-Produktion, Reichspropagandaleitung der NSDAP Duració: 114 minuts

    Orígens

    Havent realitzat prèviament el documental Der Sieg des Glaubens, Riefenstahl va ser encarregada de rodar un altre documental que narrés i descrivís la Festa Major del NSDAP l'any 1934 a Nuremberg.

    El documental

    Queda clara a qui va adreçada la pel·lícula i quines són les intencions que s'amaguen darrera seu. La frase “feta per nazis, per a nazis i sobre nazis” (paraules del propi Adolf Hitler) sintetitza de manera contundent el sentit global del film, i és que bàsicament i a resumides comptes, es tracta d'això. Amb una mestria absoluta, Leni Riefenstahl té clars els seus objectius i quina reacció vol crear davant l'espectador, i és que aquest film és, probablement, el major documental polític mai creat. En ell s'hi ha de veure reflectida la prosperitat de la nació alemanya després d'haver sofert fortes humiliacions (en forma de tractat) acabada la I Guerra Mundial, i s'ha de presentar a Adolf Hitler com únic possible salvador del país. Només començar es disposa un cartell a la pantalla amb les següents paraules <>

    Comptant amb un equip de realització immens per l'època, l'autora comença el documental amb unes escenes aèries i mistificadores del règim. Els avions, que sobrevolen les ciutats i els camps (?), despleguen les seves ales entre els núvols, il·luminats per un Sol imponent. Queda ben cla que la fotografia és un factor decisiu en El Triomf de la Voluntat, i és també una fotografia moltes vegades atrevida, que mostra la esplendor de les joventuts hitlerianes amb primers plans bastant agosarats i juga amb objectius especials per tal de deformar la imatge. Hitler descendeix dels cels per posar els seus peus a terra ferma, on és aclamat per multitud de gent en una arribada triomfal. El desplegament de càmeres segueix al Führer mentre es desplaça en cotxe pels carrers de Núremberg, de la mateixa manera que es van enfocant les mans alçades de totes les persones presents.

    Es fa un ús subjectiu del so (augmentant el so ambient perquè estigui per sobre de la música) que crea una “falsa” sensació d'eufòria col·lectiva amb motiu de l'arribada del Führer. En les imatges veiem com l'adoren, ja sigui seguint-lo per la ciutat amb una comitiva, organitzant una concentració davant l'hotel on ell descansa o entregant-li les ofrenes per part dels agricultors del país, vestits amb robes tradicionals. És aquí on podem veure la insistència a l'hora d'ensenyar imatges agradables de Hitler; primers plans rient i sentint-se afalagat per les ofrenes.

    Mentre es passeja per la ciutat amb la comitiva la música és triomfal, i es van intercalant plans des del cotxe amb primers plans de nens rient amb el braç alçat (en representació al que ha de ser el futur de la nació). L'ambient d'eufòria i alegria col·lectiva arriba a ser exagerat, mentre l'autora intercala plans escorç de Hitler des del cotxe amb el braç lleugerament aixecat amb plans on es veu el públic imitant la salutació, fet que crea certa sensació de submissió envers el Führer: ell saluda i tots el saluden imitant el seu gest. Cal destacar alguns plans tancats de la seva mà alçada, que augmenten aquesta sensació de domini, i també com es preocupa de ressaltar la vestimenta militar dels soldats, tot i que només en algunes parts. Durant la serenata nocturna y concentració de gent davant l'hotel de Hitler, hi ha torxes i banderes com si d'un ritual es tractés.

    A continuació s'inicia un nou dia a Nuremberg, amb diferents plans d'una finestra amb flors, una altra on oneja una bandera nazi, panoràmiques lentes des del riu on veiem les façanes decorades amb simbologia nacionalsocialista, etc. Es també l'inici d'un nou dia per les joventuts hitlerianes, que acampen a les afores de la ciutat, en un ambient organitzat però també distès i carregat d'alegria i positivisme. Amb aquestes imatges es plasma la recuperació de la moral alemanya i l'esperança d'aquells que pujaran el país i lluitaran per ell quan els altres ja no puguin. Hitler passa a saludar les joventuts en principi d'una manera seriosa i ordenada però en alguns moments també informal, ja que para a xerrar amb algún dels soldats i bromeja.

    Una de les parts més importants del documental són tant els discursos dels diferents dirigents com els discursos del propi Hitler, on s'utilitzen diverses càmares i plans bastant elaborats i on la improvisació no hi té cabuda. Quan se'ns mostra a Hitler escoltant les paraules dels seus camarades sempre es fa servir un contrapicat, i podem dir que quasi tots els discursos són iguals, tècnicament parlant, amb símbols nazi intercalats. A més, en la majoria, els plans cada vegada es van fent més tancats per augmentar l'expressivitat a mesura que el discurs pren mes força. Importantissim el de Hitler, que és probablement el discurs amb més força de tots. Tant al entrar a l'estadi com al acabar el discurs, Hitler es fa un bany de masses.

    Finalment, la cerimònia de clausura de les activitats del dia del partit, al Palau dels Congresos, comença amb un pla general des del fons de la sala i un passadís central amb públic als costats, pel qual Hitler arriba. Aquest pla té molta profunditat i el Führer es dirigeix al fons de la sala, on hi ha disposada una bandera amb el símbol nazi, mentre la música segueix el seu estil triomfal i grandiloqüent. Leni Riefenstahl aconsegueix en aquest documental donar la sensació d'unitat, organització, orgull i esperança de la població alemanya a través de la figura d'Adolf Hitler i tot el partit nacionalsocialista.

    Tag der Freiheit - Unsere Wehrmacht (1935)

    Ens trobem en el tercer documental dirigit per Refienstahl, constatada ja com una experta en el gènere, valorada per molts i menyspreada per altres, que aquesta vegada decideix centrar-se més en la vessant militarista del règim. La pel·lícula va ser considerada com a perduda després de la II Guerra Mundial, però posteriorment als anys 70 es va trobar una copia incompleta que revela certes introduccions expressionistes en la tècnica fílmica, precedent del que seria la seva gran obra Olympia. La duració d'aquest film és escassa (no passa dels trenta minuts), però suficient com per acontentar, altra vegada, els desitjos del Führer i del poble alemany.

    Sinopsi: A warning of things to come is given in this featurette depicting a mock battle staged by German troops durant les coloristes cerimònies a Nuremberg al dia de les forces armades alemanyes al 1935. La càmera segueix els soldats des de la seva preparació al matí a la seva ciutat campal mentre marxen cantant cap a la vasta parade grounds on els espera una guerra simulada, incloent infanteria, cavalleria, infanteria aèria i armes d'assalt, així com la primera aparició pública of Germany's new forbidden tank is presented before Hitler and thousands of spectator

    Olympia (1938)

    Probablement la pel·lícula que més fama ha captat i no en va, tot i no ser motiu central d'estudi del nostre treball. En aquest cas va ser la mateixa Riefenstahl qui va proposar el projecte, que acabaria convertint-se en un treball sense precedents, i és que cal tenir en compte que fins aleshores no s'havien filmat mai uns Jocs Olímpics i per tant, aquests eren els primers. Encara posicionada des d'una perspectiva nacionalsocialista i amb un subtext que vincula els ideals de bellesa grecs amb la raça ària, el film va tornar a ser usat per part del règim com a eina publicitària, però el que sí és cert és que en ell s'hi poden trobar diferències notables amb els anteriors. Dividit en dues parts, Olympia I - Fest der Völker (Festival del poble) i Olympia II — Fest der Schönheit (Festival de la bellesa), l'autora va reflectir aquesta bellesa en uns cossos atlètics i de proporcions perfectes, clars exponents del classicisme que tant admiraven els nazis. Però el que a simple vista pot semblar un postulat a favor de la raça germànica presenta també altres cares, com el triomf de Jesse Owens, un atleta de pell negra que va aconseguir la medalla d'or.

    La pel·lícula va ser introductora de moltes tècniques novadores en l'àmbit cinematogràfic que posteriorment serien utilitzades amb freqüència, com ara angles de càmera transgressors o primers plans molt exagerats. Amb ella va tornar a guanyar diversos premis, entre ells el del Festival Internacional de cine de Venècia o el Premi Nacional del Film.

    Sinopsi: Documental que recrea els Jocs Olímpics de l'any 1936 a l'Estadi Olímpic de Berlín. En ell es veu l'arribada a l'estadi de tots els participants i representants dels diferents països, molts d'ells saludant a l'estil nazi. La primera part del film arranca amb la història dels Jocs Olímpics i l'explicació de les antigues tradicions a la ciutat d'Olímpia amb la següent exposició dels actes que es celebrarien en aquells jocs. La segona part inclou la filmació dels jocs atlètics pròpiament.

    Tiefland (1954)

    Sota el títol de Tiefland, pel·lícula basada en una òpera (que el seu llibret alhora estava basat en la novel·la del mateix títol, Terra Baixa, del català Àngel Guimerà) s'amaga un intent per part de Riefenstahl de fer-se un lloc al món cinematogràfic més enllà de ser únicament considera la cineasta del règim per excel·lència. Així com suposa també un retorn als seus inicis fílmics, on ella mateixa protagonitzava les seves pel·lícules i aquestes no tractaven en essència una temàtica política, o com a mínim no ho pretenien de manera tant descarada. Cal esmentar que, en un principi, aquest no havia de ser el següent projecte a rodar, i en comptes d'aquesta pel·lícula en tenia planejada una altra de més ambiciosa, que va haver de cancel·lar una vegada esclatada la guerra. Tiefland ja havia estat escrita anteriorment i fins i tot ja havia buscat actors per protagonitzar-la, però va haver d'abandonar el projecte un cop Hitler va encarregar-li la direcció de Triumph des Willens.

    Sinopsi: Pedro és un pagès innocent que viu a la muntanya immers en la tranquil·litat i cuidant les seves cabres. Un dia, Don Sebastian, un poderós terratinent que té deutes i problemes financers, decideix casar-se amb una pubilla per solucionar-los, i perquè ningú sospiti que Martha és la seva amant la obliga a casar-se amb Pedro. A partir d'aquí, ell anirà adonant-se que el matrimoni és una farsa i acabarà assassinant a Sebastian, per fugir posteriorment amb la Martha cap a la “terra alta”.

    Impressionen Unter Wasser (2002)

    Després de molts anys des de la seva última producció, quan ja semblava que Riefenstahl hagués de morir sense que cap altra pel·lícula vegés la llum, la directora i fotògrafa alemanya va sorprendre amb un documental de caire naturalista que recrea el fons marí i les seves nombroses experiències submarines. Amb una edat de 98 anys, aquesta va ser la última obra de tota la seva carrera i les crítiques del sector van ser dispars. Algunes d'elles la consideraven producte d'una autèntica artista mentre que altres simplement ho veien com un film passable però que no conté res especial.

    Sinopsi: Es tracta d'un documental marí rodat majoritàriament a Papua Nova Guinea (tot i que també conté altres localitzacions com Kenya, Indonèsia o Cuba) i és una barreja de material que ella mateixa va gravar entre els anys 1970 i 2000. Segons paraules de la pròpia directora, el llarg metratge té la intenció de mostrar totes aquelles meravelles marines que acabaran perdent-se si no s'actua aviat amb consciència pel medi ambient.

    4. Conclusions

    És pràcticament impossible negar la qualitat de l'obra de Riefenstahl, així com també és difícil de valorar si realment ella era plenament conscient del propòsit de les seves pel·lícules o del món en el que es movia. El que sí és ben clar es que la seva participació amb el règim nacionalsocialista va suposar-li tant l'èxit com la seva pròpia sentencia de mort, ja que a partir de llavors mai més es va mostrar el mateix interès pel seu treball i la seva creació i, per molt talent que pogués arribar a tenir, va quedar inevitablement arraconada i oblidada. D'alguna manera, la seva màxima esplendor i el seu èxit van quedar concentrats en un moment històric molt concret que un cop va diluir-se en el temps va provocar el seu declivi tant a nivell professional com personal (un artista mai desvincula del tot les dues facetes).

    Tot i això, la fama se la va guanyar a pols, demostrant ser una persona innovadora i amb idees dins el món cinematogràfic i elevant el gènere documental al seu màxim exponent. I és que no només tenen valor les seves pel·lícules si s'analitzen des d'una òptica política i suggestionadora, sinó que com a obres independents i purament artístiques assoleixen uns nivells de qualitat impressionants. El seu paper com a “publicista” del partit nacionalsocialista estableix el punt fosc de la seva carrera, i si la seva relació amb Hitler hagués estat nul·la probablement hauria gaudit d'un èxit potser no tant immediat, però si més durador. Agradi més o menys, s'ha de valorar el seu treball com el que és, una obra impecable d'una artista amb totes les de ser.

    Bibliografia:

    http://en.wikipedia.org/wiki/Tag_der_Freiheit:_Unsere_Wehrmacht

    http://en.wikipedia.org/wiki/Olympia_(1938_film)

    http://www.thesportjournal.org/article/leni-riefenstahls-olympia-brilliant-cinematography-or-nazi-propaganda

    http://www.monografias.com/trabajos910/leni-riefenstahl/leni-riefenstahl2.shtml#olymp

    http://en.wikipedia.org/wiki/Tiefland_(film)

    http://users.skynet.be/deneulin/tieflanddvd.html

    http://en.wikipedia.org/wiki/Impressionen_unter_Wasser

    http://www.dasblauelicht.net/films_directed_by_leni_riefensta3.htm

    16