Lengua catalana

Lenguaje. Lenguas latinas. Cataluña

  • Enviado por: Tetevis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

Tema I. El català i les llengües romàniques

La llengua catalana s´inclou dins la família de les llengües romàniques que deriven del llatí parlat o vulgar. Els factors que varen fer possible l´existència de diversos llatins parlats i que varen donar pas al naixement de les llengües romàniques varen ser els següents:

Substrat  Conjunt d´elements lingüístics preromans que varen influir en el llatí i que s´han conservat en català.

La intensitat de la romanització  El procés d´influència dels romans no va ser uniforme en tot el territori, com més intensa va ser la romanització en una zona determinada menys influència varen poder tenir els altres factors com el substrat.

Superstrat  A partir de la caiguda de l´Impéri Romà els llatins parlats a la romània sofreixen la influència de les llengües amb què entren en contacte.

La procedència dialectal dels colonitzadors, aquest parlaven un llatí amb característiques diferents segons la zona d´Itàlia d´on procedien.

La situació geogràfica respecte a Roma té conseqüències lingüístiques , les zones més pròximes a Roma i més ben comunicades amb la capital de l´Imperi rebien les innovacions que s´anaven produint, mentre que les zones allunyades mantenien les formes més arcaiques i per tant eren més conservadores.

Actualment es parlen nou llengües romàniques: Gallec-portuguès; Castellà; Català; Occità o Provençal; Francès; Sard; Italià; Retoromànic o Romanx i Romanès.

Al final del segle XIX es va extingir el Dàlmata que era una llengua parlada a Dalmasia (Croàcia), també existeixen alguns parlars que no han aconseguit la normalització i es consideren llengües embrionàries, llengües subordinades a una altra llengua veïna dominant. Uns exemples d´aquestes llengües són: lleonès, aragonès, francoprovençal i gascó.

El català forma part de la romània lingüística (conjunt de territoris on es parlen les llengües derivades de llatí). S´estableixen dos blocs.

La romània Oriental  Italià i Romanès

La romania Occidental  Gallec-portuguès, Castellà, Català, Occità; Francès, Sard i Romanx

Dues característiques que diferencien la romània occidental de l´oriental són:

En la romània lingüística occidental les oclusives sordes sonoritzen en posició intervocàlica. (P, T, C) per (B. D, G)

RIPA>Riba NEPOTEM>Nebot

La marca del plural (-s) romània occidental i (-e/-i) a la romània oriental

Dins la romània occidental es poden establir dos subgrups:

Gal-loromànic  Francès, Occità i Català

Iberoromànic  Castellà i Gallec-portuguès

Gal-loromànic Iberoromànic

Francès Occità Català Castellà Gallec-portuguès

Cousin cosin cosí primo primo

Été estiu estiu verano verao

Parler parlar prlar hablar falar

El domini lingüístic

La llengua catalana es parla en un conjunt de territoris que pertanyen a quatre estats diferents que són: Espanya, França, Itàlia i Andorra.

A Espanya comprèn: Catalunya (excepte la vall d´Aran on es parla aranès, que és un dialecte de l´Occità), País Valencià (s´exceptuen algunes comarques d´ interior que són de parla castellana), Illes Balears, també la franja del territori d´Aragó que s´estén al llarg de tot el límit occidental de Catalunya i també comprèn la regió del Carxè (un grup de poblets de al zona de Múrcia).

A França comprèn les comarques de la Catalunya Nord que són: Rosselló, Vallespir, Conflent i l´alta Catalunya.

A Itàlia el territori de parla catalana és l´Alguer que és una ciutat de l´illa de Sardenya i finalment a Andorra.

Pel que fa a Espanya el català és llengua oficial a Catalunya, País Valencià i Balears juntament amb el castellà. A França és una llengua no oficial, a Itàlia tampoc i a Andorra és l´única llengua oficial.