Legislació Turística Pública

Turismo. Derecho y Legislación española. Sistema Político Español. Derechos y deberes. Ciudadanos. Administraciones institucionales. Administración Pública. Establecimientos turísticos. Conceptos tributarios

  • Enviado por: Beth
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 48 páginas
publicidad
publicidad


LEGISLACIÓ TURÍSTICA PÚBLICA


TEMA I EL SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL

1. SISTEMA POLÍTIC ESPANYOL, CE 1978

Principis bàsics del model d'Estat

  • L'estat espanyol es configura com un estat:

    • Social: es té en compte els estats socials

    • Democràtic: representa la voluntat popular

    • Dret: tots estem sotmesos a la llei (tots som iguals davant aquesta)

  • Drets i llibertats fonamentals de les persones

    • Dret a la vida i a la integritat física i moral: s'aboleix la pena de mort.

    • Llibertat d'idees, expressió i culte.

    • Dret a la intimitat personal: domicili immoble, secret a les comunicacions, només es pot accedir mitjançar una ordre judicial.

    • Dret a la seguretat i llibertat personal

    • Dret a la llibertat de residència i circulació.

    • Dret a la tutela judicial: podem acudir al jutge davant una injustícia. Hableas corpus sumari (ràpid) un detingut pot demanar que un jutge revisi el cas.

    • Dret a l'educació: ensenyament bàsic, obligatori i gratuït.

    • Dret de vaga.

Quan es vulneren aquest drets, estem protegits judicialment per un procés sumari.

  • Drets i deures dels ciutadans

    • Deure de defensa del país.

    • Deure de participar en el manteniment de les càrregues públiques: pagament de tributs i impostos.

    • Dret al matrimoni.

    • Dret de la propietat privada i a l'herència. No comunisme

    • Dret a treballar i a la negociació col·lectiva amb els empresaris.

Aquests no es poden reclamar davant un jutge, perquè no són fonamentals.

      • Principals rectors de la política econòmica i social són aquells que han d'inspirar l'actuació dels poders públics. Aquests han de:

    • Promoure les condicions per aconseguir una redistribució justa i equitativa de la renda. Cal radicar la pobresa amb les actuacions públiques i polítiques i cal evitar situacions de desigualtat entre territoris.

    • Practicar una política per la plena ocupació.

Aquest dos principis permeten que els poders públics intervinguin en l'economia.

    • Garantir la formació professional, seguretat i higiene al treball, limitació de la jornada laboral i vacances periòdiques o retribuïdes.

    • Mantenir un sistema públic de seguretat social.

    • Promoure l'accés a la cultura i a les investigacions.

    • Assegurar un medi ambient adequat i vetllar per l'ús racional dels recursos naturals.

    • Assegurar l'accés a una llar digna.

    • Procurar la defensa dels consumidors i usuaris.

El desenvolupament normatiu d'aquest drets que estableix la CE s'haurà de fer per llei, per tant estableix, sobre els drets una reserva de llei, ja que tot això són reglaments.

Conclusions

Les funcions que la CE encarrega als poders públics, són obertes. És l'actuació política, que determina aquests poders públics. Es concreten en cada moment.

Un dels elements que condiciona l'actuació dels poders públics, en un àmbit o un altre, és l'opinió pública i/o els mitjans de comunicació.

La materialització d'aquestes funcions en actuacions concretes (construcció de carreteres/ hospitals, ...) obliga a mantenir una estructura de recursos humans i materials, és aquesta estructura la que porta a la pràctica les actuacions públiques. Aquesta estructura és l'Administració Pública.

Quantes més accions i funcions vulgui materialitzar, més administradors públics necessitarà. El cost de mantenir aquesta Administració Pública, va a càrrec de la societat.

      • Poders públics

    • Legislatiu Parlaments, escollits per sistema d'eleccions. Funció: elaborar i aprovar les lleis; controlar el poder executiu.

    • Executiu: governs, encarregats d'executar les actuacions, els actes que es decideixen en cada moment. El que més actua en la societat. L'administració pública, s'engloba aquí dintre.

    • Judicial té l'encàrrec de resoldre conflictes, entre particulars, aquest i poders públics, o entre poders públics. És el més independent de tots, només sotmès a la llei.

Tot i que no són independents, un de l'altre, l'administració pública només depèn de l'executiu.

El poder judicial no pot seguir ordres ni instruccions de ningú, aplica la llei.

Una llei (normal) regula una situació/pràctica/social [dinamisme]. La situació evoluciona, però les lleis no, per això, necessitem un jutge que valori cada situació amb la seva interpretació i apliqui la llei justa.

L'actuació dels poders públics, està sotmesa a la llei, sotmesa a la llei, que és el principi de la LEGALITAT/JURIDICITAT.

1.A CONCEPTE I NATURALESA DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Concepte: estructura o conjunt d'òrgans que ordenat de manera jeràrquica actua portant a la pràctica (aplicant) les decisions del poder executiu i seguint les ordres i instruccions d'aquest.

Característiques:

    • Les administracions públiques tenen personalitat jurídica: sotmesa a drets i obligacions poden actuar en el seu propi nom.

    • L'administració pública, actua gestionant l'interès general: la concreció de què és l'interès general es un aspecte que es deixa a la discrecionalitat política.

    • Quan parlem d'administració pública, afegim el poder executiu.

El polític a cada moment a d'aplicar la discrecionalitat per definir que és l'interès general (ex. Macrodiscoteca a Platja d'Aro)

    • Privilegis: presumpció de validesa dels seus actes: quan l'administració acorda una decisió, es sobreentén que és vàlida i actua amb interès general.

Això explica l'executivitat dels actes de l'administració. Quan l'administració actua, no necessita un permís judicial, perquè es pressuposa, que està bé, actua de manera correcta.

1 B REPARTIMENT DE FUNCIONS ENTRE ELS PODERS PÚBLICS

Aquesta presumpció de validesa, es deriva dels següents privilegis:

      • Autotutela en general, quan una persona creu que ha estat perjudicada per una actuació administrativa, i li ha causat un perjudici, abans de poder acudir als tribunals, haurà de demanar a la mateixa administració que revisi l'actuació.

      • Executivitat quan una administració decideix una qüestió, pot tirar endavant la seva decisió sense que li calgui que un tribunal validi la decisió.

      • Protecció dels béns són inembargables. Recuperació immediata dels béns (okupes).

El control de les actuacions de l'administració pública depèn del contenciós administratiu. Són tribunals, per tant, estan inclosos dintre del poder judicial.

No poden rebre ordres ni instruccions de ningú. Les reclamacions contra una administració, es presenten al tribunal de contenciós administratiu.

1.C PRINCIPI DE LEGALITAT I EL CONTROL JUDICIAL

Històricament, trobar i establir mecanismes que permetin controlar l'exercici del poder, i controlar les persones que ostenten aquest poder, sempre ha estat una preocupació.

El principi de legalitat, suposa que tota l'actuació de totes les persones ha de ser d'acord a l'ordenament jurídic (a la llei).

En el cas de l'administració pública, i atès al poder del que disposa, l'aplicació del principi de legalitat, s'ha d'entendre com un sistema de controlar la seva actuació. El dret administratiu, estableix multitud de normes que preveuen i regulen els casos/supòsits en que pot trobar-se una administració, i regulen la manera d'actuar davant els supòsits. És a dir, s'intenta controlar l'actuació i els seus privilegis a través del principi de legalitat.

El principi de legalitat, alhora, afecta als participants quan tracten amb l'administració, ja que també els indica com han d'actuar i quina actuació poden preveure de l'administració, ens indica els drets, deures i llibertats de l'administració i dels particulars.

L'ordenament jurídic és el conjunt de totes les normes jurídiques. La constitució i la llei d'administracions públiques (LRJPAC) obliguen als tribunals i a l'administració pública a resoldre totes les qüestions que se'ls hi presentin, i aquesta resolució s'ha de fer aplicant el principi de legalitat.

La dinàmica vital, impedeix que es puguin preveure tots els supòsits possibles, per tant, no es possible que els tribunals i l'administració pública, trobin previstos tots els casos.

En previsió d'aquests buits normatius, l'ordenament indica que quan s'hagi de resoldre un cas no previst, s'haurà de resoldre aplicant l'analogia i la discrecionalitat (interpretació personal) - política-.

Especialment, en aquests supòsits per evitar injustícies, s'exigeix a les resolucions no reglades, siguin argumentades.

Quan aquestes situacions es donen a l'administració pública, els encarregats de resoldre, són els responsables polítics, per això, es parla de discrecionalitat política, es sol haver d'utilitzar quan es plantegen situacions no reglades.

Quan l'administració resol contràriament a l'interès general o desviant-se del principi de legalitat, està cometent una desviació del poder, aquesta es controlable pels tribunals (contenciós administratiu).

2.A ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES BÀSIQUES

Classes d'administració pública

General de l'Estat

Bàsiques CCAA * Aquestes tenen plena autonomia

municipal

Locals

principal

Administracions institucionals (SS, ...)

Derivades De dret públic

Altres entitats De dret privat

Mixtes

Les característiques i privilegis corresponen a les administracions bàsiques que són les que estan reunides a la Constitució.

Les CCAA tenen el mateix òrgan:

  • Parlament (poder legislatiu)

  • Tribunal Superior de Justícia propi (poder judicial Mateixa estructura que l'estat

  • Govern sorgit del Parlament (poder executiu)

Les LOCALS no disposen d'un Parlament, no poden dictar lleis, però disposen de govern (poder executiu).

Les Administracions derivades són aquelles que crea una administració bàsica amb la finalitat que compleixi funcions específiques. Tenen les característiques que acordi l'administració bàsica que l'ha creada (pot tenir o no personalitat jurídica, recursos propis, ...)

En qualsevol cas, l'administració derivada està sotmesa jeràrquicament a l'administració bàsica que l'ha creada, ha de seguir les instruccions d'aquesta i està sotmesa a control (fiscalització).

Amb la privatització d'empreses, l'administració derivada institucional ha estat rellevada per altres entitats que també tenen encarregades funcions específiques i que en el cas del turisme tenen una certa rellevància (Ex. Patronat de Turisme, Catalunya Turisme, ...)

Sovint, aquestes entitats tenen un caràcter mixta (públic/privat) que permeten la participació de persones privades i que el poder públic intervingui i tinguin un cert control. Ex. oficines de turisme.

Característiques comunes de l'administració pública bàsica

  • Autonomia política=financera en l'àmbit de les seves competències, tenen la llibertat d'actuació (subjecte al principi de legalitat) no poden donar ni rebre instruccions d'una altre institució administrativa. Ex. Escombriaires que no netegen ajuntament. La Generalitat ni el Govern poden intervenir.

  • Relativitat perquè en termes generals, els àmbits de competència no són estancs, té relació amb d'altres. Ex. Si els escombriaires no netegen insalubritat.

  • Han de tenir autonomia financera: disposar de prou recursos per permetre'ls accionar la seva autonomia política.

Organització

Principis d'actuació i organització

Actuació

2.B REPARTIMENT DE COMPETÈNCIES I LA RELACIÓ ENTRE LES ADMINISTRACIONS

Les administracions públiques s'estructuren en òrgans. La relació entre els diversos òrgans, és de jerarquia: l'òrgan superior jeràrquic té facultat de control sobre l'inferior, per tant li pot donar instruccions, pot revisar els actes de l'òrgan inferior, i que l'òrgan inferior no pot impugnar les decisions de l'òrgan superior.

Descentralització l'administració espanyola assumeix un compromís europeu, cal apropar tant com sigui possible les decisions al ciutadà. Les administracions hauran de transferir competències a l'administració local.

Actuació

Eficàcia comporta realitzar una actuació amb els mínims tràmits possibles:

    • Coordinació les diverses administracions han de desenvolupar les seves competències actuant d'acord amb la resta d'òrgans i administracions. En el cas que no sigui pas actuar coordinadament i es provoqui un conflicte de competències, aquest conflicte ho resol el Tribunal de Justícia Constitucional.

    • Objectivitat quan actua no pot afavorir l'interès particular (l'administració). És un concepte jurídic indeterminat. Aquesta actuació no pot afavorir els interessos d'una persona en particular, si alhora, no està afavorint l'interès general. En molts casos, el que és l'interès general depèn d'una interpretació nacional, s'haurà d'aplicar la discrecionalitat política. En tot cas, el principi d'objectivitat estableix el principi anomenat de la interacció de l'arbitrarietat, que obliga a actuar de manera imparcial i argumentar les decisions que es prenguin que estiguin basades a la discrecionalitat política.

    • Responsabilitat la CC estableix que quan hi ha una omissió d'actuació i l'administració causi perjudicis, aquests els ha de reparar (indemnitzar), la declaració de la responsabilitat i quantificació la declararà un tribunal.

    • Participació l'administració quan formi la seva voluntat, hauran de permetre la participació de les persones interessades (tràmit d'audiència).

2.C EL REPARTIMENT DE LES COMPETÈNCIES EN MATÈRIA TURÍSTICA

Competències facultat de que disposa una persona o entitat (administració) per incidir en un àmbit o matèria determinada. Aquests poden ser molt amplis o genèrics (turisme) o més concrets i específics (recollida de residus).

Cal no perdre de vista que les matèries s'interrelacionen els uns amb els altres, per tant és difícil que la competència en una matèria no entri en contracte amb la competència duna matèria diferent.

El sistema de competències es regula per una norma constitucional'78. S'articula en 2 nivells:

1er nivell estableix les fases de repartiment de competències entre l'estat i les comunitats autònomes. Art. 148 CE fa un llistat de matèries que les CCAA poden assumir a través els seus estatuts d'autonomia.

Els estatuts són lleis orgàniques (llei estatal aprovada per una majoria qualificada del Congrés dels Diputats). Art. 149 CE fa una relació de les matèries exclusives de l'Estat.

CE (Estat/CCAA) Conflicte

Sistema de repartiment

Lleis (LBRL/LMRLC) corporacions locals

La CE estableix una clàusula residual a favor de l'Estat per la qual aquelles matèries no previstes a la CE seran de competència preferent de l'Estat.

Degut a l'aparició de noves situacions polítiques (CEE) des de 1978, la mecànica de repartiment de competències no és ni pot ser un procés tancat, sinó evolutiu.

A més d'aquests factors (CEE i força CCAA, ...) la CE a l'Art. 150 preveu la possibilitat que l'estat cedeixi a una CCAA alguna de les seves competències exclusives, aquesta cessió, es materialitza a través d'un acord (no obligatori) objecte del qual pot ser, tota la matèria o només una part.

DIVISIÓ DE LES COMPETÈNCIES SOBRE UNA MATÈRIA

Gestió de la competència

Normativa de Desenvolupament

Legislació bàsica

Mossos d'esquadra. És el que mou els diners (multes, ...) Control de l'usuari. S'aplica la normativa. Cedit a les CCAA.

Creació de les lleis. No cedit a les CCAA, és l'Estat qui les dicta (control)

Les competències sobre una matèria poden estar atribuïdes en la seva totalitat a un dels poders o només una part. Divisió:

    • Legislació bàsica Lleis.

    • Normativa de desenvolupament Creació de les lleis complementàries.

    • Gestió de la competència Aplicació de les lleis.

Conflicte de competències

Quan les competències d'una administració sobre una matèria entren en conflicte amb les competències sobre una altre matèria, d'una altre administració, si no es soluciona a través d'un acord polític, es planteja davant el Tribunal Constitucional.

2n nivell Administracions locals (diputacions i ajuntament). Consideracions:

    • La Constitució no atorga a les corporacions locals cap competència específica.

    • No disposen de poder legislatiu.

Conclusió

  • No es pot donar entre poder local i poder CCAA el grau de conflicte com entre CCAA i Govern Estatal.

  • Les corporacions locals, disposen de les competències que s'estableixen en les lleis (Estatal(CCAA) LBRL/LMRLC [Llei bàsica/Llei municipal (de règim local) de Cat.]

Aquestes lleis obliguen als Ajuntaments a oferir uns serveis/competències i fa un llistat optatiu d'altres serveis.

2.D REFERÈNICA A LES ADMINSTRACIONS INSTITUCIONALS I LA SEVA INCIDÈNCIA EN EL TURISME

Art. 148 CE. Les CCAA poden assumir competències en matèries:

  • Ordenació del territori, urbanisme i habitatge

  • Obres públiques d'interès de la comunitat en el propi territori.

  • Ferrocarrils i carreteres que es facin íntegrament pel seu territori.

  • Ports/aeroports esportius. No comercials.

  • Gestió en matèria mediambiental.

  • Fires interior

  • Artesania

  • Fonament del desenvolupament econòmic

  • Museus, biblioteques i conservatoris d'interès general

  • Patrimoni monumental

  • Promoció i ordenació del turisme

  • Promoció de l'esport i adequada utilització de l'oci.

  • Assistència i higiene. Ex. Restaurants, bars, ...TEMA 2. L'ACTIVITAT DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

1. ACTE I PROCEDIMENT ADMINISTRATIUS. RELACIÓ ENTRE PRINCIPI DE LEGALITAT I LA DISCRECIONALITAT DELS ÒRGANS POLÍTICS

Es crea una tensió entre gestió dels interessos generals eficiència privilegis

protecció dels drets individuals

L'Ordenament jurídic intenta solventar la tensió que es produeix entre la necessitat de protegir els drets de les persones i que l'administració gestioni amb eficàcia els interessos generals, establint un procediment (com ha de procedir).

Aquest procediment intenta evitar que l'administració pública utilitzi els seus privilegis vulnerant els drets de les persones.

Aquest procediment per tal que és públic, estarà escrit per un procediment, aquestes normes especifiquen cada tràmit que ha de seguir l'administració i als particulars quan tracten amb l'administració. Aquestes també especifica les facultats i deures de l'administració i els particulars en cada assumpte.

Per tant, el procediment és la manera com l'ordenament intenta alhora una correcta utilització de l'ordenament, sent eficaç i protegir els drets individuals.

En conseqüència, les lleis del procediment estableixen un conjunt de formalismes.

Un altre dels objectius és establir una forma d'actuar l'administració que sigui la més ràpida, eficient, objectiva/neutral.

Ex. De procediments administratius

  • Sancionador investiga si s'ha comès una sanció i castigar el comès. Ex. Autorització d'activitats. L'administració cedeix l'obertura d'establiments.

  • Expropiació venda obligada quan es necessita una propietat privada per la realització d'una obra pública.

Conclusió

Tota l'actuació de l'administració està sotmesa a unes normes de procediment. Aquests procediments donen un coneixement previ del que es necessita, i fer una actuació neutral per part de l'administració. Normatives.

En aquest tema s'explicaran els principis generals del procediment administratiu que s'aplica a tota activitat de l'administració. Desprès, per cada àmbit en concret, hi haurà normes específiques a més de les generals.

Iniciació (d'ofici/a instància)

Un procediment administratiu es pot iniciar d'ofici o a instància.

  • D'ofici quan el comença l'administració (ningú li ha demanat). Ex. Procediment sancionador, expropiació.

  • A instància ho demana el particular. Es vol el reconeixement d'un dret. Característiques:

    • Escrit de sol·licitud, es presenta a l'administració que ha de decidir. Està obligada a segellar la còpia, cal que posi el nom de l'administració i la data.

    • Informació dels requisits (quins documents ha d'ajuntar amb la sol·licitud).

    • Si l'administració observa que els documents aportats per l'interessat són insuficients, li donarà un termini de 10 dies perquè completi/subsani els defectes.

Entrada la sol·licitud i/o subsanat els defectes l'administració notificarà a la persona interessada el temps de què disposa per resoldre la seva sol·licitud, i als efectes del silenci administratiu en el cas que no resolgui dins del termini.

Els procediments començats a instància és l'administració que impulsa els diferents tràmits i donar proporcionant a l'interessat la informació necessària a cada tràmit, i això es deu que per intervenir en un procediment administratiu no sigui necessari que l'interessat vagi assistit per un tècnic (professional: advocat/gestor).

Instrucció El tràmit d'audiència

L'administració recull les dades necessàries que li permetran decidir el sentit de la seva resolució.

  • La complexitat de la instrucció depèn de cada assumpte.

  • En general en els procediments iniciats a instància l'interessat aporta els elements d'instrucció en el moment de presentar una sol·licitud (projecte tècnic, ...)

  • La instrucció del procediment quan sigui necessari, podrà fer-se a través de qualsevol mitjà de prova admès en dret.

Aquests mitjans de prova són els que poden utilitzar-se (practicar-se durant la fase d'instrucció, bé d'ofici o a instància).

TRÀMIT D'AUDIÈNCIA

Un cop recollides les dades, l'administració notifica a/ls interessat/s la possibilitat que tenen de fer al·legacions i presentar (+) proves. Aquesta possibilitat s'anomena tràmit d'audiència. Característiques:

  • Termini mínim de 10 dies.

  • Durant el tràmit l'expedient haurà d'estar a disposició dels interessats.

  • L'interessat pot fer al·legacions i presentar proves en qualsevol moment (fins i tot abans del tràmit d'audiència).

  • El tràmit d'audiència està amb íntima relaciona amb el dret de defensar la postura de l'interessat.

  • Es pot prescindir del tràmit d'audiència quan en els procediments inicials a instància d'un interessat l'administració només hagi de tenir en compte les dades aportades pel propi interessat. Principi antiformalista les formes s'imposen per protegir els drets de les persones. Quan el dret ja ha estat suficientment preservat la formalitat no cal que sigui present. Una altre de les funcions de la formalitat, és equilibrar l'eficiència de l'administració i la protecció dels drets. Aquest equilibri s'aconsegueix imposant uns terminis de temps, passat aquest termini, l'administració segueix funcionant.

Prescripció termini durant el qual pot exercir els seus drets.

  • Informació pública en els supòsits de pluralitat indeterminat d'interessats el tràmit d'audiència no es comunicarà de forma individualitzada sinó publicant anuncis en diaris oficials i en alguns casos, diaris comercials. Ex. Subhastes, selecció de personal. Els terminis són mínim de 20 dies.

Fases del procediment:

Resolució decisió (sentència) que pren l'administració sobre l'assumpte plantejat. Característiques:

  • L'administració ha de resoldre tots els assumptes que se li plantegen.

  • Ha de resoldre tots els aspectes plantejats.

  • Si l'administració considera que hi ha qüestions no plantejades per l'interessat, però connexes, també les pot resoldre (Judicialment no es fa)

  • El termini general que disposa l'administració per resoldre és de 3 mesos.

  • Quan es comuniqui la resolució a l'interessat se li informarà dels recursos que pot interposar contra la resolució.

  • La resolució n pot agreujar la situació inicial de l'interessat.

Per finalitzar el tràmit:

Desistiment - Renúncia acaba el procés per iniciativa de l'interessat:

  • Desistiment l'interessat desisteix, però pot reiniciar el procediment de nou en un altre moment. Sense termini

  • Renúncia el particular s'aparta del procediment i renúncia a reclamar aquell dret, no el podrà reobrir.

Caducitat el procediment administratiu es divideix en tràmits, cada un té un termini de temps, Hi ha tràmits que els ha d'efectuar el propi interessat. Si se li passa el plaç, es produeix l'efecte de caducitat del tràmit, si aquest era essencial pel procediment, caducarà tot el procediment.

La caducitat no implica la prescripció del dret. Caducarà el tràmit o el procediment, però l'interessat podrà reclamar el seu dret obrint un nou procediment si l'exercici del dret no ha prescrit

Conveni (acord) En el cas que la llei no ho prohibeixi, i sigui convenient per l'interessat públic, l'administració i l'interessat poden posar fi al procediment mitjançant un acord o conveni.

En qualsevol dels casos ens podem trobar procediments uni/pluripersonals. El desistiment d'un interessat no implica la finalització del procediment pels altres.

2. CONCEPTE I ELEMENTS DE L'ACTE ADMINISTRATIU. VALIDÈSA, EFICÀCIA I EXECUTIVITAT. NUL·LITAT I ANUL·LABILITAT

Són les actuacions (decisions/resolucions) que adopta o realitza una administració pública a través dels quals es tramiten i decideixen els procediments administratius, aquests estan subjectes al principi de legalitat. Aquests actes són administratius perquè són els que fa l'administració.

APTITUD PER REALITZAR ACTES ADMINISTRATIUS

El titular de l'òrgan administratiu ha de tenir aptitud per realitzar-lo. Aquesta aptitud ha de ser:

  • GENERAL Aquesta persona ha d'estar ocupant aquell càrrec havent seguit els tràmits adequats. L'actitud general també afecta a l'òrgan, és a dir, els actes administratius els ha de realitzar l'òrgan competent per la matèria.

  • CONCRETA per a cada cas concret, en referència als principis de neutralitat i d'objectivitat. El titular de l'òrgan no pot tenir un vincle personal amb l'assumpte que s'estigui tractant. La llei indica que haurà interès personal en els següents supòsits:

      • Ser administrador de l'entitat/societat interessada en l'assumpte o tenir algun litigi pendent amb algun dels interessats. Tenir qualsevol tipus d'interès personal amb l'assumpte en si o en algun assumpte semblant

      • Tenir parentiu de consanguinitat dins del 4rt grau o d'afinitat dins del 2n grau amb qualsevol dels interessats o amb els seus assessors o interessats.

      • Tenir amistat intima o enemistat manifesta amb l'interessat/s o els seus representats.

      • Haver intervingut com perit o testimoni en el procediment que s'està tractant.

      • Tenir o haver tingut en els últims 2 anys una relació de servei amb algú dels interessats.

    CONSEQÜÈNCIES D'INAPTITUD

    Quan s'incorri en alguna d'aquestes causes d'inaptitut, el titular de l'òrgan afectat per aquestes causes s'haurà d'abstenir. Si no s'absté, els interessats el poden recusar presentant un escrit exposant els motius de no aptitud i demanant a l'administració que retiri aquella persona de l'assumpte.

    NOTIFICACIÓ DELS ACTES ADMINISTRATIUS

    La notificació està relacionada amb el dret dels interessats de fer al·legacions i defensar-se. La notificació consisteix en posar en coneixement dels interessats aquelles actuacions administratives que els afectin especialment les que resolguin l'assumpte i aquelles respecte les quals l'interessat s'hagi de defensar o al·legar.

      • CONTINGUT

    Una notificació administrativa ha de contenir:

      • El text íntegre de la resolució tenint en compte, que aquesta ha d'estar argumentada si perjudica a l'interessat.

      • Indicació de si l'acte és definitiu en via administrativa. Això significa si l'ha dictat un òrgan superior jeràrquic haurà acabat (que no hi hagi ningú per sobre a la mateixa administració). Si no estem d'acord, cal anar al tribunal de contenciós.

      • Indicació dels recursos que l'interessat pot posar contra aquell acte i del termini de que disposa per interposar-los.

      • FORMA

      • El mitjà de la notificació: pot fer-se per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de que s'ha realitzat.

      • Lloc: on s'ha de realitzar o practicar la notificació. Sol ésser al domicili de l'interessat. Quan una persona intervé en un procediment públic, està obligada a designar un domicili a efectes de notificacions.

      • Peculiaritat/singularitat:

    · Si l'interessat no es troba al seu domicili quan se li vol practicar la notificació es podrà notificar a la persona que es trobi, sempre que sigui identificada i es faci constar quina és la relació amb l'interessat.

    · Si l'interessat rebutja rebre la notificació, l'agent ho farà constar i la notificació s'entendrà com a ben feta.

    · Domicili desconegut. Es provarà de fer al domicili que surt als arxius. Si no es pot practicar la notificació personal en aquest domicili, es produirà a través de la publicació d'edictes que es publiquen en butlletins oficials.

    El Tribunal Constitucional només dóna per vàlid la notificació per edictes si s'ha intentant de manera correcta i sense èxit la notificació personal (mín. 2 cops).

    En els documents que tinguin una titularitat indeterminada d'interessats, es procedirà a la publicació a butlletins oficials i diaris comercials.

      • EFECTES

    A partir del dia de la notificació, comencen a córrer els terminis, bé per complir amb l'obligació imposada, o bé per imposar els recursos contra la decisió de les administracions.

    3. EL SILENCI ADMINISTRATIU

    En general l'administració disposa de 3 mesos per resoldre, però sempre ha de resoldre tots els procediments presentats.

    El silenci administratiu és una resolució presumpta o tàcita, actua en els casos que l'administració no dona resposta explícita o expressa als procediments.

    Aquesta tècnica permet a l'interessat presumir/entendre que l'administració ha resolt favorablement (silenci positiu) o que ha resolt desfavorablement (silenci negatiu).

    - MECÀNICA

      • Procediments que s'inicien a instància en aquests casos el silenci en general serà positiu.

      • Resolució de recursos contra denegacions expresses has demanat algo a l'administració, i ho denega i poses un recurs. En aquest cas el silenci serà negatiu.

      • Procediments iniciats d'ofici en aquests casos, el silenci dependrà:

      • si el procediment podria suposar el reconeixement de drets per l'interessat, el silenci és negatiu.

      • Procediments sancionadors (en general s'han de resoldre en 6 mesos). En aquest cas, el silenci és la caducitat del procediment.

      • 4 CONCEPTE I PRINCIPIS DEL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU. ESTRUCTURA I FASES. REFERÈNCIA AL PROCEDIMENT ADMINISTRATIU SANCIONADOR.

        És el procediment administratiu, per tant, se li apliquen les característiques i principis de tot procediment administratiu, però atès que la seva finalitat és averiguar i determinar si s'ha comès una infracció/ns i en cas afirmatiu i imposar la corresponent sanció (càstig) té unes característiques especials.

        El fet que l'objectiu sigui la imposició d'un càstig, fa que el procediment d'aquest comparteixi la mateixa naturalesa que el procediment judicial penal.

        Les prestacions personals i patrimonials de caràcter públic només poden imposar-se d'acord amb la llei.

        • Prestació pública l'estableix un poder públic en favor seu per tant a favor de l'interès general.

        • Patrimonial de contingut econòmic.

        • Personal referida a una persona de contingut no econòmic (més ampli) [Custodia de la cura d'un menor]. També inclouen la obligació de complir els càstigs que imposin els poders públics quan una persona comet una infracció, falta o delicte (multa de trànsit retiren el carnet).

        Quan un poder públic m'obligui a complir una sanció, la seva actuació ha d'estar prevista en una llei (aquest art. s'aplica en el dret tributari).

        MECÀNICA DE LA SANCIÓ

        Mecànica del dret sancionador (especificat en una llei)

      • Previsió d'una conducta il·lícita Tipificació

      • Previsió de càstig Aplica el càstig a la conducta tipificada i ho acostuma a fer donant un marge, perquè encara que es concreti l'autoritat o poder públic encarregat de posar el càstig, l'aplica atenent les circumstàncies de cada cas.

      • En el cas d'infraccions administratives la llei permet que el govern a través d'un reglament especifiqui característiques de les infraccions o circumstàncies que permetin graduar les sancions, però mai crear-ne.

      • La privació de llibertat d'una persona és un càstig reservat als tribunals. L'administració no ho pot fer. Tipus de sancions.

          • Infracció de naturalesa administrativa, per tant, és l'àmbit on actua l'administració pública i els càstigs que es poden imposar són de naturalesa pecuniària. Són càstigs de caràcter lleu.

          • Falta conducta il·lícita de naturalesa penal, per tant, ha de ser un jutge qui declari la seva acció i que declari el càstig corresponent. Les conductes tipificades com a falta són il·lícits lleus (comparteixen naturalesa amb les administratives) i poden suposar penes de multa, retirada de permisos o arrest (domiciliari).

          • Delicte conducta il·lícita de naturalesa penal (necessitat d'un jutge) que poden suposar la imposició de penes de presó, multes, retirada d'autoritzacions, arrest i que a més, al nostre sistema suposa l'existència d'antecedents penals.

        Una característica a tenir en compte és la submissió de la facultat sancionadora de l'administració a la facultat judicial.

        No es pot obligar a una persona a fer una cosa dues vegades, és a dir, no es pot jutjar 2 cops el mateix fet.

        Hi ha conductes il·lícites que simultàniament poden ser constitutives d'una infracció o d'il·lícit penal. En aquests casos si es segueix un procediment judicial es suspendrà la tramitació del procediment administratiu fins que el tribunal decideix. Si la sentència és condemnatòria, s'arxiva el procediment administratiu (submissió de les decisions dels jutjats).

      • Irrectoactivitat

      • Retrotreure és l'aplicació als efectes d'una decisió a situacions passades. En dret sancionador només es retrotreuen les decisions favorables a l'infractor. S'ha d'aplicar necessàriament.

      • Presumpció d'innocència

      • L'acusació ha de demostrar la culpabilitat de l'altre, no només amb proves, sinó també amb indicis.

      • Principi de responsabilitat

      • La responsabilitat pot venir d'una comissió o d'una omissió.

      • Si quan s'ha comès una infracció, s'han causat perjudicis a més e la sanció s'obligarà a l'infractor a repara els danys i perjudicis (indemnitzar).

      • - EXECUCIÓ DE LES DECISIONS (ACTES) DE L'ADMINISTRACIÓ

        Quan la decisió administrativa obliga a l'interessat a fer o no fer alguna cosa, se li notifica aquesta obligació i se li dona un termini de temps perquè compleixi voluntàriament. Si transcorregut aquest termini, no compleix, el procedeix a l'execució forçosa per part de l'administració i a càrrec (despeses) de l'interessat.

        -MITJANS D'EXECUCIÓ FORÇOSA

        Apressament/constrenyiment sobre el patrimoni s'utilitza en el as de deutes en diners (pagaments de deutes) Fases:

      • Averiguar patrimoni del deutor.

      • Embargament del patrimoni suficient per pagar el deute. És una senyal sobre el bé patrimonial suficient per pagar el deute. És una senya sobre el bé patrimonial que vincula aquest al pagament del deute. La inscripció d'embargament causa càrrecs, els quals incrementen el deute.

      • Taxació del valor del bé embargat.

      • Publicació de la subhasta

      • Celebració de la subhasta. Venda pública al millor postor. P =fixat pel taxador.

      • Satisfacció del crèdit amb el preu obtingut de la subhasta.

      • PECULIARITAT

      • Aquestes fases són notificades al deutor

      • Totes aquestes fases creen despeses que incrementen el deute

      • Mentre no es pagui el deute, també s'incrementen els interessos de demora.

      • El deutor pot pagar en qualsevol moment tot el deute.

      • Si del preu del fruit de la subhasta es pot satisfer el deute i sobren diners, aquests s'entreguen a l'interessat (deutor).

      • Si no hi ha per cobrir el deute, el deute queda viu. Si el deutor no té patrimoni es declararà la seva insolvència.

      • Et poden seguir embargant fins que s'extingeixi el termini de prescripció.

      • En el cas d'activitats econòmiques que siguin requerides per adoptar els seus establiments (en mesures de seguretat, per ex.) Si el titular de l'activitat no executa l'adaptació al termini donat, no s'aplica l'execució subsidiària, en tot cas, es procedirà al tancament de l'activitat.

        -EXECUCIÓ SUBSIDIÀRIA

        Ve després de... Per tant, l'execució subsidiària és un mitjà que només s'utilitza quan l'administració pot suplir l'actuació de l'interessat.

        Consisteix en que quan l'obligació és de fer alguna cosa, si no s'efectua, serà l'administració la que farà/executarà anant els costos (despeses) d'aquesta execució a càrrec de la persona obligada.

        Ex: Enderroc de l'edifici. Si no ho fa la persona obligada ho farà l'administració que li farà pagar a aquesta persona.

        Carregant els costos de l'execució a l'obligat es converteix en una obligació de fer per una de pagar que cobreixi la via de costrenyiment.

        -MULTES QUARCITIVES

        Són mitjans que intenten corregir conductes il·lícites per intentar evitar que es tornin a produir.

        Les multes són sancions en diner, i per tant es cobren per la via del constrenyiment (si no es paguen al termini voluntari).

        Les multes són un càstig en resposta a una conducta il·lícita o a l'incompliment de l'obligació.

        Per tant, la imposició de la multa és compatible amb el compliment de l'obligació.

        Ex: faig una obra que s'ajusta al planejament urbanístic. No hauré d'enderrocar, però m'imposaran una multa més pagament de llicència.

        -COMPULCIÓ SOBRE LES PERSONES

        Consisteix en l'ús de la força física pública (policia per fer complir l'obligació en desallotjaments, per ex.)

        -PRINCIPIS QUE HAN DE COMPLIR PER EXECUCIÓ FORÇOSA

          • Legalitat: El mitjà d'execució cal que estigui recollit a una norma.

          • L'aplicació dels mitjans d'execució forçosa han de respectar els dret i llibertats de les persones.

          • L'execució forçosa ha de respectar el principi de proporcionalitat, això significa que s'ha d'utilitzar el mitjà menys gravós per l'interessat, per tant, el punt de vista econòmic com el de respecte de drets i llibertats.

        5. RECURSOS ADMINISTRATUS. CONCEPTE I CLASSES.

          • INTRODUCCIÓ

        Un acte administratiu pot haver estat dictat trencant el principi de legalitat i/o creant/causant perjudicis a un interessat. En aquests casos es dona la opció de revisar l'acte, d'ofici o a instància de l'interessat.

        En tot cas, la revisió d'un acte administratiu requereix que l'acte hagi incomplet el principi de legalitat.

        Si el defecte de legalitat és purament formal (és a dir, no s'ha afectat drets o llibertats de l'interessat o causat perjudicis) el defecte passa a ser intranscendent.

          • REVISIÓ D'OFICI

        Si els defectes o vicis són intranscendents, l'administració pot procedir a revisar-los d'ofici. Si són materials o de fet (error de noms) la revisió es pot fer en qualsevol moment i sense tràmits.

        Si l'acte que es vol revisar a creat situacions favorables per a un interessat, l'administració no podrà revisar d'ofici el seu acte sinó que haurà de demanar la revisió als tribunals (contenciós administratiu).

          • REVISIÓ A INSTÀNCIA

        Quan l'interessat detecta que hi ha un defecte de legalitat (i a més considera que la decisió el perjudica) sempre té el dret de demanar la revisió de l'acte. En última instància, ho pot fer per via judicial.

        Abans de poder acudir als tribunals per demanar que revisi un acte administratiu, aquest acte ha d'haver posat “fi a la via administrativa” això passa quan l'acte no pot ser objecte de recursos d'alçada.

        RECURSOS A INSTÀNCIA

          • D'alçada recurs que es posa contra un acte administratiu perquè el decideixi/resolgui l'òrgan superior jeràrquicament a l'òrgan que ha dictat l'acte. És obligatori abans de poder acudir als tribunals. Per tant, la resolució d'aquest posa fi a la via administrativa. Aquesta resolució pot ser expressa o tàcita. En general en cas de silenci, aquest és negatiu, et desestimen el recurs.

        Info: Els terminis que té l'administració ha d'informar, resoldre el recurs i l'òrgan ha de resoldre. L'interessat disposa d'un mes per posar el recurs i l'administració de tres mesos per resoldre'l.

          • De reposició és un recurs optatiu de que disposa l'interessat per recórrer en via administrativa actes que ja han posat fi a la via administrativa (contra els que ja podríem posar una demanda judicial). Aquest es resol el mateix òrgan que ha dictat l'acte. Si l'interessat ha interposat un recurs de reposició no pot interposar demanda judicial, fins que aquest no resolgui el recurs. En cas de silenci, en general també serà negatiu.

        Informació: s'ha d'informar dels terminis, etc.

        Només és possible interposar recurs de reposició.

          • Extraordinari de revisió recurs que es pot interposar contra actes ferms (actes contra els quals ja no es pot interposar recursos administratius ni demandes judicials) Motius o causes de recurs:

        · Per poder interposar-ho cal que concorrin causes extraordinàries, com per ex:

      • Que amb posterioritat a la fermesa de l'acte apareguin proves que demostrin que la decisió es va adoptar erròniament.

      • La resolució administrativa es va prendre en base a proves/dades/elements declarades il·legals per una sentència judicial. Ex. Falsos testimonis, documents falsos, prevaricació, ...

      • Aquest recurs es presenta al mateix òrgan que va dictar l'acte. En cas de desestimació es pot acudir als tribunals. El termini per interposar el recurs és de 3 mesos des de que es va conèixer la causa del recurs.

        -EFECTES DE LA NO INTERPOSICIÓ DE RECURSOS

        En general, l'objectiu de la revisió dels actes administratius és la de solucionar els defectes de l'acte, sempre que això sigui possible (majoria dels casos).

        Si la persona interessada no interposa recurs dins el termini donat, es presumeix que accepta els possibles vicis/defectes de l'acte, i per tant, i en general, si transcorre el termini per posar el recurs, l'acte esdevé ferm i per tant, inatacable.

        TEMA 3. DRET ADMINISTRATIU ESPECÍFICAMENT TURÍSTIC

      • LA LLEI GENERAL DEL TURISME. OBJECTIUS DE LA LLEI

      • Abans de l'aparició de la llei de Turisme de Catalunya, aquest sector es regulava per Decrets (reglaments) Ordenació del sector.

        Les activitats turístiques regulades per les CCAA són les recollides en les lleis de Turisme i bàsicament són les que ja estaven previstes a l'Estatut d'empresa i activitats turístiques privades (franquista o preconstitucionalista).

        Algunes de les evolucions més significativa han estat forçades per la integració europea com per ex. El fet que els directors d'AAVV no hagin de ser necessàriament tècnics titulats en turisme.

        Altres evolucions vénen marcades per la dinàmica del mercat, com per ex. L'aparició i integració del turisme rural com a nova classe d'allotjament i apareix per motius metaturístics. Un altre ex. És l'aparició com activitats turístiques com les activitats d'esports, aventura i esbarjo.

        Com a conclusió podem afirmar que la llei de Turisme a Catalunya i en general les lleis d'altres CCAA no suposen cap innovació significativa ni tampoc aporten cap aclariment conceptual ni clarifiquen les línies d'actuació dels poders públics respecte al turisme, ni en conseqüència aporten cap solució. Si que creen alguna figura novedosa, com per ex. municipis turístics, però no li donen contingut real.

        Per una banda la llei de Turisme de Catalunya depèn totalment del seu desenvolupament reglamentari (normes dictades pel govern) per tal tot continua com abans de l'aprovació de la Llei, quan el Govern regulava l'activitat a través de Reglaments/decrets. A més, la Llei de Turisme preveu que les activitats turístiques es regulin per Decret i deixa en vigor els decrets anteriors a la llei, ja que aquests decrets no la contradirien.

        D'altra banda, la Llei de Turisme no modifica les que han estat fins ara les 3 línies bàsiques de la política turística pública:

        Ordenació dictar normes

        Promoció propaganda

        Foment (en menor mesura) adjunts als agents turístics.

        La Llei intenta introduir la planificació com a base de la política turística, especialment a través de l'anomenat Pla de Turisme de Catalunya.

        La Llei crea la figura que anomena recurs turístic com a eix vertebrador de les polítiques públiques en turisme. Tot i que la seva regulació també és molt indefinida.

        -DISPOSICIONS GENERALS

        Objectius regular l'ordenació i la promoció del turisme.

        Aplicació al conjunt dels recursos, subjectes i activitats del sector turístic. Aquest no està definit, i per tant, no sabem on s'aplica.

        a) DEFINICIONS

          • Recurs turístic (=inconcret) pot ser qualsevol bé (material o immaterial) o manifestació de la realitat, reiteració. Una manifestació de la realitat es realitzarà a través de béns.

        Tots aquests seran considerats turístics si tenen capacitat per crear corrents turístics i els que ajuden a mantenir els serveis turístics.

        Aquesta definició està oberta, definició molt general, poc específica. No s'aclareix el procediment que s'haurà de seguir per que qualsevol d'aquests recursos sigui declarat turístic, hi concreta quines conseqüències tindrà el fet que una d'aquestes manifestacions sigui declarat turístic.

          • Subjecte turístic pot ser qualsevol persona que des del sector privat té una relació amb el fenomen turístic. Inclou als usuaris i als treballadors.

          • Administracions públiques agents turístics públics

          • Activitat turística actuacions del sector públic i privat adreçat al públic turístic.

          • Serveis turístics reiteració sobre l'activitat turística.

        Són definicions tautològiques = mala tècnica de definició emprant el concepte a definir.

        No se'ns defineix què s'ha d'entendre per turisme, serveis turístics, ... Són inconcretes, inútils.

        PROBLEMES

        En l'àmbit de turisme hi entren altres regulacions.

        El fenomen del turisme es relaciona amb fenòmens de visites i d'usuaris de consum.

        b) FINALITATS

        Les administracions i subjectes turístics han de:

          • Protegir i preservar els recursos i valors principi de sostenibilitat

          • Potenciar la creació, desenvolupament, millora i promoció dels recursos turístics (no sabem que són, no estan definits).

          • Protegir els usuaris turístics es pretén una protecció més intensa a l'usuari turístic que a l'usual. Aquesta diferenciació no és possible legalment (principi d'igualtat).

          • Incrementar els corrents turístics aquesta pot ser contradictòria amb el principi de sostenibilitat. Pot suposar massificació --> degradació dels recursos. Turisme de qualitat: què és?

        Equilibri territorial: de rendes (de riquesa) o poblacional (per habitar zones, evitar despoblament).

          • Impulsar el desenvolupament de nous productes, denominacions i marques turístiques tampoc sabem que és això

          • Fomentar l'intercanvi entre cultures

          • Promoció qualitat i competitivitat lliure mercat, però complint els requisits de la normativa.

          • Impulsar la formació, qualificació i especialització

          • Potenciar ús de les tecnologies per prescindir de les AAVV

          • Promoure la realitat de Catalunya com a marca o destinació turística identificar Catalunya com a un destí o marca determinat.

          • Segmentació i desestacionalització Cal la varietat en l'oferta de productes i serveis, per permetre el turisme tot l'any.

        CONCLUSIONS

          • Aquestes finalitat i principis estan formulats de manera genèrica, fet pel qual no imposen obligacions concretes. L'especificació d'aquestes perquè siguin efectives, dependrà de cada govern (mesures adoptades).

          • Un altre aspecte, és que les decisions del govern obliguen a l'administració (part pública del turisme) però que per condicionar al sector privat, s'haurà d'actuar de dues maneres:

          • Que aquestes finalitats siguin obligacions a través d'una llei que disposi que el seu incompliment comporti una infracció (multa quarcitiva per rectificar l'actuació)

          • A través de les mesures de foment i promoció (ajuts) podem condicionar al sector privat turístic.

          • Entre aquests principis i finalitats, hi ha que són contradictoris (sostenibilitat i increment d'afluència de visitants -corrents turístics-)

        c) ELS RECURSOS TURÍSTICS

        Té una definició molt àmplia i indeterminada. Classes de recursos:

        • Essencials tenen la capacitat més rellevant per genera corrents turístiques i per reforçar la marca turística. No especifica si ha de ser un corrent turístic destinat cap a un lloc concret o en general. Ho pot ser, per la seva pròpia naturalesa o per declaració (Generalitat).

        Són objectes d'un inventari i l'ús turístic d'aquests recursos està condicionat per la normativa específica que els reguli (llei de museus, planejament urbanístic, ...)

        • D'interès local recursos amb capacitat per generar corrents a zones concretes (municipis/comarques). La diferenciació amb els essencials es dóna en la rellevància (importància) S'ha de buscar el cas per cas. La seva declaració la faran les administracions locals.

        • Potencials són els recursos susceptibles de poder esdevenir-se un recurs turístic essencial o d'interès local. La llei no especifica com es farà la declaració d'aquests.

        CARACTERÍSTIQUES

      • La llei estableix per tots els agents turístics el deure de mantenir aquests recursos.

      • També s'estableix el deure d'incloure els recursos com a peça clau de la planificació de la política turística. Aquesta planificació es farà a través del Pla de turisme de Catalunya que ha de ser el pla de planificació turística.

      • Els recursos estaran subjectes a inventaris o a ser catalogats.

      • Malgrat que la llei no ho especifiqui de manera explícita, del conjunt de les seves disposicions es conclou que per ser beneficiari de l'actuació pública en matèria turística, caldrà haver obtingut la declaració de recurs turístic.

      • Aquesta llei crea la figura de municipi turístic i municipi d'interès turístic, ...

        d) SUBJECTES TURÍSTICS

        És la part més civil (no públic) inclou les empreses turístiques, altres agents indefinits, treballadors de les empreses i els usuaris.

        USUARIS relacions de consum, relacions entre un proveïdor de béns o serveis i la persona que els adquireix o contracta, especialment quan aquesta persona és un usuari/consumidor final. Es diu que es final quan s'ha adquirit el bé o servei pel consum propi (autoconsum).

        En la situació actual, la normativa de consum té una finalitat proteccionista respecte al consumidor (part feble de la relació), ja que es pressuposa que aquest no disposa dels coneixements tècnics dels béns adquirits. Es pretén la igualtat entre les dues parts de la relació.

        El concepte d'usuari homologa aquest amb el concepte de turista. Inclou a persones físiques i jurídiques.

        CONCLUSIONS

      • Si bé les persones jurídiques poden actuar com a persones físiques, perquè poden contractar serveis turístics, podrien ser usuaris, però els destinataris finals sempre són persones físiques, en conseqüència, el concepte de turista és convenient relacionar-lo amb una persona física.

      • Difícilment un usuari turístic podrà tenir més drets o obligacions que un usuari normal. Seria discriminatori. Els drets són dels usuaris en general.

      • DRETS DELS USUARIS

        Estan recollits en normatives generals.

        La informació ofertada al públic passa a ser una oferta pública vinculant. L'empresa queda obligada per la publicitat que realitza. Aquesta informació duradera ha de ser exacte i objectiva, sempre que sigui possible.

        USUARIS TURÍSTICS

      • l'arbitrarietat és un sistema per resoldre conflictes per part d'un o més òrgans, les fonts del conflicte es sotmeten voluntàriament. És extra oficial. Quan les parts accepten sotmetre's al conflicte de l'arbitratge, queden obligades a complir la decisió de l'àrbitre. En els últims anys, l'administració ha intentat donar impuls a l'arbitratge de consum per problemes sorgits entre usuaris i empresa.

      • El dret dels usuaris no està relacionat amb una obligació, en sentit estricte, de les administracions, sinó en un deure general que tenen els poders públics de prestar auxili als ciutadans.

      • Aquesta relació de drets, s'ha d'entendre més com una declaració d'intenció que no pas com una indicació de drets en sentit estricte, i aquesta situació de reclamació del no compliment d'aquests drets, només és possible en alguns punts.

        DEURES DELS USUARIS

        Aquests deures són generals, per tot tipus d'usuari, són deures que poden trobar en molts actes contractuals.

        RÈGIM GENERAL DE LES EMPRESES I ELS ESTABLIMENTS TURÍSTICS

        Empresa persona física o entitat titular d'una activitat.

        Establiment lloc on es desenvolupa l'activitat.

        a) Control relacionat amb la seguretat. L'administració controla l'obertura/tancament de l'empresa. La matèria primera de les empreses turístiques és l'entorn natural, del qual extreuen profit per tal de protegir aquest entorn, cal que hi hagi un control per part de l'administració (per l'interès de tots).

        b) El dret de sortir en guies neix del deure d'inscriure's al registre de turisme de Catalunya.

      • El poder públic ha de crear/dictar una normativa abans de la seva redacció estableix consultes amb els agents implicats.

      • f) Comet intrusisme una persona la qual desempenyori una activitat de la qual no està capacitada. És fins i tot un delicte. De manera semblant als drets dels usuaris, aquests drets de les empreses (generals) per poder ser reclamats, hauran de ser especificats en alguna norma.

        DRETS D'ACCÈS ALS ESTABLIMENTS TURÍSTICS

        El titular té el dret d'admissió sempre que la intenció no sigui discriminatòria. La forma de facilitar que no és malinterpreti la intenció és amb la redacció de normes de règim intern.

        La discriminació i higiene són conceptes massa genèrics, cal buscar el cas per cas.

        ART. 77 PROTESTAT INSPECTORA

        L'administració turística competent per l'activitat de control i verificació és principalment l'administració autonòmica (competència obligatòria).

        La inspecció turística és el sistema de control del compliment de lleis. Pot ser que les administracions locals tinguin aquesta competència. La Generalitat podrà coordinar aquests serveis d'inspecció, però no al revés. Els funcionaris són els únics que poden realitzar inspeccions, ja que es presumeix el principi de veracitat, és a dir, són objectius allò que fan constar és la realitat. Aquest cal que s'acreditin.

        ART. 80 FACULTATS

        Els inspectors quan exerceixin les seves funcions tindran caràcter d'agents de l'autoritat, és a dir, a part del principi de veracitat, tenen un plus de protecció, per tant, els permet fer requeriments a l'empresa i a més els hi atorga protecció de caràcter penal, en el sentit que es considera més greu agredir o insultar a un inspector que a un particular privat.

        A més, aquestes tenen independència total, sense perjudici de la dependència orgànica i funcional respecte a les autoritats administratives corresponents. Les empreses no poden donar informació relativa a la intimitat/privacitat de les persones, excepte amb na ordre judicial.

        ART. 83 OBLIGACIONS DELS INTERESSATS

        L'empresa sotmesa a inspecció està obligada a facilitar la informació requerida.

        ART. 82 ACTES D'INSPECCIÓ

        Són els documents on els inspectors reflecteixen el resultat de les visites d'inspecció. Han de contenir:

        • Identificació de l'empresa

        • Objectes de la inspecció

        • Data i hora de la visita

        • Nom de l'inspector/s

        • Nom de la persona que atén a l'inspector i el seu càrrec.

        • Fets constatats

        • Possibles fets constitutius d'infraccions

        • Signatura inspector i representant que ha atès i el seu càrrec.

        L'efecte que té la signatura de la persona que atén a l'inspector no suposa que està d'acord, només que coneix aquest acte. La persona interessada pot fer constar les observacions que vulgui.

        Tenim dret a obtenir una còpia.

        Tenen presumpció de validesa i veracitat, tot i això, l'interessat pot presentar proves per desvirtuar aquest acte. La inspecció turística és la mateixa que la de consum.

        TÍTOL VI. EL RÈGIM SANCIONADOR

        Sempre s'obre d'ofici. És l'administració qui s'encarrega d'obrir el procediment sancionador. La denúncia d'uns fets no és l'inici del procediment.

        TEMA 4. CONCEPTES TRIBUTÀRIES BÀSICS

        LA RELACIÓ JURÍDICO - TRIBUTÀRIA

      • CONCEPTE, NATURALESA I CARACTERÍSTIQUES DE LA RELACIÓ

      • Dret financer regula les entrades i sortides de diners a una administració pública. Ha de tenir una part destinada a:

        • Despeses aquesta part s'estudia al dret dels pressupostos (llei)

        • Ingressos els obté a partir de diverses fonts:

        Recursos per pagar les despeses que tindrà:

        • Tributs (impostos, taxes, contribucions especials)

        • Endeutament (Tresor Públic)

        • Monopolis

        • Sancions i d'altres (quota SS, preus públics, ...)

        La despesa i els ingressos està subjecte al principi de veracitat. Hi ha lleis i reglaments que regulen les despeses i els ingressos. A més, els ingressos, hauran d'estar previstos al pressupost. Aquest, fa la previsió dels ingressos que s'esperen obtenir.

        El pressupost ha de:

        • Preveure els ingressos que s'esperen obtenir

        • Previsió de despeses. S`ha de decidir en quins conceptes i dins d'aquesta quina quantitat es destinaran els diners públics. El poders públics només poden gastar diners en aquelles partides incloses al pressupost anual i fins al límit de quantitat previst al pressupost.

        Els pressupostos s'aproven en forma de llei (de l'Estat i CCAA) i els de les altres administracions públiques s'aproven per l'òrgan superior de representació (Ex. Ple)

        Són anuals, i poden ser prorrogables de manera autonòmica si el 31 de Desembre no s'han aprovat els nous pressupostos.

        El pressupost és la llei que habilita a l'administració pública a utilitzar els diners de la caixa.

      • Relació tributària ens referim a la relació que s'estableix entre una entitat pública i una persona quan aquesta persona queda obligada per una llei d'un tribut a fer un pagament.

      • Es tracta d'obligacions legals (no voluntàries)

        Malgrat la diferència, l'esquema bàsic de la relació tributària és igual d'una relació jurídico privada:

        1. Creditor (administració pública): té el dret de crèdit, de cobrar - subjecte actiu.

        2. Deutor (1 o més) subjecte passiu

        A més de les relacions privades, el creditor i el/s deutor/s no disposen d'autonomia de voluntat (per decidir) només poden fer allò que la llei els permet.

        b) Relació complexa perquè hi ha una obligació principal i d'aquesta se'n deriven les accessòries. És a dir, la llei pot obligar a fer un pagament d'un tribut a una persona per una altre. IRPF empresaris per treballadors. Això és possible per la llei general tributària estableix que tothom té un deure de col·laboració amb la hisenda pública.

        Una vegada s'han creat, les obligacions accessòries són autònomes respecte l'obligació principal, estableixen el seu propi sistema de drets i obligacions.

        Ex. Si l'empresari no fa els ingressos a compte de l'IRPF, se li multa.

      • EL FET IMPOSABLE

      • És el pressupòsit que quan succeeix fa néixer la relació tributària i en general la relació de pagar. Aquest pressupost ha de ser:

      • Acte o negoci jurídic. Ex: compra-venda

      • Estat o situació. Ex. Ser propietari d'una finca

      • Resultat. Cobrar un lloguer o un sou.

      • La importància del fet imposable és el que:

      • Identifica cada tribut, cada taxa, ...

      • S'identifica les persones que queden obligades

      • Identifica l'element territorial, a quina administració has de pagar.

      • Diferència

        Un únic negoci privat pot tenir com a resultat el naixement de diferents fets imposables de diferents atributs.

        Conclusió: quan efectuem un negoci que tingui un contingut econòmic és convenient tenir en compte les repercussions tributàries. El fet imposable t'indica si la relació és instantània o repetitiva.

        No repetició (non bis in idem) no doble imposició. Una operació no pot ser gravat per dos fets imposables iguals. No pot haver més d'un tribut amb el mateix fet imposable.

        Exempcions: són aquelles situacions en les quals l'obligació tributària no s'ha de complir total o parcialment.

        Els motius poden ser molt variats, van des de motius de justificació tributària fins a incentivar un sector determinat.

        • de caràcter polític o territorial Ceuta, Melilla i Canàries.

        • Loteries públiques no es declara el guany com a rendiment. Exempció total. Ex. ONCE i Creu Roja

        • Zona catastròfica s'eximeix de fer pagar degut a la catàstrofe

        • Econòmics per potenciar el sector

        L'administració pot afavorir un grup de persones, una activitat o altres amb l'exempció dels tributs, total o parcial.

      • SUBJECTES DE LA RELACIÓ

      • ACTIU titular del crèdit, té el dret a rebre de l'altre part de la relació. Sempre és l'Administració Pública en una relació tributària.

        Aquest subjecte en una relació privada, el pot condonar, en la relació tributària, no. Només es pot fer el que la llei permet.

        PASSIU qualsevol persona que tingui obligació en una relació tributària. Aquestes obligacions poden ser de contingut econòmic (pagar ) o no (presentar declaracions informatives, proporciona informació a la inspecció, etc.)

        - Continguts de l'obligació: de pagar, de portar la comptabilitat, de suportar les inspeccions, d'informar.

        - Classes de subjecte:

        a) Contribuent no sempre és subjecte passiu. És la persona que realment suporta la càrrega pecuniària de la relació tributària.

        En certs tributs, el contribuent no té una relació directa amb l'administració tributària. Per exemple, en el cas de l'IVA el contribuent és la persona que adquireix el producte o que contracta el servei. Quan paga la factura aquesta s'incrementa amb la part corresponent a l'IVA, però qui queda obligat amb l'administració tributària respecte a l'IVA és l'empresari o professional. És qui ha de fer la declaració de l'impost amb els càlculs corresponents, ha de fer l'ingrés i per tant és qui respon de l'incompliment enfront l'administració tributària la qual, en cap cas es pot dirigir contra el contribuent.

      • Subjecte passiu persones que suporten una obligació, contra qui l'Administració Pública pot anar en cas d'incompliment.

      • - Subjecte passiu principal persona que demostra la capacitat econòmica que es vol fer pagar a través d'aquell tribut. Ex: impost sobre la renda, ... És el contribuent.

        - Subjecte passiu del contribuent és la persona a qui la llei de cada tribut, imposa el compliment de l'obligació en lloc del contribuent. Subrogar-se posar-se al lloc d'una persona i adquirir els seus dreta i obligacions. El substitut podrà fer pagar al contribuent l'import d'aquestes obligacions. Ex: impost de les escombraries, l'ajuntament es dirigeix al propietari si aquest està arrendat, és el propietari qui l'ha de fer pagar a l'arrendatari. Permet facilitar la gestió i cobraments dels tributs.

        Retenidor sorgeix quan la llei d'un tribut imposa a les persones que han de fer pagaments a d'altres persones, que en retinguin una part queden obligades a ingressar la quantitat retinguda a la Hisenda Pública acompte del tribut que ha de pagar la persona que havia de rebre pel treballador l'IRPF. També afecta a l'impost sobre societats.

        Repercussió és una figura que afecta als impostos indirectes (que agraven el consum). Consisteix en que l'empresari, quan emet la factura pels serveis prestats, carrega (repercuteix) la quota del tribut en la mateixa factura i queda obligat a liquidar totes les quotes que ha repercutit i ingressar-les a la Hisenda Pública.

        Aquestes figures faciliten la gestió dels tributs perquè es tracten de subjectes passius que són empresaris o professionals, per tant són persones obligades a portar comptabilitat, amb la qual cosa ens facilita l'activitat de control per part de l'Hisenda Pública. També faciliten la feina de gestió perquè s'elimina de la relació tributària el consumidor final que acostuma a ser un particular, reduint-se d'aquesta manera el nombre de subjectes passius que es relacionen amb l'Hisenda Pública.

        TEMA 5. RELACIÓ DELS TRIBUTS MÉS SIGNIFICATIUS

        IRPF

        Fet imposable és el pressupòsit pel qual neix aquesta relació tributària. És el rendiment (rendes) obtingudes per les persones físiques durant un període impositiu (termini de temps que la llei dels tributs designa i que moltes vegades coincideix amb l'any natural -IRPF- o a vegades trimestral -IVA-) Les declaracions del tribut es faran tenint en compte els beneficis (base imposable) del període impositiu.

        Aquesta definició del fet imposable ens defineixen que és el subjecte passiu principal, les persones físiques.

        De les relacions tributàries originades per l'IRPF neixen relacions accessòries especialment a través de les retencions.

        Relació de persones obligades a realitzar retencions acompte de l'IRPF de la persona que rep el pagament:

        • Empresari quan paga sous/salaris

        • Entitats financeres quan liquiden interessos bancaris

        • Societats quan paguen dividends per les accions o participacions.

        • Les societats quan paguen factures a empresaris o professionals quan siguin persones físiques. Ex. Una societat paga a un empresari o professional (persona física).

        • Arrendaments de locals quan l'arrendador és persona física i l'arrendatari és una persona jurídica o societat. Ex. Pagar arrendament a una societat.

        BASE IMPOSABLE

        És la magnitud (quantitat de diners) que la llei de cada tribut considera com a capacitat econòmica que es demostra sobre aquesta magnitud, s'apliquen els elements quantificadors la quota que s'haurà de pagar. En el cas de l'IRPF, la base imposable la componen diverses fonts de rendiments (capítols de la renda).

        a) Personal

        - Rendiments personals (sous)

        - Altres no exempts (premis/loteries)

        b) Capital

        - Mobiliari, movible, que es pot bellugar.

        - Immobiliari, rendes que obtinc de les finques immobles. Ex: rendes per arrendaments.

        c) Activitats empresarials o professionals (persones físiques)

        Cada capítol o font de l'IRPF té regles pròpies per determinar el seu rendiment net. El rendiment nét és la diferència entre el total rendiment obtingut menys les despeses reductibles.

        La base imposable de l'IRPF és la suma dels rendiments néts de cada capítol o font.

        Rendiment nét = rendiment brut - despeses reductibles

        Bases imposables = suma de rendiments néts de cada capítol (el que pagues)

        LES ACTIVITATS EMPRESARIALS O PROFESSIONALS SOBRE L'IRPF

        Els empresaris poden calcular els seus rendiments néts a través de tres sistemes.

      • Sistema d'estimació directa té en compte els ingressos i les despeses reals comptabilitzades.

      • Sistema d'estimació directa simplificat és optatiu, s'hi poden acollir professionals amb un volum de facturació baix. Consisteix en el mateix que l'anterior (I-D), però es permet deduir una petita quantitat en concepte de despeses de difícil justificació.

      • Sistema d'estimació objectiva s'aplica a petits empresaris (nivell de facturació baix). És optatiu i s'hi poden acollir els empresaris que compleixin els requisits que disposi el Ministeri d'Hisenda. Els dos més importants són:

      • - No superar el volum d'ingressos que es decideixi.

        - Estar inclòs (l'activitat) en el llistat d'activitats que publiqui el Ministeri d'Hisenda.

        A efectes turístics estan inclosos els establiments d'allotjament fins a la categoria de 3*, bars i restaurants, etc.

        A través d'aquest sistema es calcula el rendiment nét de l'activitat aplicant uns índex i uns mòduls que publica el Ministeri.

        Entre aquests índex, signes i mòduls hi ha:

        - Establiments d'allotjament, nombre de places.

        - Restauració, nombre de taules.

        MÒDULS GENERALS

        - Potència elèctrica contractada.

        - Nombre de personal assalariat contractat.

        El Ministeri atribueix a cada mòdul, un import, la suma o multiplicació dels imports ens dóna el rendiment nét de l'activitat.

        Els empresaris o professionals trimestralment han de presentar una declaració tributària efectuant un ingrés acompte de la liquidació final del seu IRPF.

        En els casos de una sola persona física que desenvolupi més d'una activitat empresarial no és permès que calculi els rendiments d'una de les activitats per estimació directa, i una altre pers estimació objectiva. Haurà d'utilitzar el mateix sistema a totes les activitats.

        Base liquidable és una magnitud que resulta d'aplicar a la base imposable les deduccions que indica la llei.

        Tipus impositiu a la base liquidable se li imposa el tipus impositiu que generalment és un percentatge (%) trobant-se d'aquesta manera la quota. En el cas de l'IRPF el percentatge és una escala progressiva.

        IRPF

        Base liquidable per tipus: Quota íntegra - deduccions = Quota líquida

        - pagaments acompte

        Quota diferencial

        Deduccions sobre la quota íntegre: despeses que hagi realitzat el subjecte passiu. Ex: deduccions R+D, donatius, ...)

        Quota líquida quantitat que s'ha d'haver ingressat per aquell exercici, el que ha d'haver pagat.

        Resta les que ja ha pagat a compte (retencions). El resultat és la quota diferencial:

        • Si surt positiu, a ingressar.

        • Si surt negatiu, hi haurà una devolució.

        IRPF impost indirecte la riquesa que demostres quan cobres.

        Impost directe grava, fa pagues per la riquesa que demostres quan gastes.

        Impost societats a través dels (...) es declaren i liquiden els rendiments obtinguts per part de les persones jurídiques, activitats mercantils.

        S.L / S.A presenta la declaració. Impost societats, subjecte passiu persones jurídiques.

        Societats civils no tenen plena personalitat jurídica, per constituir petits negocis.

        Negoci petit més barat i ràpid d'associar-se és fent una societat civil. No té personalitat jurídica qui no va al Registre Mercantil.

        S.C no declaren l'import sobre societats, sinó que els seus rendiments s'imputen als socis que els declaren en el seu IRPF. Subjecte passiu, persones jurídiques.

        S'obté el rendiment nét en el qual s'aplica el tipus impositiu que és fix o únic en relació al nivell d'ingressos de la societat.

        IVA

        Afecta a les activitats econòmiques. El fet imposable de l'IVA és FI -> gravar (fer pagues) la capacitat econòmica que es demostra mitjançant el consum de béns o serveis.

        Impost indirecte objectiu el consumidor final, l'autoconsum. Adquirir per un mateix, no per un negoci.

        Contribuent de l'IVA, és el consumidor final que suposa la càrrega de l'import i no se'l' pot desgravar/deduir.

        El subjecte passiu és l'empresari o professional que transmet el producte o que presta el servei. Mecànica de l'import repercussió.

        Subjecte passiu / Factura - cost producte o servei (B.I)

        + quota IVA (B.I per tipus)

        IVA repercutit

        El subjecte passiu repercuteix sobre la base imposable de la factura la quota d'IVA.

        Tipus impositiu:

        • General, 16%

        • Reduït, 7%

        • Super-reduït: 4%

        El tipus super reduït s'utilitza en productes alimentaris que són de primera necessitat.

        Adquisició de vivendes: 7%

        Prestació de serveis: 7%

        Transport viatgers: 7%

        Serveis d'hosteleria: 7%

        Entrades espectacles: 7%

        El resultat d'aquesta quota és l'IVA repercutit.

        LIQUIDACIÓ

        Quan un empresari adquireix un producte per la seva empresa se li cobra l'IVA. És obligatori repercutir la quota d'IVA a totes les factures.

        De quina manera es fa perquè l'IVA repercuteixi només al final a través de la liquidació.

        De manera trimestral els empresaris han de presentar declaració d'IVA, on es liquida.

        LIQUIDACIÓ

        Respecte als empresaris l'IVA és neutre, se'l dedueixen.

        Quota positiva, a ingressar a Hisenda (IVA repercutit + IVA suportat)

        Negativa

        Si he suportat més IVA del que he repercutit devolució

        Juntament amb l'última declaració trimestral el subjecte passiu està obligat a presentar una declaració resum anual d'IVA. En empreses molt grans es fa mensualment.

        RÈGIMS ESPECIALS D'IVA

        Algunes activitats econòmiques es crea una mecànica específica de tracte d'aquest impost.

        - Règim simplificat = sistema d'estimació objectiva (IRPF)

        - Règim d'agricultura, ramaderia i pesca

        - Règim per béns usats, objectes d'art, antiguitats, ...

        - Règim especial per operacions amb ... (obl.)

        - Règim especial per comerç miniatura (obl.)

        Els altres són optatius, pots anar al règim general.

        Règim simplificat és el règim equivalent i vinculat al sistema de mòduls de l'IRPF. El subjecte passiu podrà ser l'empresari (persona física) que pugui ser al règim de mòduls de l'IRPF (que compleixi les condicions per estar-hi). Igual que en el règim de mòduls IVA, la quota de l'IVA es calcula aplicant els mòduls que publica el Ministeri d'Hisenda. La vinculació entre els dos sistemes (mòduls i règim simplificat). És total de tal manera que si es renúncia al primer es produeix una renúncia automàtica de l'altre i viceversa. Ha d'estar als dos sistemes a l'hora.

        Àmbit objectiu del règim simplificat:

        - Restaurants, hotels i motels fins 3*, càmpings, restauració en general, lloguer de vehicles, establiments recreatius, ...

        No hi poden estar les societats, només empresaris persones físiques.

        AAVV / operacions efectuades per les AAVV que declaren a través d'aquest règim especial d'IVA. No afecta a totes les operacions de l'AAVV. Requisits de les operacions subjectes al règim general.

        1. Que l'AAVV hagi assumit la responsabilitat de l'organització del viatge.

        2. Que per realitzar el viatge, l'AAVV contracti béns/serveis d'altres empresaris o professionals.

        Conclusió, en aquestes operacions ha d'haver-hi factures girades/emeses a l'agència de viatges organitzadora per part d'empreses a professionals que presten serveis directament relacionats amb el viatge (transport, allotjament, guiatge, ...) i una factura emesa per l'AAVV a el viatger.

        En aquestes circumstàncies l'IVA de l'operació de la factura es calcula a través del règim especial.

        L'IVA està inclòs en la factura que l'AAVV emet als viatgers, que inclou en el preu, no consta de manera separada.

        L'IVA d'aquestes operacions subjectes al règim especial es pot calcular, bé operació per operació (viatge per viatge) o bé de manera conjunta per totes les operacions efectuades durant el període.

        2

        48

        Jerarquia

        Descentralització

        Eficàcia

        Coordinació

        Objectivitat

        Responsabilitat

        Participació

        Documental (públic/privat)

        interessats

        Mitja de prova Declaracions testimonis

        pericials

        Reconeixement

        (d'un objecte o situació/lloc)

        Titular òrgan

        General

        APTITU PER REALITZAR Òrgan en sí

        ACTES ADMINISTRATIUS Neutralitat

        Específica

        Objectivitat

        4% primera necessitat (productes alimentaris, llibres, medicaments, ...

        IVA repercutit IVA que l'empresari ha de repercutir a les factures emeses.

        - IVA suportat quotes IVA que l'empresari ha suportat en les factures dels

        QUOTA productes que ha adquirit en relació a la seva activitat.

        Compensació puc reservar aquest saldo favorable per compensar-lo en

        altres moments.

        Devolució