Latín

Llengua llatina. Sintaxi. Etimologia. Normes d'evolució etimològica. Consonants. Consonants oclusives. Vocals

  • Enviado por: Alby Smt
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

Normes d'evolució etimològica: consonants

  • La m final de l'acusatiu no es conserva mai. Terram> terra.

  • Les consonants oclusives sordes se soronitzen en posició intervocàlica.

  • Ripam> riba. Rotam>roda. Caecam> cega

    Sordes

    p

    t

    c

    Sonores

    b

    d

    g

    3) El grup -um a final de paraula decau normalment. Ramum >ram

    4) El grup oclusiva + líquida a final de paraula desenvolupen una -e de

    suport. Vehiculum> vehicle

  • Les oclusives sonores (p, t, c) a vegades cauen i a vegades és

  • conserven. Dubitare> dubtar. Sudare> suar

  • Les oclusives finals és perden. Amat> ama.

  • El grup -li- entre vocals és transforma en -ll-, així com també la l- inicial. Filiam> filla. Lanam> llana.

  • Les consonants repetides és simplifiquen, menys la ll que és transforma en l·l. Litteram> lletra.

  • El grup inicial s- + consonant desenvolupa una -e- de suport. Spiritum> esperit.

  • Les consonants sordes i sonores davant r desapareixen. Patrem> pare.

  • La r final de paraula es canvia de lloc, és a dir, pasa per metàtesi, a l'interior. Inter> entre.

  • Els grups: -mm-, -nn-, -gn-, -ni-, -ne- evocucionen en català a -ny-. Demnare> danyare.

  • El grup -ct- se simplifica en -t i canvia la vocal procedent a -e- o a -i-. Factum>fet. Lectum> llit

  • La -v- intervocàlica llatina ( u consonàntica) canvia a -u- o desapareix. Novem>nou. Pavorem> por.

  • La -b- intervocàlica dóna v. Cantabat> cantava.

  • El grup final -em normalment és perd. Pontem> pont.

  • El grup -cul- precedit de vocal dóna generalment ll. Periculum> perill.

  • Els grups formats per les consonants c,t davant i (-ci-/-ce-, -ti-/-te-) passen a c, a s o a ç o be desapareixen. Martiun> marc. Rationem>raó.

  • La -x- intervocàlica és manté; però a vegades altera la vocal precedent. Buxum>boig. Si no és intervocàlica se simplifica en s. Anxiam> ànsia.

  • És típica del català la vocalització (diftongació) d'alguns grups consonàntics llatins (p-c, t-t, b-l, etc.). Pacem>pau. Cantatis> canteu. Parabolam> paraula.

  • Els grups llatins ax, ex esdevenen eix. Axem> eix.

  • El grup llatí inicial qui-(oclusiu) es català és transforma en sibilant. Quince>cinc.

  • Normes d'evolució etimològica: vocals

  • les vocals pretòniques i posttòniques normalment se sincopen (desapareixen a l'interior de paraula). Ungulam> ungla.

  • La i>e i la u>o. La resta de les vocals és mantenen. Portam> porta. Puram>pura. Unglam> ungle. Piram> pera.

  • Els diftongs és monoftonguen (ae>e; oe>e; au>o). Saetam> seda. Tragoediam> tragedia. Causam> causa.

  • La -e final dels adjectius és perd (s'acopoca). Amare> amar.

  • ¿Què podem trobar a una cuina?

    Vinum: vi

    Alia: all

    Caepae: ceba

    Garum: especie de salsa de peix mesclada en especies i oli, entre altres

    Mel: mel

    Lenticulae: llentilles

    Farina: farina

    Cicera: cigró

    Pastinaca: pastenaga

    Piper: pebre

    Oleum: oli

    Aqua: aigua

    Exitus: eixir