Las Metamorfosis; Publio Ovidio Nasòn

Filología Clásica. Lírica romana clásica. Prosa épica. Poema mitológico. Mitología griega. Verso heróico (hexámetros). Personajes mitológicos. Mitos. Castigos

  • Enviado por: Clyra
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

Exercicis de Síntesi

Ovidi

6. Per quines causes, discutibles encara avui dia, fou desterrat el poeta? Segons el teu parer, quina et sembla més creïble?

La primera per una implicació d'Ovidi en algunes intrigues relacionades amb la família imperial, amb la successió d'August o amb els adulteris de les dues famílies, la filla i la neta de l'emperador. (Totes dues desterrades)

La segona causa, es per un poema que va escriure Ovidi : L'art amatòria que entrava en contradicció amb la moralització i amb la recuperació de costums de la societat romana que cercava la política d'August.

Ami em sembla més creïble la segona perquè sembla més objectiva , però també cal tenir en compte que hi havia gran enemistat entre tots dos i era inevitable que August tard o d'hora busques quelcom per desterrar-lo.

7. A quin cercle literari pertanyia Ovidi? Era el mateix cercle que el de Virgili? Tots dos pretenien uns mateixos objectius polítics?

Ovidi pertanyia a una generació que no va viure les guerres civils i la seva obra es fruit d'una necessitat natural d'escriure en vers, no escriure per alabar la regeneració moral d' August.

Ovidi es una excepció, s'allunya dels valors que l'emperador propugna.

No, Virgili no es de la generació d' Ovidi.

No, Virgili creia fermament en la missió renovadora d'Agust, mentre que Ovidi era el contrari.

8. Amb l'exili, s'iniciava una lenta agonia del poeta, que el portaria a la mort pocs anys després. Quina fou la producció literària d'aquesta època? Quina era la temàtica de les seves obres?

Elegies en que canta les penes de l'exili:

  • Les tristes (Tristia) que consta de cinc llibres.

  • Pontiques ( Epistulae ex ponto)

  • Ibis , una obra mitològica contra un enemic anònim acusat dels seus infortunis.

Aquestes obres estan plenes de suplica, invocació, nostàlgia, evocació del passat, etc...

Son obres adreçades a parents, amics, a l'emperador i a personatges ficticis.

Tenia l'esperança de ser perdonat.

Activitats complementaries

1 PART

9.A qui demana inspiració Ovidi per escriure el seu poema?

Als déus

10.Com era el món abans que se separessin els elements?

Hi havia el Caos, una massa uniforme i desordenada, una acumulació confusa de les coses. El mar, la terra i l'aire estaven barrejats. No hi havia llum ni sol. Els elements s'oposaven els uns amb els altres. Ex: freds lluitaven contra els calents.

11.S'especifica qui va posar fi al desordre inicial?

No s'especifica només menciona un déu o una naturalesa.

12.De quina manera es va repartir l'amuntegament inicial?

  • Va separar les terres del cel i les aigües de les terres

  • Va separar els cels eteris de l'aire dens

  • Va assignar un lloc per a cadascun i els va unir amb una pau harmoniosa :

  • L'aire al cel

  • La terra es va fer compacta per la gravetat i va arrossegar amb ella els elements de major proporció.

  • L'aigua va circumdar el món sòlid.

  • 13.Quin fou el repartiment dels éssers vius un cop dividides les regions?

    - Els Astres i els Deus al cel

    • Els peixos a les aigües

    • Les bèsties salvatges a la terra

    • els ocells a l'aire / cel.

    14.Qui va crear segons Ovidi l'home ? Com ho va fer ? Et recorda algun altre mite semblant ?

    Prometeu , fill de Jàpet. Ho va fer barrejant aigua de pluja amb terra i modelant fins a donar-li una figura com la dels Deus.

    15.Quines característiques tenia l'home que no tenien els altres éssers vius?

    Prometeu va donar als homes un rostre que mira amunt i els va permetre d'esguardar el cel i d'alçar la cara per contemplar els estels mentre que els animals amb el cap cot, miren a terra.

    16.Fes una descripció de les quatre edats que hi hagué al món després d l'aparició dels homes

    EDAT D'OR

    Espontàniament practicava la lleialtat i la justícia. No es coneixien els càstigs ni les temences. La gent vivia segura sense defensor. Els homes no sabien navegar ni fer vaixells, tampoc tallaven els arbres per a obtenir fusta. No viatjaven ni van conèixer països estrangers.

    No hi havia exercit ni armes ni calien profundes fosses envoltant les ciutats.

    La terra donava també de forma espontània produïa els cereals i els fruits sense que ningú els exigís : cireres, maduixes , etc...

    La primavera era eterna i plàcida.

    EDAT DE PLATA

    Pitjor que la edat d'or. Júpiter va dividir l'any en quatre estacions i per primer cop els homes van patir els canvis climàtics, la necessitat de protegir-se en cases (coves), van haver d'aprendre a sobreviure conreant.

    EDAT DE BRONZE

    De caràcter cruel i més presta a enfrontar-se en violents combats criminals.

    EDAT DE FERRO

    Crims de tota mena. Van fugir els valors positius ( veritat, lleialtat, modèstia) i en el seu lloc van aparèixer l'engany, el frau, la traïció, l'ambició, etc...

    Comencen a expandir-se per mar cap a terres desconegudes i les activitats mineres proporcionen or i ferro. Aquest, molt útil per a les armes.

    Regna la desconfiança entre tots els habitants de la terra.

    17.Qui eren els gegants?

    Els gegants eren divinitats, fills de Gea (la terra) i D'Úranos (cel) que van voler posseir el tron celestial.

    18.Quan Jupiter veu la degeneració dels humans, convoca els Déus. Quin camí segueixen les divinitats per anar al palau de Jupiter?

    Per la Via Làctia, es distingeix per la seva blancor que li dóna el nom. A la dreta i a l'esquerra es troben els atris dels deus mes il·lustres amb les portes obertes. Al davant i als costats han col·locat els seus Penats.

    19.Quina es la decisió del pare dels Déus?

    Exterminar la raça humana i els promet una nova raça d'origen meravellós.

    20.Que va fer Jupiter per a comprovar personalment la maldat dels homes?

    Va baixar de l'olimp i disfressat d'home va recórrer la terra descobrint una multitud de delictes fins que, es va aturar de nit al casal de Licaon on se'n va adonar de la maldat d'aquest.

    21.Que volia fer Licaon amb el déu?

    Posar-lo a prova: per comprovar si era un deu, per la nit va matar a un hoste i va servir la seva carn a taula davant de Jupiter, llavors aquest , enrabiat el va convertir en llop.

    22.En què es transformà el tirà?

    En llop.

    23.De quina manera el pare dels Déus vol extingir el gènere humà?

    Vol extingir el gènere humà sota les aigües, enviant pluja intensa des de tots els racons del cel.

    24.Quin home i quina dona foren els escollits per repoblar la terra?

    Deucalió i Pirra

    25.Que els hi diu la deessa? Què signifiquen les seves paraules?

    La deessa els hi diu que s'allunyin del temple, es cobreixin el cap i finalment que es deslliguin els cenyidors dels vestits, d'aquesta manera havien de llançar darrere l'esquena, els ossos de la seva gran mare.

    La deessa es referia a la terra com a gran mare i els ossos es referien a les pedres.

    26. Segons Ovidi de quins dos elements provenen la resta dels animals?

    Una justa proporció d'humitat i de calor dona origen a la vida.

    27. Quin animal va esdevenir el terror dels nous pobles? Quin deu va matar-lo?

    Pitó, una serpent , que Apol·lo va matar amb mil fletxes.

    28. Cupido, déu de l'amor, té fletxes amb efectes ben diversos. Com va utilitzar-les en Apol·lo i Dafne?

    Va utilitzar dues fletxes : una que produïa l'amor i l'altre que el feia fugir.

    La primera fletxa, que era d'or i tenia una punta afilada i lluent, la va clavar en Apol·lo. La que fa fugir l'amor que era roma i tenia plom sota la canya, la va clavar en la nimfa Dafne.

    29.En què es converteix Dafne quan Apol·lo està a punt d'aconseguir-la?

    En un llorer.

    30.Qui era Ínac?

    Ínac era el pare de Io, , i estava preocupat per la desaparició de la seva filla.

    31. Qué li va passar a Io?

    Júpiter va convertir a Io en una vedella. Desprès Juno per a sentir-se lliure d'inquietuds, li va demanar a Júpiter que se la regales i aquest, per por a que el descobrís va acceptar. Però Juno va donar-li la vedella a Argos, per a que la vigiles.

    32. Per què Jupiter va convertir Io en una Vedella?

    Io va ser violada per Júpiter , i per a que Juno no sospites, va convertir a Io en una vedella.

    33. Juno reclama la vaca i confia la seva custòdia a Argos. Quines característiques especials tenia aquest vigilant?

    Argos tenia el cap envoltat de cent ulls; aquest descansaven de dos en dos, seguint un torn, mentre els altres vetllaven i restaven de guàrdia.

    34.Júpiter, quin déu enviar per salvar- Io? Què va fer per aconseguir-ho?

    Va enviar a Mercuri (que acompanyava les animes dels morts als seus darrers estatges).

    Amb la seva vara capaç de produir la son intenta sotmetre tots els ulls i ho aconsegueix quan tracta de explicar-li com s'havia inventat la flauta.

    35. Quina es la llegenda de Siringa?

    Siringa era una naiade de l'Arcadia que era seguidora de Diana i s'assemblaven força. Un dia el deu pastor Pan la perseguia per la seva bellesa i aquesta va suplicar a les seves germanes que canviessin el seu aspecte per a que Pan no la posseís. Es va transformar en unes canyes dels pantans que Pan unint amb una juntura de cera va utilitzar com a instrument , el qual produïa una dolça musica; el lament de Siringa.

    35. Què simbolitzen les taques que hi ha a la cua dels paons?

    Representen els ulls d'Argos.

    36.Quina es la sort d'Io?

    Juno furiosa va enviar una terrible Erinis a Io i va col·locar en el fons del seu cor agullons que la van fer fugir per tot el mon , fins arribar al riu Nil. Llavors Júpiter va demanar-li a Juno que la perdones i Io va tornar a recobrar el seu aspecte.

    37. Què demana Faetont al Sol com a prova que és fill seu i de Clímene?

    Faetont li demana conduir el seu carro amb els cavalls de peus alats durant un dia.

    38. Quina es la reacció del pare davant la petició del fill?

    El seu pare se'n va penedir d'haver-li fet aquell jurament per que sabia que era molt perillós.

    39. Quin déu havia fabricat el carro del sol?

    El carro que tenia l'eix, la llança, i la llanda de les rodes d'or, d'argent els radis, col·locats en el jou, crisolits i pedres diverses era obra de Vulcà.

    40.Quins consells dóna el pare al fill?

    Li diu que no faci servir gaire els esperons i utilitzi amb energia les regnes. També l'adverteix de l'ímpetu dels cavalls i que no a d'agafar el camí que travessa pel mig les cinc regions del cel sinó un camí traçat obliquament i que passa per tres d'aquestes zones. Finalment li explica que no ha de baixar ni pujar molt amb el carro perquè tant el cel com la terra han de rebre una quantitat igual de calor i a de procurar que les rodes no es desviïn cap a la dreta ni cap a la esquerra.

    41.Com es diuen els cavalls voladors del Sol?

    Piroent, Eous, Etó i Flegont.

    42. Per què el carro va voleiant d'un costat a l'altre?

    Per que el carro sense el pes acostumat saltaba pels aires violentament. Hi havia una excessiva lleugeresa que el feia inestable.

    43. Quin és el final de Faetont?

    Júpiter des de un elevat cim i mitjançant un llamp fa fora a Faetont del carro i el mata.

    44.Per que, segons la mitologia, els etíops són de color negre?

    Per que a causa de l'incident que va causar Faetont amb el carruatge del Déu del Sol, la calor va fer que la sang els hi pugés a flor de pell.

    45.Qui són les Helíades?

    Les Hel·liades son les germanes de Faetont, filles del Sol i de Clímene.

    46.Com reacciona el Sol davant de la mort del seu fill?

    Renuncia a conduir mes el carro, es sent culpable, rabiós, furiós, etc..per el dolor que li causa la pèrdua del seu fill. A més a més sent que no ha de oferir cap servei al món si aquest, mai el gratifica. També culpa a Júpiter i als seus cavalls alats.

    47.Qui era Cal·listo?

    Era una donzella de Nonacris; una ciutat de l'Arcadia. Era la filla de Licàon.

    48.De quina manera Júpiter s'acostà a Cal·listo?

    Júpiter com que queda encisat per ella , decideix transformar-se en Diana, a la qual Cal·listo alaba i forma part del seu seguici.

    49.En quin moment Diana s'adona que Cal·listo ha estat deshonrada?

    En el moment en que Diana i les seves deesses amb Cal·listo, van a banyar-se a un rierol i al despullar Cal·listo se'n adonen de que esta embarassada.

    50.En què es converteixen Cal·listo i el seu fill Arcas?

    Juno va convertir a Cal·listo en Ossa primerament, però ,desprès, Júpiter converteix a Cal·listo i Arcas, en dues conste l·lacions.

    51.¿ Sempre han tingut les plomes negres, els corbs?

    No, eren de color blanc , però, la seva llengua va ser la seva perdició i el seu color va esdevindre negre.

    52.Quina relació hi hagué entre Coronis i Febos? Tingueren cap fill?

    Coronis era la amant de Febos i ella estava embarassada d'un fill que Febos va salvar de les flames de la pira de Coronis. Coronis havia mort per què Febos, en adonar-se que ella havia sigut infidel la va matar amb una fletxa.

    53.Per què els déus la transformen en euga?

    Per que s'adonen que Ocíroe té un poder molt important : preveure els secrets del destí.

    54. Qui era Batos i en què fou convertit?

    Batos era un vell que vigilava els boscos i les pastures de Neleu (ramats d'eugues). El va convertir en una dura pedra de Sílex.

    55. De qui s'enamorà Mercuri?

    De Herse.

    56. Com era l'estatge de l'Enveja?

    La casa es trobava amagada en les profunditats d'una vall, on no arriba mai el sol, en un lloc inaccessible als vents, lúgubre, fred, etc...

    57.Què demana a l'Enveja, Minerva?

    Minerva li mana a l'Enveja que infectés a Aglaure, una de les filles de Cècrops, amb el seu verí. És a dir, la intenció de Minerva es que Aglaure no pogués soportar la felicitat de la seva germana Herse i Mercuri, que els hi tingués enveja.

    58. En quin animal es transforma Júpiter per apropar-se a Europa, la filla del rei de Fenícia?

    En toro.

    59. Com reacciona Europa davant la presència del brau?

    Queda fascinada en veure un toro tan bell. Primerament, va tenir por però, s'hi acostà finalment i poc a poc es van fer més amics.

    PART 2

    60. Busca la definició dels següents personatges que han anat sortint al llarg dels dos primers llibres de les Metamorfosis:

    • Nimfes: En la mitologia grega, una nimfa és qualsevol membre d'un gran grup d'esperits femenins de la naturalesa, de vegades units a un lloc o orografia particular. Les nimfes solien acompanyar a diversos déus i deesses, i eren amb freqüència l'objectiu de sàtirs luxuriosos. La llar de les nimfes està en les muntanyes i arbredes, en els manantials i rius, en les valls i les fredes grutes. Amb freqüència són el sèquit de divinitats superiors: de Artemisa la caçadora, d'Apol·lo el profeta, del juerguista i déu dels arbres Dionís, i també de déus rústics com Pan i Hermes, déu dels pastors.

    • Nereides: En la mitologia grega, les Nereides (en grec ,  o , «filla de Nereu») eren les cinquanta filles de Nereu i de Doris. Se les

    considerava les nimfes del mar, ja que vivien en les profunditats de l'oceà; no obstant això emergien en la superfície per a ajudar a mariners que solcaven els mars, sent els argonautes els més famosos.

    S'apareixen als homes del mar muntades en dofins i altres animals marins. Els grecs les adoraven en altars a les ribes dels mars i penya-segats, on es deixaven com a ofrena llet, oli i mel. Cantaven amb veu melodiosa i ballaven al voltant del seu pare. Es representa a les Nereides coronades per branques de coral i portant el trident de Posidó.

    • Erínies:

    Les Erínies o Furies són les personificacions femenines de la justícia i de la venjança en una concepció ancestral de la mateixa i en la satisfacció de la qual es produïren crims i vendetas en una espiral de dificil fi. Generalment se les considera deesses ctònicas nascudes de les gotes de sang caigudes dels genitals d'Urà sobre Gea, encara que també es diu d'elles que són filles de Nix, la Nit. De número ideterminat, Virgili les va fixar en tres , Al·lecto (incessant),Megera (a contra cor) i Tisífone (assesinat venjador). Alades, d'ulls flamejants, amb llargs cabells entremesclats amb serps i portant torxes i fuets en les seves mans, no reconeixen l'autoritat dels déus, se les caracteritza com a cegues. Vetllaven per a que les coses ocorregueren tal com estaven establides i vetllen per a que els mags i endevins no desvelin el futur acuradament i per que els homes no tinguin massa poder, condemnant així la hibris (exageració o orgull).

    • Sàtirs:

    Un sàtir (en grec , Sátyros) és una criatura de la mitologia grega que encarna la força vital de la naturalesa . Els sàtirs, relacionats amb les Menades, formen el <<seguici de dionís>> que acompanya al déu Dionís. Poden estar també associats al déu Pan.

    Se'ls representa de diverses formes. La més comuna és la d'una criatura meitat home meitat carner, amb orelles punxegudes i banyes en el cap, abundant cabellera, un nas camús, cua de cabra i un priapisme permanent. Sovint duen pells d'animals, de pantera (atribut de, per exemple,Dionís).
    Les representacions romanes confonien als sàtirs amb els fauns, qui solien tenir cames de cabra. La confusió ha perdurat fins i tot en obres d'art contemporànies.

    • Tritó :

    En la mitologia grega, Tritó és un déu, missatger de les profunditats. És el fill de Posidó, déu del mar, i Anfítrite. Sol ser representat com una sirena, amb el tors d'un humà i la cua d'un peix.
    Com el seu pare, duia un trident. No obstant això, l'atribut especial de Tritó era una conquilla de caracola que tocava com una trompeta per a calmar o elevar les ones del mar. El seu so era tan terrible que, quan la tocava fort, feia que els gegants fuguissin, a l'imaginar que era el rugir d'una poderosa bèstia salvatge.

    Segons la Teogonía” de Hesiode, Tritó habitava amb els seus pares en un palau daurat en les profunditats del mar. La història dels argonautes situa la seva llar en la costa de Líbia.

    Tritó també apareixia en els mites i èpiques romanes. En “La Eneida”, Miseno, el trompeter d'Eneas, va desafiar a Tritó en un concurs de trompeta. El déu ho va llançar al mar per la seva arrogància, on es va ofegar.
    Amb el temps, el nom i la imatge de Tritó va arribar a estar associat amb una classe de criatures semblants a sirenes, els Tritons, que poden ser masculins o femenins, i que solen formen el seguici de divinitats marines.

    Una varietat de Tritó, el centaure-tritó o ictiocentauro («peix-centaure »), es descrivia amb les potes davanteres d'un cavall a més a més del tors humà i la cua de peix. És probable que l'idea dels Tritons es degui als déus-peixos fenicis.

    61. Esbrina quin epítet correspon a cadascuna de les divinitats següents:

    Apol·lo ------- Febe

    Manes ------- Esperits dels morts

    Faetont------- Fill del Sol

    Pan ------- Déu pastor

    Cupido------- Déu de l'amor

    Júpiter------- Tonant

    Minerva----- Tritònia

    Diana ------- Déu portador de l'arc

    62. Explica una altra relació del déu dels déus que no fos amb Juno, la seva esposa. Quina era la reacció de Juno davant tantes infidelitats?

    Una de les relacions que tingué Júpiter fora del matrimoni va ser amb Leto, (germana de Asteria i Ortigia). Pertany a la primera generació divina. Filla del tità Ceo i de la Titanide Febe. Es diu que quan estava en cinta dels dos bessons, Hera va prohibir que se li acollís en cap lloc de la terra. Fins que va poder a la illa de Delos, (fora del poder de Hera), on va tenir als dos bessons divins: Apol·lo i Artemisa. Es diu ,que primer va néixer Artemisa i després Apol·lo, ajudat per la mare i el nounat. Una altra llegenda que se li atribueix, és que Hera va jurar que Leto mai tindria els seus fills on hagués sol, llavors Zeus va demanar al Boreas que la dugués fins al seu germà Posidó, el qual, va cobrir el cel amb una volta d'aigua, i així va poder tenir als seus dos fills.

    La reacció de Juno es basicament una reacció que tindiriem qualsevol de nosaltres si ens passes el mateix. La seva gelosia, les seves venjances i queixes constants fan què , Juno tingui un caràcter realista que es pot valorar. Jo crec que adopta les actituds més corrents, reflectint el prototip de l'esposa, que exigeix l'amor del seu marit en forma incondicional i no admet infidelitats.

    Quan els seus ideals de fidelitat no es compleixen (com succeeix freqüentment) abandona l'Olimp per a castigar al seu marit, les amants i els seus fills. Però el mateix impuls que l'allunya fa que retorni. I, novament al costat de Zeus, tracta de consolar la seva tristesa amb la companyia divina.
    A pesar de la seva constant agressivitat, Juno sap cedir. Per a reconquistar al marit, sentir-se novament estimada i veure's desitjada, tots els mitjans són vàlids.

    Com que ella nomes accepta un únic home (Júpiter) com company i complement de la esposa , ella espera el mateix del seu marit. El marit però, no aconsegueix entendre- la. Per a ell, l'essencial és la paternitat que, per a portar-se a terme, no precisa estar necessàriament relacionada amb una única dona.

    No és difícil, en conseqüència, comprendre per què el seu culte va assumir tanta importància a Grècia, especialment entre les dones, com defensora de la monogàmia.


    63. Fragments de les metamorfosis. Identifica a qui fan referència.

    a) Júpiter - Io

    b)Juno - Cal·li


    Nimfes i sàtir de

    William-Adolphe Bouguereau (1873)

    Apol·lo i Dafne, moment de transformació

    Minerva

    Diana

    Estatua de Juno