La vuelta al mundo en 80 días; Julio Verne

Literatura universal. Siglo XIX. Narrativa. Novela fantástica. Novela de aventuras. Ricos. Apuestas. Viajes. Vuelta al mundo. Amor. Argumento. Personajes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

  1. Característiques del llibre.
  1. Resum.
  1. Vocabulari.
  1. Personatges.
  1. Anàlisi del llibre.

Títol del llibre:La volta al món en 80 dies.

Títol Original:Le tour du monde en quatre-vingts jours.

Autor:Jules Verne

Editorial:Barcanova.

Col·lecció:Antavida Nova Clàssics.

Traducció de:Joan Leita Graells.

Primera Edició:2001.

Viatge de Phileas Fogg.

Sumari:37 capítols.

Pàgines:331.



La història comença en una discussió, de donar la volta al món en vuitanta dies, en el Reform Club de Londres, era una discussió anglesa.
Es va parlar del tema de no realitzar aquest viatge en tan breu període de temps, però només hi havia un defensor de la idea; Phileas Fogg, defensor fins al punt d'apostar tota la seva fortuna a que era capaç de realitzar el viatge. L'aposta la va acceptar, i va començar el viatge amb el seu nou criat francès anomenat Rossinyol.
Durant els primers dies del viatge tot es presentava correcte, però amb l'arribada a Suez va sorgir el primer problema, perquè es van trobar amb el detectiu Fix, el qual havia confós a Fogg amb un lladre que havia robat cinquanta-cinc mil lliures al banc d'Anglaterra. Aquest va seguint a Fogg i al seu criat, però amb la mala sort de no rebre mai a temps l'ordre de detenció.
D'aquesta manera arriben a Bombai, van pujar al tren per arribar a Calcuta, però la via del tren no estava acabada, tenien, que arribar a Hong Kong el dia vint-i-cinc, i estaven a vint-i-dos. Davant del problema, Fogg, va decidir comprar un elefant amb el que van fer el viatge al costat d'un vell general que portava la mateixa direcció que ells i un guia Parsi. Desprès d'un rescat perillós van arribar a Calcuta acompanyats de la jove que van rescatar, la bella i jove vídua Aouda.
Després de nous incidents van pujar en un vaixell amb destinació a Hong Kong, una altra vegada seguits del policia. Aouda va seguir el viatge amb ells.
A Hong Kong, el policia emborratxa a Rossinyol, ja que sabien trobat, i Rossinyol va perdre el vaixell en el que es dirigien al Japó, Fogg i la bella Aouda. El jove Rossinyol es trobava sol i sense diners en Hong Kong, fins que per sort va trobar un grup de persones del circ que actuaven al Japó i es va unir amb ells. Van arribar a Yokohama on van actuar, Rossinyol va sortir a escena amb els seus nous companys. Un cop allà tota l'escena va ser horrorosa perquè Rossinyol veu al seu amo. Una altra vegada junts es van embarcar cap a San Francisco, allà van agafar un tren que havia de travessar tot el continent en diagonal i acabar a New York, però en plena batalla a pistola amb el coronel Proctor, es van veure atacats per una banda d'indis sioux que estaven assaltant trens. Era necessari posar fi a la lluita, i, si el tren no parava, guanyarien els indis. L'estació del Fort Kearney estava a menys de dues milles, i allà es trobava un destacament Americà, però si passaven del fort els salvatges serien els amos del tren. Al final, Rossinyol, amb la força va arribar a la màquina del tren i amb increïble voluntat va aconseguir deixar anar el enganxament que unia el tren a la màquina amb la fortuna d'aturar el tren a menys de cent passos de l'estació de Kearney.
Els soldats del fort en sentir els trets, van acudir ràpidament, però els indis no els van esperar. Al finalitzar l'aventura els viatgers es van adonar que faltava gent, entre ells Rossinyol.

Es va arribar a un acord amb el capità del fort, i Fogg, ja pensava que perdria la seva fortuna, a causa de l'aposta, ell va marxar a la recerca del seu amic, al costat de trenta soldats americans. Fix va accedir a quedar-se amb Aouda, mentre esperaven el seu retorn.
Van passar gairebé dos dies fins que van arribar de tornada Fogg amb Rossinyol, en aquest moment Fogg portava vint-i-quatre hores de retard per la qual cosa Rossinyol, amb sentiment de culpabilitat, estava molt nerviós. Desprès de molt pensar, Fogg, es va donar compte que hi havia un vehicle que podia dur-los. Fogg va examinar l'estrany vehicle, tenia un alt pal i una enorme vela cranc, com es veu era un trineu aparellat a Balandra. Al final Fogg, va arribar a un acord amb el patró de l'embarcació, i van partir en un dur viatge, fins a poder pujar en un altre tren que va travessar ràpidament els Estats d'Indiana, Ohio, Pennsilvanià i Nova Jersey fins a aturar-se a l'estació, al marge dret del riu Hudson, a les onze i quart de la nit del dia dotze a les set del matí. Ara tenien nou dies, tretze hores i quaranta-cinc minuts per arribar a Londres, ja es considerava fracassat en la seva aposta, però veu un buc mercant anomenat Henrietta, al qual es va dirigir.
Després de mantenir una acalorada discussió amb el capità que estava a bord, va aconseguir contractar els serveis del vaixell mitjançant una gran quantitat de diners. Una hora després van sortir. En el seu viatge es van dirigir ràpidament cap a l'Est.
 El dia següent, tretze, al migdia, va pujar un home al pont per prendre la situació, sembla lògic suposar que aquell home fos el capità del vaixell, però no ho era, era el propi Fogg, que havia tancat al capità del vaixell a la càmera. Aquest va dirigir el vaixell cap a Liverpool. Durant aquell mateix dia van doblar la punta del banc de Terranova, tot semblava anar molt bé, però el temps va començar a empitjorar.
Els viatgers no semblaven preocupar-se, ja que si el temps fallava els quedava l'opció del vapor. Així va ser, van recórrer al vapor perquè la velocitat del Henrietta havia disminuït considerablement. La màquina funcionava a tot gas, però, hi havia escassetat de carbó. Dos dies després, el maquinista notifica que no hi havia carbó per acabar la jornada. Fogg, prenent una decisió important i, va deixar anar al capità, al qual, li va comprar el vaixell, una vegada va ser el vaixell seu, va començar a aprofitar tota la fusta del mateix, deixant-lo sense cabines, carrossa, etc. El dia vint, el vaixell va quedar pla com un pontó, però aquell dia es divisa la costa irlandesa.
A la una de la matinada van arribar al port de Queenstown i tots els tripulants van baixar de seguida i van prendre el tren cap a Dublín, quan van arribar, van embarcar en un vaixell de vapor, i a les dotze menys vint del dia vint-i-un, Fogg va desembarcar a Liverpool, només faltaven sis hores per arribar a Londres, però en aquell moment Fix, va aprofitar per intentar aturar-lo, però Fogg va tenir sort, que li diguessin a Fix, just un moment abans, que s'havia trobat al veritable lladre del banc de Londres.
Malgrat la seva sort, Fogg, dóna per perduda la seva aposta per un retard de minuts, però aleshores descobreixen, sorpresos, que havien arribat vint-i-quatre hores abans, a causa d'haver donat la volta al món en la direcció del Sol, o sigui, d'occident a orient. Al final, Fogg guanya l'aposta i es casa amb la bella Aouda.

Squ.:Abreviatura de squire, terratinent amb determinades competències i pertanyent a la baixa noblesa. No hi ha equivalent en català.

Orador:Persona que parla en públic, que pronuncia un discurs.

Gentleman:A Anglaterra, membre de la gentry, noblesa de segona classe entre la noblesa i la burgesia.

Honest:Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència, que no s'oposa als bons costums.

Pèndol:Sistema físic format per un cos material que oscil·la al voltant d'un eix horitzontal que no passa pel seu centre de gravetat.

Fornir:Proveir d'allò que cal o convé tenir.

Abreujar: Fer més breu, més curta (una cosa) en la seva durada o en la seva extensió.

Preàmbul:Paraules estudiades, més o menys impertinents, que hom diu abans de començar a dir clarament una cosa.

Malastre:Esdeveniment funest; calamitat. En un delicte comès aprofitant un malastre, aquest és qualificat pel codi penal com a circumstància agreujant.

Antropòfag:El terme deriva de la designació que donaren els conqueridors castellans als indis caríbics de les Petites Antilles, els quals practicaven l'antropofàgia.

Goleta:Vaixell de vela de dos o més pals ultra el bauprès.

Llambregar:Mirar o veure amb un cop d'ull.

Diligent:Que mostra una activitat perseverant en l'acompliment d'una empresa, que fa les tasques, els encàrrecs, etc., amb activitat i rapidesa.

Sucumbir:Cedir a una cosa a la qual hom no pot resistir més.

Atroç:Terriblement cruel, inhumà.

Despesa:Allò que val el que hom s'ha procurat, ha consumit, etc.

Sioux:Grup de pobles amerindis de les planes del nord d'Amèrica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississippí, un altre, l'est de les muntanyes Apalatxes, i l'altre, el baix Mississippí.

Herald: Oficial d'armes la missió del qual consistia a examinar els escuts d'armes dels participants en els torneigs, per comprovar-ne la regularitat i l'atribució correcta.

Lúgubre:Que denota o suscita una pregona tristesa, fúnebre, tètric.

Suprem:Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim.

Legislatiu:Que té el dret i la potestat de legislar.

Buc:Objecte que forma una cavitat.

Transoceànic:Que passa de l'una banda a l'altra de l'oceà.

Terrabastall:Estrèpit que fa una cosa grossa en caure a terra.

Exsert:Que sobresurt d'un òrgan, dit especialment dels estams.

Alenada:Aire que s'escapa dels pulmons en una expiració.

Paquebot:Vaixell de vela semblant al bergantí però de formes menys fines, emprat com a correu i per a transport de passatgers.

Àlgid: Dit d'una malaltia o d'una síndrome que va acompanyada d'algidesa.

Anivellar:Posar (un pla, una recta) en posició horitzontal perfecta.

Mormó: Membre de l' Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies, més coneguda com a Església Mormona.

Phileas Fogg.

És el protagonista de la historia, és anglès, ric , excèntric, era matemàticament exacte, i no es deixava portar mai per les emocions, mai es precipitava, ni prenia decisions absurdes, era generós amb la gent necessitada.

Forma part del londinenc Reform-Club, on es va discutir la impossibilitat de donar la volta al món en 80 dies. Fogg, va ser l’ únic defensor de la idea, que la acaba complint en 79 dies.

Rossinyol.

Era el criat del senyor Fogg, té un paper secundari a la història. Havia viscut a París, però va estar una temporada a Anglaterra. És molt generós, afable i treballador. És una persona que menja molt, segons el llibre, a la part del paquebot, va menjar com si estiguessin Aouda i el senyor Fogg.

Aouda.

Era una jove índia, vídua, bella i agraïda. El senyor Fogg i Rossinyol, la van salvar d’ un sacrifici o "sutty", i va acompanyar al senyor Fogg i Rossinyol en el seu viatge al voltant del món. La dona els va acompanyar fins a Londres, on va proposar matrimoni a Fogg. Més endavant es van casar.

Aquest llibre, m’ha sembla’t molt llarg, i avorrit. He llegit versions d’altres editorials que eren millors. Hi han hagut algunes escenes del llibre emocionants, però la majoria molt avorrides. L’ he troba’t massa repetitiu, i sempre se li complica el viatge de manera sobtada. Aquest llibre té el clàssic final de la dona que rescata, s’ acaba casant amb ella. Encara que ha sigut un llibre que no m’ ha agrada’t, té algun toc emocionant i divertit. D’ aquesta història van fer una pel·lícula, que em va agradar molt.

En resum, és un llibre llarg, avorrit, repetitiu, que té un final clàssic però té alguna part divertida i emocionant.