La vuelta a la capilla sixtina

Análisis formal. Iconografía. Situación tiempo. Significado

  • Enviado por: Morena
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

LA VOLTA ALA CAPELLA SIXTINA

Miquel Ángel s.XVI

Situació de l'obra en el temps i context històric.

Les pintures de la Volta a la Capella Sixtina són obra de Mquel Àgel al s.XVI. Es troben ala Capella Sixtina del Vaticà, Roma.

Italia sXVI.(igual k al judici final)

Estil i anàlisi formal.(corrent humanista = k al judici)

Són una seqüència de pintures d'estil renaixentista del s.XVI. pertany a l'alt renaixemente o cinquecento.

Miquel Ángel no es considerava un pintor era escultor.per tant el seu dibuix-pintura , conserva moviment i la força escultòrica. Aposta pero una belleza sublim, q aspira a la perfecció personali s'expressa en el dibuix. Normalmente treballa soli prepara detalladament el dibuix de cada figura.entén l'execusió de la pintura com una lluita per tot el q és materia, per alliberar la imatge i l'espiritualitat.

El papa Juli II encarrega la decoració de la volta. L'artista encara q havia pintat poc al fresc ho va aceptar convençut q era una mala jugada per Bramante i per ridiculitzar-lo.

Miquel Ángel pinta més de cinc-cents . quadrats de la volta, a vint-i-cinc m.d'altura. La volta exhibeix més de tres-cents cossos humans en una seqüència unitària, representant el principi de la humanitat.

Estructura de la volta: estructura l'espai de 36x13m de planta a base de de falsos arcs faixons en 9 sectors transversals i en 3 registres.

Arrancant de la pared, trobem 12 llunetesi vuit triangles o petxines. El registre central alterna requadres de dos amplades: 5 petits y 4 grans.

Descripció.

P.1r.requadre: Separació de la llum de les tenebres.

G.2n.requadre: La creació del astres.

p.2r.requadre: Separació de les Aigües.

G.4t.requadre: Creació d'Adam.

P.5è.requadre: Creació d'Eva.

G.6è.requadre: Pecat i expulsió del Paradís.

P.7è.requadre: Sacrifici de Noé.

G.8è.requadre: Diluvi Universal.

P.9è.requadre: Noé Ebri.

Descripció dels registres laterals i en correspondencia amb el requadres petits: trobem tota una sèrie de monumentals figures masculines (profetes) i femenines (sibil·les) de forma alternativa.

Aquestes figures estan assegudes en uns seients de marbre, decorats per parelles de nens marmoris. Cadascuna té dos puttis (acompanyants jovenets) q porten les taules,llegeixen o escriuen.

Sobre els nen marmoris i flanquejant els requadres petits trobem als ignudis (joves nus) q lliguen al sostre garlandes i medallons daurats. Sumen un total de 20 ignudis.

Entre els Profetes i Sibil·les, trobem tmb en els registres laterals o petxines i llunetes ala part baixa d'aquests, representacions dels avantpassats de Crist. Les quatre petxines més grans dela racons representen la miraculosa salvació d'Israel

Anàlisi formal.

Técnica al fresc, i obliga a suportar el goteig càusic del pigmant als ulls.

Totes les figuresestan prèviament dibuixades, per tald'alliberrar la imatge. Predomini del dibuix sobre el color. Les restauracions posen de manifest uns colors brillants i lluminosos. Es dóna un equilibri entre colors càlids que resalten sobre els freds.

Els colors no són plans, presenten clar-obscur mitjançats la degradació dels tons I la variació de la intensitat dels colors.la llum es natural, uniforme i homogénea amb efectes clar-obscur.

La composició del conjunt és unitària. I s'articula en una composició arquitectónica simulada q divideix la volta en diferents seccions. Les figures semblen voler alliberar-se del marc espacial, però encara s'on composicions tancades.

Si analitzem els esquemes compositius: als recuadres de la Creació les figures s'organitzen entorn línies corbes i el·liptiques.

A la Creació d'eva, al Sacrifici de Noé i Noé Ebri domina una composició triangular.

Al pecat i l'expulsió del Paradís trobem una asimetría vertical q provoca efecte balança i equlibra la composició.

En el Diluvi Universal trobem una falta de unitat en l'espai i profusió de figures desconectadse.

Des de el Sacrifici de Noé fins a Noé Ebri, veiem presècia de moltes figures q dificulten la claretat compositiva. La resta de figures presenten estructures compositives triangulars o bé semicirculars (a les llunetes).

Per cercar profunditat y volum les figures són entrellaçades i amb escorços. Els escorços amb el contrast clar-obscur i una plenitud anatómica q es basa en proporcions gegantintes q augmenten a mesura q avança vers l'altar, per corregir efectes visuals, aconsegueix dotar de volum escultòric i grandiositat la composició.l'interssa representar l'esplendor corpori expressat a través de la musculatura quasi sobrenatural com a pre-requisit de la belleza material i espiritual.

Llurs formes robustes i dilatades, doten de vitalitat, dinamisme i tensió `'terribilità'' a la composició. Es un moviment contingut, on l'esperit es vol alliberar de la materia. Respresenta una fusió entre arquitectura i pintura.

Iconografía.

Tema mitològic-teològic. En espai central es narra el principi de la humanitat, a partir del Génesis. Desde la creació de l'univers fins el càstig de Déu a la Humanitat.

En els registres laterals representa als 7profetes de l'Antic Testament i les 5 Sibil·les paganes de l'antigüetat.

Els triangles o petxines representen la miraculosa salvació d'Israel.

L'antiguitat pagana pren els nus `'ignudi'' i els `'putti''.

Significat i funció.

Miquel Àgel accepta l'encàrrec de papa JuliIII contra la seva voluntad.

L'artista realitzà l'obra en total llibertat i soledat.

A l'obra l'autor realitzà un programa humanístic-religiós q xpressa la fusió de la teologia hebrea i la cristiana amb les idees contempor`nies neoplatòniques. Així la creació d'Adam no sols explica la creació de l'home sinó q li dóna un nou significat, Déu actua com un escultor q allibera la imatge de l'home i la copia mortal de Déu; l'ànima alliberada del cos torna a l'essència de Déu.

La Creació d'Eva simbolitza la creació de l'Esglèsia. Els nus pagans simbolitzarien la situació de pecat del món abans de l'arribada de Crist o bé ser les ànimes humanes.

Funció.

Religiosa-humanística: manifest de les idees neoplatòniques; i Política: ja q agrada al papa JuliII

Els motius scundaris del sostre establien l'estil teològic del Papa i donaven aentendre q aquest era un nou Mesies acuant com a agent terrenal de Déu per a castigar als heretges.