La Unión Europea

Sistema Monetario Europeo. Moneda única. Mercado común. Países miembros. Acuerdos

  • Enviado por: Paula
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

LA UNIÓ EUROPEA

Introducció:

La Unió Europea és una organització social, política i econòmica que s'ha dut a terme entre (actualment) vint-i-cinc països d'Europa per tal de complir diversos objectius bàsics conjuntament, en total cinc:

*Progrés econòmic i social. Es van fer propostes, des de 1992, de fer un espai públic destinat a un gran mercat únic. Al 1999 va sorgir la idea de l'ús d'una moneda única per la Unió, l'euro.

*Ser identificats com a unió d'Europa davant els altres països, i, conseqüentment, oferir ajuda a països no membres d'aquest conjunt, així com participar en les qüestions internacionals.

*L'exigència de drets com a ciutadania europea, així com la adquisició de deures i responsabilitats comuns per a tots els ciutadans membres.

*Llibertat, seguretat i justícia. Totes les persones de la Unió Europea han de poder circular tranquil·lament pels Estats membres.

*El manteniment i el desenvolupament comunitaris, o sigui, han d'haver normes i lleis comunes a tots els estats membres.

Els països que formen actualment la Unió Europea són: França, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Itàlia, Luxemburg, Dinamarca, Irlanda, Regne Unit, Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Finlàndia, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Malta, Rep. Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia i Xipre.

I els països que no són membres d'aquesta organització són: Albània, Andorra, Bielorrúsia, Bòsnia i Ercegovina, Ciutat del Vaticà, Croàcia, Islàndia, Itàlia, Iugoslàvia, Liechtenstein, Macedònia, Molodàvia, Mònaco, Noruega, Romania, Russia, San Marino, Suïssa, Turquia i Ucraïna.

SOLIDARITAT ENTRE ELS ESTATS:

Com hem dit en el segon objectiu d'aquesta, la Unió Europea, com a ciutadania internacional davant d'altres nacions, ha d'oferir ajuda a altres Estats no membres, així com als seus propis països, com per exemple Espanya.

Encara que Espanya sigui una de les regions menys desenvolupades de la UE i amb una renda més baixa, aviat deixarà de necessitar ajuda econòmica, ja que actualment la economia espanyola iguala casi a la mitjana europea. Si es manté així durant uns quinze anys, Espanya haurà assolit el grau mitjà de riquesa de la UE.

A causa de la desigualtat en el desenvolupament d'Espanya (en quant a les Comunitats Autònomes) i la renda per habitant i per any, s'han produït diferents nivells de renda i de benestar dintre de l'Estat segons l'ajuda que necessiti cadascuna de les Comunitats Autònomes.

Fins ara, Espanya havia rebut de la Unió Europea ajudes sobretot a nivell econòmic, destinades a la construcció, serveis a la població (destacant el turisme, ja sigui amb monuments significatius, com el Fòrum, o empreses de restaurants que no són d'Espanya, o, simplement, propaganda, etc), importacions i exportacions, campanyes pel medi ambient, per l'exèrcit, ONGs, etc. Però en els últims anys l'economia i el desenvolupament del nostre país ha crescut tant que és possible que part de les ajudes comentades anteriorment, que rebíem de la Unió Europea, siguin enviades a altres països, membres de la Unió, menys desenvolupats.

ELECCIONS:

'La Unión Europea'

Els diputats del Parlament Europeu són escollits per sufragi universal (tots els ciutadans majors d'edat dels Estats membres voten els seus candidats).

A cada estat li correspon un determinat nombre de diputats. A Espanya li'n corresponen 54. Els resultats de les últimes eleccions europees celebrades a Espanya l'any 2004 van ser:

'La Unión Europea'

PSOE

25

6741112

43.46

'La Unión Europea'

PP

24

6393192

41.21

'La Unión Europea'

GALEUSCA

2

798816

5.15

'La Unión Europea'

IU-ICV-EUìA

2

643136

4.15

'La Unión Europea'

EdP

1

380709

2.45

Els 54 diputats van ser:

- AYALA SENDER, Inés. Grup Socialista.

- AYUSO GONZÁLEZ, María del Pilar. Partit Popular.

- BADÍA i CUTCHET, María. Grup Socialista.

- BARÓN CRESPO, Enrique. Grup socialista.

- BORRELL FONTELLES, Josep. Grup Socialista.

- CALABUIG RULL, Joan. Grup Socialista.

- CARNERO GONZÁLEZ, Carlos. Grup Socialista.

- del CASTILLO VERA, Pilar. Partit Popular.

- CERCAS, Alejandro. Grup Socialista.

- DÍAZ DE MERA GARCÍA CONSUEGRA, Agustín. Partit Popular.

- DÍEZ GONZÁLEZ, Rosa. Grup Socialista.

- DÜHRKOP DÜHRKOP, Bábara. Grup Socialista.

- FERNÁNDEZ MARTÍN, Fernando. Partit Popular.

- FRAGA ESTÉVEZ, Carmen. Partit Popular.

- GALEOTE QUECEDO, Gerardo. Partit Popular.

- GARCÍA-MARGALLO Y MARFIL, José Manuel. Partit Popular.

- GARCÍA PÉREZ, Iratxe. Grup Socialista.

- GARRIGA POLLEDO, Salvador. Partit Popular.

- de GRANDES PASQUAL, Luis. Partit Popular.

- GUARDANS CAMBÓ, Ignasi. Aliança dels Demòcrates i Liberals.

- GUTIÉRREZ-CORTINES, Cristina. Partit Popular.

- HAMMERSTEIN MINTZ, David. Verds/Aliança Lliure.

- HERRANZ GARCÍA, María Esther. Partit Popular.

- HERRERO-TEJEDOR, Luis. Partit Popular

- ITURGAIZ ANGULO, Carlos José. Partit Popular.

- JOAN i MARÍ, Bernat. Verds/Aliança Lliure.

- LÓPEZ-ISTÚRIZ WHITE, Antonio. Partit Popular.

- MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Miguel Ángel. Grup Socialista.

- MASIP HIDALGO, Antonio. Grup Socialista.

- MATO ADROVER, Ana. Partit Popular.

- MAYOR OREJA, Jaime. Partit Popular.

- MEDINA ORTEGA, Manuel. Grup Socialista.

- MÉNDEZ DE VIGO, Iñigo. Partit Popular.

- MENÉNDEZ del VALLE, Emilio. Grup Socialista.

- MEYER PLEITE, Willy. Esquerra Unida.

- MIGUÉLEZ RAMOS, Rosa. Grup Socialista.

- MILLÁN MON, Francisco José. Partit Popular.

- MONTORO ROMERO, Cristobal. Partit Popular.

- MORENO SÁNCHEZ, Javier. Grup Socialista.

- OBIOLS i GERMÀ, Raimon. Grup Socialista.

- ORTUONDO LARREA, Josu. Aliança dels Demòcrates i Liberals.

- PLEGUEZUELOS AGUILAR, Francisca. Grup Socialista.

- POMÉS RUIZ, José Javier. Partit Popular.

- RIERA MADURELL, Teresa. Grup Socialista.

- ROMEVA i RUEDA, Raül. Verds/Aliança Lliure.

- RUDI UBEDA, Luisa Fernanda. Partit Popular.

- SALAFRANCA SÁNCHEZ-NEYRA, José Ignacio. Partit Popular.

- SALINAS GARCÍA, María Isabel. Grup Socialista.

- SÁNCHEZ PRESEDO, Antolín. Grup socialista.

- SORNOSA MARTÍNEZ, María. Grup Socialista.

- VALENCIANO MARTÍNEZ-OROZCO, María Elena. Grup Socialista

- VARELA SUANZES-CARPEGNA, Daniel. Partit Popular.

- VIDAL-QUADRAS ROCA, Alejo. Partit Popular.

- YAÑEZ-BARNUEVO GARCÍA, Luis. Grup Socialista.

CONFLICTES ENTRE ELS PAÏSOS MEMBRES:

L'any 2004 es va redactar una proposta de Constitució Europea (una llei suprema per a tots els Estats) que havia de ser aprovada per tots els països membres de la UE. Uns van decidir aprovar-la als Parlaments nacionals i uns altres (entre ells Espanya) la posaren en votació dels ciutadans per mitjà d'un referèndum.

Mentre que a Espanya es va aprovar aquesta Constitució, a França i a Bèlgica va ser rebutjada. Això ha creat un conflicte que obliga a replantejar-se la proposta de Constitució, ja que, com hem dit abans, ha de ser aprovada per cada Estat Membre, i que endarrereix tot el procés.

IDIOMES DE LA UE:

Tot i que hi ha altres llengües, les principals i bàsiques, que són en el que s'escriu qualsevol tractat europeu, són vint: alemanya, txeca, danesa, eslovaca, eslovena, espanyola, estonia, francesa, grega, húngara, anglesa, irlandesa, italiana, letona, lituana, maltesa, neerlandesa, polaca, portuguesa i sueca.

EDUCACIÓ, FORMACIÓ, CULTURA I MULTILLINGÜISME:

D'entre tots els sistemes educatius que promou la Unió Europea, hi ha dos grans programes de formació, que són:

- Socrates. Va des del nivell pre-escolar al nivell fins al nivell

universitari.

- Leonardo da Vinci. Es dedica al nivell educatiu de formació

professional.

A més, està el programa “e-Learning”, que promou la integració a la societat europea de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), i ajuda a desenvolupar en les escoles nous programes informàtics educatius.

Relacionat amb el programa comentat anteriorment, està la campanya “ET-Winning”, que intenta motivar als joves per que aprenguin d'altres joves, mentre practiquen amb el programa “e-Learning” en les TIC.

La signatura del Tractat de Maastricht en el 1992 (mirar punt següent) també va fer el seu paper en l'educació, ja que va fomentar:

- ensenyament de les llengües comunitàries.

- mobilitat dels estudiants i dels professors.

- cooperació entre centres educatius de nivell superior.

Tot i que hi hagi certes competències i continuats enfrontaments entre els diferents estats membres de la UE, tots tenen el mateix objectiu per l'educació de la societat europea: desenvolupar la formació, la mobilitat i la cooperació.

Història: com es va formar la UE?

Tot va començar quan, en 1951, va ser signat un tractat constitutiu pels països: França, Alemanya, Bèlgica, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg, i sorgí la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA).

Sis anys després, els països creadors de la CECA firmen el Tractat de Roma el vint-i-cinc de març, i la organització passa a anomenar-se Comunitat Econòmica Europea (CEE).Aquell mateix any es creà també la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom).

L'u de gener de 1973 s'hi afegeixen Dinamarca, Irlanda i Regne Unit, i, en 1979, es voten els 410 membres del Parlament Europeu (per sufragi universal) per primera vegada. Dos anys després Grècia s'incorpora a la unió.

En 1986 s'hi integren Espanya i Portugal, i es signa l'Acta Única Europea per que entri en funcionament en1987.

Al febrer de 1992 es va firmar el tractat de Maastricht. Aquest tractat, signat per tots els països membres, va fer possible canviar el nom de Comunitat Econòmica Europea per Unió Europea, i va establir uns acords que permeteren avançar en la unió econòmica i política des dels Estats membres de la Unió.

L'u de gener de 1995 s'hi integren Àustria, Finlàndia i Suècia. I a l'any 2004, s'hi van afegir Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Malta, Rep. Txeca, Eslovàquia, Hongria, Eslovènia i Xipre.

I, en quant als països que encara han d'entrer a la UE, Romania i Bulgària hi seran al 2007, i Turquia, encara no se sap.

'La Unión Europea'

Organització : institucions i seus representatives

La Unió Europea està formada per diverses institucions, que són organitzacions supranacionals més poderoses que un Estat, que té alhora representants.

Les institucions de la Unió Europea són:

*Comissió Europea. Proposa i executa les decisions designades pel poder decisori, presenta recursos al Tribunal de Justícia i consulta al Parlament Europeu. Disposa de dret d'iniciativa i garanteix el respecte als tractats i textos derivats per la seva aplicació. És responsable de la execució de polítiques comunitàries. La Comissió és responsable davant el Parlament Europeu, que pot censurar-la a abandonar col·lectivament les seves funcions.

- Poders de la Comissió:

Control. La Comissió garanteix, com a guardià de l'interès general i element motor de la construcció europea, una aplicació uniforme dels tractats i de les decisions comunitàries.

Proposta. La Comissió proposa i el Consell decideix. Els actes adoptats pel Consell procedeixen sempre de propostes de la Comissió.

Execució. Les decisions del Consell de Ministres són aplicades per la Comissió, que assumeix una important feina de gestió quotidiana.

Negociació. Les negociacions comercials són dutes a terme per la Comissió, que negocia els acords d'associació, mentre que el Consell de Ministres ho fa amb les adhesions.

Gestió. La Comissió gestiona la recaptació de fons propis, que estan formats per l' IVA de tots els estats membres, de l'entrega d'una contribució en PIB nacionals i els drets d'entrada de la UE. Tots els ciutadans d'aquesta Unió paguen l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) cada vegada que es produeix una transacció comercial; aquest impost indirecte serveix per mantenir els serveis que els governs ofereixen a la gent.

'La Unión Europea'
membres de la Comissió

*Parlament Europeu. Promou les opinions com a òrgan consultiu. Durant les decisions en la seu de la UE, les promou abans i després que el Consell de Ministres examini un tema determinat. La decisió final li correspon a aquest. En temes rellevants de mercat interior, el poder decisiu el comparteixen el Consell i el Parlament. El Parlament disposa d'un dret especial en qüestions de ciutadania europea, cohesió econòmica i social, sol·licituds d'adhesió, acords d'associació o cooperació, etc.

*Tribunal de Justícia. És la institució de la Unió Europea que controla la legalitat de les activitats dels òrgans comunitaris i el respecte al dret comunitari per part dels Estats membres. Està composat per un jutge de cada Estat membre. Els jutges són assistits per vuit advocats generals. S'encarrega de comprovar la compatibilitat amb els Tractats dels actes de les institucions europees i governs, pronunciar-se, a petició d'un tribunal nacional, sobre la interpretació de les disposicions del Dret comunitari.

*Consell Europeu. Està format pels caps de govern, i els ministres d'afers exteriors, de cada Estat membre de la UE. Com a cap polític suprem de les altres institucions, té la funció de definir les orientacions i polítiques generals de desenvolupament.

*Consell de Ministres. Està format pels representants de cada Estat membre, i s'hi reuneixen els ministres d'afers exteriors respectius. Depèn el tema que tractin aquests, hi seran presents altres ministres (ministre d'educació, de sanitat, etc). Pren les decisions més importants, així com coordina totes les actuacions de cada Estat membre.

'La Unión Europea'
Ministres d'afers exteriors

*Altres institucions.

- Defensor del poble: És el representant dels ciutadans i ciutadanes de cada Estat membre, i si hi ha queixa per part d'aquests, ho fa saber a les altres institucions.

- Tribunal de Comptes: Controla la gestió de les despeses de la Unió Europea.

- Banc Europeu d'Inversions: Finança el desenvolupament de dels sectors econòmics comunitaris que ho necessiten.

Cada institució té un espai on reunir-se i tractar els problemes anomenat seu. La Unió Europea té tres seus representatives als llocs següents:

*Seu de Brussel·les. Seu de la Comissió Europea. S'hi celebren normalment les sessions del Consell de la UE, les reunions de les seves comissions parlamentàries i els seus grups polítics.

'La Unión Europea'
Seu representativa de Brussel·les

*Seu d'Estrasburg. S'hi reuneixen els diputats europeus, en el “Palacio de Europa”. El Consell de Ministres es celebra algunes vegades en Estrasburg, que, a més, és la seu del Tribunal europeu dels drets humans, i del Parlament europeu.

'La Unión Europea'
Seu representativa d'Estrasburg

*Seu de Luxemburg. S'hi troben la seu de la Secretaria i els Serveis Administratius del Parlament europeu. El Consell de Ministres s'hi reuneix tres cops a l'any (abril, juny i octubre). En la capital de Gran Ducado es troba també el Tribunal de Justícia de les comunitats europees.

'La Unión Europea'
Seu representativa de Luxemburg

La bandera de la Unió Europea:

'La Unión Europea'
La bandera europea és el símbol de la Unió Europea. El cercle d'estrelles daurades representa la solidaritat i la harmonia entre els pobles d'Europa.