La sang i l'apareill circulatori

Composición. Plasma. Glóbulos. Leucocitos. Linfocitos. Vasos sanguíneos. Corazón. Ventricular. Auricular. Sístole. Diástole. Coagulación. Pulmones. Vías respiratorias

  • Enviado por: Fernan
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 3.-

1.- LA SANG I L'APARELL CIRCULATORI

LA COMPOSICIÓ DE LA SANG.

La sang es un líquid roig que circula pels vasos sanguinis. Transporta a les cèl·lules els nutrients i l'oxigen i recull el diòxi de carboni i altres residus produïts en las reaccions químiques cèl·lulars, que han de expulsar del cos.

La sang està formada pel

plasma.- líquid groguenc que transporta nutrients, proteïnes, hormones, enzims i productes de rebuig de les cèl·lules.

Les cèl·lules sanguínies es formen a la medul·la òssia i són:

  • Glòbuls rojos, hematies o eritròcits, els més abundants, la hemoglobina té ferro i s'uneix a l'oxigen en els pulmons i el transporta a totes les cèl·lules.

  • Glòbuls blancs o leucòcits, es defensen dels agents infecciosos.

  • Neutròfils i monòcits. Destrueixen els gèrmens invasors.

  • Limfòcits. Fabriquen anticossos.

  • Les plaquetes o trombòcits. Són fragments de citoplasma, intervenen en la coagulació de la sang.

ELS VASOS SANGUINIS

Formen una xarxa i distribueixen la sang per tot el cos.

Tipus de vasos sanguinis:

  • Artèries: Envien la sang des del cor a tots els òrgans.

  • Venes: Porten la sang des dels òrgans fins al cor.

  • Capil·lars: Es realitza l'intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.

2.- EL COR ÉS EL MOTOR QUE IMPULSA LA SANG.

El cor és un òrgan buit, situat a la cavitat toràcica, entre els pulmons. Està envoltat per una membrana (pericardi), les parets estan formades per múscul cardíac (miocardi) que fa possible que el cor es contrega i relaxe rítmicament.

El cor està dividit en dues meitats, separades per una paret, cada meitat té dues cavitats:una aurícula i un ventricle. Cada aurícula es comunica amb el seu ventricle. Les vàlvules mitral i tricúspide permeten el pas de la sang i impedeixen el moviment en sentit contrari.

COM FUNCIONA EL COR

El miocardi es contrau i es relaxa rítmicament. El període de contracció s'anomena sístole, i el de relaxament, diàstole.

Cicle cardíac: Diàstole ventricular, la sang venosa va omplint les aurícules i els ventricles. Les vàlvules mitral i tricúspide estan obertes i les vàlvules pulmonar i aòrtica tancades.

Sístole auricular, envia sang addicional als ventricles. Quan ja ha passat, es tanquen les vàlvules mitral i tricúspide.

Sístole ventricular, provoca l'obertura de les vàlvules aòrtica i pulmonar i impulsa la sang cap a les artèries.

Els ventricles es relaxen, es tanquen les vàlvules aòrtica i pulmonar, s'obren la mitral i tricúspide, comença un nou cicle cardíac.

CIRCULACIÓ DE LA SANG.

Les artèries constitueixen vies d'eixida des dels ventricles i les venes són sempre vies d'entrada a les aurícules.

Circulació menor o pulmonar, s'estableix entre el cor i els pulmons, fa l'intercanvi dels gasos respiratoris, l'oxigen i el diòxid de carboni.

Circulació major o sistèmica. Es realitza entre el cor i la resta del cos. La seua funció és transportar l'oxigen i els nutrients a tots els teixits i retirar els residus produïts per les cèl·lules.

3.- LES MALATIES DE L'APARELL CIRCULATORI.

Hipertensió arterial. Augment de la pressió que fa la sang sobre la paret de les artèries.

Varices. Venes inflamades, persones que estan de peu molt de temps.

Apoplexia o accident cerebrovascular (ACV). Interrupció de la sang a una part del cervell, pot afectar la mobilitat, la visió, la parla, quan l'àrea afectada és molt gran es produeix la mort.

Embòlia pulmonar. Obturació d'una branca de l'arteria pulmonar, es produeix per un coàgul, la gravetat depén del calibre del vas obstruït.

Aneurisma. Dilatació en una paret arterial, si es trenca pot portar a la mort.

Infart de miocardi. S'origina per l'obstrucció de les artèries coronàries, que són les que proporcionen l'oxigen al múscul cardíac (miocardi). Si l'obstrucció es parcial es diu angina de pit, i si l'obstrucció de l'artèria es total, es produeix un infart, si no es tractat a temps pot produir la mort.

Trastorns de la coagulació. Causa diverses malalties: l'hemofília, la transmeten les dones i es manifesta en els homes; i la malaltia de von Willebrand, trastorn hereditari de la coagulació es manifesta en ambdós sexes.

4.- L' APARELL RESPIRATOTI

QUE ÉS LA RESPIRACIÓ

Respiració pulmonar és el procés pel qual l'organisme capta oxigen de l'exterior i allibera diòxid de carboni.

Respiració cel·lular és el conjunt de reaccions químiques que es produeixen a les cèl·lules. Els nutrients s'oxiden i alliberen l'energia que contenen que pot ser utilitzada per les cèl·lules.

L'APARELL RESPIRATORI

Permet d'obtenir oxigen de l'atmosfera i expulsar el diòxid de carboni.

És format per: Vies respiratòries - fosses nasals

    • faringe

    • laringe (l'epiglotis)

    • tràquea

Els pulmons són dos òrgans de forma cònica allotjats a la cavitat toràcica. La

paret inferior és còncava i s'adapta a la convexitat del diafragma.

Estan formats pels:

    • bronquis: dues branques en què es divideix la tràquea.

    • bronquiols, se subdivideixen en branques microscòpiques que acaben en els alvèols.

5.- LA RESPIRACIÓ

LA VENTILACIÓ PULMONAR

És al procés pel qual es renova l'aire que contenen els pulmons.

Consta de dues etapes successives:

  • Inspiració, contracció dels músculs respiratoris, augmenta el volum de la caixa toràcica, els pulmons es dilaten i l'aire entra en les vies respiratòries.

  • Expiració, els músculs respiratoris es relaxen, el volum de la caixa toràcica disminueix, els pulmons tornen a la seua posició original i l'aire es expulsat a l'exterior.

L'INTERCANVI DE GASOS ALS ALVÉOLS

L'intercanvi d'oxigen i diòxid de carboni entre la sang i l'aire dels pulmons es produeix per difusió, que és facilitada pel gruix petitíssim de les membranes de l'alvèol i del capil·lar (0,5 micres) i per la gran superfície de contacte entre la sang i l'aire.

L'INTERCANVI DE GASOS ALS TEIXITS

L'oxigen es transporta en els glòbuls rojos (henoglobina) als teixits, iel diòxid de carboni passa dels teixits a la sang, transportant-li en el plasma.

6.- MALALTIES DE L'APARELL RESPIRATORI

TRANSTORNS I MALALTIES RESPIRATÒRIES.

Bronquitis, inflamació de la mucosa dels bronquis per una infecció.

Emfisema, destrucció progressiva dels alvèols, característica dels fumadors.

Asma, respiració dificultosa per un estrenyiment dels bronquis.

Refredat, infecció produïda per virus, afecta al nas, gola o la laringe.

Pneumònia, infecció aguda del teixit pulmonar, a causa de bacteris, dificulta la respiració i febre alta.

La malaltia del legionari és una pneumònia produïda pel bacteri Legionella pneumofila.

ELS BENEFICIS DE L'EXERCICI FÍSIC

La pràctica habitual d'exercici físic produeix canvis en el nostre organisme, que milloren la qualitat de vida i eviten o retarden l'aparició de diverses malalties.

7.- L'APARELL EXCRETOR

EN QUÈ CONSISTEIX L'EXCRECIÓ?

L'excreció és el procés per el qual l'organisme elimina els productes de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.

ELS ÒRGANS EXCRETORS

Intervenen els òrgans següents:

Renyons, eliminen de la sang els residus produïts per les cèl·lules (urea i l'àcid úric). També són òrgans reguladors, eliminen a través de l'orina l'excès d'aigua i sals,

Pulmons, expulsen el diòxid de carboni.

Glàndules sudorípares, regulen la temperatura corporal, la suor conté les mateixes substàncies que conté l'orina, però amb una concentració molt petita.

Fetge, elimina els pigments biliars, i que s'eliminen amb els excrements.

L'APARELL URINARI

Els òrgans de l'aparell urinari són:

Renyons, situats a la zona dorsal per damunt de la cintura i prop de la columna vertebral.

Urèters, són dos conductes prims que transporten l'orina formada als renyons fins a la bufeta.

Bufeta de l'orina, òrgan buit on s'acumula l'orina fins que s'expulsa de l'organisme, al coll de la bufeta hi ha un anell muscular (esfínter) que en controla l'obertura.

Uretra, conducte pel qual s'expulsa l'orina.

ESTRUCTURA DEL RENYÓ

En la secció longitudinal es distingeix l'escorça i una zona més fosca o medul·la, al centre hi ha una cavitat col·lectora de l'orina, anomenada pelvis renal.

La nefrona és la unitat funcional del renyó (càpsula de Bowman), la funció de les nefrones és filtarr tota la sang de l'organisme unes 300 vegades al dia.

8.- L'EXCRECIÓ

COM ARRIBA LA SANG ALS RENYONS?

Cada renyó està connectat amb l'aparell circulatori per:

  • L'artèria renal

  • Vena renal, desemboca a la vena cava.

ETAPES EN LA FORMACIÓ DE L'ORINA

L'orina es el líquid resultant d'un procés de filtració que ex produeix en els renyons, en varies etapes: - Filtratge.

  • Reabsorció.

  • Secreció

QUAN ELS RENYOS FALLEN

La malaltia més greu que afecta als renyons és la insuficiència renal, disminució de la producció d'orina, nefritis - inflamació del renyó. Hi ha dues solucions: la diàlisi o el trasplantament.