La salvatge; Isabel-Clara Simó

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa catalana y valenciana moderna # Amor i odi. Argument. Personatges

  • Enviado por: Carla Meló
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad







Isabel-Clara Simó va néixer a Alcoi a l'any 1943, és doctora en filologia romànica doctora en filología románica, ha exercitat l'ensenyança a la Universitat Pompeu Fabra i el peroidisme (va ser directora dels seminari Canigó). Ha quanyat el premi Víctor Català al 1978 per És quan miro que hi veig clar; premi de la Crítica del País Valencià 1986 per Ídols; premi Crítica Serra d'Or 1993 per Històries perverses; premi Sant Jordi 1993 per La salvatge, i premi València de Literatura 1995 per La innocent. Algunes altres de les seves obres són: Júlia, El mossèn, La veïna, La Nati, El Mas del Diable, Una ombra fosca com un núvol de tempesta, Dones, Raquel, Joel i El professor de música.

PERSONATGES PRINCIPALS:

Dolores (Dorothy): La Dolores és el personatge principal de tota l'obra. La història gira al seu voltant, li diuen la salvatge. Quan ella arriba a casa d'en Quim, des de Moon (un poble d'EEUU), té catorze anys i no sap parlar el català, només parla anglès, però al llarg del temps aprèn l'idioma, a menjar, comportar-se i vestir-se correctament. Són set anys els que viu amb en Quim, en aquests set anys hi veiem grans canvis, creix: li canvia el cos, la manera de pensar, de viure... per tant és un personatge rodó en el qual hi trobem grans canvis.

Té una particularitat en el seu aspete físic en el la que el Quim no pot parar de mirar-la: els seus cabells, són llargs, vermells i arrissats, que li fan conjunt amb la seva cara pigada. No sap si té arrels algun lloc. Al final, sap que ha de tornar a Moon, que barcelona no és hi té cap arrel. Li sap greu tornar, perquè s'estima massa a en Quim, però s'hi veu “obligada”.

Joaquim Simon: En quim havia viscut, de jove a EEUU, i allà va conèixer a en Jack Thurber, qui li va enviar la Dolores, a la qui en Quim adopta i li fa de padrastra. L'amor que sent per ella és massa gran, és un amor que el porta a maltractaments cap a ella. El seu amor és un amor boig. Té uns seixant-cinc anys.

Victòria: Serventa del Quim i de la Dolores, s'estima molt a la Dolores, per molt que no ho demostri, se li nota. Diu que en Quim és un vell boig, no l'aprecia per a res. Quan la Victòria mor, la casa queda molt buida i ni en Quim ni la Dolores saben que fer.

PERSONATGES SECUNDARIS:

Joan Carnisser: Millor amic del Quim, ho sap tot d'ell i en part, també reconeix que està una mica boig i que sent massa amor per la Dolores. Personatge líneal ja que practicament no sofreix canvis.

Jack Thurber: Va ser el millor amic d'en Quim quan vivia a EEUU, ell el va ajudar perquè en Quim venia de lluny i estava perdut.

En Jack va violar a la Dolores. És un personatge rodó, perqyè ens explica els canvis que ha fet des de que va conèixer al Quim fins arribar a violar la Dolores.

Ramon: Noi que viu al mateix edifici que en Quim i la Dolores. És un noi traballador i que aprecia al Quim. Ajuda a la Dolores a “instalar-se” a Barcelona i ella s'enamora d'ell.

El tema principal que tracta el llibre és com l'amor pot fer arribar a l'odi, ja què és un amor tan intens que al final no se sap (o almenys jo no ho he sapigut), si ell estava enamorat d'ella o només se l'estimava com a filla.

El tema secundari és la convivència entre dues persones totalment diferent, però igual que l'amor porta a l'odi, l'oposició porta a la igualtat. En Quim i la Dolores, la seva manera de viure, és molt diferent, però de tal manera que actuen igual davant d'una situació on el que s'ha de fer servir és el cap.

Aquest llibre és estructurat amb quatre parts, cada part reb el nom d'un color. La primera part part és la introducció, i consta d'un capítol que és format per 3 “esgalons”. La segona i tercera part és el nus i consta de 4-5 capítols on tots els capítols estan formats per 3 “esglaons”, la última i quarta part només té un capítol, és el desenllaç final i consta també, de 3 “esgalaons”.

En total és constiuït per 219 pàgines.

TEMPS:

El temps de l'obra, generalment és ràpid, ja ue hi ha bastants diàlegs, pero, a vegades, és lent, sobretot quan comença a fer descripcions de persones, paisatges, objectes...

Quan hi ha diàlegs utilitza l'imperatiu i en les descripcions, pensaments... utilitza el present d'indicatiu.

L'obra és explicada per un narrador omniscient, és a dir, amb tercera persona dels singular, excepte quan hi ha pensaments, dels protagonistes que estan entre parèntesi i és explicat en primera persona del singular (pel propi protagonista).

Aquesta obra es situa als anys 1990, aproximadament, ho podem saber perquè ens parla d'ordinadors, d'avions... però en canvi no podem dir que és en aquesta època (en la nostra), perquè ens parla de molta tecnologia però en cap moment no ens parla d'Internet.

ESPAI:

Els espais que hi predominen són els interiors, precisament la casa d'en Quim i per concretar més la cuina, que és el lloc de conversa de la Victòria i de la Dolores i l'habitació de la Dolores, on en Quim és passa nits i nits observant-la mentre ella dorm o ho fa veure.

Com espais exteriors s'hi pot destacar el jardí de l'edifici d'en Quim, en aquell jardí s'hi ha enterrat els cossos de tres animals.

El llenguatge que s'utilitza és un llenguatge familiar, però a vegades també vulgar, sobretot alhora dels diàlegs cap al final de la història. També hi podem trobar una mica de llenguatge culte, més que res a les descripcions i als “pensaments” dels personatges.

Al principi no sabia quin llibre llegir-me. Era meitat de trimestre i encara no n'havia elegit cap. Vaig anar a la biblioteca de la meva escola i allà, on em van atendre molt bé, me'n van recomanar uns quants. Sincerament cap m'incitava a llegir, però vaig optar per un que és diu La salvatge, d'una tal Isabel-Clara Simó que gràcies aquest llibre va guanyar el Premi Sant Jordi 1993, el llibre que he tingut a les meves pròpies mans ha estat reeditat setze cops, és a dir, que jo tinc el de la setzena edició de l'any 1994 i que forma part de l'editorial i edicions Columna.

M'ha agradat molt l'estil que ha tingut l'escriptora alhora d'escriure aquesta història, sobretot quan fa frases poètiques.

Va ser el resum que hi ha darrera d'aquest llibre el que em va convèncer. Semblava interessant i bé, ara ja me l'he llegit i haig de presentar un treball pel pròxim dilluns dia 10.

La primera cosa que haig de dir sobre aquest llibre, és que el principi, personalment, no ha valgut la pena, però el final... ha estat genial!!!! De veritat no m'esperava un llibre així.