La Revolució Francesa. L'Imperi Napoleonic. Guerra d'Independència Espanyola

Historia universal. Siglo XVIII y XIX. Francia. España. Antecedentes. Directorio. Consecuencias. Napoleón Bonaparte

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

LA REVOLUCIÓ FRENCESA (1789-179)

L'IMPERI NAPOLEONIC (1800-1815)

GUERRA DINDEPENDÈNCIA ESPANYOLA (1808-1814)

ASPECTES GENERALS

Al final del segle XVIII a França es va desencadenar la revolucióFrancesa, desde l'any 1789 fins al 1799, a partir del 1799 es va estabilitzar perque el podere politic va passar a Napoleó Bonaparte, entre el 1789 i el 1814 el procés revolucionari, dirigit per la burguesía, destruir l'Antic Règim:la monarquia

absoluta i la societat estamental.

ANTECEDENTS

·FALLIDA ECONÓMICA

Al llarg del segle XVIII rels governs francesos van anar acumulant un déficit creixent.

*CAUSES

Les enormes despeses de la cort i la noblesa, les despeses de la guerra contra anglaterra en suport de les colonies angleses d'Amèrica,la greu crisi d'aliments provocada per una desastrosa collita l'any 1788.

·REVOLTA DELS PRIVILEGIATS

El govern de Lluis XVI (1774-1792) va decidir tancar el problema exigint als privilegiats, la noblesa i el clergat pagar impostos, aquests dos estamentats s'hi van negar i van exigir, que es convoquessin els estats generals.

CONVOCATORIA DELS ESTATS GENERALS

Aquesta asamblea, no s'havia reunit desde l'any 1614, als Estats Generals hi participava noblesa, clergat i burguesía.Idea fonamental de la burguesía com que representaven el 80% de la població havien de dirigir l'assamblea, reunits els Estats Gnerals 1789 es va produir un enfrontament , privilegiats, que nomes volien parlar de déficit, i el tercer estat , que volien transformar el sistema politic del país.

*EL JURAMENT DEL “JOC DE PILOTA”

L'assamblea dels estats generals aviat van sorgir els enfrontaments entre clergat, nobles amb el suport del rei, de l'altra els del tercer estat o estat pla.Aquests disposats a canviar tota el sistema politic de frança, van començar les reunions , Tercer Estat, però el rei va tancar la sala, els representants del tercer estatvan decidir reunirse on es jugava a pilota, els representnts del tercer estat als cuals s'havien reunit els representants del clergat i del a noblesa , van fer el jurament de no separar-se.

ASSAMBLREA CONSTITUENT

·LA PRESSA DE BASTILLA

El 1789 el rei va ordenar l'ordre que un cos de l'exercit es concentres a Versalles per presionar l'assamblea nacional, els elements revolucionaris van fer intervenir les masses populars de Paris, el juliol del 89 una manifestació de gent armada es va dirigir a Bastilla on es tancaven els pressos plolitics la Bastilla fou presa a l'asalt i destruida.Els fets ujurament de Jeu de Paume (pessa de Bastilla) van transformar els Estats Generals en Asamblea Constituent.

·COMPOSICIÓ

En formaven part els representants del terce3r estat i una part del clergat i de la Noblesa,Objectiu era la destrucció de l'Antic Règim, es va demostrar molt recient a accepter-la però lasamblea constituent va començar a formar el sistema politic i social de França.

·TASCA LEGISLATIVA

*LA DECLARACIÓ DELS DRETS DE L'HOME I DEL CIUTADÀ

Primer document que va elaborar Declaració Universal de Drets de l'Home i el Ciutadàs'establien drets que tenien tots els habitants del pais, igualtat davant la llei, llibertat política defensa de la propietat política, defensa de la propietat privada.

*ABOLICIÓ DELS DRETS FEUDALS

s'eliminaven els privilegis del clergat i de la noblesa es destruïa la base legal en que es basaba l'Antic Règim.els pagesos es van negar a pagar als senyors els drets feudals i van assaltar castells per destruir la documentació en que els nobles es fonamentaven.

*CONSTITUCIÓ CIVIL DEL CLERGAT

Lassamblea constituent va tractar la situació del clergat frances amb reformes dràstiques, clergat regular frares i monjos va ser suprimit i totes les propietats van passar a mans de l'Estat el clergatr secular va perdre propietats no va ser suprimit, els rector i els bisbes eren triats pels fidels entre els capellans de la zona i vivien de la paga que els donava l'Estat.

*CONSTITUCIÓ DE 1791

L'obra mes important de l'assamblea la constitució es basaba de la sobirania nacional, pertany al ciutadans, implantava la divisió de poders a França.

A:poder legislatiuelaborava lleis, els impostos i els presupòstos de lestat.

B:poder executiu el conservava el rei , tenia la llibertat per triar el ministres.

C:Poder Judicial a les mans dels jutges , elegits pels ciutadans entre persones expertres en lleis .

Lluis XVI contrari a les decicions de l'Assamblea constituent , el 1791 va fugir de paris per reunir-se amb un cos de lexercit que li donava suport, detingut a Varennes va haver de tornar a Paris.

·DISSOLUCIÓ

L'assamblea constituent es va dissoldre donent pas, amb unes eleccions (vot censatari) a una nova asamblea:L'Assamblea Legislativa que havia de crear noves lleis, d'acord amb la constitució inspirada en el pensament il·lustrat i en la declaració d'independència dels Estats Units.

ASAMBLEA LEGISLATIVA

·TENDENCIES POLITIQUES

Durant les etapes de l'assamblea constituent, l'assamblea legislativa i la convenció es van anar desenvolupant dues forces politiques principals.

*GIRONDINS

Rebien el nom de la regio on procedien la Gironda Bourdeus eren la gent de procedencia burguesa ben relacionayts amb la burguesía de comerciants i industrials saven la llibertat economica mostraven contraris davant la política de repressió que exigien les masses populars.

*JACOBINS O LA MONTAGNE

S¡els anomenava jacobins perque es reunien en un antic convent de dominics, popularment jacobins.dre la Montagne lloc que ocupaven a la convenció els escons situats a la part més alta i aspiraven a representar les masses revolucionaries de la capital, van ser els organitzadors del terror i van implantar mesures de control liders mes coneguts Danton i Robespier.

El predomini d'uus o d'altres va condicionar la naixa de la revolució :

Moderada durant l'assamblea Constituent i Legislativa.

Radical durant la convenció.

·GUERRA AMB AUSTRIA I PRUSSIA

Molts nobles contraris a la revolució havien sortit de franca s'ananaven als Estats Alemanys fronterers des don promovien l'agitació antirrevolucionaria, aquestrs fets van anar creant tensió entre frança i l'emperador , leopold II d'Austria, i el rei de Prusia , els partidaris de la revolució tenien por que aquesta invasió faria acabar el proces revolucionari i aixo era el que desitjava el rei.

*EL NOU EXERCIT

Els revolucionaris pretenien conservar l'antic exercit format per militars professionals dirigits per oficials de la noblesa, la igualtat legal de tots els membres de l'exercit va desmuntar el vell sistema de l'exercit, a partir del 1792 la revolució va haver de formar un exe, la primera idea crear un exercit nou de voluntaris addictes a la revolució el nombre de voluntaris va ser insuficient.

·L'ASSALT DE LES TULLERIES ( 10 D'AGOST DE 1792)

El clima d'agitació revolucionaria es va agrejar quan, es va coneixer a paris el manifest del duc de Brunswick, cap de l'exercit alemany invasor, confirmació que hi havia un acord entre el rei i els invasors per posar fir al proces revolucionari 10 d'agost de 1792 masses armades de Paris van assaltare l palau de les tulleries.

·CAIGUDA DE LA MONARQUIA

Els fets del 10 d'Agost del 1972, que van acabar provocant la destitució del rei, amb aquests fet s¡obre una nova etapa de la revolució.

·DISSOLUCIÓ

L'assamblea Legislativa despres d'haver destituït el rei, es va dissoldre, una nova asamblea, elegida per sufragi universal(vot de tots els ciutadans majors dedat del sexe masculí) la Convenció.

LA CONVENCIÓ- LA PRIMERA REPÚBLICA

·PROCESSAMENT I EXECUCIÓ DEL REI

Lluis XVI va ser guillotinat el gener de 1793

·COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA

La convenció no sols elaborava lleis sino que elegia, entre els seus components, els membres dels Comitès que s'encarregaven del govern del país.

·CONSTITUCIÓ DE 1793

el 1793 es va elaborar una constitució nova , però la situació que vivia el país va impedir que s'apliqués.

·ELS SANTS-CULOTTES

Les actuacions de la Convenció van ser fortament condicionades per la pressió de les masses populars de París que imposà les seves exigències.Masses revolucionaries de París formades per les classes populars , a partir del 1789 va participar en els fets revolucionaris, la primera revolucionària els va defraudar:no van obtenir ni el dret de vot, la frustació va empenyer a aquestes masses afer una lectura més radical de les idees revolucionàries.

·EL TERROR

Entre el 1792 i el 1794 la Convenció va haver de plantar cara a la guerra, que a partir de gener del 1793 havien declarat contra frança els principals països europeus, va intentar aplicar el programa politic de les masses revolucionàries de París dos punts: eliminació antirevolucionàris , necessitats econòmiques.Van desencadenar una política represiva molt dura Terror Revolucionari.

*ROBESPIER

personalitat política del periode 1792-1794, va formar el comitè de salvació publica i va voler representar les aspiracions de les masses populars de París va acabar utilitzant el terror per mantenir la revolució.

·REACCIÓ TERMIDORANA:EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE

L'onda expansiva ja havia caigut sobre moltes personalitats clau de la revolució , molts membres de la convenció que creien que calia parar-li els peus. El 26 de juliol de 1794 Robespierre es va presentar davant la convenció per atacar els seus enemics, detingut i executat auqell mateix mes de juliol.

·DISSOLUCIÓ

La convenció es va dissoldre despres d'aprovar la constitució de 1795 que deixava el poder al directori.

EL DIRECTORI

Entre el 1794 i el 1799 la Revolució va ser a les mans del sistema politic que van implantar el 1795, que deixava el poder executiu a càrrec d'un grup de persones Directori ,mans de dues assamblees, els politics del directori amenaçats per la pressió dels realistes embravits i per les masses dels sants-culottes.Membres del directori, buscar el suport als militars van ofegar violentment l'agitació promoguda per realistes i sants-culottes.

·COP D'ESTAT DE BRUMARI

El 1799 les personalitats del directori van pactar amb el general Napoleo Bonaparte, el cop d'estat de (Brumari novembre del 99).

Napoleo , un dels militars més prestigiosos de la revolució francesa.Campanyes a Italia.el 1799 Bonaparte arribava a París procedent d'Egipte i iniciava contactes amb membres del directori , el dia 19 de Brumari les dues cambres de l'assamblea es van reunir a Saint-Cloud on va ser rebut amb crits de “fora dictador!”.

CONSOLAT:NAPOLEO BONAPARTE

L'any 1802 va ser proclamat cònsol vitalici i el 1804 emperador la revolució desemboca una nova monarquia , el poder es repartia en tres assamblees controlades per Bonaparte, eligits per sufragi universal havien de passar el vistiplau del primer cònsol.

·ELEMENTS DEL SISTEMA POLITIC

Administració territorial 83 departaments governats per un prefecte triat del primer cònsol. Administració judicial administrada pel jutges elegits, el sistema de jurat suprimit.Control de la llibertat Política , Napoleo va impossar restriccions molt fortes a la llibertat política, la censura controlava totes les publicacions .El codi civil. Va implantar la igualtat davant la llei i l'abolició dels privilegis de l'Antic Règim.

·CONCORDAT AMB LA SANTA SEU

Va coler resoldre el problema religios que la revolució arrosegava des del 1791, constitució civil del clergat. Va arribar a un acord amb el papa , el papa va aceptar les perdues de les propietats del clergat, venudes per l'estat francès, es va comprometre a compensar el clergat amb una paga procedent del pressupost de l'estat, aceptaba pactar amb ell el nomenament dels nous bisbes francesos.

GUERRA ENTRE FRANÇA I LES MONARQUIES EUROPEES

·GUERRA DEFENSIVA

Les potencies absolutistes d'Europa (Alemanya, Austria i Prusia) van atacar a França amb l'objectiu de restaurar l'absolutisme.a partir del 1793 els governs revolucionaris van endegar un nou exercit formats per “lleves en massa”, amb aquest exercit nou França no va rebutjar el 1794 els exercits invasors, va començar a ocupar territoris situats més enllà de les seves fronteres.

·EXPANSIÓ NAPOLEÓNICA

El 1796 Bonaparte Llombardia ( regi´0 de Milà) a Austria, bona part del nord i del centred'Itàlia eren de domini francès.Lany 1800 Bonaparte va començar a establir la pau amnb Austria i amb Anglaterra., França va veure reconegut el seu domini sobre Bélgica, Holanda, Suïssa i el nord d'Itàlia i els territoris alemanys a l'esquerra del riu Rin.

·NOVA COALICIÓ:AUSTRIA, PRUSIA RUSSIA I ANGLATERRA

Els 1805 es va firmar l'aliança entre Austria, Rússia i Anglaterra amb la intenció de frenar l'expansió francesa.Va aconseguir entre 1805 i 1810 derrotar batalles (Austerlitz, Jena) els exercits d'Àustria, Prusia i Rússia.La derrota francesa davant els anglesos al cap de trafalgar (1805) va obligar a Napoleo dissenyar una nova estrategia.

*BLOCATGE CONTINENTAL A ANGLATERRA

El blocatge continental es prohibia a tots els estats europeus mantenir relacionss comercials amb la Gran Bretanya, per garantir l'aplicació del bloqueig comercial a la Gran Bretanya Napoleó va crear un sistema de control polític l'anomenat Gran Imperi.Aquest control era posible mitjançant l'ocupació militar, calia disposar d'unes reserves d'homes i de diners enormes dels països ocupats on el malestar anava creixent una part de la burguesía europea veia molt bé la implantació d'un sistema politic que posava fi l'Antic Règim.

*CAMPANYA DE RÚSSIA

Napoleo va aconseguir que el tsar Alexandre I de Rússia signes una pau molt faborable amb França , el 1812 el tsar li va exigir que tragués les tropes de Prusia.Va organitza un exèrcit enorme de 700.000 homes i va enviar el territori rus, no va presentar molta resistencia d'aquell mateix any els francesos ja eren a Moscou.El fred i la fam van anar destruint l'exercit frances, nomes en quedaven uns 70.000.El gran exercit napoleònic havia estat destruït.Quan l'exercit napoleònic va envar Rússia es va produír un canvi total de la situació, Napoleó derrotat el 1813 Leipzig, el 1814 amb els exercits enemics a París , Napoleó va deixar el poder.

ELS CENT DIES:DERROTA FINAL

Després del desterrament a l'illa d'Elba, Napoleó va tornar a França i va ocupar el tron imperial durant cent dies.

Una nova coalició formada per Anglaterra , Holanda i Austria va derrotar a Napoleó a waterloo (1815) i el van desterrar a l'illa de Santa Elena.

ALIANÇA ESPANYA-FRANÇA:SEGLE XVIII

·LA PROBLEMÁTICA COLONIAL

El segle XVIII van ser frequents les guerres que van enfrontar Anglaterra França i Espanya. Els britanics volien exercir al continent América, Espanya i França havien de defensar les seves colonies americanes davant de la intromissií anglesa.

LA COALICIÓ CONTRA LA FRANÇA REVOLUCIONÀRIA

Però el 1793 el govern espanyol es va unir a la coalició de països europeus van declarar la guerra a França despres de l'execució de Lluis XVI.

· A CATALUNYA

L'exercit espanyol va entrar al Roselló .

Va despertar a Catalunya una certa esperança de unir el Roselló al territori Cátala, la guerra es va acabar el 1795 i no va donar cap resultat.

ALIANÇA AMB NAPOLEÓ

L'any 1795 Espanya va signar la pau amb França, Manuel de Godoy, va establir una aliança amb França, punt culminant d'aquesta aliança la col·laboració de l'escuadra espanyola en el projecte de Napoleó per enviar Anglaterra , l'escuadra franco-espanyola derrotada per la flota británica al cap de trafalgar , Cadis el 1805.

·BLOCATGE CONTINENTAL A ANGLATERRA

Godoy es va implicar en el projecte francès del bloqueig continental contra Anglaterra , les tropes franceses van entrar al territori espanyol per atacar a Portugal, aliada d'Anglaterra, un exercit francès pel país Basc per dirigir-se cap a Portugal un altre per la frontera de Catalunya i es quedava a Barcelona , un nou contingent militar francès, arribava a Madrid amb la intensio de dirigir-se a Andalucía.

*A CATALUNYA

El 1808 consequencia d'aquesta aliança els exercits francesos entraven a la Peninsula Ibérica per tal d'enfrontar-se amb Portugal aliada d'Angglaterra, un d'aquests exercits francesos va entrar a Catalunya, A Barcelona van ocupar el castell de Monjuïc i la Ciutadella es va començar a manifestar a contentament de la gent malgrat que havia entrat com aliat a Espanya.

·EL MOTÍ D'ARANJUEZ

El 1792 el rei Carles IV tota confiança amb Manuel de Godoy, aquest gran poder politic de Godoy va provocar creacio d'una cort d'un partit contrari.Una d'aquestes personalitat era el princep Ferran ereu de la corona,l'entrada de les tropes franceses a Espanya un ambient d'agitació a la cort, ningú no sabia les intencions de Napoleó, el 1808 es va produïr a Aranjuez un motí dirigit pel bandol contrari a Godoy consequencia, Godoy va ser detingut i el rei Carles IV a favor del seu fill Ferran.

·ABDICACIÓ DE BAIONA

enfrontament de Carles IV i el seu fill Ferran VII tots dos creien que necessitaven l'ajuda de Napoleó, van asistir a la entrevista que es va fer a Baiona es va convertir en un parany :Napoleó aconsegui que es reunissin a la corona d'espanya a favor d'ell, Napoleó va lliurar el seu germà Josep a fi d'integra Espanya en el sistema de països satel·lits de França.

GUERRA CONTRA NAPOLEÓ

·LA INSURRECCIÓ DE MADRID

Les tropes franceses aquarterades a Madriddes del març del 1808 no havien tingut problemes importants, final del'abril es va difondre la veu que les tropes franceses es disposaven a emportarse la resta de la familia reial espanyola a França , multitud al palau reial disposada a impedir-ho, les tropes franceses van disparar contra els manifestants va esclatar a Madrid una revolta els francesos van respondre Amb duresa els atacs.

·INSURRECCIÓ GENERAL: LES JUNTES PROVINCIALS

Els insurrectes van crear a les capitals de provincia unes Juntes Provincials la primera decisió de les quals va ser declara la guerra a Napoleó i cercar una laiança amb Anglaterra, el setembre del 1808 els representants diverses Juntes Provincials van crear una Junta central, que aspirava a gobernar Espanya contra els frnacesos. Josep I intentava regnar a Espanya pero per controlar la insurrecció les tropes franceses , les cruels represalies, l'exercit francès feien augmentar insurrecció.

*A CATALUNYA

Tot coincidint amb l'aixecament d'Espanya cotra les tropes franceses es vaproduir també un aixecament a Catalunya , la pressió popular va obligar a dimitir moltes de les autoritats legals nomenades pel govern espanyol , a Manresa, Igualada, Lleida, Girona, Tortosa.Els insurrectes elegien juntes encarregades del govern de la ciutat , plantar cara a l'exercit frances.

·LES CORT DE CADIS

Aquesta junta va haver de retirar-se Cadis va ser substituida per una regencia de cinc membres que deia que representava Ferran VII, presoner de Napoleó va convocar les Corts a Cadis, ciutat protegida per l'escuadra Anglesa , on van elaborar la constitució de 1812.

·GUERRA DE GUERRILLES

entre el 1808 i el 1812 l'exercit francès va haver de combatre una estranya guerra contra un estrany exercit espanyol , antics soldats profesionals i paisans, les seves accions disperses, unides als atacs continuats “guerrillers” tots dos bandols van lluitar amb una crueltat esfereïdora.

*A CATALUNYA

Es dirigia cap a Lleida va ser deturat dues vegades , el bruc militars de l'exercit espanyols d'Igualada i Manresa, es va crear a Lleida lliure de militars francesos , la Junta Superior de Catalunya, va organitzar exercit coordinat amb els guerrillers , els francesos van anar ocupant, despres de vencer durísima resistencia Girona (1809), Lleida (1810), Tortosa (1811), Tarragona (1811).els francesos l'any 1812 elaboraren un projecte per tal de reorganitzar el país separant-lo de l'Estat espanyol i neixent-lo al Estat frances.

·RESULTAT

El 1812 aprofitant les dificultats de Napoleó a Rússia, l'exercit angles unit a continguts espanyols , els va obligar a retirar-se d'Espanya.

*A CATALUNYA

El 1814 despres de la caiguda de Napoleó , l'exercit frances es va retirar de Catalunya.