La Primavera; Sandro Botticelli

Renaixement. Florència. Quattrocento. Pintura al tremp

  • Enviado por: Mimi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Fitxa Tècnica

“La Primavera”, de Sandro Botticelli, 1477-1478

Tècnica, Material i Formes: Es tracta d'una pintura al tremp sobre una taula de 2'03 X 3'14 m.

Moment estilístic: Pertany a l'època del Renaixement, concretament al període del Quattrocento (inicis del s.XV a inicis del s.XVI)

Localització: La podem trobar a la Galleria degli Uffici, a Florència.

Anàlisi Formal

Context Històric: En el 1400 a Florència es va produir una “revolució” en l'art: havia començat el Renaixement. Li és atribuit aquest nom ja que durant aquest període s'experimenta una retrospecció en el temps. Es torna a adoptar el llenguatge clàssic tant en l'arquitectura com a l'escultura i a la pintura, i els temes segueixen sent religiosos, però amb unes pincellades de mitologia i cultura clàssica. Es torna a mirar el món des d'un punt de vista més humà, és a dir, que torna l'antropocentrisme, deixant enrere el teocentrisme medieval, i així es representen unes obres més humanitzades. El cos de l'home era considerat model perfecte.

La innovació, però, d'aquest període va ser la introducció de la perspectiva, que es va aplicar tant en l'arquitectura com en l'escultura i la pintura, donant lloc a la introducció, novament, dels jocs amb la llum i les ombres.

Ha aparegut, també, un nou tipus de client: la burgesia, que començarà a encarregar obres per tal d'enaltir i de donar a conèixer el seu prestigi.

En aquesta època l'artista és reconegut i el seu treball o la seva activitat és considerada una ciència que necessita coneixement científic. Així els artistes van començar a ésser protegits pels Mecenes.

El artistes més importants del Quattrocento, primera etapa del Renaixement, van ser: Bruneleschi i Ghiberti en l'arquitectura; Donatello i Verrochio en l'escultura; Massaccio, Piero de la Francesca, Uccelo, Botticelli i Fra Angelico en la pintura.

Descripció de l'obra i el tema: La Primavera, obra de Botticelli, ens presenta el moment de l'arribada de la primavera, l'estació de l'any. Aquesta és personificada amb personatges mitològics com per exemple Flora i Cloris ( totes dues són la mateixa, segons Ovidi), deesses dels boscos i les flors o d'altres com Venus, Mercuri, Cupido, les Tres Gràcies i Zèfir, el vent.

Quant a la composició del quadre, veiem que Venus està situada al centre d'aquest contemplant l'arribada de la primavera. Al seu darrere es pot observar una clariana del bosc que adopta la forma d'arc de mig punt, i això podria interpretar-se com una aurèola. A l'esquerra podem veure el déu missatger i amant de Venus, Mercuri, que esvaeix vents i núvols per donar lloc a l'entrada de la nova estació. Al seu costat es troben les Tres Gràcies: Castitas, Voluptas i Pulcritudo, que juguen amb les mans enredant-les al mateix temps que amb el cos insinuen moviments de ball. A sobre de Venus hi ha Cupido, el seu fill, que mentre vola amb els ulls tapats, està apunt de llançar una sageta de l'amor a una de les Tres Gràcies. El fet que tingui els ulls tapats pot ser interpretat amb l'expressió coneguda de “l'amor és cec”.

A la dreta del quadre trobem a Cloris , que està nua amb només una fina tela transparent que la cobreix, que vol escapar de Zèfir, déu del vent gèlid i fred del final de Febrer. Aquest es vol fer amb la nimfa. A Cloris li emanen flors dels llavis. Seguint els versos de les Metamorfosis d'Ovidi, Botticelli transforma a Cloris en Flora, que és representada amb uns trets delicats i amb la mirada llunyana, estenent flors a dojo.

Paradoxalment l'escena succeeix en un bosc bastant ombrívol.

Ritme: El quadre està dotat de força dinamisme provocat per les formes elegants dels personatges, que representen la bellesa ideal, i que mostren rigor en els contorns amb les línies accentuades i ondulants. Les Tres Gràcies són les que aporten aquest moviment al quadre, amb els seus cossos nusos, allargats i ingràvids, vestits amb una tela transparent que els dóna lluminositat. Tot junt produeix una impressió etèria, és a dir, com si els seus cossos no tinguessin pes. El “pas de dansa” accentua aquesta ingravidesa.

Temps: Com ja he dit abans el moment representat en la pintura és el de l'arribada de la primavera, representada amb motius mitològics i seguint els versos de l'antic poeta Ovidi.

Estil: La utilització de temes clàssics ens remeten a una retrospecció en el temps. Les figures són més humanitzades i estan dominades per les formes suaus i l'aplicació de la bellesa perfecta, seguint el neoplatonisme, que dóna més importància a la bellesa ideal que a la real i a l'intel·lecte més que als sentits.

Iconografia: Aquesta pintura és tractada amb sensibilitat i delicadesa, i d'aquesta manera vol representar la Florència elegant i somniadora de la cort dels Mèdici.