La pregària de la granota; Anthony de Mello

Religión. Teología cristiana. Amor. Verdad # Religió vivencial. Veritat

  • Enviado por: Plana
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

Presentació

La pregària de la granota és un recull de contes escrits o cercats per Anthony de Mello, l'autor del llibre. Anthony va buscar en la seva vida el “ser un mateix”, eliminar tota mena d'estereotips, transmetre això als seus oients fent-los qüestionar i raonar, buscant així una autenticitat més i més gran. El treball sobre la lectura següent és realitzat per el crèdit comú de religió (religió vivencial, en aquest cas). El llibre és editat per l'Editorial Claret, de la col·lecció “Els daus”.

INDEX

APARTAT 1..............................................................................................................Pag. 2

APARTAT 2..............................................................................................................Pag. 3

APARTAT 3..............................................................................................................Pag. 4

APARTAT 4...............................................................................................................Pag.5

APARTAT 5 (Altres)...............................................................................................Pag. 6

APARTAT 1

  • Per què l'autor escriu en contes? Què pretén, que busca amb els contes? Com se'n diu del missatge que transmeten els contes?

Anthony de Mello des de ben jove ja contava acudits i contes als seus companys i amics. Qualsevol tema que ell tractes es feia viu i interessant fins a captar l'atenció de l'oient. De fet, Mestres espirituals de la humanitat, com Buda i Jesus, van idear aquest recurs literari capaç d'eludir l'oposició dels seus oients ja que la primera reacció dels homes davant la veritat és d'hostilitat i recel.

Anthony buscava en els contes una manera de transmetre les idees d'una manera senzilla, ell s'havia que les paraules més captivadores de la llengua són aquestes: << Una vegada hi havia...>>

El missatge que transmeten els contes és anomenat “moraleja”

APARTAT 2

  • Anomena els diferents apartats que té el llibre. Hi ha algun conte que es podria canviar d'apartat? Quin i per què?

El llibre està dividit en els vuit apartats següents: Pregària, Sensibilitat, Religió, Gràcia, Els Sants, El Jo, Amor i Veritat.

APARTAT 3

  • Copia dos contes que t'hagin aportat quelcom. Explica quin significat tenen per tu.

Religió

Cada dia hom podia veure un ancià monjo meditant pacíficament, assegut en un racó d'una biblioteca japonesa.

<<Vos no llegiu mai les sutres...>>, li digué el bibliotecari.

<<Com que mai no he après de llegir...>>, respongué el monjo.

<<Quina desgràcia! Un Monjo com vós hauria de saber llegir...

voleu que us n'ensenyi?>>

<<Si>>,, digué el monjo. I apuntant-se el cor amb el dit, va afegir:

<<Què significa aquesta lletra?>>

Perquè s'ha d'encendre una torxa

Si el sol brilla en el cel?

Per què s'ha de regar la terra

Quan plou a bots i a barrals?

Amor

En certa ocasió es trobaven reunits a Escete alguns dels ancians, i entre ells hi havia l'abat Joan el Nan.

Mentre sopaven, un sacerdot molt vell es va aixecar per servir-los- Però ningú, llevat de Joan el Nan, no acceptà d'ell ni tan sols un got d'aigua.

Els altres van quedar bastant estranyats de l'actitud de Joan, i més tard li digueren : <<Com és que t'has considerat digne d'acceptar de ser servit per aquest sant baró?>>

I ell els respongué:<<Bé, mireu, quan jo ofereixo a la gent un got d'aigua, em sento feliç si l'accepten. Tal volta em considereu capaç de privar aquest vellet del goig de donar-me quelcom?>>

En el primer conte he vist la senzillesa i la innocència, un manera de seguir la religió pròpia i sortida del normal.

L'altre conte m'ha fet reflexionar sobre l'amor, el protocol i la jerarquia.

APARTAT 4

  • Què creus que és la veritat? I la pregària? Què significa per a tu?

Es tot allò que comprovat o no, és cert. La veritat no pot ser trobada fàcilment. Es allà pel qual treballem i vivim. Convivim amb ella, a vegades no la veiem, ens la amaguen o la malinterpretem. La pregària forma part de la nostra societat. És una manera de comunicar-nos amb Déu, amb allò que més gran que nosaltres, que està per sobre nostra i per tant té la solució als nostres mals. Amb una pregària es demana perdó, estimació o solució d'algun problema. En cada religió o cultura la forma de pregar és diferent, però sempre té els mateixos objectius, per tant, és un fet compartit per tota la humanitat. Crec que és important ja que és practicada per una immensa quantitat de gent arreu del món.