La Plaça del Diamant; Mercè Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana. Novel-la psicològica. Personatges. L'època

  • Enviado por: Hack
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

Treball s’obre l’obra:

La Plaça del Diamant

Un llibre de: Mercè Rodoreda

Índex

Índex ............................................................................................................................. 1
Gruix del treball
0.- Explica dos moments de l’obra que t’hagin agradat. Digues per què t’agraden. ................................................................................................................................ 2
1.- Quins temes trobaries en aquesta obra. Raona la teva resposta. Digues on apareixen. ......................................................................................................................... 3 i 4
2.- Per què diem que l’obra és un bon exemple de novel·la psicològica? Demostra-ho amb exemples del text. ........................................................................... 5
3.- Podríem parlar de novel·la de guerra o sobre la guerra quan parlem de la plaça del diamant? Argumenta la teva resposta. ...................................................... 6
4.- Tria un personatge de l’ obra i descriu-lo. Explica un moment en què t’hagi agradat més. .......................................................................................................................... 7
5.- En quin estil està escrit el text? (Recordeu: directe, indirecte, indirecte lliure...) Raona la resposta citant exemples del text. ............................................... 8
6.- Quin diries que és el paisatge predominant en l’obra? Explica-ho. .............. 9
7.- Com a novel·la urbana conté força elements propis de la ciutat: esmenta’n i comenta’ls. ......................................................................................................................... 10
8.- La Mercè Rodoreda té moments en què fa narrativa amb tocs de misteri o de fantasia, n’has trobat algun d’aquest tipus en aquesta obra? ...................... 11
9.- Com és vista la dona en aquesta obra? Raona la resposta. ............................ 12
10.- Esmenta costums de la vida casolana de l’època. .......................................... 13
Opinió personal .......................................................................................................14

La Plaça del Diamant:

Gruix del treball

Un llibre de: Mercè Rodoreda

0.- Explica dos moments de l’obra que t’hagin agradat. Digues per què t’agraden.

Un dels moment que més m’ha agradat d’aquesta obra ha estat el començament del llibre on, gràcies a la Julieta, acaben coneixent-se la Natàlia i el Quimet. M’ha agradat perquè és la part del llibre a partir de la que més endavant es desenvoluparà tota la història, i en els llibres sempre m’agrada el tros en el que es presenta la història i es comencen a introduir els personatges principals i secundaris de l’obra. Això és perquè crec que és una de les parts més importants de qualsevol tipus de llibre, ja que és amb aquesta part amb la que el lector ha de trobar alguna cosa que l’atregui i l’inciti a continuar amb la lectura del llibre prèviament seleccionat.

Un altre moment que m’ha agradat i que m’agradaria reflectir en aquesta selecció de la novel·la, és la part on la Natàlia es veu obligada a enviar el Toni a la colònia perquè a casa no tenen diners per menjar el mínim i com a mare ha d’escollir entre separar-se del seu fill per poder tenir tots tres una petita oportunitat o no fer-ho i facilitar que les coses es compliquin i vagin a pitjor. Crec que no és necessari que hagi agradat al lector pel contingut per destacar-ho, sinó que veig necessari destacar-ho perquè és un fragment que reflecteix perfectament la duresa amb la que es viu una guerra i com pot arribar a patir la gent estant, fins i tot, en una ciutat com sempre ha estat Barcelona. És per això que m’ha agradat. Prefereixo una escena crua molt ben explicada, a una molt tendre explicada d’una forma comú com sol passar amb aquest tipus de escenes.

1.- Quins temes trobaries en aquesta obra. Raona la teva resposta. Digues on apareixen.

Durant tota l’obra van apareixent diversos temes a través dels quals veiem com aquesta va evolucionant a mesura que avança la història. Els temes centrals de la novel·la són:

  • L’amor i l’amistat: són presents durant tota l’obra ja que són els qui d’alguna manera van fent avançar l’obra. L’amor que sent la Natàlia per el Quimet i la porta a tallar amb la seva anterior relació per començar-ne una de nova am el Quimet, l’amor que sent per les seves amistats i com aquestes també són d’alguna manera les que van fent actuar d’una manera o una altra a la Natàlia buscant ella sempre el millor pels seus... Potser un altre exemple d’això, encara que no seria exactament el mateix, el veuríem en el Quimet i aquesta passió que li apareix a mitjans del llibre envers els coloms, on gairebé tot el que fa a partir de llavors és en busca d’un negoci que, segons diu ell, algun dia els farà molt rics.
  • La guerra: és també un dels temes centrals de la novel·la ja que una gran part dels capítols d’aquesta transcorre en temps de guerra i l’autora ens mostra a través del llibre com poc a poc va evolucionant la situació que viuen i què va passant amb els personatges centrals de l’obra. El primer que veiem abans de que la guerra esclati es com s’aconsegueix la república; més tard veiem com aquesta república entra en conflicte amb els feixistes i esclata la guerra, una guerra que serà durant bona part de la novel·la la causant de totes les penúries de la nostra protagonista; ja finalment veiem com afortunadament acaba la guerra i la situació al país finalment en part es restableix.

Aquesta guerra també ens fa poder parlar d’un altre tema que no podem considerar com un tema principal perquè no és més que una conseqüència: la fam i tot el que comporta una guerra. Al llarg de la part de la novel·la en que Espanya segueix enfrontada veiem com a tot arreu hi falten diners, menjar, i tot tipus de recurs necessari tant per als d’un bàndol com per als de l’altre. Veiem la fam i a conseqüència la desnutrició i el preludi del que hagués acabat com a inanició i la pobresa econòmicament parlant que es també en part la causant d’aquesta fam.

  • El masclisme: no és per a mi un tema tant present com els anteriors però si que s’ha de destacar perquè sobretot al començament de l’obra veiem com el Quimet tracta la Natàlia en alguna ocasió de manera masclista. La vol fer agenollar davant de molta gent i davant la seva rèplica ell li diu que s’agenolli mentalment, també li diu que ha vist com el pastisser la mirava el cul mentre treballava i finalment, l’exemple més clar, el Quimet diu a la Natàlia que li ha d’agradar tot allò que li agradi a ell.

Des del meu punt de vista no veig una cosa tant destacable aquesta postura ja que la societat d’aquella època era més masclista del que es veu reflectit aquí en el text.

2.- Per què diem que l’obra és un bon exemple de novel·la psicològica? Demostra-ho amb exemples del text.

Tenint en compte que la novel·la psicològica té com a característiques la subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista i la utilització del discurs indirecte lliure i el monòleg interior, podem dir que si que és un bon exemple de novel·la psicològica, ja que aquesta gira entorn del que pensa mentres la protagonista va fent vida normal.

La Natàlia va narrant la història cronològicament des del seu punt de vista, és a dir que anem veient que passa al seu voltant però tot sempre tal qual i ella ho percep, cosa que ens indica que estem davant d’una novel·la on són presents la introspecció en la psicologia i el món interior delaprotagonista. També veiem com moltes vegades ella el que fa es mantenir dins seu un monòleg interior on va narrant els fets i debatin-se moltes vegades a les decisions que ha de prendre.

Al llarg de la novel·la veiem com també el personatge principal va evolucionant i aquesta percepció seva del que va passant va canviant lleugerament perquè la Natàlia va madurant al llarg de l’obra, cosa que fa que cada cop vegi el seu voltant d’una manera diferent a com l’havia vist abans i aquesta part del món interior i la introspecció psicològica vagi canviant al llarg de l’obra.

3.- Podríem parlar de novel·la de guerra o sobre la guerra quan parlem de la plaça del diamant? Argumenta la teva resposta.

Podríem parlar no única i exclusivament de novel·la de guerra, però si de que una bona part d’aquesta transcorre en temps de guerra, i per tant tenim un fragment en el que veiem com la protagonista i els seu entorn viu en aquesta situació.

A la novel·la parla del bombardeig de la ciutat, de la reacció d’algunes persones davant de la guerra, de la reacció d’altres davant de la mateixa i de les conseqüències que aquesta comporta. Parla de que van bombardejar la ciutat des de mar, de com el Quimet va allistar-se voluntàriament a l’exèrcit per anar a lluitar contra aquells que no volien la república, i de com la Natàlia no vol que hi marxi i de com no l’entén per voler-ho.

Més endavant ja veiem tot el que comporta aquesta guerra i com cada cop les coses li van pitjor a la protagonista fins al punt de voler assassinar als seus fills i després suïcidar-se per tal d’acabar amb tant patiment a conseqüència de la falta de tot i de la pèrdua del Quimet i els seus amics a la guerra.

4.- Tria un personatge de l’ obra i descriu-lo. Explica un moment en què t’hagi agradat més.

La Natàlia és la protagonista de la història, i és alhora la narradora d’aquesta. És per això que potser és el personatge dels qui sabem menys del seu aspecte físic, però del que segurament sabem més coses de la seva manera de pensar i de fer les coses.

Sabem que és una noia amb la que a mesura que anem avançant en la lectura anem veient com madura interiorment i com va aprenent de tot allò que li va passant, i sabem que el seu marit l’anomena Colometa. Veiem que és també una persona que hi posa molta il·lusió a tot allò que fa i també que és una persona molt decidida i amb molta empenta, que és el que en aquesta història la fa anar evolucionant a cada pàgina.

Pel que fa al personatge, un dels seus moments que més m’ha agradat ha estat quan pren la decisió d’anar a comprar salfumant i un embut per matar els seus fills per la nit i després suïcidar-se ella. M’ha agradat també perquè és un dels moments que reflexen millor aquesta situació que viu la gent que es veu afectada per una guerra i de fins a quin punt pot portar a actuar, i de quina manera, a l’afectat. En aquest cas, la Natàlia s’ha de debatir entre deixar morir als seus fills d’inanició o acabar ella amb ells per estalviar-los més patiment. Finalment es decideix per acabar amb el patiment i després acabar amb el seu, però és llavors quan entra en joc el paper de l’Antoni que era qui li venia les veces pels coloms i a qui va anar a comprar el salfumant per posar fi a tot allò.

5.- En quin estil està escrit el text? (Recordeu: directe, indirecte, indirecte lliure...) Raona la resposta citant exemples del text.

El text està escrit en estil indirecte lliure, perquè al llarg de la novel·la, l’autora, va alternant els tipus de diàleg. De vegades utilitza els guions a l’hora de escriure un diàleg, però moltes altres integra el diàleg dins de la narració.

Al llarg de l’obra també veiem com l’autora no només es limita a narrar uns fets, sinó que aquests els narra a través de la protagonista i això implica que ha de barrejar la narració dels fets amb explicacions que dóna la protagonista i tot allò que a aquesta li passa pel cap.

És força lògic que s’hagi triat aquesta manera de narrar els fets ja que és la que normalment s’empra a l’hora d’escriure una novel·la psicològica.

6.- Quin diries que és el paisatge predominant en l’obra? Explica-ho.

El paisatge predominant a l’obra és el paisatge urbà, ja que és al barri de Gràcia de Barcelona on es desenvolupa tota la història.

No es desenvolupa a cap altre lloc ja que la Natàlia no marxa a enlloc durant tota l’obra, encara que qui sí que ho fa son tots aquells que l’envolten i molts d’ells marxen i més tard tornen a la ciutat. Ella només es mou per llocs propers a casa, sempre pels mateixos i fent el mateix: de casa a la feina i de la feina a casa; de casa a l’església, de l’església al bar, i del bar a casa...

7.- Com a novel·la urbana conté força elements propis de la ciutat: esmenta’n i comenta’ls.

El primer element propi de la ciutat que trobem a la novel·la està a la primera pàgina del llibre ja, és la típica plaça de barri on es centren les festes d’aquest. És l’element propi del barri de ciutat per excel·lència ja que a tots els barris de Barcelona sempre hi ha alguna plaça així on per les festivitats es reuneix la gent a celebrar el que toqui. En aquest cas la plaça té una gran importància ja que és la qui dóna nom al llibre, per tant és un aspecte important de la novel·la a destacar.

També veiem durant gairebé tota l’obra el pis en el que viuen el Quimet i la Natàlia ja que és allà on transcorre gran part de l’obra, en un principi durant la reforma i més endavant mentre fan vida.

Un altre element a destacar és l’adrogueria de barri, que en aquest cas és propietat de l’Antoni i serà més endavant la salvació de la Natàlia.

Apareix també el Parc Güell com a zona per anar a passejar, ja que és allà on queden per primera vegada la Natàlia i el Quimet.

Veiem també durant l’obra un element propi de la ciutat però que en aquell moment no l’utilitzen precisament pel que està pensat, el Metro. Tot i ser un mitjà de transport, durant la novel·la l’utilitzen com a refugi pels bombardeigs.

Podem llegir també com els personatges protagonistes van cada diumenge després d’anar a missa a l’església del barri, van a fer el vermut al bar de la cantonada junt amb el Cintet i el Mateu.

8.- La Mercè Rodoreda té moments en què fa narrativa amb tocs de misteri o de fantasia, n’has trobat algun d’aquest tipus en aquesta obra?

Tot i que no és un llibre de misteri ni de fantasia quest, sinó que és més un llibre que intenta narrar la història d’una noia que perfectament hauria pogut existir, i podria haver-li passat una cosa així, en aquest llibre podem trobar alguna part on veiem que, si no de misteri, alguna cosa de fantasia si que podem veure.

Durant la novel·la trobem diverses mostres d’això, una d’elles quan la Natàlia entra a l’església i veu unes boletes blanques damunt l’altar que s’enlairen cap al sostre i que es tornen de color vermell.

També trobem un fragment on la Natàlia somia que dues mans agafen als seus fills, aquests es converteixen en ous, i les mans els sacsegen igual que feia ella amb els ous dels coloms per tal de que no naixessin més.

Un altre fragment més que misteriós un tant estrany, és quan durant el part de la Natàlia, la flor de Jericho que li havia donat la mare del Quimet, s’obre.

9.- Com és vista la dona en aquesta obra? Raona la resposta.

En aquesta obra podem veure com la societat d’aquella època seguia considerant a la dona més com un objecte o una persona que ha d’estar a casa fent feines de neteja, cuidant els nens, anant a fer la compra, cuinant i encarregant-se de que a casa no hi faltés res. No era tractada com una persona qualsevol amb el dret d’escollir allà on volia treballar i què volia fer amb la seva vida.

Pel que veiem, la Natàlia trenca una mica aquests esquemes, però quan es casa amb el Quimet deixa la feina a la pastisseria i es dedica a les feines de casa. Més endavant serà quan torni a treballar fora de casa per aconseguir una mica de diners per tal de poder sobreviure i poder tenir un plat a taula, però, tot i així, aquest cop treballa en com a dona de fer feines a una altra casa que no és la seva.

Veiem més exemples pel que fa al tracte que rebia la dona per part de la societat als primers capítols en que el Quimet i la Natàlia encara s’estan coneixent, on en ell la fa agenollar mentalment, li diu que ha de trobar bé tot allò que a ell li agradi o faci..

10.- Esmenta costums de la vida casolana de l’època.

Aquesta història, la situem al segle XX, per tant podem dir que part d’els costums de la vida casolana, estaven molt lligats a la dona, que estava sempre a casa, i que s’ocupava de fer la feina de casa.

No només eren costums pel que feia a la casa i a la dona, sinó que també entraria en aquest grup de costums de l’època alguns dels que surten al llibre com són el fet d’anar a missa arreglats els diumenges pel matí i en acabar aquesta, anar a fer el vermut al bar de sempre.

Opinió personal

Personalment, no m’ha agradat aquest llibre perquè trobo que narra una història que, per a mi, no és gens atractiva. Trobo també que és un llibre en que les coses van succeint molt lentament i no passa res el suficientment interessant (pel meu gust) com per fer-me enganxar al llibre i fer d’una lectura per l’escola, una lectura per oci.

No crec que el context sigui el causant de que no m’hagi agradat la lectura, sinó que crec que això ha estat per la forma de narrar els fets i els fets que es narraven. En un novel·la a mi m’agrada trobar-me a poder ser en algun lloc diferent i amb un entorn diferent al que visc a diari i aquest llibre no m’ho oferia. També crec que en el meu cas el fet de que la història l’anés explicant la protagonista de la manera que ho feia, va fer que perdés en part l’atractiu ja que prefereixo les novel·les que utilitzen el narrador omniscient per explicar els fets que no pas aquestes que fan servir monòlegs interiors i coses semblants.