La plaça del Diamant; Mercè Rodoreda

Literatura universal contemporánea. Novela catalana. Barcelona de Postguerra. Argumento. Personajes

  • Enviado por: Bertrand 34
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda

Argument de “La plaça del diamant” de Mercè Rodoreda:

La Natàlia és una jove que treballa en una pastisseria. Viu a Barcelona, i la història se situa en els inicis dels anys trenta. En un ball de festa major del seu barri coneix un home, en Quimet. Deixa el seu antic promès i comença a sortir amb en Quimet. En Quimet és un home poc reflexiu, força gelós i poc responsable. La Natàlia, en canvi, ñes una noia és treballadora però alhora té molts somnis, i és ignorada pels seus pares, el que li dóna bastanta autonomia per saber-se buscar la vida ella sola.

La Natàlia i en Quimet es casen i comencen a viure en un pis amb terrat. En Quimet comença a criar coloms al terrat, i la Natàlia s'encarrega de cuidar-los.

La Natàlia es queda embarassada de i té dos fills. Cada cop hi ha més coloms i envaeixen la casa.

S'inicia la Guerra Civil, i en Quimet i en Cintet se'n van a lluitar al bàndol de la República. La Natàlia es queda sola a casa amb els dos nens, i per sobreviure s'ha d'anar venent totes les seves béns per sobreviure.

Davant la situació, la Natàlia s'ha de posar a treballar com a minyona en una casa burgesa, i envia l'Antonia a un hospici. Les coses semblen que li comencen a anar millor, però els amos de la casa la fan fora al saber que el seu marit és d'esquerres.

Un dia la Quimeta va avisitar l'Antoni, i li fa tanta pena que se l'emporta cap a casa. Al mateix temps, en Cintet notifica la defunció del Quimet a la Natàlia.

Per fer front a aquesta situació de fam, la Natàlia i els seus fills es passen el dia dormint per mitigar la gana que sentien. La Natàlia decideix anar a comprar salfumant per acabar aquest patiment de la seva família. L'Antoni, amo de la botiga, li ofereix treball a la farmàcia.

Més endavant es casa amb l'Antoni i per fi pot gaudir d'una vida digna, si més no.

La novel·la es tanca amb el casament de la filla.

Personatges principals:

Natàlia: és la narradora de la història. És filla del barri de Gràcia de Barcelona. Treballa en una botiga de dolços. Quan és jove, coneix un noi en una festa a la plaça del Diamant que es diu Quimet, i li diu que es diu “Colometa” i que al cap d'un any estarà casada amb ell. I efectivament, al cap d'un any ja tenen un pis. La vida de la Natàlia canvia. El seu marit la domina i li fa fer el que ell vol. La Natàlia s'ha de buscar la vida pel seu compte i comença treballar a casa d'una gent rica. Amb el seu primer marit té dos fills. Quan se li mor el marit, després de la guerra, es casa amb l'Antoni, un adroguer que li ven veces per als coloms,. Aquest segon marit la tracta molt bé a ella i als seus fills.

La Natàlia, al principi, és una noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en mica es va fent gran i veu que la vida no és lan maca com li semblava. És una dona atractiva, bastant llesta. Al llarg dels anys canvia molt. la Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Però ella lluita, lluita per no ser trepitjada, i per sobreviure en els anys més durs de la seva vida. Després de la guerra, quan es torna a casar, la vida li canvia a favor seu i viu molt més bé que abans. Ella veu que el pas del temps l'està fent gran, l'està fent vella, però almenys, en el final de la novel·la pot viure tranquil·la.

Quimet: és el primer marit de la Natàlia. Volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir “Colometa”. Treballava d'ebenista, amb fustes, i feia restaura-cions i reparacions de mobles. Quan feia un temps que estava casat, va agafar fascinació pels coloms i va fer un colomar molt gran a casa seva. Es va comprar una moto i portava la dona i els fills a fer voltes. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el van matar. Era un noi atractiu, amb molta empenta per fer les coses. Però a vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona. Sovint deia l'expressió “pobra Maria...”.

Antoni: és l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va anar a la Guerra i el van ferir, però al final es va refer, però no pot tenir fills.

Toni: primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. També tenia enveja de la seva germana petita. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar madurant.

Rita: filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un cafeter. És una noia amb molt caràcter.

Símbols: els coloms

Els símbols són força present en l'obra. Un d'aquests és molt evident: els coloms. El nom de la Natàlia és sovint substuit pel de Colometa. Així l'anomena en Quimet, i al meu parer és una forma de fer perdre l'identitat de la Natàlia.

En el moment en que el Quimet decideix anar a la guerra, la Natàlia només disposa dels coloms per fer tirar la seva família endavant. Tot i així, la Natàlia no se sent prou còmode havent de viure en una casa envaïda pels ocells. A més a més, els coloms li recorden el Quimet.

També es podria parlar d'un cert simbolisme en el paral·lelisme de la mort d'en Quimet i de l'últim colom en el mateix moment.

L'adroguer era qui subministrava aliment als coloms, i finalment la Natàlia acaba casant-se amb ell. L'Antoni passa d'alimentar els coloms a alimentar la família de la Colometa.

L'estil literari de l'obra

La plaça del diamant ha esdevingut una de les obres de la literatura catalana més conegudes i traduïdes. Data de l'època de postguerra, i és circular, és a dir, comença i finalitza en el mateix escenari. Té una estructura lineal: explica la història amb els fets ordenats cronològicament. La novel·la té 49 capítols.

La narradora de la novel·la és alhora la protagonista. Ens explica el relat en primera persona, amb punt de vista intern.

En els primers capítols hi trobem més narració, al desenvolupament hi ha més angoixes i, més endavant s'usa més l'estil de monòleg interior.

Els recursos usats per l'autora són força presents en algunes parts de la novel·la. L'estil mostra una forta individualitat. L'estil narratiu és planer, usa col·loquialismes, castellanismes i expressions del carrer, per fer el relat més proper al lector. Abunden les paraules populars i l'ús de frases i expressions fetes en el text, cosa que li otorga un caràcter fresc i dinàmic.

És destacable també el fort contrasta pal·lès en l'estil: es contraposa l'ús de comèdia en una història amb un clima tràgic. D'alguna manera, l'autora ens proposava una realitat molt malmesa per la guerra, però deixava una porta oberta a l'esperança d'un futur millor.

Destaca un repetitiu ús de metàfores, al·lusions, elisions, juxtaposicions, interrogacions retòriques... Que s'usen per captar l'atenció del lector. Les frases són curtes, directes; coordinades i juxtaposades.

El monòleg interior predomina en el desenllaç de la novel·la.

Comparació de l'obra original amb la versió teatral

La novel·la de La plaça del diamant és força semblant a la seva versió teatral, tot i que hi ha alguns matisos que les fa una mica diferents. En l'obra teatral hi ha un gran desplegament de mitjans tècnics per tal de crear un escenari espectacular, deixant un pèl, pel meu gust, de banda l'argument de la història en sí. Es mostra encertadament la sensibilitat de la Natàlia. Destaca una pobra adaptació de diàlegs i acotacions en l'obra teatral. Algunes escenes són, al meu gust, massa llargues i inexplicablement exemptes de diàlegs.

L'obra és també massa llarga, el que provoca en el públic una certa incomoditat a l'haver d'estar quatre hores veient la trama, que a més a més, es força lenta i ensopida. En la novel·la es fan més agradables els diàlegs.

Els actors mostren també una gran sensibiltat i entren molt en els personatges de Rodoreda. El romanticisme és pal·lès tant en l'obra com en la novel·la. En l'obra.

En l'obra s'eximeixen molts diàlegs presents en la novel·la original.

Opinió personal:

La novel·la se centra en el personatge de la Natàlia, “la Colometa”, una dona que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un període de la història especialment dur. Igual que les altres dones, la Natàlia veurà marxar i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills. Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, en Quimet, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure. La història és plena de Colometes i Mercè Rodoreda els fa aquí el seu especial homenatge.

Amb el rerafons de l'arribada de la República i de la guerra civil, narra la història de Natàlia, una jove com d'altres de la seva època, que accepta sense rondinar tot. Aquesta resignació acaba amb l'arribada de la guerra. Natàlia es rebel·la per fi contra tot allò que considera injust. Al final de la novel·la deixarà de ser Colometa per convertir-se en la senyora Natàlia. Un canvi de nom que significa també un canvi de personalitat. La novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels seus habitants. Els coloms que la protagonista cria a casa seva serveixen a Mercè Rodoreda d'element simbòlic per anar mostrant l'evolució a la vida de Natàlia. A mesura que la seva vida es va quedant sense il·lusions els coloms del colomar van marxant o es van morint. Alliberant els coloms, Natàlia s'allibera també d'una part del seu passat. Mercè Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments més profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i ingenuïtat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Mercè Rodoreda utilitza un cert grau d'humor, adient també al caràcter de la Natàlia.

Tot i que és una obra força completa i té el suport d'estar envoltada d'un entorn social força propici i ser innovadora, robo que l'argument i l'estil són molt tous, i considero, des del meu humil punt de vista, que és una obra fortament sobrevalorada. No entenc com una obra tan senzilleta pot ser tan reconeguda i tan traduïda. No hi han relats millors en tants anys d'història de Catalunya? Per què aquesta dèria d'inflar una novel·la tan simple? Les respostes podrien ser motiu d'un treball de recerca… (Seria bo proposar un treball de recerca per resoldre aquests dubtes per l'any que ve!) D'una escala de l'1 al 10, li otorgo un 3.

Bibliografia i fonts consultades

La informació que he utilitzat per a la realització d'aquest treball ha estat bàsicament la que em donava el llibre:

“La Plaça Del Diamant” de Mercè Rodoreda d'editorial: Club Editor Jove.

i l'obra teatral:

“La Plaça del Diamant”, obra de teatre de Josep Maria Benet i Jornet.

I la informació que complementa ha sigut cercada en les següents pàgines:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Merc%C3%A8_Rodoreda_i_Gurgui

http://www.xtec.es/~jducros/Merce%20Rodoreda.html

http://www.uoc.edu/jocs/4/articles/cortes7/index.html

http://www.vallesnet.org/embut/articles/2004/10/la_plaaa_del_di.html