La plaça del Diamant; Mercè Rodoreda

Literatura española de posguerra. Novela histórica. Biografía. Temática. Personajes

  • Enviado por: Jesusit0u
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

MERCÈ RODOREDA

LA PLAÇA DEL DIAMANT

GUIA DE LECTURA

GUIA DE LECTURA

LA PLAÇA DEL DIAMANT

Mercè Rodoreda

1.- Llegeix el pròleg de l'autora i digues...

a) Que té en comú la protagonista amb l'autora de la novel·la?

El que tenen en comú la protagonista i l'autora de la novel·la és que totes dues es senten perdudes en el món, Rodoreda va escriure aquesta obra a l'exili. L'autora té una frustració des de petita, a ella li hagués agradat ballar a la plaça del Diamant i amb la novel·la ho demostra amb el seu inici. Totes dues viuen la maternitat com un fet traumàtic.

b) Quin tipus de novel·la és, segons Mercè Rodoreda? Com ho explica? Hi estàs d'acord? Per què?

Segons l'autora és una novel·la d'amor, encara que sense ni un gra de sentimentalisme. Quan Colometa entra a casa seva mentre va naixent el dia i abraça el seu segon marit, el seu salvador, és una escena d'amor profund. I li fica el dit al melic <<perquè cap bruixa dolenta no me'l xuclés pel melic i em deixés sense Antoni>>. La Natàlia viu l'amor de diverses maneres, de fet, comença vivint una història d'amor amb en Pere, que deixa per anar-se amb en Quimet on viu un amor més carnal, però ella no es troba en harmonia i no es troba segura en ella mateixa, mor Quimet, se'n va amb l'adroguer amb qui sí que troba l'amor equilibrat i purament romàntic. També tracta altres amors les relacions familiars i llaços afectius amb altra gent.

No estic d'acord amb aquesta qualificació, encara que tracti temes amorosos, el fil conductor de la novel·la és l'evolució de la personalitat de Natàlia.

c) Què és el que satisfà l'autora del fet que la novel·la hagi estat tan llegida?

La major satisfacció de Rodoreda és que el seu llibre tingués un èxit tan gran, i fos traduït a moltes llengües, però en català es vengueren milers d'exemplars. Aquest gran “triomf” enorgullí l'autora ja que situà el català al nivell que li pertany. El català va rebre un gran prestigi que es mereix la nostra llengua. La plaça del Diamant és la novel·la en català amb més lectors, de manera que és tractada com a llengua civilitzada i important. Té la satisfacció d'haver aportat qualque cosa a la normalització lingüística. Va contribuir donant prestigi i consolidant la llengua catalana com a llengua de cultura.

2.- Ordena cronològicament els esdeveniments biogràfics de M. Rodoreda. Posa-hi la data, quan manca.

1

Neix a Sant Gervasi el 1908.

2

El 1915 va a escola per primera vegada.

3

Viu una infantesa feliç i despreocupada fins la mort del seu avi, quan té 12 anys. Se li havia inculcat un gran amor per la llengua i pel país. Deu a l'avi el gust per les flors, que reflectirà àmpliament en la obra.

4

El 1928 es casa als vint anys amb el seu oncle Joan Gurguí.

5

El 1929 li neix el seu únic fill, Jordi. La maternitat i el matrimoni es converteixen en una experiència traumàtica.

6

El 1932 escriu per primera vegada Sóc una dona honrada.

7

El 1939, abandona Barcelona, camí de l'exili, quan les tropes franquistes són a punt d'entrar a la ciutat.

8

A l'exili francès s'enamora de que seria el seu gran amor definitiu: Joan Prat ( Armand Obiols), casat amb una germana de Francesc Trabal.

9

Entre 1939-1945 viu a Bordeus (França) l'esclat de la Guerra Mundial, sota els bombardejos del nazis.

10

L'any 1946 s'instal·la a París. Escriu contes que no es publiquen.

11

El 1954, amb Armand Obiols, es trasllada a viure a Ginebra. Hi troba la tranquil·litat econòmica y emocional per escriure una obra literària de qualitat.

12

El 1962 publica La plaça del Diamant, que representa la consagració definitiva de l'autora en la literatura catalana contemporània.

13

Guanya el Premi Sant Jordi el 1966 i el Premi Ramon Llull el 1969.

14

El 1967 publica La meva Cristina i altres contes.

15

El 1971 mor Obiols a Viena. Va fent més i més estades a Catalunya i poc després s'instal·la a la seva casa de Romanyà de la Selva.

16

El 1974 publica una de les millors novel·les, Mirall trencat.

17

A principis dels anys vuitanta rep nombrosos premis literaris i té un gran reconeixement públic.

18

L'any 1892 s'estrena la versió cinematogràfica de la plaça del Diamant, protagonitzada per Sílvia Munt i Lluís Homar.

19

Mor a Girona el 1893.

3.- Preguntes per després de llegir la novel·la.

a) Indica quin és el tema principal de La plaça del Diamant.

L'obra es centra en la Natàlia, en la seva vida, en el seu esperit de lluita que encara que la trepitgin, principalment l'home a qui estima, na Colometa lluitant per la seva vida i per la dels seus fills. També es tracta el tema de l'amor com diu al pròleg del llibre.

b) Enumera quins són, segons el teu criteri, les qüestions o temes secundaris que tracta l'autora en aquesta novel·la?

-El masclisme i la situació de la dona de la època i la falta de reconeixement per part de la societat del treball que fa la dona.

-La submissió de la dona, en aquest cas na Colometa sotmesa totalment al seu marit.

-L'afrontament de la maternitat, que la autora va viure com un fet molt traumàtic.

-El pas del temps i l'evolució psicològica de la protagonista cronològicament. La memòria i el record són recursos per combatre el pas del temps.

-La mitificació de la infantesa i la joventut (les flors són un símbol corresponent).

-Els esdeveniments històrics i les dificultats de vida del poble en època de guerra i postguerra.

-La mort, com la d'en Quimet, que Natàlia no pot acceptar.

c) Redacta un retrat detallat de la protagonista que inclogui aquests aspectes.

- Com és l'aspecte físic de la Natàlia?

- Quin n'és el caràcter i la personalitat?

- Què pensa de la vida?

- Com evoluciona amb el pas del temps?

De l'aspecte físic de la protagonista no es fa una descripció detallada, però es pot veure en diversos fragments de la novel·la que la Natàlia és una dona prima, intel·ligent i no se sap molt bé però no crec que sigui una dona lletja. Si no es descriu és pel fet de ser la mateixa narradora. Les úniques descripcions que es fan de la protagonista on es veu la seva manera de ser: <<En veritat, però, que el meu pare sempre deia que jo era de mena exigent...però a mi em passava que no sabia ben bé per què era al món.>> (47). Na Colometa es descriu com una noia educada segons les normes i els costums de les classes menestrals: <<Havia après de llegir i d'escriure i la meva mare m'havia avesat a dur vestits blancs. Havia après de llegir i escriure i venia pastissos i caramels i xocolatins plens i xocolatins buits amb licor a dintre.>> (190)

Al començament de la novel·la, la Natàlia és molt introvertida, innocent i molt tímida. No demana cap explicació, com quan en Quimet arriba quasi una hora tard. Fa tot el que li diuen per vergonya a dir que no. Amb l'arribada dels nens, de la guerra i de la fam es va fent més forta, fins que com diu ella es torna de suro. Es converteix a la força en una lluitadora. Un cop acabada la guerra i és casada amb n'Antoni es torna més sensible.

La protagonista al llarg del temps, passa de ser una noia innocent, infantil i reservada a ser una dona totalment forta i realista que ho dona tot pels seus fills. Passa d'estar completament deprimida, trista i cansada a intentar ser feliç.

d) Què representen els dos noms de la protagonista? Si n'haguessis de triar un per esmentar-la, quin seria? Per què?

Natàlia és el seu nom real, el que li dona la seva identitat, la qual perd amb en Quimet, amb Colometa, que és un símbol claríssim de submissió de la dona perquè en Quimet li posa aquest nom perquè li agraden els coloms i la posa al mateix nivell que ells. Fins i tot de menys categoria ja que és un diminutiu del nom Coloma.

Em decant pel de Natàlia que prové del llatí “dies natalis” i significa “dia del naixement” o “aquell qui ha nascut” i commemora la festa religiosa de Nadal, mentre que Colometa és un nom passatger i representa la seva situació.

e) En la introducció es diu que Natàlia no se sent especialment atreta per la maternitat. Creus que aquesta afirmació és certa? Argumenta la resposta amb exemples de fragments extrets de l'obra.

És cert, n'Antoni i na Rita són considerats una càrrega. La qual cosa no vol dir que no els estimi, si no tot el contrari durant la major part de la seva vida lluita per ells. Però quan els té ha de començar a treballar i ha de cuidar-los, feines que li esgoten.

Té por a la sexualitat i al part, té pànic al part, te por morir partida pel mig.

En Quimet, amunt, li deia que no era una bona mare i tot junt li va provocar una fòbia cap a la maternitat.

f) Fes una descripció dels dos marits de la protagonista, tant des del punt de vista físic com psicològic, i compara'ls.

Quimet: Psicològicament és molt masclista encara que sap que la dona té el màxim bé del món, que és la capacitat de tenir fills, que ell compara amb el cuc que va fer i els fills que va fer la seva dona. És egocèntric i una mica infantil. S'intenta sempre llevar feina de damunt excusant-se dient que té encàrrecs. Al contrari que la seva dona en Quimet si que es sent atret per la paternitat, i és molt atent amb els seus fills. En Quimet no toca de peus a terra. És obsessiu, els coloms són un clar exemple. És un idealista polític, mor defenent uns ideals. Encara que sigui així estima molt na Natàlia.

<<Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com el xarol. Se'ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se'ls allisava amb l'altra mà. Quan no tenia pinta se'ls pentinava amb els dits oberts, de pressa, de pressa, com si una mà empaités l'altra [...]. I al nas, que com be he dit no era ni massa ample ni massa estret, hi tenia, a cada forat, un enreixadet de pèls per aturar el fred i les polsegueres. Només, darrera de les cames, més aviat primes, les venes se li inflaven com a serps. Tot el cos era llarg i rodó on calia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu llarg i prim amb volta una mica aplanada i si caminava descalç picava de talons.>>

Antoni: Té el mateix no que el fill de na Natàlia. Era l'adroguer d'on abans anaven a comprar veces per als coloms. Treballava en aquella botiga, i vivia en els pisos de sobre. Ell va donar treball a na Natàlia quan estava passant el pitjor moment de la seva vida. Van passar molts mesos fins que va atrevir-se a demanar-li que es casés amb ell. L'Antoni era un home més major que la Natàlia, amb la cara plena de marques de la verola, amb els cabells castanys. Era un home sensible, bondadós, que es trobava sol i volia casar-se i tenir família per a no morir sol; però no podia tenir fills a causa de la guerra a la qual va anar feia molts anys i que ara no el permetia procrear. S'estimava molt a na Natàlia i li comprava tot el que volia, perquè volia que tan ella com els seus fills fossin feliços. La seva descripció física contrasta amb la del primer marit pel que té de breu i perquè no insinua cap referent eròtic : << era un noi com en Pere , el cuiner, alt, amb els cabells ben pentinats i la cara una mica gravada de verola, no gaire.>> N'Antoni es tot el contrari que en Quimet, és molt atent amb na Natàlia, fa tot el que ella vol. La tracta com una reina. L'Antoni quan la Natàlia pensa en matar els seus fills, ho present, té com uns espècie de premonició, és una mica com el sisè sentit que té una dona. No li demana a la Colometa que es casi amb ell perquè estigui enamorat, o pot ser si però principalment és per conveniència per una part ell sap el que pensa fer na Natàlia i no vol que ho faci. I per altra ell està tot sol a la vida i pot donar-li el que necessita: menjar i afecte. No pot tenir relacions sexuals, entenent les relacions sexuals de parelles, amb na Natàlia.

El que diferencia a n'Antoni d'en Quimet és la tolerància, el masclisme d'en Quimet xoca amb la permissivitat de n'Antoni. En Quimet no és tan responsable, ja que fuig de la feina d'arreglar la casa, i fa el que ell vol, sense preocupar-se de si li agrada a la seva dona. Treballa de fuster i criant coloms. Físicament, en Quimet és més prim que n'Antoni i més jove. N'Antoni és més bona persona, i està més per la dona. A més, ell havia superat una guerra i li agrada molt estar a casa; en Quimet, en canvi, li agrada sortir i és més actiu. Davant de na Natàlia, n'Antoni és més tímid i més educat que en Quimet, encara que aquest també es sol portar bé amb ella.

g) Elabora una llista de tots els personatges secundaris de la novel·la

que consideris més importants i redacta'n breument algunes de les característiques. Quina significació tenen en el conjunt argumental de la novel·la?

Antoni: primer fill de la protagonista amb en Quimet. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. Na Colometa pensava que es moriria perquè no menjava res, encara que finalment es va solucionar el problema. També tenia enveja de la seva germana petita. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar madurant. Es va enfadar amb la seva mare per deixar-lo en aquell centre.

Rita: filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Tenia molt bona relació amb el seu germà degut a que la seva mare havia de treballar i es quedaven junts a casa. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un cafeter. És una noia amb molt caràcter, a diferència de la seva mare, ella no volia aferrar-se a cap home i recórrer el món.

Senyora Enriqueta: és una amiga de la Natàlia, més vella que ella. A casa seva té un quadre amb unes llagostes que sorprenia molt als nins. Al llarg de la novel·la dóna bons consells i opinions a la Natàlia. Venia castanyes i moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern i cacauets i xufles a l'estiu. És una mica tafanera.

Mare d'en Quimet: és una dona un poc estranya, representa lo tradicional, té una gran afició pels llaços i en té ple per tota la casa. Sempre li pregunta a la Natàlia si s'avenen amb el seu marit, o si li agrada la feina de la casa; només pensa en el bé del seu fill. Mor quan encara no havia esclatat la Guerra.

Cintet: un dels millors amics d'en Quimet. Ajuda a aquest i la seva dona a empaperar la paret quan s'estan fent el pis. Mor a la Guerra, en el mateix lloc i al mateix temps que en Quimet.

Mateu: amic d'en Quimet. Ajuda a la parella a fer la cuina i a fer el pis. Està molt enamorat de la seva dona, la Griselda, però aquesta li fa el salt amb un altre home. Té molt afecte a la Natàlia. També lluità a la guerra i el maten en mig d'una plaça.

Griselda: dona d'en Mateu, de poques paraules.

Julieta: amiga de la Natàlia. Fa contrast amb na Natàlia, fa la revolució com els homes. Poc a poc van perdent amistat, només apareix a l'inici de la novel·la i al mig, on li explica a la protagonista que ha passat la nit amb un noi que li agrada molt.

Pare de la Natàlia: després de la mort de la mare de la Natàlia, aquesta s'havia distanciat molt del seu pare, que estava casat amb una altra dona. Quan es va morir, la Natàlia va pensar que, quan era petita, l'havia estimat molt.

Senyor i senyora: són els senyors de classe mitjana acomodada que van contractar la Natàlia perquè els netegés la casa, però quan va arribar la guerra la van despatxar perquè el seu marit era republicà. Són avars, creuen que sense els rics els pobres no tenen res a fer (ideologia molt d'extrema dreta). Tenen una filla, un gendre i un nen petit.

h) Cerca a la novel·la aquelles descripcions espacials que doten la història del seu valor representatiu d'una societat i d'un país concret.

Les accions transcorren sempre a Barcelona per tant es pot dir que és una novel·la urbana. En el primer capítol es descriu la plaça del Diamant: <<Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés, perquè els acabaments de les tires estaven lligats més en l'aire que no pas el mig, on totes s'ajuntaven...>>

<<I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrera. Les botigues tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses quietes com ara tinters i assecants i postals i nines i roba desplegada i pots d'alumini i gèneres de punt... I vam sortir al carrer gran i jo amunt, i ell al meu darrera....>>. Desprès no es descriu però es mencionen edificis i llocs:<< En Quimet va començar a parlar del senyor Gaudí, que el seu pare l'havia conegut el dia que el va aixafar el tramvia...Pobre Gaudí tan bona persona... I que al món no hi havia res com el Parc Güell i com la Sagrada Família i la Pedrera. I jo li vaig dir que massa ones i massa punxes.>> S'anomenen diversos llocs com el Passeig de Gràcia, el litoral de Badalona, la Rambla de les flors, la platja de l'Astillera...

En el capítol catorze es fa una descripció d'un mercat molt bona: <<L'olor de carn, de peix, de flors i de verdures es barrejava i, encara que no hagués tingut ulls, de seguida hauria endevinat que m'acostava a la plaça de vendre. Sortia del meu carrer i travessava el carrer Gran, amb tramvies amunt i tramvies avall, grocs, amb campaneta. Amb el conductor i el cobrador amb vestits ratllats de ratlles fines que tot plegat feia gris. El son venia tot sencer de la banda del Passeig de Gràcia i ¡plaf! per entre els rengles de les cases queia damunt de l'empedrat, damunt de la gent, damunt de les lloses dels balcons... I m'anava ficant en l'olor de la plaça de vendre i en els crits de la plaça de vendre per acabar a dintre de les empentes, en un riu espès de dones i de cistells... Dels ganxos penjaven els fetges molls de sang per dintre i les tripes humides i el cap bullit i totes les tripaires tenien la cara blanca, de cera... La meva peixatera, amb dents d'or i rient, pesava palangres i a cada escata hi havia, petita que gairebé no es veia, la bombeta que penjava damunt de la panera de peix.>>.

També es descriuen cases on viu la gent, la casa de l'adroguer, la casa de la mare d'en Quimet... La descripció que mereix més atenció és la que se fa de la casa del senyors on treballa na Natàlia, una descripció detallada, sembla un laberint: <<Vam anar jardí amunt cap a la casa que, per la part de darrera, era baixos i pis, així com, per la part de davant, només era soterrani i baixos. En aquell jardí, llarg i estret, hi havia dos mandariners, un albercoquer, un llimoner... Abans d'entrar als baixos es passava per un pati de ciment pòrtland amb un forat al mig perquè s'hi fiqués l'aigua de la pluja. El ciment tenia moltes esquerdes i en les esquerdes s'hi feien pilotets de terra barrejada amb sorra i d'allà sortien formigues com soldats... La cuina era al costat del menjador i també donava a la galeria i damunt els fogons hi havia una campana de xemeneia de cuina antiga, i aquesta campana de cuina antiga tot i que no la feien servir perquè guisaven amb gas, es veu que estava plena de sutge i quan estava a punt de ploure queien grumolls de sutge damunt els fogons... Aquell armari era la menjadora dels corcs. De vegades sentien a primera hora del dematí... Vam entrar en una sala i alcova que havien fet moderna i n'havien arrencat les vidrieres que separaven i només quedava l'arc de bastiment. A la sala d'aquesta sala i alcova hi havia un altre armari de caoba negra, amb el mirall tot picat...>>

i) Els referents temporals no hi són freqüents, però queda clar que la història va des de poc abans de la proclamació de la república fins als primers anys de la postguerra espanyola.

Fes un esquema temporal dels fets de la novel·la, exemplificant-lo amb fragments que consideris representatius.

Hi ha un paral·lelisme entre els fets externs i la vida de la protagonista.

La novel·la es pot dividir en introducció,d esenvolupament i desenllaç:

-Introducció: Al començament de la història de Natàlia-Colometa és relativament tranqui·la, encara que el seu home Quimet li reporta una certa repressio, pel seu masclisme. Respecte al país català, també es una època de calma, perque no hi ha cap revolució ni guerra.

-Desenvolupament: Proclamació de la 2a República (1931). Ens conta la vida de la Natàlia al costat d'en Quimet, on coincideix el moment de màxima felicitat de la protagonista.

Guerra Civil (1936-1939): Natàlia i els fills passen per molts de problemes. En Quimet mor al front. Natàlia passa per dificultats econòmiques i tota la felicitat d'abans ara es converteix en una època de tristesa i tot ho veu com fosc.

-Desenllaç: Postguerra (anys 40-50): Natàlia es casa amb n'Antoni i la vida li torna a somriure. Recupera el seu nom. Els fills creixen (Toni es fa militar i Rita es casa).

j) La plaça del Diamant és un univers poblat de símbols. Analitza amb profunditat la significació simbòlica dels coloms al llarg de l'obra. Fixa't bé quan fan acte de presencia i quan desapareixen. Com s'hi relacionen els diferents membres de la família de la protagonista.

Hi ha un símbol que sobresurt damunt els altres i domina tota la història. Es tracta del la simbologia dels coloms: l'evolució i els canvis que experimenten aquests ocells és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista, mentre que els altres personatges importants es relacionen d'una altra forma amb aquest símbol. Significativament, la seva protagonista es diu Colometa, petit colom, mentre viu amb en Quimet que és el criador de coloms; uns coloms arrauxats, causants de neguit i feina, que són el símbol de la seva vida amb el seu primer marit: uns coloms vius i actius, però, al mateix temps, submisos. Els coloms, la República i l'embut entren plegats a la vida de la Colometa, empenyent-la dins a un punt culminant i quasi insostenible de desassossec i de subjecció. En Quimet cria els coloms de forma despreocupada i aquest ocells són els ocupants progressius de la casa. I més endavant són els conquistadors de la casa, del seu món i de la seva intimitat. En aquest punt els coloms representen per a Colometa, en forma ben palesa, el paroxisme de la supeditació. Per això, la dona, incapaç de suportar més aquella vida, es rebel·la contra l'element que la simbolitza, els coloms, trencant, d'aquesta manera, els llaços de subjecció que la unien a en Quimet. Colometa sacseja els colomins dintre els ous fins a matar-los. La desaparició de l'últim colom coincideix amb la mort del marit i de l'amic, Amb la mort d'en Quimet s'acaba una etapa vital, la de la Colometa simbolitzada mitjançant els coloms.

L'aparador de la botiga dels hules, després de la mort d'en Quimet i els seus amics, esdevé boirós i imprecís, com tot el que ara rodeja la vida de la Natàlia.

Els llaços que la mare d'en Quimet col·loca amorosament per tota la casa simbolitzen la feminitat.

El quadre de les llagostes que penja a casa de la senyora Enriqueta simbolitza el sexe que mata la dona, segons l'anàlisi de Freud.

Les balances, que no s'aparten en cap moment de la vida de la Colometa, representen el desequilibri o la injustícia de la seva vida. Per això la dona les toca cada vegada que puja al pis, perquè es troben precisament al lloc on se li acaba l'alè, on ha de tornar a respirar. És, doncs, un element que difon seguretat i sempre, quan està a punt d'acomplir un element transcendental, la Colometa les toca.

k) L'embut és també un símbol important en la novel·la descriu-ne la significació i compara-la amb la dels coloms.

L'embut, amb la seva forma que s'estreny cada cop més, simbolitza l'existència de Colometa, que esdevé més i més anguniosa. I l'embut, símbol d'aflicció i de mort, és l'instrument triat per a Colometa per a matar els seus fills: hi tirarà el salfumant a la boca dels dos nens per cremar-los per dintre. És evident la relació ous de colom - fills de la Colometa. I tots dos elements, el colom arrauxat, símbol de vida-opressió, i l'embut, símbol d'angoixa-mort, s'inclouen a l'últim capítol: l'embut s'ha tancat i el colom s'ha mitificat; hi assenyalen la definitiva liquidació de la joventut de la Colometa i una possible vida futura. Finalment es produeix el crit que allibera la Natàlia del seu passat.

La vida amb l'Antoni dóna pas a la mitificació dels coloms.

l) Digues que significa el melic. Pots fixar-te especialment en aquests capítols: XI, XXII, XXV i XLIX.


Melic: m 1 ANAT ANIM 1 Depressió arrodonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical. És anomenat també llombrígol.

La Natàlia esmenta el melic, símbol de vida, és el principi de la vida i la mort i el fa tapar diverses vegades als seus ésser estimats dient <<ningú no se'm buidés tot per alli...>> Ella relaciona el melic que tenim quan naixem amb una força que xucla a través d'ell i fa mal. Aquestes són les referències més importants.

<<Quan estava despullat plorava més fort que quan estava vestit i feia anar els dits dels peus com si fossin els dits de les mans i jo tenia por que no es rebentés. Que s'obrís pel melic. Perquè encara no li havia caigut, però es veu que li havia de caure. El primer dia que el vaig veure tal com l'havia fet, quan la llevadora em va ensenyar com l'havia d'agafar per banyar-lo, em va dir tot ficant-lo a la palangana:

- Abans de néixer som com peres: tots hem estats penjats per aquesta corda.

....I sempre em deia que el melic és la cosa més important de la persona. Tan importat com el mig del cap tan tou quan encara no s'ha d'acabat d'ajuntar>>

<<…i que a la nit, quan portava els nens a dormir i els alçava la camisa i els feia ring-ring al melic per fer-los riure…>>

El melic, doncs, és el principi de vida, és per on ens alimentem quan estam al ventre de la nostra mare. Per això na Natàlia te por a que n'Antoni se l'obri el melic quan és petit. I desprès a l'adroguer li passa el dit pel melic perquè ella considera que pel melic pots morir amb més facilitat.

m) Cerca a la novel·la diversos fragments on es faci referència a les flors i analitza, en cada cas el sentit simbòlic.

En efecte, dos elements o símbols dinàmics, són la principal compensació de la “vida amb maldecaps” de la Natàlia/Colometa: les flors i un determinat aparador del carrer Gran. Ambdós designen la infància lligada al somni i a la felicitat, i s'oposen a l'edat adulta. I, per aquest motiu, actuen com uns elements compensadors. Colometa, tota vestida de blanc, símbol puresa, apareix al primer capítol com una flor de les que, lligades amb filferro, pengen al sostre de l'envelat de la plaça del Diamant. La flor és un símbol de la infància, del somni. Un altre element neutralitza l'angoixa de Colometa i li dóna la pau: els jardins, els parcs, que ja ens semblen significatius a la primera part de l'obra, i esdevenen, per fi, tot un món on se submergeix la Natàlia.

<< El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors. Hi havia flors amb una bombeta a dintre i tot el sostre era com un paraigua a l'inrevés...>>

<<...l'esparreguera estava guarnida amb flors de paper lligades amb filferro primet>>

<<En Mateu venia amb nosaltres, amb una nena al coll, una nena com una flor>>

Na Natàlia parla dels seus fills com dues flors mal cuidades.

Finalment l'Antoni li diu a la Natàlia que no sap la mena de jardí que li ha posat a la seva vida (felicitat).

n) Quina significació simbòlica pot tenir per tu el crit final de la Natàlia?

El crit final de na Natàlia és per jo, un crit d'alliberament... Per es desfà de tot, tot el que tenia dins, tot allò que va tenir que aguantar i va haver d'anar acumulant al seu interior, totes les misèries. Tot el cansament físic i psicològic que duia feia tant de temps ho allibera. Amb aquest crit la protagonista s'adona compta del temps que ha passat, la seva joventut, de qualque manera ho accepta, ho assimila. Deixa de banda la seva vida passada però sense oblidar-la, la deixa enrere per poder continuar.

El ganivet amb el crit són un mitjà d'alliberament que li permeten tornar a començar. El crit és la manifestació de tot el que durant molt de temps s'ha silenciat. Ara podrà mirar el seu marit amb nous ulls i tenir-hi més afecte.

o) Llegeix el text de Josep-Miquel Sobré sobre l'estil i la tècnica narrativa de La plaça del Diamant.

Com creus que és millor anomenar la tècnica narrativa. Monòleg interior o escriptura parlada? Justifica la teva resposta.

Des del punt de vista d'obra de ficció, el llenguatge emprat fa veure que la novel·la que estudiem no vol reproduir allò que la protagonista o els altres personatges fan, no vol representar en rigor allò que la Natàlia veu o sent o pensa. El lector no “sent” els pensaments de la protagonista a mesura que es van desenvolupant, sinó que “escolta” com la Natàlia li parla, com es dol, com se li queixa. La plaça del Diamant diu directament al lector, el que la novel·la és. I ja hem vist que aquests mots són polits i passats per la mola de l'estil i de les normes gramaticals, tant més frescos semblen -però aquest poliment, i el lector ho sap, és una convenció que no ha pas d'afectar la comprensió de l'obra.

Jo crec que es tracta d'una combinació de tècnica narrativa i escriptura parlada ja que no és únicament una expressió directa del que la protagonista pensa (monòleg interior) dirigint-se al lector sense cap tipus d'intermediari, sinó que, a més a més, se'ns expressa amb la 1a persona (escriptura parlada) que sembla que tingui destinatari, encara que no es concreti.

No s'ha de confondre l'escriptura parlada amb la imitació de la llengua oral, simplement s'adequa a la condició de la protagonista. Mai s'aparta de la norma gramatical. La majoria dels diàlegs no estan escrits de la manera comú, sinó que es continuen a la mateixa narració, el que és característic de l'escriptura parlada.

Recursos: polisíndeton (repetició de conjuncions com a la llengua parlada ).

La historia de la Natàlia ens és explicada per ella mateixa. Rodoreda empra la tècnica de l'escriptura parlada, una creació personal que representa una gran innovació dins la narrativa psicològica catalana. El llenguatge amb el qual fa parlar la protagonista és senzill, directe, ingenu, ple de girs que recorden la llengua popular, però alhora poètic.

p) Quins d'aquests adjectius s'adiuen més amb el llenguatge de la novel·la?

Artificiós

X

Senzill

Dialectal

X

Planer

X

Popular

Retòric

X

Intel·ligible