La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporània del segle XX. Narrativa. Novela catalana. Argument. Personatges

  • Enviado por: Ricardo
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

La plaça del Diamant és una plaça que es troba al barri (antiga vila) de Gràcia, a Barcelona. Mercè Rodoreda, de petita, vivia en aquest barri, prop d'aquest lloc. Ës per això que la sap descriure tan bé: els personatges, les festes que s'hi fan, com es fan, els músics que hi ha, la decoració en dies normals i la dels dies de festa, les cases, els carrers, les botigues ...

Aquesta plaça és, també, el nucli espacial del lloc on succeeix el trancurs de la novel·la, i on la Natàlia coneix el seu primer marit, en Quimet, a l'inici de la novel·la.

Penso que aquest títol és més adient que el de “Colometa”, ja que el títol de “La plaça del Diamant” reflecteix la zona on se situa l'acció de la novel·la. El nom de “Colometa” és el que dóna en Quimet a la Natàlia, des del moment de conèixer-la. Té força relació amb el que li passarà després d'haver-se casat per primera vegada: el seu marit construeix un colomar a casa seva, que arriba a estar plena de coloms. És a dir, el de “Colometa” no hauria estat pas tan malament.

Tema

El tema d'aquesta novel·la és, principalment, la vida de la Colometa, una noia a Barcelona i al barri de Gràcia, en l'època més propera la Guerra civil espanyola, tan els anteriors, els de la mateixa guerra i els que vingueren després d'aquesta. Es centra en una noia en concret, la Natàlia, que canvia molt durant el transcurs de la narració.

Síntesi de l'argument

La Natàlia és una noia barcelonina del barri de Gràcia. Quan és jove, ballant a la Plaça del Diamant, coneix un noi que es diu Quimet, i se n'enamora. Es casen i tenen un fill, en Toni i una filla, la Rita. La noia busca i troba feina en una casa de rics. Però aviat arriba la Guerra Civil i el seu marit ha d'anar al front, on el maten. La despatxen d'allà on treballa. Més tard, coneix l'Antoni, un adroguer, i s'hi casa. La seva vida canvia notablement. Al cap d'uns anys, el seu fill ha de fer el servei militar i la Rita es casa amb en Vicenç, un cafeter.

Estructura de la novel.la

La novel·la consta de 49 capítols. Podem dividir-la en:

-Introducció: la Natàlia coneix en Quimet, i comença a sortir amb ell. Capítols I - V.

-Desenvolupament: es casen, lloguen un pis i tenen fills. Arriba la guerra civil i en Quimet mor. La Natàlia viu una mala temporada. Es casa amb l'Antoni. Capítols VI - XLIV.

-Desenllaç: la vida li canvia, els fills se li fan grans i la Rita es casa amb en Vicenç. Capítols XLV - XLIX.

Personatges principals

Natàlia: és la narradora de la història. És filla del barri de Gràcia de Barcelona. Treballa en una botiga de dolços. Quan és jove, coneix un noi en una festa a la plaça del Diamant que es diu Quimet, i li diu que es diu “Colometa” i que al cap d'un any estarà casada amb ell. I efectivament, al cap d'un any ja tenen un pis. La vida de la Natàlia canvia. El seu marit la domina i li fa fer el que ell vol. La Natàlia s'ha de buscar la vida pel seu compte i comença treballar a casa d'una gent rica. Amb el seu primer marit té dos fills. Quan se li mor el marit, després de la guerra, es casa amb l'Antoni, un adroguer que li ven veces per als coloms,. Aquest segon marit la tracta molt bé a ella i als seus fills.

La Natàlia, al principi, és una noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en mica es va fent gran i veu que la vida no és lan maca com li semblava. És una dona atractiva, bastant llesta. Al llarg dels anys canvia molt. la Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Però ella lluita, lluita per no ser trepitjada, i per sobreviure en els anys més durs de la seva vida. Després de la guerra, quan es torna a casar, la vida li canvia a favor seu i viu molt més bé que abans. Ella veu que el pas del temps l'està fent gran, l'està fent vella, però almenys, en el final de la novel·la pot viure tranquil·la.

Quimet: és el primer marit de la Natàlia. Volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir “Colometa”. Treballava d'ebenista, amb fustes, i feia restaura-cions i reparacions de mobles. Quan feia un temps que estava casat, va agafar fascinació pels coloms i va fer un colomar molt gran a casa seva. Es va comprar una moto i portava la dona i els fills a fer voltes. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el van matar. Era un noi atractiu, amb molta empenta per fer les coses. Però a vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona. Sovint deia l'expressió “pobra Maria...”.

Antoni: és l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va anar a la Guerra i el van ferir, però al final es va refer, però no pot tenir fills.

Toni: primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. També tenia enveja de la seva germana petita. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar madurant.

Rita: filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un cafeter. És una noia amb molt caràcter.

Personatges secundaris

Senyora Enriqueta: és una amiga de la Natàlia, més vella que ella. A casa seva té un quadre amb unes llagostes. Al llarg de la novel·la dóna bons consells i opinions a la Natàlia. Venia castanyes i moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern i cacauets i xufles a l'estiu.

Mare d'en Quimet: és una dona un xic estranya, té una gran afició pels llaços i en té ple per tota la casa. Sempre li pregunta a la Natàlia si s'avenen amb el seu marit, o si li agrada la feina de la casa; només pensa en el bé del seu fill. Mor quan encara no havia esclatat la Guerra.

Cintet: amic d'en Quimet. Ajuda a aquest i la seva dona a empaperar la paret quan s'estan fent el pis. Mor a la Guerra, en el mateix lloc i al mateix temps que en Quimet.

Mateu: amic d'en Quimet. Ajuda a la parella a fer la cuina i a fer el pis. Està molt enamorat de la seva dona, la Griselda, però aquesta li fa el salt amb un altre home. Té molt afecte a la Natàlia.

Griselda: dona d'en Mateu, de poques paraules.

Julieta: amiga de la Natàlia. De mica en mica van perdent amistat, només apareix a l'inici de la novel·la i al mig, on li explica a la protagonista que ha passat la nit amb un noi que li agrada molt.

Pare de la Natàlia: després de la mort de la mare de la Natàlia, aquesta s'havia distanciat molt del seu pare, que estava casat amb una altra dona. Quan es va morir, la Natàlia va pensar que, quan era petita, l'havia estimat molt.

Senyor i senyora: són els rics que van contractar la Natàlia perquè els netegés la casa, però quan va arribar la guerra la van despatxar. Són avars, creuen que sense els rics els pobres no tenen res a fer. Tenen una filla, un gendre i un nen petit. Tenen un local per llogar, però no volen que hi vagin nens petits.

Adroguer: viu sota el pis d'en Quimet i La Natàlia, i té la botiga allà mateix.

Aprenent d'ebenista: noi que aprèn l'ofici amb en Quimet. Durant la guerra la Natàlia el troba pel carrer amb només una cama.

Vicenç: cafeter del barri que està molt enamorat de la Rita, i insisteix fins que s'hi acaba casant.

Pere: antic promès de la Natàlia. La protagonista el deixa per casar-se amb en Quimet. Era bon noi, no havia donat problemes a la Natàlia

També hi ha altres personatges secundaris, com Mossèn Joan, la dona del pare de la Natàlia, l'home que reparteix la llet Sila, el que furga les papereres, el propietari del pis on van a viure la Natàlia i en Quimet, la filla i el gendre dels senyors, etc.


Resum de l'obra

La Plaça del Diamant" és una novel·la, on la protagonista, una dona, explica la seva vida quotidiana, planera i senzilla, al barri de Gràcia de Barcelona durant una època d'uns 25 anys, desde mitjans de la dècada dels '20 fins poc després de la IIª Guerra Mundial, a principis dels '50.

La història comença durant la festa major de Gràcia on, a la Plaça del Diamant, una noia jove ens explica com es sent i el que pensa. La protagonista es diu Natàlia, i és aquí, al ball de la Plaça del Diamant, on coneix el seu futur marit: el Quimet, un ebenista del mateix barri. La narració es situa cap a mitjans dels anys 20. En aquesta època el règim polític era el de una dictadura proclamada, després d'un cop d'estat pel capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera.

Els dos personatges es prometen i la protagonista, que per a en Quimet serà la “Colometa” a partir d'aquest moment, ens explica anècdotes sobre els arranjaments a una casa amb un ample terrat amb moltes possibilitats. Durant aquest temps, abans del casament, és quan apareixen dos nous personatges: en Mateu i en Cintet, dos grans amics d'en Quimet que l'ajudaran a arreglar la casa.

El casament ratlla la perfecció per al que la Natàlia té idea d'un casament perfecte, i la felicitat se li desborda. Els fruits del matrimoni no triguen a arribar, i un any i mig després tenen un fill al qual posen de nom Antoni.

Un fet que marcarà la vida de la nova família serà la caiguda d'un colom ferit al terrat de casa seva. A partir d'aquí, l'afició d'en Quimet cap als coloms anirà creixent, i construeix un colomar per al colom i tres més que compra per fer parelles, que aviat pondran ous.

La vida segueix plàcidament per a la família de la Natàlia, però no per molt temps. Un gran nombre d'intel·lectuals, professors universitaris i estudiants es manifestaven a tota Espanya en contra de la dictadura I mentre això passava, a Madrid es proclama la IIª República, i Niceto Alcalá Zamora és el seu primer president. El 14 d'abril de 1931, Lluís Companys proclama la República Catalana, sent el seu primer president Francesc Macià. Però la denominació de República catalana es canvia por la denominació històrica de Generalitat de Catalunya. A Barcelona, milers de persones surten als carrers amb les banderes tricolors, distintiu de la república, entre els quals està el Quimet. La Natàlia segueix tots els fets expectant i de lluny; perquè per a ella no hi ha cosa més important que el benestar de la família i d'ella mateixa.

Però la República no només aporta beneficis. El negoci de mobles d'en Quimet va de mal a pitjor, ja que els burgesos i grans propietaris, els seus clients, ja no es troben en tan bona posició com durant la dictadura, i no gasten tant, esperant a veure el què els pot passar si tot segueix així...

Entre aquests esclats d'alegria de les classes obreres, el matrimoni té una filla: Rita. El naixement de la Rita portarà maldecaps als pares degut a l'enveja de l'Antoni i l'augment de les despeses que s'agreujarà amb la baixada del comerç que mantenia l'economia familiar. Així doncs, cada cop més, en Quimet veurà com una ajuda econòmica la cria de coloms; mentre que la “Colometa”, la Natàlia, veurà com una solució més encertada el treballar com a dona de fer feines en una casa rica. Semblava un problema el fet d'haver de deixar sols als nens a casa, però no va ser així: cada migdia, se'ls trobava quiets jugant al menjador, sense baralles ni nervis. La explicació a aquest fet tant estrany en dos nens tant nerviosos com són els de la història es deu al fet que quan ni la mare ni el pare eren a casa, deixaven sortir als coloms del colomar i els feien entrar al pis, on jugaven amb ells. Així, diu la protagonista, és com van aprendre a estar quiets i tranquils.

Però ni la política, ni el país estaven tranquils i, encara que no es fa referència directa en el llibre, es pot veure quan un calorós dia de juliol en Quimet va anar, junt amb en Cintet, a "fer d'escamot". Era el principi de la Guerra Civil. La societat espanyola estava dividida entre la dreta, formada per els conservadors autoritaris i l'esquerra i el moviment obrer.

A partir d'aquí, el to alegre, tranquil i planer d'explicar les coses que li succeeixen a la “Colometa” canvia totalment, en un intent exitós de transmetre els sentiments que provoca la guerra al lector que no l'ha viscut. La protagonista, encara que només ens dona informació del que passa a través del que ella mateixa viu, s'adona del que passa i el seu estat d'ànim decau sense cap manera d'aixecar-lo.

A partir de l'inici de la guerra, la “Colometa” veu al Quimet comptades vegades. A més a més, el colomar, que podria haver estat un petit subsidi de vida, és destrossat per un atac de ràbia de la Natàlia.

El malestar i l'odi de la Natàlia cap a la guerra es veu clarament quan descarrega tots aquests sentiments al color blau dels fanals de la ciutat per protegir-se dels bombarders, color que troba horrorós, encara que sabem que el motiu del seu odi no és només el color dels fanals...

Poc a poc, la Natàlia, sense cap font econòmica, ja que va perdre la feina degut a la por dels rics a tenir contactes amb la dona d'un milicià, arriba a una situació cada cop més deplorable, on el menjar és escàs i les comoditats inexistents. El fet la obliga, fins i tot, a deixar al seu fill a unes colònies per a nens refugiats, de les quals l'Antoni torna canviat: amb un caràcter més trist i més dur. Tot empitjora quan rep la notícia de la mort del seu marit al front. Això acaba destrossant la moral de la protagonista que cau en la pena més profunda que s'agreuja amb la misèria que la obliga a vendre-s'ho literalment tot el que té. Res no els ajuda a aixecar el cap, i fins i tot, un cop finalitzada la guerra, la situació va decaient.

És en aquest moment quan la Natàlia es veu en moments més crítics; amb els fills afamats i amb símptomes de malnutrició i després de tres dies sense tastar res, es veu atrapada en la desesperació, i sense poder resistir més, opta pel suïcidi, juntament amb els seus dos fills, que no suporta veure patir. Quan va a comprar salfumant per a acabar d'un cop amb tot el patiment, l'adroguer que li estava servint el salfumant, i que la coneixia de venir a comprar les veces per als coloms, li ofereix una feina ben pagada a casa seva i li dóna unes llaunes. Gràcies a això, a aquesta benedicció que va arribar en el moment més crític, la “Colometa”, l'Antoni i la Rita, comencen a recuperar-se de la misèria a que els havia portat la guerra.

Ara, els protagonistes aconsegueixen millorar la seva qualitat de vida. Després d'uns tres anys de prosperitat, la Natàlia, que ja no s'anomenarà més “Colometa”, es casarà amb l'adroguer, de nom també Antoni, cosa que originarà la distinció amb l'Antoni (fill) que es farà dir Toni. Amb aquest casament, la vida se'ls hi torna un camí de roses, encara que la Natàlia haurà tingut una espècie de trauma que li farà tenir un pànic especial al carrer, que li retorna els records de la guerra.

La història acaba quan la Rita es casa. La mateixa nit del casament, la narradora i protagonista surt a fora el carrer i es troba a un lloc que li és familiar: la Plaça del Diamant, on s'adona, després de tants anys, que ha d'abandonar els records obscurs de la guerra i la malenconia de la vida amb el Quimet. Aquella nit, llença un crit a l'aire i "fuig" d'aquests records, adonant-se de la sort que té de tenir altre cop una vida tan plàcida i feliç.

L'època en que transcorre la història va ser realment molt dura i els que la van viure, encara ara no la poden oblidar. La plaça del diamant descriu molt be aquest període de temps. La revolució dels obrers en contra del poder feixista. D'una altre banda també es descriu molt be la figura de la “Colometa”, amb la que ben segur s'identificarien moltes dones de l'època. El patiment per tirar endavant la família enmig d'una situació política difícil, amb dificultats de tota mena, com la manca de diners, agreujada per la incorporació a l'exèrcit del seu marit, que acaba morint en la guerra.