La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Argument. Personatges

  • Enviado por: Cris
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

Mercè Rodoreda ha adquirit un ressò mundial amb La plaça del Diamant. La seva trajectòria com a escritora i la seva vida avancen estretament lligades en el seu cas. Els principals trets psicològics que configuraran les protagonistes que anirà creant l'autora són: la soledat essencial, que l'orfenesa argumental palesa; el fracàs de les relacions amoroses, que desemboca en una visió desenganyada de la vida, que afecta tan sols la condició femenina en un primer moment, però que, amb el pas del temps i al llarg de la producció rodorediana es farà estensible a la condició humana. El final de la guerra civil espanyola representa per a ella, escriptora catalana i compromesa amb el país, l'èxode i , tot seguit, l'acarament amb una altra experiència dura, la Segona Guerra Mundial, els estralls de la qual va patir a França. Només a finals dels anys cinguanta, va poder reprendre la carrera literària obtenint el reconeixement públic que la consagrarà com a novel·lista més important de la literatura contemporània. Els anys seixanta representen un moment de gran creativitat per a l'escriptora, és aleshores que Rodoreda, recuperant el temps perdut, escriu la novel·la Colometa, que envia al premi Sant Jordi de 1960, que no va obtenir. Colometa arriba a l'editor Joan Sales, que s'hi entusiasma i decideix de publicar-la l'any 1962 amb el títol de La Plaça del Diamant. La novel·la anava assolint un èxit respectable de crítica i va ser considerada la millor novel·la de postguerra.

La casa i el jardí, són els espais recurrents en la seva producció literaria. Les primeres novel·les, de caire intimista, han obert el camí a uns productes literaris més complexos, fantàstics i al·legòrics, que reflecteixen una visió molt negra del món, on el mal, que és sobretot sinònim de guerra, regna. L'escriptora va morir el mes d'abril de 1983, des de llavors, la seva figura ha anat assolint més i més relleu, alhora que les seves obres es traduïen a les llengües més diverses, o se'n feien muntatges teatrals.

Amb La Plaça del Diamant, Rodoreda torna a la novel·la després d'un silenci de més de vint anys. La trama es desenvolupa a partir d'un personatge femení, amb el nom de Colometa (personatge carregat d'innocència), relacionat amb el nom dels coloms i veritable leitmotiv de la novel·la que adquireix una dimensió simbólica. S'explica la vida d'aquest personatge des de la joventut fins a l'inici de la maduresa, i aquest relat s'elabora a través d'una escriptura parlada, adreçada a uninterlocutor que no intervé en cap moment en el discrus, malgrat que el lector en noti la presència. La narració s'enceta el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa. Ella ha d'abandonar la identitat imposada i recuperar el seu propi nom, obrint-se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, i en qualsevol cas, molt millor i més feliç que la que ha deixat enrere, per bé que la novel·la, amb un final obert evident, no l'epxlica. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una nena i, evidenment, les feines de mestressa, compasen el ritme de la vida diària. L'única distracció que allunya la monotonia: passejar pels carrers i mirar aparadors. Però, amb la proclamació de la República, els maldecaps de Colometa augmenten, i més encara amb l'esclat de la guerra civil espanyola, perque aquesta la desemboca en una gran deseperació que desemboca en la mort del marit i dels bons amics. Mentre que Quimet i els seus amics combaten al front d'Aragó, Colometa viu a la rereguarda amb angoixa pels combatens, però neguitejada també pels bombardeigs i per la fam; a més recau en ella tota la responsabilitat de tirar endevant els seus dos fills. Després, la seva situació s'agreujarà per pertànyer al bàndol republicà, el dels vençuts. La soledat i la fam l'aboquen a idear l'homicidi dels seus fills i el suïcidi propi. Ara bé, sorgeix la figura benefactora de l'adroguer, que serà el segon marit de Colometa. Casada amb l'Antoni, la protagonista enceta una nova vida, que la novel·la marca amb la recuperació del nom veritable o de la identitat perduda. Als capítols inicials, els carrers i les places es descriuen plens d'animació, però, en esclatar la guerra, perden el nom i els aparadors es buiden i la ciutat es torna trista. L'alliberament l'aconseguirà definitivament a l'últim capítol, on amb la seva mort metafòrica, que és la mort de la seva juventut, simbolitza l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. L'amor, la mort i el pas del temps, són els grans temes. El realisme és subjectiu, traspira a través de la situació i els sentiments de la protagonista-narradora, la qual esdevé l'eix fonamental i al voltant de la qual tot es disposa. La Plaça del Diamant explica, la història de Catalunya des dels anys vint als cinquanta aproximadament, sense esmentar en cap moment dates o referències concretes. La invasió dels coloms és un detonador que assenyala un punt d'inflexió en l'actitud de Colometa, el clímax que provoca la seva reacció. La revolta contra els coloms suposa el trasllat en el pla simbòlic de la revolta personal, la qual, avança paral·lelament a la col·lectiva. Colometa mata els coloms i , a partir d'aquest moment ja no s'escolta mai més el marit. Com la protagonista, els coloms també experimenten metamorfosis. Mentre són vius, primer són submisos i després es revolten; un cop morts, entren en l'esfera del mite i esdevenen alliberadors. Rodoreda ha emprat un estil col·loquial amb la finalitat de recercar la vivacitat i l'espontaneïtat de la paraula oral. S'han d'observar els hipèrbatons, els anacoluts, els punts supensius, que palesen les vacil·lacions inherents a la parla. Els fets, les situacions, els caràcters... es mostren més que no s'expliquen; claus de la modernitat de l'obra. La novel·la del s.XX es limita a exposar i és el lector qui n'ha d'extreure les conseqüències. Per intensificar els fets narrat i embolcallar-los de poesia, Rodoreda se serveix del recurs del correlat objectiu, consistent a fusionar un sentiment amb un element de la natura; la pluja és motiu freqüent de tristesa i de melangia, sentiments sovint expressats a través d'aquest fenomen atmosfèric. Els colors són un altre recurs estilístic que prenen valor simbòlic.

RESUM DELS CAPÍTOLS

  • I La narració comença el dia que la protagonista coneix Quimet, el seu futur marit, a la Plaça del Diamant (plaça del barri de Gràcia a Barcelona), el qual li cambia el nom de Natàlia pel de Colometa, després de que ballessin amb l'orquestra i després la Colometa va arrencar a córrer fins a casa seva perquè sentia vergonya. Recorda constanment la seva mare morta i el seu pare novament casat.

  • II Havien quedat al Parc Güell per primera vegada, i mentre Colometa esperava, un noi atrevit des d'una finestra va demanar-li sexe però ella va continuar esperant en Quimet, el qual va tardar una hora, i va ser una cita misteriosa en la qual ell parlava dels plans de futur que tindrien i els drets de l'home sobre la dona. Després la va besar i va dir un parell de cops “pobra Maria”. Colometa acabava de tallar amb el seu promès Pere i sentia pena perquè l'havia enfonsat.

  • III El capítol comença amb una baralla que té la parella perquè en Quimet la obliga a no treballar més per a aquell pastisser, ja que segons ell, la mira amb altres ulls. Després Quimet li presenta la seva mare, que queda fascinada amb la novia del seu fill. En Cintet, amic d'en Quimet, els informa de l'existència d'un pis sota terrat que incloïa el terrat, i aquest tot emocionat el desitja sense abans haver-lo vist.

  • IV L'Enriqueta, una venedora ambulant del barri i confident de Colometa li diu que fa bé casant-se amb en Quimet i no pas amb en Pere. Quan veuen el pis en Quimet decideix la seva decoració i també canviar la cuina, així que l'enderroquen i tots plegats; en Cintet, en Mateu i la parella, treuen el paper de les parets del pis. En Quimet posa a prova a Colometa dient-li que l'ha vist passejar amb en Pere, quan és mentida.

  • V És el dia de rams i tot el poble surt a beneïr el seu. Després van a dinar a casa la mare d'en Quimet, on aquest no para de queixar-se perque el menjar no porta sal. El diumenge següent van a dinar a casa la Colometa amb el seu pare i la seva dona i després van a rascar paper al seu projecte de pis. Quan van empaperar el menjadors els hi va sortir una taca, i tan el propietari antic del pis i el veí del costat no volien saber res.

  • VI En Quimet porta a la seva promesa al mossèn Joan per decidir com anirà la cerimònia. En Quimet vol que sigui curta, com abans acabi, millor. Però el mossèn diu que aquestes coses s'han de fer lentament, perque amb el casament es decideix amb qui passar la resta de la teva vida. I es van ajuntar una bona colla a l'església, i al sortir van anar a fer-se fotos al fotògraf i després el dinar i el ball, on Colometa mostrava una gran alegria per aquell dia, en canvi, en Quimet no mostrava cap sentiment amorós.

  • VII després de dos mesos de casats, ja tenien el pis llest. En Quimet li feia la “broma” a la seva dona de dur-la a sota del llit i saltar-hi a sobre. Quan anaven a casa de la seva mare, aquesta feia la mateixa pregunta sempre insinuant si estava embarassada i se la va endur a l'habitació per comprobar-ho però veié que no. Els diumenges, segons en Quimet, eren els dies de fer un nen.

  • VIII En Quimet, amb els seus aires de bon fuster, fa una cadira només per homes; és a dir, només s'hi pot asseure ell. A la senyora Enruiqueta li agués agradat que Colometa li expliqués la seva nit de nuvis amb detall, però més que una nit, va ser una setmana sencera tancats a l'habitació i per ella fer un nen els diumenges és fer-se mal a si mateixa.

  • IX En Quimet es deixa la clau de la porta d'entrada del pis i després no poden entrar i acusa a Colometa d'haver-la perdut. Es pasa tot l'hivern queixant-se del mal de cama, però es veu que aquest dolor només es presenta a la nit, quan la Colometa l'ha de cuidar. Aquesta, un dia passejant i mirant les flors de la rambla, es troba en Pere, el noi que va deixar per casar-se amb en Quimet, i va notar que Colometa duia una gran pena dins, al igual que ell que es sentia sol.

  • X La Colometa està embarassada i sent com si l'haguéssin buidat a ella i omplert d'alguna cosa. Va parlar amb la senyora Enriqueta dels desigs d'àpats que et vénen ganes de menjar i el seu pare ja havia posat els noms per si era nen o nena, però en Quimet va dir que no, que el nom del fill el posava el pare d'aquest. I anàvem a la platja amb la moto perquè li convenia aire lliure i banys de mar. En Quimet no parava de queixar-se de malsons i de mal de cama, quan la que patia de veritat era la dona embarassada.

  • XI Colometa té contraccions i ja és la hora del part, en el qual a l'hospital, de fer tanta força per parir el nen trenca la columna del llit i hi ha rumors de que el volia escanyar i de que son uns mals pares perquè deixen al nen sol i tancat en una habitació perquè no para de plorar. De pesar 4 quilos al néixer pasa a pesar 2 i mig perquè no vol mamar i s'està desnutrint. La Julieta va a veure a la Colometa i la consola perquè quan neix el nen la mare quasi bé no existeix.

  • XII La Colometa moltes tardes anava a passejar amb el nen, que es deia Antoni, a coll a veure les nines. Un dia el colom ferit i l'embut van ser dues coses que van entrar gairebé juntes a la casa. Com que volien fer-li un colomar, el van aparellar amb un altre colom. Els hi van dir Café i Maringa. Però només feien ous, i no petits, i la gent deia que els hi havia de donar de menjar ortigues.

  • XIII Van fer el colomar a la golfa i Colometa el va pintar de blau. En Quimet va portar una nova parella de coloms monja, els quals s'hi van acabar adaptant i més tard va portar una parella de cua de gall d'indi.

  • XIV Es comença descrivint la plaça del mercat. Va venir un aire fresc al poble per la proclamació de la República, però els mals de caps de Colometa augmenten. En Mateu cada vegada està més enamorat i feliç amb la seva dona. En Cintet decideix obrir les finestres de la golfa perquè els coloms no estaven per a viure reixats i en Quimet temia que no tornessin, però no va ser així, doncs a partir d'aquell moment Colometa no podia estendre la roba al terrat perquè l'empastifaven.

  • XV En Quimet duia al nen, amb pocs mesos, a fer voltes en moto perquè deia que seria bo per ell. Després d'un any i mig del primer embaràs, va venir el segon, el qual va fer que ho passés malament. Va sortir nena i l'anomenà Rita. El nen agafà molts gelos d'aquesta, imitava al seu pare i es portava malament,

  • XVI En Quimet sentia angúnia després de dinar i el van diagnosticar un cuc solitari que està a l'intestí, de llargària d'alguns metres que pot infectar-se depenent el que mengis. Quan va cagar el cuc el van guardar en un pot de vidre i sempre parlava del mateix. El nen el va treure del pot i jugant li va posar a la nena.

  • XVII El treball a Quimet no li va força bé i falten diners a casa per menjar, així que Colometa decideix deixar els nens al menjador de l'escola per poder treballar els matins en una casa netejant. I així va a presentar-se i l'agafen.

  • XVIII Colometa fa una extensa descripció de la casa i les seves parts perquè la troba com un trencaclosques. La família de la casa està formada per dos parelles; la dels joves i el seu fill i la dels gendres de l'home.

  • XIX El seu primer dia de treball i va haver de deixar els nens tancats al menjador ja que eren molt petits per quedar-se al carrer amb l'Enriqueta i amb el seu pare no podien.

  • XX Els amos de Colometa eren rics i tenien cases de lloguer. Però quan venien parelles que en volien llogar i tenien fills, Colometa els havia de despatxar, ja que els amos no volien. Va deixar els nens uns dies al carrer amb l'Enriqueta, fins que l'Antoni es va cansar, doncs volia estar a casa. Finalment, Colometa presenta el seu marit a la senyora de la casa perquè la ve a buscar.

  • XXI Colometa va descobrir que els seus fills amagaven alguna cosa i un dia els va trobar envoltats dels coloms i així era com havien après a estar quiets, doncs els matins els coloms es feien els amos del pis. A en Quimet li va semblar una bona idea i va obrir una trapa i hi va afegir covadors per a què i anessin i així tindrien més coloms. Segons ell es farien rics perquè els aniria venent i la vida ja estaria solucionada.

  • XXII Colometa expressa la seva impotencia davant de la seva situació amb el pis, els coloms i la vida familiar. Està farta perquè el pis s'ha tornat un caos i només sent coloms per tot arreu. La mare d'en Quimet va a visitar-los i pensa que tot allò és una bogeria.

  • XXIII Al cap d'una setmana la mare d'en Quimet mor i van a veure-la a casa seva, on estava estirada al llit amb les tres amigues veïnes al voltant. Tenia els peus descalços i una corona de fulles, perquè segons ella les flors eren per a les noies.

  • XXIV Tan en Cintet com en Mateu no paraven de parlar d'escamots i que haurien de tornar a fer de soldats i en Cintet es va enfadar amb la Colometa perquè ella no volia que en Quimet fós escamot. En Mateu va a visitar la Colometa, i així explicant-li les seves penes es va posar a plorar i li digué que la veia com una germana.

  • XXV La Colometa està molt cansada de treballar i portar la casa alhora i ningú l'ajuda, sembla que no existeix, durant mesos, com no s'atreveix a dir-li a en Quimet que ja prou de coloms, va a molestar-los i a fer malbé les cries sacsejant els ous; els mata.

  • XXVI La revolució està a punt d'esclatar i en Quimet es vesteix com un milicia. Als amos de Colometa els va denunciar una parella que deia que la casa era de la seva propietat i els milicians ja el volien matar perque ho negava, fins que els revolucionaris van donar-li la raó. A casa es queden sense gas i els coloms van marxant.

  • XXVII En Quimet i en Cintet s'en van a combatre al front d'Aragó i Colometa es queda sola amb els nens. Els amos la fan fora de la casa perquè no la poden pagar, però el mossèn els hi ha donat dues monedes d'or. Un dia en Mateu, el qual ha sigut abandonat per la seva dona i filla, va a visitar a Colometa i li diu que vol un record seu perquè és l'única persona que li queda, però ha de tornar a lluitar al front. L'Enriqueta troba una feina de netejar a l'ajuntament per Colometa.

  • XXVIII En Quimet va tornar amb menjar i els fills l'adoraven quan explicava les seves batalletes. Va dir que s'enduria matalassos perquè allà al front en faltaven. Va anar a parlar amb l'adroguer el qual li diugé que li agradava com feien la guerra els joves d'aquella època i van venir dos milicians a dir que no trobaven en Cintet, però era una falsa alarma perquè estaba bé.

  • XXIX Després de tres dies en Cintet va a visitar la Colometa i aquesta el va trobar canviat, com si la guerra canviés als homes i li va explicar que va anar a Cartagena en avioneta a buscar bitllets. Li va portar menjar pels nens i van recordar moments de quan estaven en pau i harmonia. Ja no quedaven gaire coloms i Colometa havia anat tirant els covadors.

  • XXX Un dia la Colometa es va trobar a la Julieta i aquesta li va dir que l'aniria a veure ja que s'havien d'explicar moltes coses. Ella també tenia el promès al front d'Aragó amb el qual va viure una nit d'amor en una casa requisada i no va passar res però ells s'estimaven.

  • XXXI Amb el primer bombardeig a Barcelona al mar, el pare de Colometa es mor, però ella ja no sentia cap sentiment vers ell, doncs sent com si ja estigués mort quan va morir la seva mare. En Quimet torna amb set milicians i amb menjar i es queda tres dies i diu que com estar a casa no hi ha res, que aviat s'acabaria la guerra i viurien feliços. La Julieta torna a visitar a la Colometa i suggereix que posi el seu fill en una colònia de nens refugiats on treballa ella perquè no té prou menjar per alimentar els dos fills. I ho fa.

  • XXXII El porten a la colònia encara que ell no vol, però Colometa el convenç i el deixa allà amb un comiat trist, i la Rita no es volia quedar sense el seu germà però a partir d'aquell moment va poder menjar millor. L'Enriqueta va a visitar l'Antoni els diumenges i diu que està bé. Un milicià trucà a la porta i portà la noticia de la mort d'en Quimet i en Cintet a la guerra. I la Colometa es queda mirant al balcó l'unic colom que encara queda, i l'entra dins la casa.

  • XXXIII La Colometa no volia pensar que en Quimet s'havia mort però es va vestir de dol. La Griselda la va anar a visitar, més guapa que mai, i va donar-li el condol. Quan l'Antoni va tornar de la colònia pensava que li havien canviat el nen o no li va dirigir paraula a la seva mare. Després, la Rita li diu que el seu pare és mort. Colometa s'entera que han afusellat en Mateu enmig d'una plaça i s'ensorra i quan ja no té res acudeix als seus antics amos.

  • XXXIV El seu antic amo la rebutja i diu que no vol gent pobra que netegi la casa i que si el marit ha mort vol dir que ella es roja. L'Enriqueta li troba una altra petita feina de netejar però la Colometa es veu més pobra que mai, i ella i els seus fills están massa prims i decideix que els matarà amb un embut i abocarà sal fumant de nit i després a ella. Doncs ella pensa que ningú els estima i per viure en aquelles condicions, millor no viure.

  • XXXV La Colometa no té valor de comprar la sal fumant, es trobà un home que s'havia quedat sense cama a causa de la guerra i li donà el seu condol, peró no és fins després que s'adonà que era l'ajudant d'en Quimet. Després segueix una senyora i va a parar a l'església, i al sortir, tota sola i aclaparada per la situaió d'afrontar la inmediata postguerra, s'imagina pujant al pis-colomar com si s'estigués tranformant en un colom.

  • XXXVI La Colometa està decidida per anar a comprar la salfumant a l'adroguer al qual li comprava les veces per als coloms. Quan està allà treu el moneder i fa veure que s'havia deixat els cèntims a casa i ell diu que ja li ho pagarà. Però quan s'en va, l'adroguer surt corrents demanant-li si pot ser la dona de fer feines de casa seva, i ella dubta perquè estava decidida a matar els seus fills i a si mateixa, però acaba aceptant.

  • XXXVIII La Colometa, difícilment, a pogut sortir de la pobresa en què estaba, gràcies al sou i les paperines de menjar de l'adroguer. Aquest li diu que des del primer moment que la va veure es va fixar en ella i el seu marit i que li va donar la feina perquè el dia que va anar a comprar sal fumant va pensar que li pasaba alguna cosa greu.

  • XXXIX L'adroguer li demana a la Colometa que el vagi a veure el diumenge, que no treballa. Hi ha una situació de tensió perquè no sap com dir-li que vol casar-se i fundar una familia. I li demana que es casi amb ell, que és un bon home, i que vol tenir fills però no pot a causa de que la guerra el va incapacitar o el va mutilar. I per primera vegada des de fa temps l'anomenen Natàlia.

  • XL La Natàlia decideix dir-li que si i al cap de tres mesos es casen i els nens no diuen res, doncs amb la guerra s'havien fet més grans del que eren i l'Antoni arregla la casa i ho compra tot nou per la Natalia.

  • XLI Els nens tornen a estudiar i l'Antoni contracta una dona de fer feines perquè no vol que la Natàlia netegi, doncs ell el que vol és una familia i les coses els hi van molt bé. El nen li agafa molt d'apreci a l'Antoni al igual que l'Enriqueta.

  • XLII LA Natàlia no surt de casa i es queda tancada perquè té por a la vida de carrer i la Rita la fa creure's que es pot donar el cas de que en Quimet segueixi viu i s'espanta molt de la idea. Surt a passejar amb la Rita i es desmaia.

  • XLIII La Natàlia troba a faltar els coloms; els recorda nets, alliberadors,etc. Un dia, al parc, explica a una senyora que tenia una torre plena de coloms i des d'aleshores tothom la coneix com a la senyora dels coloms que els enyora. I es passa els dies passejant i es torna més sensible.

  • XLIV L'Antoni va cridar a en Toni per parlar amb ell sobre els seus plans de futur i ell els va dir que no volia seguir estudiant i volia seguir el negoci de l'Antoni; aquest va dir-li que es podia aspirar a més, però ell ja ho tenia decidit.

  • XLV Va venir el noi del bar de la cantonada, un noi ben plantat i educat, a demanar el casament amb la Rita, encara que no havien parlat mai, però ell deia que esperaria el que fós encara que fós joveneta. Quan l'Antoni i la Natàlia li van dir, aquesta va riure molt i va dir que no, que ella volia veure món.

  • XLVI Com que ells volien que es casés amb en Vicenç, aquest va dir que faria el posible per enamorar-la; li enviava flors, els convidava a menjar al bar, però es cansava d'esperar perquè un dia sentia que la Rita li feia cas i a l'eltre no. En Toni es va acabar posant de la seva part i l'Antoni digué a la Rita que aviat el veurien vestit de militar.

  • XLVII La Rita va aceptar en Vicenç per no fer-lo patir més i van començar amb la preparació del casament. I sempre que la Natàlia tornava de passejar els trovaba a tots divertits enraonant i cosint el vestit de núvia.

  • XLVIII I van fer el casament amb la celebració del casament de l'Antoni i ella. I tot va anar molt bé i en Toni va venir al dinar vestit de militar i la Rita li digué a la seva mare que des del primer dia es va enamorar d'en Vicenç.

  • XLIX Colometa s'adreça al piset on va viure amb en Quimet, i amb un ganivet a la mà, com si volgués matar a algú, escriu a la porta, ben ratita endintre, el nom que la representa: Colometa. La novel·la es colu, doncs, amb la mort metafórica de Colometa, que no és altra cosa que la mort de la seva joventut i l'entrada de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista ha d'interpretar-se com una catarsi del personatge. De tornada de la seva mort del pasta, entra a casa seva i abraça el seu segon marit, l'home que la salvada de totes lesmisèries de la vida i és una escena d'amor profund.