La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana. Contexto literario. Barcelona de la Guerra Civil. Biografía # Argument. Espai. Temps. Època. Personatges

  • Enviado por: Blanca Palomera Cristóbal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Biografia:

Mercè Rodoreda i Gurgui; (Barcelona 1909-Girona 1983) Escriptora. Començà molt jove l'activitat literària amb col·laboracions a diaris i revistes ("Mirador", "La Rambla", "La Publicitat", etc.) i la publicació de novel·les de tipus psicològic (Sóc una dona honrada?, 1932; Del que hom no pot fugir, 1934; Un dia de la vida d'un home, 1934; Crim, 1936), producció que ha rebutjat després en bloc amb l'excepció d'Aloma (1938, premi Crexells 1937), novel·la ja plenament reeixida. En ella s'apunten ja algunes constants de tota la seva producció: temàtica essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes relacions amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica. Trencada la seva carrera per la guerra civil, en acabar-se aquesta s´exilià (París, Bordeus i Ginebra). Participa als Jocs Florals de la Llengua Catalana i fou nomenada mestra en gai saber el 1949. La seva primera obra de l'exili, Vint-i-dos contes (premi Víctor Català 1957), no aparegué fins el 1958; representa un lògic moment de crisi en la seva producció. Superada aquesta, publicà la peça clau de la seva narrativa, La Plaça del Diamant (1962), novel·la alhora psicològica, històrica i simbòlica. Després publicà El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi, que és una clara exasperació de l'obra anterior, i Jardí vora el mar (1967). Ara bé, si totes aquestes novel·les poden denominar-se realistes , amb La meva Cristina i altres contes (1967) evolucionà vers una narració fantàstica o, més concretament, mítica. Efectivament, aquesta obra s'insereix, ja plenament, en un món d'arrels mítiques que fins ara no passava d'ésser una insinuació en la seva producció; desmitificar per posteriorment mitificar ha estat una evolució molt característica de l'autora. Mirall trencat (1974) és la culminació d'aquesta evolució, car es tracta d'una novel·la psicològica encara, però ja mítica, en la qual els personatges principals d'aquest gran roman fresque assoleixen la immortalitat. El 1979 publicà Tots els contes, que incloïa el recull Semblava de seda i altres contes (1978), i el 1980 les proses Viatges i flors , premi Crítica Serra d'Or, s'accentua encara més el caire mític i simbolista. La mort i la primavera (1986), també premi Crítica Serra d'Or, és una novel·la inacabada, publicada al cap de tres anys de la seva mort, on l'autora reflecteix tot el seu univers mental; és una obra plena de símbols inconscients i posseeix una gran riquesa de llenguatge. El 1980 fou guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Tema:

El tema de la novel·la pot ser l'amor (com diu el pròleg del llibre) de la Colometa o de la Natàlia cap els que l'envolten, així com la forma de vida d'una família limitada i la forma en com un home masclista sotmet a la seva dona encara que aquesta sigui la que du les regnes de la casa.

Personatges

La Natàlia és un personatge rodó, és a dir evoluciona al llarg de l'obra. La seva innocència del principi que la du a estar amb un home amb qui no és feliç va evolucionat al llarg de l'obra, i com més gran torna va fent unes altres coses , més positives per ella, que la duen a aconseguir la felicitat i la bona vida. És innocent al principi i més "viva" al final, en destacaria la seva capacitat de lluita davant del que li ve. Du les regnes de casa seva treballant a ca uns senyors mentre en Quimet somia negocis impossibles.

En Quimet és un personatge pla, fins que és mor, és molt masclista durant tota l'obra,; cosa que el du a conquistar la Colometa, casar-la, fer-li fer tot el que ell vol, fer-la sentir malament però bé a la vegada, i imposar-li el nom de Colometa. La seva característica principal és que és molt masclista. Al llibre hi ha la seva descripció física: "Tenia el front ample i una mica baix. Les celles eren espesses, negres com els cabells, damunt d'uns ulls menuts i lluents de ratolí. El nas no era ni massa ampla ni massa estret, ni tirant amunt. Les galtes eren plenes, rosades a l'estiu, vermelles a l'hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part de dalt..."

L'Antoni, el segon marit de la Natàlia, apareix més tard, però és pla: sempre vol fer sentir bé a la Natàlia. És adroguer, i molt bon home ,és comporta amb els fills de la protagonista com si fossin seus, és molt important per la felicitat de la Natàlia.

El Toni ( fill), és pot dir que és rodó, a mesura que torna gran, madura. és el primer fill de la Natàlia i del Quimet, és obedient i vol seguir el negoci del seu padrast.

La Rita, com que quan apareix per primera vegada, acaba de néixer i quan acaba es casa, es pot dir que es un personatge rodó. Rita: S'assembla molt al seu pare, li agrada fer sofrir al seu home, com feia el Quimet amb la Colometa.

Espai i temps

En el tema de l'espai de l'obra, crec que és un escenari fortament localitzat. El lloc determinat en que tota la novel·la gira al voltant és la plaça del diamant, del barri barceloní de Gràcia. En general, podríem dir que on transcorren tots els fets de la novel·la és a Barcelona.

El temps de l'aventura, el que dura la història és molt llarg, i són els anys anteriors, durant i després de la Guerra Civil. La tècnica de factor temporal emprada per la narradora és conta la història cronològicament, de principi a fi.

Crec que tant l'espai com el temps de la novel·la són importants per com es desenvolupa la història. En espai, la plaça del diamant és on Colometa coneix a Quimet, cosa que condiciona molt l'obra. I en temps, aquesta època d'abans, durant i després de la guerra condiciona molt als protagonistes que són, diríem, més tirant del bàndol d'esquerres, i es veuen perjudicats amb l'acomiadament de la Colometa de la feina per aquest motiu. A més aquestes èpoques difícils sempre condicionen i dificulten més als més limitats com els protagonistes; també a la guerra maten el Quimet i això revoluciona molt la novel·la ja que facilita la relació de la Natàlia amb el Toni.

Estructura de l'obra.

En quant a estructura, podem dir que La Plaça del diamant és una novel·la amb una estructura tradicional, és a dir, és una novel·la lineal. Que ens conta primer el principi i l'acabament al final.

El llibre està compost per un pròleg de l'autora al principi segueix amb la novel·la i acaba amb un epíleg de Joan Sales; la novel·la consta de 49 capítols i es pot dividir en Introducció, desenvolupament i desenllaç.

Introducció: Fins que el Quimet i la Natàlia es casen, conta quan es coneixen i el seu festejament. Del principi al V capítol.

Desenvolupament: Conta la seva vida amb en Quimet, fins que es mor i es junta amb l'Antoni. Durant el desenvolupament tenen fills, coloms, ella fa feina, ho passa malament. Del VI al XLIV capítol.

Desenllaç: Conta la seva vida amb l'Antoni. Aquest desenllaç suposa un canvi radical al seu passat i la protagonista és molt feliç perquè està amb l'home que ho fa tot per ella. Aquí els seus fills tornen grans. El Toni fa la mili i la Rita es casa. Es un gran desenllaç per la protagonista i demostra que qui lluita per tot, al final ,quasi sempre té una recompensa. Del capítol XLV al final.

Resum breu de l'obra

La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida e ingènua, coneix una nit en el ball de la plaça del Diamant a Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi.

Colometa, que era com li deia Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb Quimet. Amb ell va tindré dos fills: a un li dient Antoni i a l'altre Rita. Ell tenia una botiga on treballava de fuster, però això no anava molt be, i Colometa va posar-se a treballar en una casa.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va tenir que anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va de haver de vendre totes les seves pertinences. Aviat Colometa es va quedar sense diners i no tenia ni per a menjar, per això, i després de patir molt desprès la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això va a anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser allí on va conèixer a l'Antoni. L'Antoni li va oferir que treballarà per a ell, i ella va acceptar.

Amb el pas del temps i l'Antoni li va demanar que es casarà amb ell, segons ell per a tenir alguna companyia perquè ell era un home que en la guerra n'havia sigut alcançat i no podia tenir relacions sexuals. Ella com veia que no tenia res acceptà i es va convertir en la seva dona. Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet i un bon pare per als seus fills.

A la fi, Toni (el fill de Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder anar a la cerimònia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç. Amb aquesta cerimònia termina l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius en la seva casa després de la festa.

Opinió personal

Novel·la important en la literatura catalana tot hi que personalment crec que es passa massa estona en la definició i en la descripció de l'entorn fet que fa que sigui una novel·la lenta que tot hi que gràcies a aquesta acurada descripció podem fer-nos una millor idea de l'espai i el temps en que succeeix i deixar per tant me marge a la imaginació, es també una mica pesada des de el meu punt de vista.

Si ens referim a la història que hi transcorre, a l'argument de l'obra, crec que es una novel·la de caire feminista on la imatge de l'home masclista en queda totalment desprestigiada fet que fa interessant la novel·la, a mes del temps històric en que transcorre que fa que la obra prengui mes interès.

LA PLAÇA DEL DIAMANT

Mercè Rodoreda