La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea. Siglo XX. Narrativa. Novela catalana. Barcelona de postguerra. Argumento. Pesonajes # Novel·la catalana. Argument. Personatges. Tèma

  • Enviado por: Heston
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Treball: La plaça del diamant.

Al meu parèixer, el tema principal de la plaça del diamant es la vida de Natàlia, la protagonista. Que comença amb l'aparició d'en Quimet i amb el casament d'aquestos. I a partir d'aquí comença l'historia. També ni ha altres temes com la guerra civil o altres, pero comencem per el principi:

Crec que el primer subtema que apareix es el del masclisme, ja que en Quimet li deia a Natàlia que devia d'acostumar-se a el que ell feia, per exemple quan diu que els ocells negres no eren bonics si no una cosa roina, o que alguna cosa que ell trobava roí per a ella també ho tendría que ser.

El segon no estic mol segur, pero em pareix que en Quimet volia ser qui manava i qui tenia raó en tot i havia que obeir-lo, un exemple es quan li diu a Natàlia que no treballe mes a la pastisseria, perque li havien dit que el senyor de la pastisseria anava al darrere de les dependentes.

Un tercer tema podria ser els casaments, ja que tots dos volien una boda discreta, pero el cura els diu que aquestes coses s'han de fer ve que es per a tota la vida. Pense que això es un tema secundari perque si no ho fora l'autora no se hauria molestat en posar un capítol per res en vez de posar que tot dos volien una boda a lo gran.

El quart tema es quan en Quimet decideix tenir un fill, no ho decideixen entre els dos sinó que li diu a Natàlia que anaven a fer un fill i com Natàlia ara sempre feia el que li deia dons un fill en van tindre, i dos també.

Clarament els coloms son un tema secundari en el qual en Quimet posa molt d'en peny fen que els colom crien i traient mes parelles al colomar per a fer negoci, encara que després, les regalara.

Un altre tema seria que en aquells tems no hi havia quasi higiene, i la clara resposta a la qüestió de per que, es la solitària que trau en Quimet.

La falta de treball produïda por la pròxima o ja desencadenada guerra obliga a Natàlia a treballar per a uns senyors que, al tems la despatxarien i que eren blaus (franquistes) mentre que la Natàlia i en Quimet eren rojos. Després aconsegueix un treball a l'ajuntament.

Desprès arriba en Cinet i parlen de la guerra que s'aproxima, una petita introducció per a que després no ens sorprenguem perque se van a la guerra en Quimet, en Cinet i en Mateu.

A causa de la guerra tot va mal, el gas no puja a casa, les veces costen mes d'aconseguir, tot va de mal en pitjor, el treball empitjora i tot es una merda.

El estat alterat del poble també podria ser un tema quan al senyor de la casa en la que treballava Natàlia va ser apuntat al cap per un milicià, tot per la guerra, la fam i les sospites que tots tenien uns d'altres.

Com tot anava mol mal per a que el nen puga menjar se'l deixa en una colònia i a la nena no se la deixa allí perque tot eren xics i una xica allí no s'adaptaria.

Quan després de la mort d'en Quimet ella es te que fer de suro perque sinó no podria seguir en davant i els nens moririen de fam i tota la casa es faria una merda,.

La caritat també pot ser una altre tema, perque quasi al final com estaven desesperats Natàlia decideix posar fi a l'agonia que tenien ella i els seus fill, l'havien venut tot, no les quedava res i per a acabar amb tot anava a usar salfumant, pero quan “compra” l'ampolla el senyor de la tenda, crec que es dona conta, va i li diu si vol treballar per a ell, ella li diu que si i deixa l'ampolla en la tenda. Gracies a aquest home segueixen endavant i no cal usar mesures.

Després d'un temps el senyor de la tenda li diu que vol tenir família i que es vol casar amb ella, aquest seria un tema d'amor que quasi no apareix, en mi opinió, en aquest llibre.

Gracies a Antoni els nens poden tenir uns estudis i Rita es pot casar amb en Vicenç i celebrar també l'aniversari dels pares. També es pot pensar en tema d'amor.

Segon l'enciclopèdia l'existencialisme es un moviment filosòfic que ressalta el paper crucial de l'existència, de la llibertat y de la elecció individual, i que tingué una gran influencia en distints pensadors y escriptors dels segles XIX y XX.

A causa de la diversitat de posicions que s'associen a l'existencialisme, el terme no pot ser definit con precisió. Es poden identificar, sin embargo, alguns temes comuns en tots els autors existencialistes. El terme en sí mateix suggereix un principal: l'èmfasi posat en la existència individual concreta y, en conseqüència, en la subjectivitat, la llibertat individual y els conflictes de la elecció.

Com diu l'enciclopèdia es l'èmfasi que es posa en la vida de una persona, en aquest cas Natàlia que compleix tots els requisits dits al paràgraf anterior:

Es posa èmfasi en l'existència de Natàlia, tot el llibre apareix ella, perque es qui el conta, perque ella es la protagonista del llibre. al principi comença dient que estava a la pastisseria i que va a la plaça del diamant, on coneix a Quimet. Desprès comencen a veure's i ell li diu que te que renyir amb Pere per a poder casar-se amb ell. I al final ella es casa amb en Quimet deixant a Pere.

Ella te una llibertat al llibre que es demostra en els conflictes d'algunes eleccions, com ara quan decideix casar-se amb Quimet, acabar amb els coloms, començar a treballar, casar-se un altra vegada i una de les mes complicades de totes seria quasi segur quan decideix suïcidar-se i matar els seus fill per tota la gana que estan patint.

Si mirem la data del llibre també observem que es de 1997, es a dir al segle XX on, segons em dit a l'explicació de l'existencialisme tingué una gran influencia per als escriptors de aquestos segles XIX y XX.

El corrent de l'obra psicològicament, nomes es pot apreciar en els personatges principal a l'obra: Natàlia, Quimet i els nens, encara que Julieta i els senyors de la casa on treballava al principi també. Natàlia, la primera, evoluciona pel casament d'ella amb Quimet, aixina que evolucionen al mateix temps, Quan tenen als fills es tenen que adaptar a la nova situació i per tant tenen que evolucionar psicològicament per a aconseguir-lo tots dos. Amb la guerra tots evolucionen, els senyor pel ban de cadascú Quimet perque va a la guerra, Natàlia perque te que cuidar tota sola de dos nens, aquestos perque no esta el pare. Antoni també evoluciona quan va a la colònia, perque es te que adaptar. I si no se me oblida ningú nomes em queda quan es casen Natàlia i Antoni que tots quatre, Antoni, Natàlia i els nens es tenen que adaptar i evolucionar,

De tots aquestos canvis vellem que estan produïts per un canvi en a vida com es la guerra i, per tat deduïm que les adaptacions que tenen que fer els provoca un canvi psicològic.

L'evolució que pateix la protagonista es una mena de mini resum perque tota la historia esta ambientada en ella i te que evolucionar i fer canvis, encara que ja he esmenat algú el faré un altra vegada:

Al principi comença dient que Natàlia estava a la pastisseria i que va a la plaça del diamant, on coneix a Quimet. Desprès comencen a veure's i ell li diu que te que renyir amb Pere per a poder casar-se amb ell. I al final ella es casa amb en Quimet deixant a Pere. Es casen desprès de arreglar el pis per a deixar-lo decent.

Al temps ten un nen, el qual no vol menjar i fan de tot per a aconseguir que menges. Tot això Natàlia lo va vivint poc a poc adaptant-se a la situació, tan psicològicament, acceptant les “normes” que Quimet l'imposa.

Poc temps desprès te una nena i en Quimet comença a criar coloms, fa un colomar i el quart on posaven a Antoni per a no escoltar-lo plorar també ho fa per als coloms. Pero ho fan perque un dia que Natàlia tornava depresa del treball que tenia, i va trobar als nen en aquest quart amb molts colom lliures de la gàbia. Quimet amb els coloms donava dues parejes de tres i això que volia fer negoci. Desprès arribà la guerra i a Natàlia la despatxen, en Quimet es va a la guerra amb Cinet i Mateu. Al nen el manen a una colònia per a que puga menjar i Natàlia es queda tota sola amb la nena i un treball a l'ajuntament. A vegades en Quimet venia per a donar menjar, pero es va morir a la guerra al igual que en Cinet i Mateu. En aquest moment es quan ella diu que sa fet de suro, perque sinó, no podria aguantar tot el que l'està passant. Al cab d'un temps ha venut tot el que tenia:

El rellotge de Quimet, que era l'únic que li quedava de ell, la roba, tot, inclòs dues monedes que per al ella li eren sagrades. Quan ja no li quedava res, el que es diu res i llevaven dies sense menjar decideix acabar amb tot i es va a “comprar” salfumant. El dependent, al meu parèixer es dona conta del que vol fer i la contrata per a que neteges per a ell. I exina aguanten mol be el següent mes, pero al passar aquest temps el dependent que es cridava Antoni li demana que es case amb ell, perque vol una família i la vol a ella. Ella s'ho rumia i al final li diu que si. Els nens no diuen res, pero al final volen molt a Antoni. Desprès de casar-se ja no passa res que ateny a la protagonista, pero com no es mol l'esmeno.

Quan estan vivint a la nova casa es presenta un xic, Vicenç que demana la ma de Rita. Desprès de que el xic estigues molt al darrere de ella li diu que si i es casen quan es celebra l'aniversari de Natàlia. Quan passava això últim Toni està fent, per les experiències, la mili.

Els coloms tenen de relació a l'obra molt per al meu parèixer:

Per a començar una cosa que em va cridar l'atenció fou que Quimet cridara a Natàlia colometa, es a dir petit colom, i després ell fora un criador de coloms, com a símbol es vol dir que ell cria a Natàlia, quan el que fa es un poc cansar-la de manies seves i capritxos com per exemple la caira que es fa. També trobo una altra interpretació:

Els coloms per a criar-los fa falta molta feina i en Quiet també donava molta feina, es mes quan trobava que no li feien molt de cas, per exemple quan naix el xiquet diu que li fa mal la cama, nomes, en la meva opinió, per que li façana mes cas.

Quan Colometa decideix matar els coloms pot ser que siga un altre tipus de símbols, es a dir que esta farta de la vida monòtona que lleva i decideix lliurar-se dels problemes amb la simbologia de fer que el coloms avorreixen els ous o sacsejant els ous per a matar els fills que creixen a dins del ou. També un símbol, aquest es el mes clar es quan mor l'últim colom, que es quan mor en Quimet.

Trobe que hi ha un altre símbol al llibre, al final, quan escolta el caragol de mar quan esta casada amb Antoni i significa que ja esta un altra vegada tranquil·la com quan et poses a la platja per la nit tanques els ull i mentre estàs acostat a la sorra escoles les ones del mar que et tranquil·litza i et relaxa, dons eixia pense jo que es sent Natàlia a la nova casa i amb la nova vida, tranquil·la i sonsejada.

La meva valoració personal es la següent:

El llibre es un poc complicat de llegir, perque aquest estil de redacció, per a mi al menys, no el he llegit moltes vegades, ademes de algunes paraules desconegudes.

Malgrat tot això el llibre es pot recomanar a qualsevol persona, això si, si li diem que el ha de llegir amb paciència i que si es troba un paràgraf que no entén que el llitja un altra vegada. També hi ha que dir-li que no s'adormi quan el llitja perque ni han moltes símbols al llibre encara que no ens adonem.

Podem dir també que el llibre ens explica com estava Espanya a la guerra civil, ja que ens conta també el que feien uns d'un ban al ban contrari, un exemple es el que li fan els milicians al senyor de la casa on treballava al principi Natàlia i un altre el que li fan els senyors a Natàlia: despatxar-la. Damunt de la fam les mort que hi havia al frent i com empitjorava les condicions de vida, com quan es trau la solitària Quimet i, aquesta nomes surt si no es netegen ve els aliments, ja que ens mengem els ous i ens surten per això, la falta d'higiene.

Una cosa que també m'agrada't es que el llibre es

Per a finalitzar tinc que dir apart de que algunes vegades se'm va fer molt pesat, vaig aprendre coses d'aquells temps, el de la guerra civil, avant i desprès d'aquest.