La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Argument. Personatges. Estructura. Espai i temps

  • Enviado por: Juan Portell
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

* Abans de començar, féu una fitxa amb les dades de l'autora i la seva bibliografia. Situau laplaça del Diamant en aquesta bibliografia.

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 1909 i va morir a Girona el 1983. Fou una gran novel·lista. Havent deixat d'anar a l'escola quan encara era una nena, va passar una infantesa solitària de filla única, lliurada al somni i a la lectura. Atreta fortament per les lletres, començà molt jove l'activitat literària, d'una banda, amb col·laboracions a diaris i revistes, en general en forma de contes (“Clarisme”, “La Revista”, “Revista de Catalunya”, “Meridià”, “Mirador”), i d'una altra, amb la publicació de novel·les. Aquestes novel·les, rebutjades en bloc per l'autora, reflecteixen nombroses influències, la més important de les quals és possiblement la del grup d'avantguarda de Sabadell; es tracta de Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936). Gràcies a aquestes obres, que podem denominar d'adolescència, tant per la seva temàtica com per la seva inseguretat, Rodoreda va poder escriure, tot seguit, una obra rodona, que és la culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), premi Creixell de 1937. Es tracta d'una novel·la psicològica, poètica i simbòlica, centrada en la figura d'una dona, com ho serà tota la seva producció, en aquest cas concret d'una adolescent enfrontada amb la descoberta al món. Mercè Rodoreda demostra que domina perfectament tant els recursos narratius com els registres d'una prosa que esdevé densa i suggeridora. És la única novel·la que l'autora reconeix com a seva i que refarà posteriorment  (1969). Tanmateix el llibre, per una sèrie de circumstancies dramàtiques, trigà a veure una continuació, ja que la guerra civil va esclatar aleshores, i Rodoreda abandonà una carrera que s'augurava prometedora, en emprendre el camí de l'exili (París, Bordeus...). Incapaç, tant físicament com moralment, d'escriure una novel·la, va publicar contes en diverses revistes catalanes que s'editaven a l'exili (“Revista de Catalunya”, París, 1947), o clandestinament a l'interior (Antologia”, 1948, i “Occident”, 1949-1950). Guanyà successivament les Flors Naturals dels Jocs Florals en els anys 1947 (Londres), 1948 (París) i 1949 (Montevideo). En aquesta darrera etapa fou proclamada Mestre en Gai Saber. El 1954 es va establir a Ginebra, on féu traduccions per a organismes internacionals, va començar a pintar seguint Klee i, ja superades les dificultats de supervivència, va poder tornar a pactar amb la literatura. Vint-i-dos contes (1958), premi Víctor Català del 1957, assenyala la reincorporació de Mercè Rodoreda a la literatura catalana i a una carrera que novament podrà desenvolupar-se amb normalitat. El recull té una unitat temàtica, però traeix, en canvi, una crisi de tècniques, fet ben lògic si serveix de pont entre la producció de pre- i postguerra.. Seguidament publicà La plaça del Diamant (1962), la novel·la clau d'aquesta segona etapa, que podem denominar de maduresa, tant per la temàtica com per la perfecció formal. Es tracta d'una novel·la d'una senzillesa tan sols aparent per centrar-se en aquest cas en una dona d'estament popular, que amb la seva visió del món domina tot l'univers de la ficció. Una visió del món que varia amb l'edat i les circumstàncies vitals per on travessa i que té el poder, a la joventut, de tipificar un món renouer i vital, entranyable per a l'autora, que tracta de reflectir a totes les seves ficcions (l'immediatament anterior al conflicte bèl·lic), i de tenyir-se de ressons èpics en acarar-se amb la guerra civil, per esdevenir eteri i quasi mític a la maduresa (el món etern de la postguerra). La novel·la, per mitjà del llenguatge, esdevé vida i aquest és possiblement un dels mèrits principals d'una obra que ha assolit un èxit extraordinari tant de crítica com de públic (milers d'exemplars venuts i nombroses traduccions: chxec, francès, anglès...). El Carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi d'aquest mateix any, premi Llull del 1969, és una continuació, però alhora una exasperació, de la temàtica

més característica de l'autora (la marginació de la dona, les relacions amoroses frustatòries...), que es liquida així en aquesta altra novel·la, que podem denominar, també, de maduresa. Jardí vora el mar (1967) és una típica obra de crisi en la qual comença a qüestionar-se el tractament realista que fins ara havia predominat a les ficcions de l'autora i que serveix de pont entre aquesta etapa i una de posterior que podem anomenar de vellesa, on domina el tractament fantàstic. La meva Cristina i altres contes (1967), recull d'una gran uniformitat, tant temàtica com formal, assenyala un nou tombant en la seva producció amb la incorporació del mite a les ficcions, amb què la prosa esdevé més densa i es carrega de ressonàncies misterioses. Mirall trencat (1974) és una novel·la psicològica, en aquest cas una mena de saga familiar de gran complexitat, molt diferent dels universos de ficció anteriors dominats per un únic personatge, és també quelcom de molt més inquietant, per misteri que hi domina. El seu centre, tant temàtic com formal, és un mite autèntic, el de la infantesa, amb un arquetipus d'arrels simbolistes i de gran bellesa per a connotar-la, l'aigua. L'obra representa un món de ficció tancat -a diferència dels anteriors, que eren oberts-, que es clou amb la seva destrucció total, i així el cicle de l'autora sembla acabar-se d'una forma totalment exemplar per la seva gran coherència. La narrativa de Mercè Rodoreda avança des d'una etapa de desmitificació       -adolescència- per anar-se apropant d'una forma lenta i sàvia cap al mite. I tracta, en definitiva, del temps o del seu pas que fa sorgir noves identitats en la persona humana, tema universal que n'inclou també d'altres (la soledat, l'amor...), mitjançant una prosa molt personal i intimista, poètica i simbòlica, que és un dels màxims atractius d'una novel·lista que aconsegueix la més alta qualitat literària, junt amb un èxit de públic extraordinari, del qual són una prova les nombroses edicions dels seus llibres, així com les traduccions a diverses llengües.

L'any 1979 publicà Tots els contes. També va escriure teatre: El parc de les magnòlies (1976), La sala de les nines (1979), L'hostal de les Tres Camèlies. El 1980 se li va concedir el premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va guanyar dos premis Crítica Serra d'Or, el primer el 1981 amb Viatges i flors (1980) i el segon, el 1982, amb Quanta, quanta guerra...

*Ara convé fer un esforç i centrar-nos. Què us sembla fer un resum de l'argument. Pensau que no s'ha de contar tot, només aquelles coses que són essencials a la història. Convé primer fer un esquema, eliminar allò que és anecdòtic i redactar finalment el text definitiu.

La Protagonista es diu Natalia i és una al.lota Barcelonina.

Quan es jove mentre ballava a la Plaça del diamant, coneix un noi que es diu quimet, i s'enanamora tot i sortir amb el Pere. Al cap d'un temps es casen i tenen un fill que li posen Toni de nom i una filla que es nom Rita.

Quan comença la guerra civil, el quimet va al front i l'asesinen,despres la despatxen d'alla on treballa i es posa a fer feina a una drogueria i es casa amb l'amo i la seva vida i la dels seus fills canvia totalment, en Toni comença la mili i la Rita es casa amb el cafeter del barri en Vicenç.

*Resumiu amb una sola frase el tema de la novel.la.

El tema de la novel.la es l'amor de la Natalia una noia de Barcelona que viu al barri de Gràcia que es d'una familia en pocs recursos i a més que l'home molt masclista lobliga a tot el que vol.

*Analitzau la figura del narrador de La plaça del Diamant i parlau de la tècnica narrativa que utilitza Rodoreda. Recordau el que hem explicat a classe, aplicau-ho a l'obra i posau exemples.

El narrador de la Plaça de Diamant es un narrador protagonista, ja que la Natalia es la protagonista i ens conta la novel.la i o explica en primera persona i només canvia de persona quan parla sobre algú que no es ella mateixa.

El punt de vista del narrador es inern ja que com en dit abans es la Natalia i es situa dins l'historia i narra els fets, com a protegonista en primera persona.

També cal destacar que practicament només ens explica la seva vida, el que passa als altres personatges no ens explica gairebé res a no esser que ella i prengui part pero per altre banda ens esplica molt be com són els altres personatges. També cal parlar de la simbologia de moltes paraules per exemple “Coloms” que es compara amb ells ja que el seu primer marit era colombòfil i era l'amo dels coloms i com que la Natalia estava molt sotmesa s'hi compara amb ells ja que els coloms són vius i actius però al mateix temps sotmesos, i també la mort del darrer colom coincideix amb la mort del marit simbologicament.. Es pot dir que aquest animal representa la seva vida amb el seu primer marit.

*Féu una classificasio dels personatges de la novel.la (segons el seu grau de protagonisme i la seva densitat psicològica) i parlau de les característiques del més significatius. Justificau amb exemples les vostres afirmacions.

Primer començare diguent els personatges principals i tot seguit el que pens que poden essér secundaris.

Personatges Principals:

Natàlia: és la narradora i protagonista de la història. Viu en el barri de Gràcia de Barcelona. Treballa en una botiga de dolços. Quan és jove, coneix un noi en una festa a la plaça del Diamant que es diu Quimet, i tot i sortir amb el Pere s'enamora d'ell i es casaran però es casa amb un home que la sotmét tot el que pot.. Amb el seu primer marit té dos fills.

Quan se li mor el marit, després de la guerra, es casa amb l'Antoni, un adroguer que li ven  veces per als coloms,. Aquest segon marit la tracta molt bé a ella i als seus fills. Al llarg dels anys canvia molt. la Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Es un personatge rodó es a dir evolucione al llarg de l'obra per motius que abans em comentat.

 

Quimet: és el primer marit de la Natàlia. Volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir “Colometa”.Treballava com a fuster i els seu pasa temps eren els coloms. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el van matar. Era un noi atractiu, amb molta empenta per fer les coses. Però a vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona. Sovint deia l'expressió “pobra Maria...”.Es un personatge rodò fins que mor ja que es molt masclista fins que mor.

 

Antoni:és l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. Es pla ja que sempre vol fer sentir bé la Natalia.

Toni: primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt.Es un personatge rodo ja que de mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va madurant.

 

Rita: filla petita d'en Quimet i la Natàlia.Quan apareix per primera vegada es quan nei i per ultima vegada quan surt es casa per aixo diria que es rodó 

Personatges secundaris:

 

Mare d'en Quimet: Només pensa en el bé del seu fill. Mor quan encara no havia esclatat la Guerra.

 

Cintet: Amic d'en Quimet.

 

Mateu: Amic d'en Quimet. Ajuda a la parella a fer la cuina i a fer el pis. 

Griselda: Dona d'en Mateu.

 

Julieta: Amiga de la Natàlia. De mica en mica van perdent amistat, només apareix a l'inici de la novel. 

Pare de la Natàlia: després de la mort de la mare de la Natàlia, aquesta s'havia distanciat molt del seu pare, que estava casat amb una altra dona.

Vicenç: cafeter del barri que està molt enamorat de la Rita, i insisteix fins que s'hi acaba casant.

 

Pere: antic promès de la Natàlia. La protagonista el deixa per casar-se amb en Quimet. Era bon noi, no havia donat problemes a la Natàlia.

*L'autora enmarca la història de la protagonista en un espai i un temps reals. Quins són De quina manera influeixen en el desenvolupament de la història?

Tota la novel.la pren forma a partir de la Plaça de Diamant, del barri Barceloní de Gràcia, es a dir tot passa al voltant de Barcelona La historia transcorre en un llarg periode de temps ja que comença en anys anteriors a la guerra civil i acaba despres de la guerra civil.

*Parlau de l'estructura de la novel.la. heu de fer referència a l'estructura externa i relacionar-la amb l'estructura interna. Recordau que són molt importants els exemples.

L'estructura de La Plaça del Diamant es lineal es a dir ens conta primer el principi de la historia i acaba contant-mos el final.

La novel,la consta de 49 capitols i es pot dividir en :

Introducció:La natalia coneix en Quimet i deixa en Pere per sortir amb ell. Va del capitol 1 al capitol 5.

Desenvolupament: La Natalia i el Quimet es casen... ens conta la seva vida al costat del Quimet, fins que va al frent i es mor. Va del capitol 6 al 44.

Desenllaç: Es casa amb el Toni i la vida li canvia ara es feliç, els fills sels fan grans el Toni sen va a fer el servei militar i la Rita es casa amb en vicenç. Va de capitol 45 al final.