La plaça del diamant; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Tema. Argument. Personatges. Estructura. Estil literari

  • Enviado por: Ramon Otal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

ÍNDEX

LOCALITZACIÓ

(Marc històric de l'obra) 2

TEMA 5

ARGUMENT 6

PERSONATJES 12

ESTRUCTURA 17

ESTIL 18

CONCLUSIONS 19

OPINIÓ PERSONAL 20

BIBLIOGRAFIA 21

LOCALITZACIÓ

L'autora d'aquesta novel·la és Mercè Rodoreda i Gurgui, va néixer a Barcelona l'any 1909 i va morir a Girona el 1983. Va deixar d'anar a l'escola quan era molt petita, va passar una infantesa solitària ja que era filla única i va dedicar el seu temps a la lectura. Des de molt petita començà la seva carrera literària col·laborant amb diferents diaris i revistes, (Mirador, La publicitat o La revista) i novel·les no gaire acceptades per els lectors. Després d'aquestes obres Mercè Rodoreda va escriure una obra rodona, que és la culminació d'aquesta etapa, Aloma (1938), amb la que li van atorgar el premi Creixell el 1937. Es tracta d'una novel·la psicològica, poètica i simbòlica, centrada en la figura d'una dona, com ho és tota la seva producció, en aquest cas concret d'una adolescent enfrontada amb la descoberta al món. Mercè Rodoreda demostra que domina perfectament tant els recursos narratius com els registres d'una prosa que esdevé densa i suggeridora. Però el llibre, trigà a tenir una continuació, ja que la guerra civil va esclatar aleshores, i Mercè Rodoreda abandonà una carrera que s'assegurava prometedora en ser exiliada. Incapaç d'escriure una novel·la va publicar contes en diverses revistes catalanes que s'editaven a l'exili (“Revista de Catalunya”, París, 1947), o clandestinament a l'interior (“Antologia”, 1948, i “Occident”, 1949-1950). Guanyà successivament les Flors Naturals dels Jocs Florals en els anys 1947 (Londres), 1948 (París) i 1949 (Montevideo). El 1954 va anar-se'n a Ginebra, on es va dedicar a fer traduccions per a organismes internacionals, va començar a pintar i, després d'això va poder tornar a dedicar-se a la literatura. Amb Vint-i-dos contes (1958), va reincorporar-se a la literatura catalana i va guanyar el premi Víctor Català el 1957. Seguidament publicà La plaça del Diamant (1962), la novel·la clau d'aquesta segona etapa, que podem denominar de maduresa, tant per la temàtica com per la perfecció formal. Es tracta d'una novel·la d'una senzillesa aparent que se centra en la visió del món d'una dona de classe mitjana-baixa. Mercè Rodoreda sap plasmar la realitat de l'època i ens demostra per mitjà de la protagonista anomenada Natàlia l'enorme coneixement que en té d'alguns aconteixements.

“Un dia em va dir que la cosa es posava negra i que hauria d'anar al front d'Aragó. I em va dir que havien pogut treure mossèn Joan.”

La protagonista, explica en primera persona la seva vida quotidiana d'una manera planera i senzilla, com és el personatge, al barri de Gràcia de Barcelona, l'època que avarca aquesta novel·la comprèn uns 25 anys (dels anys 20 als anys 50). En els anys 20 destaca a Espanya la dictadura de Primo de Rivera, que aboleix la llibertat d'expressió i l'autogovern a Catalunya, després, de l'any 1931 al 1936 s'instaura la II República i la Guerra Civil esclata l'any 33, causa milers de morts, i Mercè Rodoreda ho deixa clar en la seva novel·la amb l'exemple de la mort del marit de la Natàlia i el seu amic.

“un milicià va trucar a la porta per dir-me que en cintet i en quimet havien mort com uns homes.”

És una època important i decisiva per al futur d'Espanya i Catalunya i per tant, hi ha clares influències a la novel·la de Rodoreda, l'espai temporal de la novel·la arriba als anys 50, poc després de la II Guerra Mundial. Tot això Rodoreda ho representa perfectament en la seva novel·la.

“Els rics feien l'empipat amb la república”

El llenguatge d'una dona del poble pla barceloní transmet amb singular eficàcia la seva crònica de la vida quotidiana tenyida amb reflexos de la guerra civil i estil naturalista. El fet de que Mercè Rodoreda visqués aquests moments històrics ajuda a identificar millor les sensacions de l'època. El fet de que Mercè Rodoreda sigues filla única, també influeix en la seva novel·la, La plaça del diamant, ja que ens presenta una protagonista que es sent sola.

TEMA

El tema és principalment la vida d'un personatge, la Natàlia, una noia del barri de Gràcia de Barcelona que ha de sortir endavant amb els seus fills i el seu marit, en Quimet, que més endavant mor en la Guerra Civil. La Natàlia narra en primera persona els seus sentiments i tot el que viu. Apareixen molts símbols, com els Coloms, a ella en Quimet l'anomena Colometa, i quan està amb ell sembla un colom més, que ocupa la seva casa, el tipus de Colom trist que ha de trobar-se ell mateix el seu menjar.

“Em va buidar la golfa de totes les coses que jo hi tenia: el cove de la roba, les cadires mitjanes, la caixa de la roba bruta, el cistell de les gafes...”

“Em va dir que anés, perquè necessitaven una dona de feines els dematins.”

Quan viu amb l'adroguer que ven veces, se l'anomena així perquè les veces són el menjar dels coloms, i és ell el que la manté i li dona el menjar de cada dia:

“de mica en mica tornava a la vida després d'haver viscut en el forat de la mort”

ARGUMENT

La protagonista d'aquesta novel·la és la Natàlia, una noia jove que treballa en una pastisseria. Un dia la seva amiga Julieta li va diu que a la nit anirien a un ball a la plaça del Diamant. Una vegada allà, un jove li va demanar ballar a la Natàlia i ella accedí encara que tenia nuvi, en Pere. Aquest noi, que es deia Quimet li va dir que en un any seria casada amb ell. En Quimet l'anomenava Colometa, i la Natàlia se n'anà corrents quan en Quimet l'anava perseguint, al cap d'un any en Quimet recordava això i començaren a sortir.

Natàlia va quedar un dia en el parc Güell amb Quimet. Aquest li va dir que devia pensar igual que ell si volia ser la seva dona. La Natàlia ja no estava amb en Pere. Mentres tant, a en Quimet se li va escapar “pobra Maria” però ella no es va atrevir a preguntar-li que volia dir amb això.

En Quimet li va dir a la Natalia que no volia que treballés a la pastisseria perquè l'amo la mirava massa y ella no volia deixar-ho i es van barallar durant tres setmanes. Després d'això en Quimet li presentà a la seva mare que tenia la casa plena de llaços. Aquest li comentà a la seva mare que volia comprar-se una moto. De camí es trobaren amb en Cintet que els va dir que sabia d'un pis i que a l'endemà anirien a veure'l.

La senyora Enriqueta, que era una dona major molt amiga de Natàlia, li va dir que li agradava molt Quimet per e ella.

Durant els següents dies, en Cintet i en Mateu van estar ajudant a la Natàlia a restaurar el nou pis ja que Quimet es feia el desentès.

En Quimet i la Natàlia van anar un dia a dinar a casa de la mare de'n Quimet i aquest es va enfadar per què el dinar no estava al seu gust. Un altre dia anaren a casa d'ella a dinar, encara que a en Quimet no li feia gaire gràcia veure el seu pare.

Va arribar el dia del casament. Ell anava de negre i ella de núvia. En el ball tothom reia i ballava i va ser meravellós per a Natàlia que estava molt encantada.

En Quimet per fi es va comprar la moto per una feina que li va sortir. Va seguir dient a vegades lo de pobra Maria. Natàlia no sabia perquè li deia això però no s'ho preguntava.

La senyora Enriqueta volia saber com li havia anat a Natàlia la nit de nuvis però aquesta no li volia contar perquè van tenir una setmana de nuvis. Quimet va dir que volia tenir un nen i els diumenges havien de fer un nen.

Un dia la clau de sota s'els va oblidar i en Quimet va culpar a la Colometa de que havia perdut la clau, al final van fer un forat a la porta.

A en Quimet li feia mal la cama per les nits.

Un dia Colometa es trobà a en Pere pel camí i el saludà.

La colometa estava embarassada i el seu pare volia que si era nen es digués Lluís i si era nena Margarida. Quimet encara es queixava de la cama.

Va nàixer el nen i va pesar quatre quilos. Però no volia mamar i es va quedar en mig quilo. Tothom pensava que es moriria però quan estava a punt de morir començà a menjar poc a poc.

El nen ja estava bé. Un dia van trobar un colom i en Quimet va decidir fer-lo criar i muntar-se un Colomer a la terrassa.

Varen fer el colomar, i li va tocar pintar-lo a la Colometa; una vegada fet en Quimet va començar a fer parelles i els anava posant a la gàbia.

Va arribar la segona república i en Quimet es va engrescar. Mateu, per altra part estava cada dia més enamorat de Griselda.

En Quimet estava com boig amb el seu nen. Just a l'any i mig de tenir el nen es va quedar embarassada altra vegada, aquesta vegada d'una nena. Va néixer la nena i la van anomenar Rita. El nen es va posar gelós de la nena. La pobre colometa l'únic que feia era lluitar i cuidar als seus fills per tirar endavant.

En Quimet tenia un cuc solitari i li feia molt de mal. Es va prendre el remei de la farmàcia i se'l va treure.

La feina anava malament i la Colometa va decidir d'anar a treballar on la senyora Enriqueta li va dir, perquè necessitaven una dona de fer feines els matins. La van agafar per a treballar a la casa.

La Colometa ens explica com és la casa on treballa i la seva feina.

En Quimet volia fer-se ric venent coloms, però de cada colom que venia en regalava dos. Mentrestant la colometa treballava i els seus fills es quedaven sols a casa.

La Colometa treballava en la casa dels rics i la senyora de la casa li ho contava tot. Els senyors alquilaven la torre i colometa era l'encarregada de parlar amb els interessats.

La Colometa va descobrir que els nens quan ella no hi era lliuraven els coloms pel pis i estaven per tot arreu. Quan en Quimet es va adonar, decidí de posar els covadors a l'habitació petita. Tot era ple de coloms, i en Quimet d'una parella que en venia regalava dues.

La pobra Colometa estava farta dels coloms perquè se li havia clavat al cap l'olor, el soroll i tot el que te que veure amb els coloms. Estava farta i cansada de treballar.

A la setmana següent, la mare d'en Quimet va morir i en l'enterrament van parlar amb les veïnes i una d'elles li va dir que els estimava molt a ells i als nens.

En Cintet volia fer l´escapada amb en Quimet mentre la colometa es matava a treballar. Un dia en Mateu va visitar la colometa i li va contar que estava trist perquè feia ja una setmana que no veia a la Griselda i a la seva nena.

Un dia, la colometa, farta de tot va pensar que no volia més coloms i quan els nens dormien sacsejava els ous per a que les colomes avorriren els ous i no naixessin nous coloms.

Va arribar la revolució i començaren a faltar coses. En la casa on treballava la colometa van intentar matar al senyor i li van fer un registre.

En Quimet se'n va anar al front d´Aragó i la colometa havia perdut el seu treball perquè els amos no la podien pagar. Un dia en Quimet, junt amb en Cintet, van tornar per a dur una mica de menjar. En Mateu també se n'anà. La Colometa va trobar feina netejant l´ajuntament.

Un dia en Quimet va tornar carregat de menjar i li va dir a la Natàlia que tot anava bé. L´Antoni i la Rita estaven enamorats del seu pare.

Uns quants dies després va arribar en Cintet amb taronges per a els nens i va estar parlant amb la Colometa.

Un dia la Colometa es va trobar amb la Julieta, vestida de miliciana i encarregada de les colònies de nens refugiats de tota Espanya. Li va contar que estava enamorada.

El pare de colometa va morir però ella no ho va sentir gaire. En Quimet tornà amb tuberculosi. La Julieta se'n portà al nen a una colònia de Barcelona perquè pogués menjar. El pobre estava molt trist.

Van deixar el nen a la colònia i la senyora Enriqueta l'anava a visitar tots els diumenges.

Un dia un milicià anà a casa i li digué a la Colometa que en Quimet i en Cintet havien mort i li va donar el rellotge d'en Quimet.

Un dia la Griselda va anar a visitar-la i li va dir que en Mateu encara era viu. El nen va tornar molt canviat de la colònia. El darrer hivern va ser el més trist , no hi havia gaire menjar i ho va vendre tot per a poder viure. En Mateu va morir afusellat en una plaça.

La Colometa va anar a demanar treball a la casa dels senyors on treballava abans, però no. Va trobar un treball, però estava tan malament que va pensar en matar als seus dos fills perquè es moririen de fam. Volia injectar-los salfumant amb una agulla mentre dormien i després s'ho faria a ella.

Al dia següent va sortir al carrer per a comprar salfumant però es va posar a caminar darrere d´una dona sense saber on anava.

Una altra vegada va anar a l'agrogueria a comprar salfumant. Va arribar a la botiga i l´adroguer li va oferir treballar netejant allà, ella acceptà i li tornà l'ampolla de salfumant.

Va començar a treballar netejant en la casa de l´adroguer al que li agradava estar estones parlant amb ella.

Gràcies a l´adroguer podia portar menjar cada dia als seus nens. L'adroguer la invità a anar el diumenge a casa seva.

Una vegada a casa de l´adroguer aquest li va demanà el matrimoni perquè ell volia una família encara que no podia fecundar i ella en tenia una.

Al final decidí de casar-se amb ell encara que tenia un sentiment de contradicció dins seu.

Als tres mesos es va casar amb l´Antoni (l'adroguer de les veces) i ell li donà tot el que ella demanava.

L´antoni li digué que volia una dona de la neteja per que ella no s´havia casat per a netejar.

Es van acoblar molt bé, els nois van començar a estudiar, en Toni estimava molt a l'Antoni però la Rita no gaire.

La Rita va fer la comunió i aquell dia li digué a la seva mare que el pare d´una amiga que estava a la guerra havia tornat a casa. La Natàlia va començar a viure atemorida i va estar així uns 2 o 3 anys. No sortia al carrer per a rés perquè es marejava quan veia passar algun cotxe, autobús o motocicleta.

La Rita volia estudiar idiomes i L´Antoni li digué que sí.

Un dia l'Antoni li digué a en Toni que es pensés que volia estudiar mes endavant i ell li digué que volia continuar amb la botiga.

Un dia l´amo del cafè de la cantonada anà a demanar la ma de la Rita però a ella no li va agradar la idea de casar-se amb el Vicent.

La Rita volia viure món i en Toni la recolzava, però al mateix temps en Vicent la va conquistar i van començar a sortir junts.

La Rita va establir la data del casament i anava fent-se i preparant-se el vestit.

Va arribar el dia de la celebració i al casament en Toni arribà vestit de militar i tothom reia i ballava.

Aquella mateixa nit, la Natalia s´alçà i va començar a recordar coses: coloms, en Quimet... es va vestir i va sortir de casa moguda per una força que no sabia de on venia i que la va dur a la plaça del Diamant, i allí va fer un crit que duia dins seu des de feia molt temps i no va poder fer abans. Va tornar a casa, al llit i li va fer una abraçada a l´Antoni i es va dormir. Al dia següent es despertà i sentí algú diferent. Era plena de felicitat.

PERSONATGES

 

Natàlia: és la narradora de la història. Nascuda al barri de Gràcia de Barcelona. Treballa en una botiga de dolços.

"va venir expressament a la pastisseria... m'havia passat el dia despatxant dolços i ..."

Quan és jove, coneix un noi en una festa a la plaça del Diamant que es diu Quimet, ell l'anomena “Colometa” i li diu que al cap d'un any estarà casada amb ell. I efectivament, al cap d'un any ja tenen un pis. La vida de la Natàlia canvia. El seu marit la domina i li fa fer el que ell vol.

"em va dir que si volia ser la seva dona havia de començar per trobar bé tot el que ell trobava bé."

La Natàlia s'ha de buscar la vida pel seu compte i comença treballar a casa d'una gent rica. Amb el seu primer marit té dos fills. Quan se li mor el marit, després de la guerra, es casa amb l'Antoni, un adroguer que li ven  veces per als coloms. Aquest segon marit la tracta molt bé a ella i als seus fills.

         La Natàlia, al principi, és una noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en mica es va fent gran i veu que la vida no és tan maca com li semblava. És una dona atractiva, bastant llesta.

"no sé pas d'on l'has treta, tan bufona..."

Al llarg dels anys canvia molt. La Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el món amb altres ulls. Però ella lluita, lluita per sobreviure en els anys més durs de la seva vida.

"perquè si en comptes de ser de suro amb el cor de neu, hagués estat, com abans, de carn que quan et pessigues et fa mal, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tant llarg..."

Després de la guerra, quan es torna a casar, la vida li canvia a favor seu i viu molt millor que abans. Ella veu que el pas del temps l'està fent gran, l'està fent vella, però almenys, en el final de la novel·la pot viure tranquil·la.

 

Quimet: És el primer marit de la Natàlia. Volia que aquesta fes tot el que ell volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir “Colometa”. Treballava d'ebenista, amb fustes, i feia restauracions i reparacions de mobles. Quan feia un temps que estava casat, va agafar fascinació pels coloms i va fer un colomar molt gran a casa seva.

"Vam fer el colomar."

Es va comprar una moto i portava la dona i els fills a fer voltes. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el van matar. Era un noi atractiu, amb molta empenta per fer les coses. Però a vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona. Sovint deia l'expressió "pobra Maria...".

 

"i la pobra Maria a passeig per tu..."

Antoni: És l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a punt de matar els seus fills, li proposa de casar-se amb ella. Aquesta accepta i formen una família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va anar a la Guerra i el van ferir, per això no pot tenir fills.

"he d'afegir que no puc fundar una família, perquè per culpa de la guerra sóc inútil del mig..."

Toni: Primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. També tenia enveja de la seva germana petita. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra es va fent gran i va madurant.

 

Rita: Filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un cafeter. És una noia amb molt caràcter.

  

Senyora Enriqueta: És una amiga de la Natàlia, més vella que ella. A casa seva té un quadre amb unes llagostes. Al llarg de la novel·la dóna bons consells i opinions a la Natàlia. Vivia de vendre castanyes i moniatos a la cantonada de l'Smart a l'hivern i cacauets i xufles a l'estiu.

 

Mare d'en Quimet: És una dona una mica estranya, té una gran afició pels llaços i en té per tota la casa. Sempre li pregunta a la Natàlia si s'avenen amb el seu marit, o si li agrada la feina de la casa; només pensa en el bé del seu fill. Mor quan encara no havia esclatat la Guerra.

 

Cintet: Amic d'en Quimet. Ajuda a aquest i la seva dona a empaperar la paret quan s'estan fent el pis. Mor a la Guerra, en el mateix lloc i al mateix temps que en Quimet.

 

"un milicià va trucar a la porta per dir-me que en Cintet i en Quimet havien mort com uns homes."

Mateu: Amic d'en Quimet. Ajuda a la parella a fer la cuina i el pis. Està molt enamorat de la seva dona, la Griselda, però aquesta es va amb un altre home. Té molt d'afecte a la Natàlia.

 

Griselda: Dona d'en Mateu.

 

Julieta: Amiga de la Natàlia. De mica en mica van perdent amistat, només apareix a l'inici de la novel·la i al mig, on li explica a la protagonista que ha passat la nit amb un noi que li agrada molt.

 

Pare de la Natàlia: Després de la mort de la mare de la Natàlia, aquesta s'havia distanciat molt del seu pare, que estava casat amb una altra dona. Quan es va morir, la Natàlia va pensar que, quan era petita, l'havia estimat molt.

 

Senyor i senyora: Són els rics que van contractar la Natàlia perquè els netegés la casa, però quan va arribar la guerra la van despatxar. Són avars, creuen que sense els rics els pobres no tenen res a fer. Tenen una filla, un gendre i un nen petit. Tenen un local per llogar, però no volen que hi vagin nens petits.

 

Adroguer: Viu sota el pis d'en Quimet i La Natàlia, i té la botiga allà mateix.

 

Aprenent d'ebenista: Noi que aprèn l'ofici amb en Quimet. Durant la guerra la Natàlia el troba pel carrer amb només una cama. Li agrada molt parlar i ho conta tot.

 Vicenç: Cafeter del barri que està molt enamorat de la Rita, i insisteix fins que s'hi acaba casant.

 

Pere: Antic promès de la Natàlia. La protagonista el deixa per casar-se amb en Quimet. Era bon noi, no havia donat problemes a la Natàlia

"ja em penedia d'haver dit a en Pere que entre nosaltres dos tot s'havia acabat, perquè en Pere al capdavall era un bon xicot que mai no m'havia donat cap disgust."

ESTRUCTURA

La novel·la es divideix externament en 49 capítols. Podem dividir-la interiorment en:

         Introducció: la Natàlia coneix en Quimet i comença a sortir amb ell. Capítols I - V.

         Desenvolupament: es casen, lloguen un pis i tenen fills. Arriba la guerra civil i en Quimet mor. La Natàlia viu una mala temporada. Es casa amb l'Antoni. Capítols VI - XLIV.

         Desenllaç: la vida li canvia, els fills se li fan grans i la Rita es casa amb en Vicenç. Ella troba la felicitat al costat de l'Antoni. Capítols XLV - XLIX.

ESTIL

Està escrit en prosa, és una novel·la més ben naturalista que no pas realista, ja que es basa en una representació objectiva y empírica del ser humà. Es diferencia del realisme perquè incorpora una actitud immoral en la representació objectiva de la vida. Mercè Rodoreda, com tot escriptor naturalista considera que l'instint, l'emoció o les condicions socials y econòmiques regeixen la conducta humana, rebutjant el lliure desig i adoptant en gran mesura el determinisme biològic de Charles Darwin i l'econòmic de Karl Marx.

Mercè Rodoreda coneix perfectament tant els recursos narratius com els registres d'una prosa densa i suggeridora.

CONCLUSIÓ

Aquesta novel·la m'ha ensenyat la vida de l'època, gairebé millor que molts altres llibres d'història o enciclopèdies, amb aquesta simple novel·la, que Mercè Rodoreda posa en boca de Natàlia, una dona que ha de tirar endavant en temps difícils, he après el dia a dia de l'època, la marginació i pobresa que existia, i la crueltat de la guerra.

El fet de que no hagi entregat el treball puntualment m'ha servit també per adonar-me que tot s'ha de fer amb temps, i que no he de tornar a esperar a l'últim moment perquè se'm pot tirar el temps a sobre.

OPINIÓ PERSONAL

Aquesta novel·la, de 235 pàgines, és força entretinguda, encara que es pari molt per fixar alguns detalls mínims, no es fa gaire pesada. És una gran novel·la, sens dubte, una de les que plasma millor la realitat de l'època de la república i la guerra civil.

No es estrany que hagi estat traduïda a tants idiomes i editada tantes vegades.

BIBLIOGRAFIA

-La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda. Club editor jove. nº 53. edició nº 16 en aquesta col·lecció.

-Microsoft Encarta 2000.

-Microsoft Internet Explorer.

-Lengua Castellana y Literatura. Llibre de text.

-Gran Enciclopèdia Catalana.

La plaça del Diamant. Mercè Rodoreda. Club editor jove. Núm:53 Edició núm.: 16

Pàg.133

ÍDEM. Pàg.: 153

ÍDEM. Pàg:87

ÍDEM. Pàg: 73

ÍDEM. Pàg: 88

ÍDEM. Pàg: 177

ÍDEM. Pàg: 15

ÍDEM. Pàg: 21

ÍDEM. Pàg: 28

ÍDEM. Pàg: 155

ÍDEM. Pàg: 73

ÍDEM. Pàg: 26

ÍDEM. Pàg: 182

ÍDEM. Pàg: 153

ÍDEM. Pàg: 25

Pàg 4 de 18