La piedra lunar; Wilkie Collins

Literatura universal contemporánea. Género narrativo. Novela de misterio. Época victoriana. Argumento

  • Enviado por: Libbey
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad

CAPÍTOL 1 The History Of The Diamond

Fa uns quants segles hi havia un diamant immens i groc al front d'un déu indi, en un temple hindú a la ciutat de Somnauth. Aquest diamant era anomenat la pedra lunar pel seu color i la superstició. Tres sacerdots indis hindús van guardar el déu en el castell Brahmin. El déu va aparèixer en els seus somnis i els deia que la pedra lunar havia d'estar vigilada per tres sacerdots tot el dia i la nit fins a l'eternitat i que si algú li posava les mans, ell i la seva família sofririen molt. Per tant, generació rere generació sempre hi havia tres Brahmins vigilant la pedra. A principis de segle XVIII els soldats anglesos van començar a atacar als temples hindús. En una batalla, la pedra lunar va ser agafada per un oficial que poc després va morir. El Sultan de Seringapatam va agafar el diamant i el va posar en el mànec del seu punyal. L'any 1799 els anglesos van decidir atacar Seringapatam. Els soldats i l'oficial Colonel John Herncastle no es van prendre seriosament la història de la pedra lunar, i la nit abans de l'atac, en Herncastle va dir que si guanyava la batalla portaria el diamant al seu dit. El primer dia de batalla, al migdia, un dels oficials anglesos va trobar una porta oberta i, a dins, els cossos de dos indis i un tercer home que queia perquè estava ferit. Hi havia en Herncastle amb el punyal ple de sang a la mà i l'oficial (que era el seu cosí) va creure que ell havia apunyalat als tres indis que guardaven la pedra lunar. Abans de morir, el tercer home indi li va dir que la pedra lunar el castigaria a ell i a la seva família. L'endemà al matí, en Herncastle va anar amb el seu cosí a dir-li bon dia i donar-li la mà, però el cosí dubtava de si donar-li i va decidir demanar què volien dir les paraules de l'indi. Herncastle li va contestar que l'home havia mort per la ferida i que no sabia què volia dir lo de la pedra. Llavors el seu cosí li va donar l'esquena i no hi va tornar a parlar mai més.

CAPÍTOL 2 The Verinder Home

El Colonel Herncastle tenia un germà que es deia Lord Herncastle i vivia amb la seva esposa i les seves tres filles en una gran casa (amb diversos servents) a Yorkshire -Anglaterra. Gabriel Betteredge, el seu jardiner, treballava per ell des que tenia 15 anys fins que la seva filla Julia es va casar amb en Lord Verinder i en Betteredge va passar a ser el seu servent. Just cinc anys després que es casessin, l'esposa d'en Betteredge va morir i ell es va quedar sol amb la seva filla Penelope. Al cap de poc temps, el marit de la Julia també va morir i ella va quedar-se amb la seva filla Rachel. Llavors la Julia es va oferir amablement de cuidar de la Penelope com si fos filla seva. Rosanna Sperman havia estat una lladre, però va passar quatre anys en un reformatori on la van ajudar a començar una nova vida després de ser empresonada. La Julia va decidir donar-li una oportunitat i la va contractar com a la seva segona dona de fer feines amb les mateixes condicions que els altres treballadors. Només va parlar del passat de la Rosanna amb la Penelope i en Betteredge. De tota manera, ella era poc agraciada perquè tenia una espatlla més gran que l'altra i no feia amics amb la resta dels servents -a excepció de la Penelope- per això sempre llegia o treballava en el seu temps lliure mentre els altres parlaven o dormien. Una tarda, la Julia va visitar en Betteredge a la seva caseta i li va dir que ell havia treballat per la seva família molt de temps i per això li agradaria que deixés de fer de jardiner per treballar com a administrador. Ell va intentar dir-li que ja era suficient la seva feina, però la Júlia el va persuadir, el va subornar regalant-li l'armilla que portava i el va deixar perquè pensés sobre l'oferta. Ell estava confús, però va decidir acceptar. El llibre preferit d'en Betteredge era Robinson Crusoe, per això el va agafar, el va obrir aleatòriament i es va posar a llegir. Al cap de 5' va trobar una frase on posava “avui estimem el que demà odiarem” i s'hi va sentir molt identificat. Un matí, la Julia el va cridar per dir-li que en Franklin Blake -el fill de la seva germana- havia decidit tornar a Anglaterra, atès que estava estudiant a Alemanya, França i Itàlia, i es quedaria fins l'aniversari de la Rachel. Mentre havia estat fora, en Blake escrivia cartes a la Julia, la Rachel i en Betteredge on els explicava que estava aprenent a pintar, escriure, cantar i composar música, però s'havia gastat tots els diners i per això tornava (ja tenia 25 anys). En dues ocasions havia intentat anar a visitar-los, però sempre ho posposava perquè estava amb noies. En Betteredge no veia a en Blake des que aquest era un nen i el recordava com a un bon noi, però en canvi la Rachel deia que amb ella no era gens amable.

CAPÍTOL 3 Franklin Blake Arrives

La casa Verinder estava a prop de la costa Yorkshire, i per això hi havia uns passeigs molt bonics per la zona, a excepció dels camins que a través de boscos portaven a una badia des d'on es veien els penya-segats. La gent evitava aquest lloc perquè quan la marea era baixa hi havia arenes movedisses -se'n deia “Shivering Sand”. La Rosanna hi anava a seure per treballar o llegir sempre sola, però un dia en Betteredge la va trobar; portava un barret de palla i una gran capa gris per tapar la gepa i estava plorant perquè es lamentava del seu passat. Mentre parlaven va arribar en Blake, i la Rosanna se'n va anar corrent perquè tenia vergonya. Els dos es van posar a parlar d'ella fins que anant cap a casa en Blake li va explicar que havia arribat abans d'hora perquè a Londres hi havia tres homes indis que l'estaven perseguint i buscant. Estaven interessats en el diamant del seu familiar Herncastle, que al morir va deixar en el testament que havia de ser un regal per la Rachel el dia del seu aniversari. En Betteredge li explicava que la última vegada que va veure el Colonel va ser feia dos anys, després de les batalles a l'Índia, tot i que la Julia havia refusat la seva visita. En Blake explica que quan va morir, el primer que van fer va ser taxar el diamant, i valia L 20.000. En Betteredge se'l va mirar molt sorprès i en Blake va continuar explicant la història del diamant. Hi va haver un moment de silenci mentre pensaven que potser el Colonel volia regalar el diamant a la Rachel per posar-la en perill. És per això que en Blake tenia por i no volia portar el diamant a la casa Verinder, però el seu advocat -Mr Bruff- li havia explicat que algú havia de posar el diamant a les mans de la Rachel tal i com el Colonel havia especificat. En Blake va demanar consell a en Betteredge perquè no sabia què fer, i li va contestar que com que encara faltava per l'aniversari, el que havia de fer era posar el diamant al banc Fritzinghall.

CAPÍTOL 4 The Birthday Party

Uns dies abans del 18è aniversari de la Rachel, ella i en Black van començar a pintar la porta de la sala d'estar. Els bons moments que havien passat junts les setmanes anteriors demostraven clarament que ell estava enamorat. La Rachel era petita, prima, elegant i molt guapa. Tenia el cabell negre, els ulls verds i una pell molt bonica. Era una noia animada, amb un somriure càlid, que estimava i odiava fortament, i mai demanava consells a ningú. La Julia va enviar les invitacions per la festa d'aniversari de la Rachel. Una d'aquestes era pel cosí Mr Godfrey Ablewhite de Londres, un advocat que gastava la major part del temps atenent i parlant en els mítings benèfics de noies per ajudar a recaptar diners. En Betteredge pensava que el cosí seria més bon marit per la Rachel que en Blake, perquè tenia una millor reputació. A més, ell sabia que la Rachel tenia una fotografia d'en Ablewhite a l' habitació. Mentrestant, en Blake feia el possible per complaure-la, fins i tot va deixar de fumar. Els servents parlaven sobre quin dels dos nois seria el que ella escolliria. En el sopar de la festa d'aniversari la Rachel portava un vestit blanc i la pedra lunar. A la seva esquerra seia Mr Candy, que era un home simpàtic i bon doctor. Un dels convidats -Mr Murthwaite- era viatger i va advertir a la Rachel que si anava a l'Índia no s'emportés el diamant perquè podria estar en perill. Més tard, Blake li va explicar al doctor que havia deixat de fumar i li costava molt dormir... i en Mr Candy li va dir que comencés un tractament mèdic. Just després que les dones deixessin els homes van sentir un tambor indi que provenia de la terrassa: hi havia uns malabaristes indis. De sobte Mr Murthwaite va començar a parlar amb els indis i aquests van marxar immediatament. Mr Murthwaite va dir a en Blake que aquests eren sacerdots Brahmins en alguna missió i Blake li va explicar lo de la pedra lunar. Mr Murthwaite se'l va creure i li va dir que havia de vigilar perquè se n'havia lliurat pels pèls, però que aquesta gent no es rendiria fins que la pedra lunar fos al seu lloc i li va recomanar trencar el diamant en 12 parts. Més tard, la mare va demanar a la Rachel on volia guardar la joia i la noia va respondre que en un petit armari de la seva habitació. Com que en Betteredge sabia que en Blake estava malament el va convidar a fer el got, però el noi s'hi va negar i va anar-se'n a dormir, com el seu amic Ablewhite. Al cap d'uns minuts, aquest va tornar i va dir que en Blake havia canviat d'opinió i seria ell mateix qui li portaria la beguda. En Betteredge va tancar totes les portes i finestres, va deixar anar els gossos de vigilància i se'n va anar cap a la seva caseta a llegir Robinson Crusoe.

CAPÍTOL 5 The Loss Of The Diamond

L'endemà a les 8 del matí en Betteredge estava preparant l'esmorzar quan la Penelope va baixar les escales i li va dir que el diamant havia desaparegut. Van anar a veure què havia passat juntament amb la Rachel i ho van explicar a la resta -Julia, Ablewhite, Blake. En Blake va cridar als servents, els va dir que no toquessin ni les finestres ni les portes, va buscar el diamant una vegada més i va decidir explicar tota la història a la Julia. Ella va parlar amb el superintendent Seagrave perquè li enviés dos homes a investigar. Van venir immediatament i es van posar a buscar el culpable per resoldre el misteri. Llavors van arribar a la conclusió que el lladre era algú de la casa. La Rachel va discutir amb en Seagrave, se'n va anar a la seva habitació i es va posar a plorar. En Blake se'n va anar a la llibreria i en Betteredge el va seguir, tot i que pel camí es va trobar la Rosanna que anava a tornar-li un anell. Parlen un moment i en Blake considera que el seu comportament és una mica sospitós. Aleshores en Betteredge va parlar amb la seva filla i ella li va dir que creia que la Rosanna s'havia enamorat d'en Blake perquè quan ell va arribar, la noia feia moltes preguntes per conèixer-lo més.

CAPÍTOL 6 Sergeant Cuff Takes Over

L'endemà al matí va arribar un telegrama del sergent Cuff on els anunciava que vindria a investigar el cas. En Betteredge va anar a conèixer el detectiu a l'estació de trens amb l'Ablewhite -havia de tornar a Londres. En Cuff no semblava un detectiu perquè era prim, tenia la pell groguenca i vestia de negre. Quan van arribar, en Cuff va parlar amb els de la casa i va demanar per veure la sala d'estar. Allà hi havia una marca perquè la pintura de la porta encara no era seca quan s'havia comès el robatori i per això els detectius creien que el culpable era un dels servents de la casa. Van decidir revisar tots els vestits dels treballadors per comprovar si hi havia marques de pintura a la roba i després van entrevistar als servents. Una de les sospitoses era la Rosanna, atès que creien que ella estava protegida per una altra persona -la que li va fer cometre el robatori. Ella havia anat a casa un pescador anomenat Yolland a visitar la Lucy Yollant -la filla coixa del pescador- on va escriure una carta durant molta estona. En Yolland li va oferir un segell però ella no el va voler i va comprar-se una caixa de metall i dues cadenes llargues. Amb això el detectiu va saber que ella volia amagar alguna cosa, però que no era qui havia robat el Moonstone -ho sabia per experiència. Betteredge i Cuff creien que la Rachel havia robat el seu propi diamant.

CAPÍTOL 7 The Encounter In The Garden

L'endemà tots eren a fora el jardí mentre el sergent pensava com resoldre el cas. Aquest explica a en Betteredge que els plans dels indis es van arruïnar quan en Mr Murthwaite els va reconèixer a la festa, per tant aquests no sabien on s'havia perdut el diamant. En Cuff també sabia que la Rosanna s'havia anat a comprar una camisa de dormir, i que al anar amb la Julia a planejar el robatori se li havia tacat. Llavors ella va fer veure que estava malalta per anar a comprar tela nova i cosir una camisa de dormir per reemplaçar la que estava tacada. L'altra camisa la va posar en la caixa metàl·lica i la va llençar a la Shivering Sand. El sergent va demanar a la Rachel que no marxés de casa perquè així era més senzill trobar el diamant. Cap al tard va arribar una carta de la Julia Verinder per en Betteredge on demanava que expliqués el contingut de la carta a en Cuff. La Rachel es va limitar a dir que algun dia sabrien la veritat i que ella no havia fet res malament. Al saber-ho en Cuff va decidir tornar a Londres perquè no volia saber res més del cas i va apuntar el nom d'un prestador per a en Betteredge: Mr Septimus Luker, Middlesex Place, Lambeth, London. En Betteredge va anar a buscar la Julia i la Rachel a Londres, però a l'estació va conèixer la Lucy Yolland. Ella li va explicar que havia rebut una carta de la Rosanna on explicava que ella estava enamorada d'en Blake i com que aquest l'havia tractat tant malament ella es volia treure la vida, per això la Lucy acusa en Blake d'assassí. La Lucy vol que en Blake vingui per llegir la carta.

CAPÍTOL 8 Godfrey Is Attacked

Mentre la Julia i la Rachel eren a Londres, la Drusilla Clack -una nevoda d'en Lord Verinder- anava a visitar-les regularment i els llegia fragments de la Bíblia. Ella era una dona pobra que vivia sola i que tenia com a principal punt d'interès l'església i ajudar als altres amb l'exemple de la religió. Ella sabia que el meravellós Ablewhite estava interessat en la Rachel i volia que ella també sentís el mateix per ell, per això quan aquests quedaven ella també hi anava algun cop. Durant una de les visites en Godfrey Ablewhite va explicar que al sortir de casa un nen pobre li va donar una carta on li demanaven que anés al carrer Northumberland en menys d'una hora perquè el que havia escrit la carta li volia fer una gran donació. Ell va anar-hi i un home indi el va portar en una sala on li va fer un cop amb una arma, li va embenar els ulls, el va escorcollar i el va lligar en una cadira. El van deixar sol fins que l'ama de la casa i el seu marit el van trobar i li van explicar que l'habitació havia estat llogada per l'indi i uns amics seus que portaven molt equipatge. Aquella mateixa tarda va saber que en Septimus Luker havia estat tractat exactament igual en una altra casa de Londres. L'Ablewhite explicava que hi havia gent que opinava que els dos casos estaven relacionats amb el robatori de la pedra lunar, perquè creien que en Luker era qui tenia el diamant -l'havia canviat per diners. La Rachel estava espantada i va dir que sabia qui havia robat la pedra lunar i que ho explicaria tot perquè no volia treure la bona reputació a l'Ablewhite, però aquest li diu que no pateixi i se'n va. La Rachel va marxar a comprar i llavors la seva mare va aprofitar per enviar un missatge al seu advocat Mr Bruff per fer el seu testament, atès que tenia una malaltia del cor que no es podia curar i li quedava poc temps de vida. En Mr Bruff també li parla del diamant i li va dir que els dos pretendents de la Rachel tenien motius per voler-lo robar.

CAPÍTOL 9 Godfrey Proposes

Miss Clack va notar que la Julia estava malalta i no tenia fe cristiana, per això va agafar textos de la Bíblia i els va començar a repartir per tota la casa. De sobte va sentir una veu, era l'Ablewhite que havia anat a visitar la Rachel. Es va quedar a escoltar i va descobrir que ell se li estava declarant, però la noia li deia que no perquè encara que l'estimés, ella es considerava una mala persona. Ella va acceptar el seu compromís de boda però amb la condició que de moment ho mantingués en secret. Aleshores s'acomiaden de manera molt romàntica i ell se'n va.

CAPÍTOL 10 The Engagement Is Broken

Uns dies després, Miss Clack va tornar a la casa per parlar amb la Rachel. Però aleshores la Julia es va desmaiar, van avisar el doctor i aquest va dir que ella havia mort. En el testament ella havia posat que el pare de l'Ablewhite fos oficialment qui es fes càrrec de la Rachel fins que es casés o tingués 21 anys. Un dia la Rachel i en Bruff van quedar per parlar de l'herència i de les intencions de l'Ablewhite d'aprofitar-se'n. Després ella va trencar el compromís amb l'Ablewhite sense explicar-li l'autèntica raó. L'endemà els pares de l'Ablewhite van anar a parlar amb ella i també hi havia la Miss Clack. Van discutir i ell li va dir que ja no volia fer-se càrrec d'ella i per tant havia d'anar-se'n de la casa. La Rachel es va posar en contacte amb l'advocat per explicar-li què havia passat i finalment ella va anar a viure amb en Bruff.

CAPÍTOL 11 Bruff Recieves A Visit

L'endemà, en Bruff va parlar amb un home indi vestit d'europeu a l'oficina que volia donar-li una caixa de joies com a mostra que pagaria el seu deute econòmic, però en Bruff no ho va acceptar perquè només cobra en diners, de tota manera la va dir que podia demanar un préstec i tenia un any per retornar-lo. Llavors va entendre que l'indi volia saber si el lladre de la pedra lunar havia fet el mateix i havia guardat el diamant en aquest banc com a garantia que pagaria el deute. Com que el diamant havia estat robat feia mig any, al Juny, abans de sis mesos el lladre havia de tornar per pagar el deute i endur-se la pedra lunar.

CAPÍTOL 12 Blake Returns

El maig de 1849, en Blake va saber que el seu pare havia mort i que tenia una gran herència, per això va tornar a Anglaterra del seu viatge. Aleshores, en Blake va saber que la Rachel ja no estava amb l'altre noi i va intentar parlar amb ella, però la Rachel no en volia saber res. Se sentia desesperat i va decidir anar a parlar amb en Betteredge, que encara vivia a Yorkshire i aquest li va explicar que la Rosanna s'havia suïcidat. Els dos van anar a visitar la Lucy per veure la carta. La van llegir i la carta els parlava d'un lloc on ella havia amagat la caixa metàl·lica. Van anar-la a buscar i a dins hi havia una jaqueta de pijama amb el nom d'en Blake. A la carta, la Rosanna explicava que estava enamorada d'en Blake i per això havia decidit protegir-lo dels càrrecs de robatori, atès que el seu pijama era el que tenia la marca que havia descobert el detectiu.

CAPÍTOL 13 Rachel's Accusation

En Blake li va demanar si la nit del robatori anava begut i si de petit era somnàmbul perquè dubtava de si havia pogut ser el lladre, però en Betteredge li va respondre que no a les dues preguntes. Llavors, en Blake va ensenyar la carta a en Mr Bruff i aquest li va dir que havia d'anar a parlar amb la Rachel per saber en què es basava ella per culpar-lo del robatori. Els dos homes van planejar que la Rachel estigués sola a casa i d'aquesta manera si en Blake hi anava podrien parlar. L'endemà ell es va presentar a la casa i ella estava molt enfadada, però finalment van poder tenir una conversa. La noia li va dir que l'havia vist robant el diamant amb els seus propis ulls, però no ho havia explicat a ningú perquè l'estimava i el volia protegir. També li va dir que s'havia enfadat amb ell perquè veia que intentava ajudar a la policia amb la investigació per culpar a l'Ablewhite. Ell estava plorant, li va dir que algun dia s'adonaria que estava equivocada i va marxar.

CAPÍTOL 14 The Discovery

Cap al vespre, en Bruff i en Blake van parlar del que havia passat. Van pensar que el lladre havia donat el diamant a en Mr Luker com a garantia pel banc, però com que ara ja era juny havia d'anar a fer l'intercanvi; per tant, els dos homes van pensar que posarien un vigilant del banc fins a finals de mes per descobrir el culpable. L'endemà en Blake va rebre una carta d'en Betteredge on aquest explicava que Mr Ezra Jennings, l'ajudant del doctor Mr Candy li havia dit que el doctor tenia un pneumonia des de la festa i en Candy havia demanat per parlar amb en Blake urgentment. En Blake va anar a visitar-lo, però l'home estava tant malalt que no recordava què li havia d'explicar i quan en Blake estava apunt de marxar va posar-se a parlar amb en Jennings. L'assistent li va demanar si havia pres un medicament per calmar la seva inquietud, atès que en Blake sempre dorm malament però la nit del robatori va dormir molt. Amb això en Jennings podia demostrar que en Blake no sabia què feia quan robava la pedra lunar, ja que tenia un text d'en Candy on posava que ell havia tirant medicament al menjar d'en Blake durant el sopar de l'aniversari de la Rachel per tal que aquest passés una bona nit i l'endemà al matí demanar-li si realment estava en contra dels medicaments per dormir bé. Com que aquella mateixa nit havia agafat la pulmonia, en Candy no va poder anar a casa la Julia a aclarir els fets. Per tant, encara que en Blake robés el diamant no era culpa seva perquè estava sota els efectes de la medecina. Desgraciadament no podien demostrar-ho perquè els textos havien estat escrits pel doctor i no hi havia testimonis. Els dos homes van decidir fer un experiment que consistia en tornar a fer-li prendre el medicament per veure si repetia els mateixos passos i així trobaven el diamant. Finalment, a la casa hi havia en Blake, en Jennings, en Betteredge, la Rachel -que ja creia que en Blake era innocent-, la Miss Clack, en Mr Bruff i també volien el sergent Cuff però estava de viatge a Irlanda.

CAPÍTOL 15 The Experiment

El dilluns 25 de juny es va realitzar l'experiment. En Blake estava molt cansat perquè portava vàries nits sense dormir bé. En Blake i en Jennings es van posar a sopar a les 7 del vespre, exactament igual que en l'aniversari de la Rachel; i a les nou en Blake ja se'n va anar cap a la seva habitació. Just després van arribar les dones i la Rachel estava molt preocupada perquè no sabia si en Blake la perdonaria. La Miss Clack se'n va anar a dormir i aleshores en Mr Bruff va preparar el medicament (opium) amb la beguda. La Rachel va posar un cristall semblant a la pedra lunar i tots es van amagar en un armari per veure què faria en Blake. A les 23'55 h en Blake es va llevar, es va posar a parlar del diamant -deia que el volia guardar en el banc perquè així estigués segur i els indis no li fessin res- i se'n va anar cap a l'habitació de la Rachel on va buscar per tots els armaris fins a trobar el cristall. Després se'n va anar al sofà i es va posar a dormir. La primera part de l'experiment havia funcionat, però la segona no. Llavors van decidir continuar la vigilància del banc fins a finals de mes.

CAPÍTOL 16 The Thief Is Found

Al matí se'n van tornar cap a Londres. A l'estació hi havia un noi -es deia Jack- que els estava esperant per explicar-los que en Mr Luker havia sortit de casa i que en Blake l'havia d'acompanyar al banc. Se n'hi van anar i allà van veure un possible sospitós, era un home que anava de mariner. Poc després van veure com en Mr Luker donava una cosa al mariner i, immediatament després, aquest se n'anava. En Jack va començar a perseguir-lo. L'endemà, en Blake i en Mr Bruff estaven parlant quan va arribar en sergent Cuff i va donar un sobre amb un nom a en Blake perquè el llegís quan sabessin qui era el lladre. En aquell precís moment va arribar en Jack i els va dir que havia estat seguint al mariner. L'home havia agafat un taxi per anar cap a Tower Harbour, atès que s'allotjava a l'hotel Wheel of Fortune. Allà en Jack havia vist un home vestit de mecànic que entrava a l'hotel i després en sortia i anava observant-lo des de fora. Aleshores van decidir anar tots a l'hotel per veure qui era el mariner, però havien fet tard perquè ja estava mort -l'havien afogat amb el coixí. L'home era l'Ablewhite i tenia una capseta amb una nota, però el diamant ja no hi era.

CAPÍTOL 17 Godfrey's Secret

Al cap d'unes setmanes d'investigar en Cuff va anar a veure en Blake per explicar-li la raó de la mort de l'Ablewhite. Va resultar que l'Ablewhite tenia una doble vida, atès que a part d'ajudar tant als altres era un ludòpata i tenia molts deutes. Si robava la pedra lunar podia saldar-los, però la nit de la seva mort, els tres indis van entrar a la seva habitació per la finestra, el van matar i van endur-se el diamant. Ell havia aconseguit el diamant perquè la nit del robatori estava seguint a en Blake i es va quedar la pedra amb l'excusa de poder-la guardar en el banc del seu pare perquè estiguessin segurs. També és per això que ell volia casar-se amb la Rachel. El dia després del seu assassinat, els tres indis se'n van anar cap a Bombai amb vaixell.

CAPÍTOL 18 The Wedding

En Blake i la Rachel es van casar. En Betteredge va continuar llegint Robinson Crusoe.

EPÍLEG The Diamond Is Found

En Mr Murthwaite va trobar el diamant i va escriure a la Rachel per dir-li. Resulta que l'any anterior havia anat a visitar Somnauth quan hi havia una cerimònia religiosa pel déu de la lluna. L'acte era de nit, en un turó on hi havia l'estàtua del déu amb el diamant al front; i estava vigilat pels tres Brahmins.