La paret blanca; Ernest Martínez Ferrando

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Novela. Narrativa. Relato. Argumento

  • Enviado por: Maria Sanchez Torres
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

CONTACTE AMB UNA ROSA

Martínez Ferrando, Ernest (Principi del segle XX): La paret blanca.

Aquesta narració és titulada per Ernest Martínez Ferrando “La paret blanca”, ja que

és un signe de alleugeriment en la vida de Otília, la protagonista. Un títol que es pot posar és: “Contacte amb una rosa”, que té relació perque Rafael, enamorat d´Otília, li regala una rosa sovint.

Tota persona, troba necessitat de estar enamorat i que aquest amor siga correspost,

però que pasaria si algú ha de tenir que viure amb una persona que no vol, i sentir-se enamorada d´un altra? Aquest ocorre al llibre d´Ernest Martínez Ferrando. És una obra narrativa amb contingut amorós, que incita al lector a conèixer aquesta situació que té en suspens fins a l´ùltim moment.

Dins de l´estructura interna n´hi ha un pròleg, comença contant la situació de tres

veïnes mestresses de casa que xafardetjen sobre una altra veïna que no conèixen; aquesta és Otília, una artista, que tindrà conflictes amorosos.

Les veïnes les presenta l´autor en el pròleg, són personatges plans, i són secundaris,

introdueixen la trama principal on apareix Otília, la protagonista, és un personatge redon, ja que canvia segons transcorre la història; Rafael i Andreu són personatges secundaris, es mostren redons. Els pares de Otília són secundaris.

Tots els personatges són molt independients i pensen molt en ells mateixos. Les

relacions entre els personatges, no són mai molt directes, ja que n´hi ha distància.

L´espai predominant és tancat, en la mallor part de l´obra, ocorre en una casa al

carrer de Bonaire, on viu Otília, n´hi ha relacions entre aquest espai tancat i els personatges, ja que, com es diu al pròleg, n´hi ha moltes coses a fer en casa, per això té lloc açí. L´espai es trist i solitari en el desenvolupament, per la situació de la protagonista.

Els persontages estàn presentats per un narrador extern, omniscient, es a dir, sap els

pensaments dels persontages, en tercera persona. La descripció dels personatges és de manera indirecta, ja que els coneixem al llarg de les seues accions; però, a partir del pròleg, el narrador segueix igual, està conectat, es a dir, continua en un mateix fil.

L´obra comença en un pròleg de una conversa entre dones que parlen d´una altra

que no coneixen, una de les veïnes sap alguna cosa d´ella. Doncs el narrador després, comença contant la història d´aquesta mística dona. El narrador segueix el mateix tema que les veïnes, aquestes són el destinatari intern.

Els temes de aquesta narració són la vida quotidiàna, els xafardetjos, l´amor

vertader... Però les que fan original aquesta novel.la són les coses que es pot fer per amor, i les seues conseqüències.

La tesi que defensa l´autor és que la vida dependeix de la sort que es tinga, i que no

n´hi ha que perdre el temps, n´hi ha que viure el present al màxim, perque sino poden ocorrer contratemps...

Per altra banda, les idees que es possen a aquesta obra es caracteritzen per la

originalitat, com per exemple la crítica que li fan les veïnes a Otilia sense coneixer-la, al pròleg, també les formes que fan per a que l´amor no s´acabe encara de la distancia, la introducció de un amant que fa que es complique, etc. Però també n´hi ha idees tòpiques com la soletat i la rutina que caracteritza una pobra vida.

El to de la narració en general és nostalgic, per aquesta trágica història d´amor, però

en determinats moments en aquesta obra es pot viure diferents estats d´ànims. Si la redactem en quatre estructures seria: un petit pròleg, introducció, desenvolupament i conclusió; es caracteritza de; al pròleg un to moralitzant i irònic; a la introducció u to al principi nostàlgic i després dramàtic; al desenvolupament nostàlgic però moralitzant, i a la conclusió el to és també nostàlgic, impactant i dramàtic.

Esta obra comença linealment al pròleg, i fa una retrospecció contant una part de la

vida passada de la protagonista. A la introducció fa una anticipació contant una part del final de l´obra, i després, altra vegada, fa una retrospecció contant tot el que li passa a la protagonista fins que arriba al moment en que s´ havia anticipat anteriorment, i seguéis ja de forma lineal la conclusió.

A aquesta obra n, hi ha idees, comportaments i accions en las que el lector pot

sentir-se identificat i d´acord com, per exemple, una mestressa de casa fa el que aquestes de l´obra fan al pròleg. Una dona enamorada, il.lusionada, que espera el seu enamorat, com Otília. Uns pares que han de aconsellar la seua filla... Però també n´hi ha comportaments en los que no ens sentirem identificats com, per exemple estar amb un home que no vols; esperar a que et vinguen els treballs: no viure esperant un amor... Però estes són coses que no et dones compte de que ocorren fins que no arriba un determinant moment.

Les situacions que impacten i que fan intrigant la història són moltes, com l´envetja

de les veïnes (pàg. 221) que critiquen tot el que poden de la protagonista. Com prendren comiat els enamorats i els seus sentiments (pàg. 224, 225). Que fa Otília per oblidar Rafael (pàg. 230) i les conseqüències d´aquesta elecció (pàg. 233, 234). I per ùltim la

“recompensa” de tots els anys esperant el seu amor (pàg. 236,237).