La papallona; Narcís Oller

Literatura española contemporánea. Siglo XIX. Narrativa catalana. Novela naturalista # Argument. Personatges

  • Enviado por: Ramon Otal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad

La Madrona començà a explicar a la senyora Pepa que la dona que li du per cosidora és com una filla seva, que la va amparar quan es va quedar sense pare ni mare. La senyora Pepa no hi estava gaire al cas, i més aviat mirava a altres llocs sense enterar-se del que la Madrona li explicava.

De cop, van arribar uns carruatges esbojarrats, plens de jovent alegre

En el segon capítol en Lluís estudiava quart de dret i era un noi encantador, la seva ciutat li rejovenia, i era senzill de tracte i per aquest motiu es va fer l'amo del barri. Es relacionava amb tothom i els ajudava en el que podia, ell era un noi alegre i portava alegria i rialles a tothom. En el barri tothom li deixava les coses més bé de preu, i fins i tot de franc. En Lluís dins de la casa era el més atés, i les criades hanaven a veure si li demanaven alguna cosa ja que era molt agradable i fins i tot els hi donava diners perque hanessin a ballar a algun lloc. En Lluís donava més eines d'artista que d'estudiant de lleis,era molt dolç i la seva cara era plena d'expressivitat. Quan ell arribava a casa era ben be una sorpressa ja que portava moltes robes noves i s'ho podien explicar. Els seus companys tenien una mica d'enveja per èll encara que en Lluís els estimava de tot cor, els seus companys eren molt agradables menys el senyor Laguasi i en Tomàs, que en comptes d'estudiar es passaven el dia jugant al billar al cafè de França. Els seus hàbits no podien avenir.se amb aquella papallona amb qui hi tenien greus retops, i per aixo discutien per una cosa o altre. El Tomàs el va batejar amb el nom de mestre foguerades, i les seves discusions començaven quasi sempre a les postres ja que s'aixecaven amb els altres estudiants i eixien plegats , deixant el servei i la senyora Pepa entretinguts a comentaris de sentiments, sempre propicis a en Lluís, sempre contraris a l'americano.

Dilluns al matí, la Toneta aparegué amb puntualitat. Tenia vint anys, una expressió de serietat i un genu fort i resolut. La senyora Pepa li posà la tauleta de cosir al peu del balcó de la seva cambra i es segué per tranquilitzar-la dels nois d'aquella casa. La Toneta elogiava la Madrona pel bé que havia fet per ella. Diu que la Madrona és molt rigorosa amb els temes dels nois.

A la Pepa la van demanar.

En Lluís va fer un bot en enterar-se que hi havia una noia nova i guapa allà, a la casa. Va córrer darrere la senyora Pepa, que volia tancar amb pany aquell tresor, ella, es deixà caure.

La Toneta havia d'aguantar-se el riure dels acudits de l'estudiant, mentre la senyora Pepa era roja com un pebrot. El Lluís demana consentiment a la Toneta i la Pepa l'engegà a passeig. El Lluís troba molt bonica la Toneta. No s'intercanviaren cap paraula d'amor però la Toneta quedà encisada. La Toneta marxava i el Lluís va preguntar si volia que l'acompanyés i ella es va exaltar i va dir-li que no.

Parlant amb la disperesa (la senyora Pepa) comentaren el riure que provoca el Lluís i van quedar per dilluns.

Ella caminava temerosa de que l'estudiant la seguís. De cop, vegué al Lluís entretingut amb una desgraciada, però en apropar-se va veure que no era ell. S'acusà de beneïta i injusta. Arribà a casa pensant en el Lluís i mossegant-se la llengua per no explicar-ho a les filles de la Madrona. Es ficà al llit i somià l'estudiant.

En aixecar-se la Toneta, es va renta i pentiná i va obrír el balcó, es va quedar mirant el carrer de Montserrat. La Madrona l'espantá per despedir-se ja que marxava a traballar, igual que les seves filles. Va agafar la máquina i el cistell de cosir i es va posar a fer la feina. Començaven a pensar, que estava trista ara alegre i valorava tot el que tenia, valorava el seu blacó i tot el que, des d'ell podia observar. S'arrepentia de tot el que li va dir ahir al Lluís i es preguntava perque havia somiat que el Lluís s'ofegava, mentrestant la tela es va descabdellar i l'agulla picà primer a salts, desprès va fer esmorteïdes caigudes i es va paràr. La Toneta es va quedar parada i desprès d'una sacsejada misteriosa torna a la feina, ella només pensava quan quedava pel dilluns. Al sopar, la Ció i l'Angeleta la van notar distreta: Estava completament embovada i es va exaltar quan la Ció li preguntà si volia enciam, ella reia i deia que tenia son, ara menjava depressa i només pensava en quan fos el dilluns, ja que li volia explicar al gracios del Lluís, encara que no podia per la Madrona.

Ella es va refiar de la Ció, més que de l'Angeleta, i li va explicar el que passava pel seu cap.

En el cinqué capítol ens parla d'en Miquel Castellfort, un jove reposat reflexiu que s'havia enamorat d'una dona que era un estornell, ella era filla d'un patriota que sempre estava enbolicat en conspiracions i que la seva filla havia de seguir l'accidentada vida del seu pare.

Aquest ja era un home vell, cansat de tants viatges i havia tornat a Born a esperar tranquilament la mort entre les dues filles que tenia.

Llavors va apareixer l'hereuet Castellfort que pel seu pare era un potentat disfressat de senzill fabricant i aixi va ser com van començar a enamorar.se la Merce i en Miquel.

Al Miquel el van retenir de casar.se amb la Merce per no donar mala impressio al seu pare, però per sort aixo va durar ben poc perque el seu pare va morir, i en Miquel ple de goig es va casar amb la Merce .

Més endavant en Miquel li va dir a la Merce que poses el pis a gust seu, i van començar a gastar.se diners, fins que la Merce gens egoista, va agafar mil duros per les habitacions i els altres diners els va donar als pobres.

Tot va començar quan el dilluns l'Aurora descorregué la cortina i va veure el sol clar, aquell dia la Toneta va hanar a sortir a treballar de cosidora i de sobté en trepitjar el portal d'en lluís va sentir una tremolor que la va privar de pujar serenament l'escala, quan ja va ser al portal es va parar per a descansar per a refer.se de l'ensurt, llavors va sentir la veu d'en Lluís i ella va voler fer com si no hagués passat res. En aquell moment li van obrir la porta i amb un breu diàleg la Pepa va fer passar la Toneta i la va instalar al mateix balcó amb la taauleta de cosir i deppressa es va posar a la feina.

La Toneta era allà cosint i estava a l'aguait de tot el que passava a la casa.

Al cap d'un cert temps per fi surt en Lluís, tot escabellat com si no s'agues vestit mai i la Toneta en veure'l abaixa el cap i seguir cosint com si no li hagués vist, llavors al cap d'una estona en Luís li diu a la Toneta que no ha parat de pensar en ella tots els dies i que no se la pogut treure del cap, i la Toneta en una rialla es va fondre el dubte i la joia que la dominaven.

En Lluís feia tres dies que no eixia del dormitori estudiant els fets capítols del Golmayo, que no s'havia mirat en tot el curs ja que en Lluís en un d'aquells nois que en un més s'ho apren tot, i va a l'examen com si hagués estudiat tot el curs, encara que quan havien passat tres mesos ja no es recordava de res i podia arribar a Ripoll ensenyant.li a la seva mare les bones notes que havia tret.

Un dia la dispesera al costat d'en Lluís li va dir que li feia molta pena i que es tornaria boig de tant estudiar, i llavors en Lluís li replicà que el tornaria boig ella i la Toneta perque no li volien dir on viu, llavors la dispesera diu que es una pobra noia orfe de pare i mare i que aquí només bé per cosir.

La dispesera acomiadant.se d'ella diu que es una pobra noia i que ja no la faria tornar més aquí, i en Lluís exclama que la de veure ja que amb aquesta noia va molt més seriós que amb les altres, i que de veritat que s'ha enamorat.

A les vuit del mati del dilluns seguent la Toneta al costat de l'estudiant, aquest li jurava i li perjurava tot l'amor que sentia per ella i li explicà que a la seva familia el tenen com un xicot que no es capaç de pendres res en serio, llavors en Lluís li diu a la Toneta que per favor li digui on viu i la Toneta s'hi nega rotundament i li diu que si la segueix per veure on viu no sera capaçm de mirar.li més a la cara.

Una mica més endavant la cosidora li prega que s'en vagi i aquest es va cap a la seva cambra vençut. M'entrestant a la Toneta la retirada d'en Lluís l'afalagava i l'esporuguia alhora, i la Toneta no volia reconeixer l'amor que sentia per en Lluís i s'havia la diferencia que hi havia entre ells dos, però també pensava que casaments comels d'ells dos s'habien produït molts.

La Toneta va començar a sentir compassio per ell i es va parar a pensar, perque podia dubtar de les seves intencions i de sobte al cap d'una estona la Toneta va veure un paper sota de la porta en el que només s'havia llegir la paraula Lluís. Finalment la Toneta li diu al Lluís el que sent per ell i en Lluís li diu que allò era el que volia sentir i li diu a en Lluís que no s'en vagi fins la setmana entrant.

Per finalitzar es donen la mà i sembla que firmen la pau entre ells dos.

En Lluís ja llest dels examens li escriu una carta a la seva mare amb les notes que ha tret, en Lluís li diu que fara les poques visites de comiat que li encarrega la seva mare i que el dia seguent rependra el camí cap a casa, i li diu que li envii dotze duros per les despeses que tindra de més. Una vegada en Lluís ha rebut la carta de la seva mare es frega les mans, ja que li diu que li envia setze duros en comptes de dotze i diu que li enviara a la seva xicota la Toneta un retrat, i un anell ja que s'ho havia ben merescut i finalment acaba quan en Lluís va a buscar els diners que li envia la seva mare.

En casa de la Pepa ja només quedaven dos estudiants, en Lluís i en Tomàs ja que tots els altres examinats s'havien escampat pels pobles a passar les vagues en familia.

La Pepa un cop vestida entra en l'habitació d'en Lluís on no hi era i es posà a buscar.lo per tota la casa on finalment el troba al balcó repenjat mentre la Sumpteta li volia lligar un clavell a la punta del bastó, llavors la Pepa li diu que ella i s'ha mare són les més fastigoses del veïnat i en Lluís li diu amb cara somrient que per passar una estona ja està bé.

En Lluís i la Pepa baixaren al primer pis, on estaven distribuits en tres seccions, un cop al carrer, a la botiga del fuster de davant estaven la fustera, la Madrona, les seves filles i la Toneta, aquesta seia de cara al carrer i tenia més interessada la vista fora que no pas damunt les cartes. De s'obte a la Toneta li va semblar sentir la veu d'en Lluís i per fi el va veure amb dues airoses noies, llavors la Toneta va tirar la carta all terra i va seguit observant en Lluís fins molt endavant, quan la Toneta se'n n'havia adonat que era molt lluny va decidir tornar però la curiositat de veure en Lluís la va fer seguir, però finalment en veure en Lluís i la Sofia la va fer decidir tornar a la botiga i va caure a la cadira de cosir feta un mar de llàgrimes i li sembla una infidelitat inperdonable.

La Toneta estimava de debó el seu estimat i no podia estar sense veure'l mai més, entre ells dos ja hi havia un compromis.

La Pepa va creure convenient traslladar la Toneta a un altre lloc perque no es despistes. En Lluís va entrar on estava la cosidora i li va preguntar si s'havia enfadat perque ell hanava a menjar amb amics i, seguidament va explicar.li que no aniria allà, sino a casa del fotograf a buscar el retrat, pero ella va contestar que ell es lliure de fer el que volgues.

Aquesta resposta va augmentar la confusió d'en Lluís i li va dir que ell era un home honrat i no l'havia enganyat amb cap altre persona, però la toneta va insisti que l'havia vist amb la Sofia tota la tarda encara discutint van decidir fer les paus entre ells dos, encara que la Toneta no es va refiar molt.

Malgrat tot en Lluís despres d'un llarg interrogatori de la cosidora va marxar a buscar el retrat.

La Toneta, despres de la discursió, va quedar encara més enamorada d'ell però de cop i volta li va notar per sorpressa una mirada estranya. Deia que només volia fer.li companyia una estona més i va preguntar.li a la Toneta que com s'ho farien per cartejare.se aquest estiu, però ella va negar.s'hi rotundament, ja que ella no volia que s'apigues que no sabia escriure. Despres d'una encantadora conversa, van arribar a un acord amb la senyora Pepa ja que faria de missatgera.

Tots dos van entrar a la cambra i la Toneta va quedar parada observant el desordre de l'habitació, mentre en Lluís observant, tot enamorat, elss contors o la silueta de la seva estimada. De cop i volta la Toneta va notar els llavis d'en Lluís a la seva boca i les mans a la cintura i la cosidora va fer un crit esgarrifos.

En Lluís seguia esganxat a la pobra Toneta jurant.li amor etern. Quan va arribar a casa va trobar una carta d'un amic que deia que una dona havia hanat a casa de la Pepa preguntant pel Lluís i dient que havia de reparar el pecat que havia comés casant.se amb la Toneta. L'amic també li explica com el va defondre de la madrona i que aquesta va fer un aldarull perque deia que en Lluís l'havia traït.

Quan en Lluís va acabar de llegir la carta va quedar sorpres i intentava oblidar.ho tot dient queell no havia fet res de dolent, però la realitat el guanyava. Va fer un raonament sofisticat, que l'egoisme envalantit dictava i va sentir un remordiment terrible: Un fill amb la Toneta.

Més tard en Lluís més tranquil torna a llegir la carta i aleshores no la va troba tan terrible. Aquella nit els dos bandols de l'ànima d'en Lluís batallaren.

La Toneta estava amb el seu fill pensant que en Lluís no volia veure el seu fill.

La Madrona ajudava moltissím a la Toneta a qualsevol cosa i aixi admirava molt la cosidora i li agraia cada dia que passava pero no es veia amb forces de tornar.li el favor a la Madrona i l'agraiment es feia en llàgrimes. La Madrona comprenia el terrible estat en que estava la Toneta, però dissimulava com si ni hagués vist res per no arrencar les doloroses confessions.

La Madrona aconsellava a la Toneta que no penses en el Lluís, però ella no ho podia pas evitar i no parava de reflexionar en el futur del seu fill sense pare i la veritat es que estava totalment desconsolada.

La Madrona feia tot el possible per distreure la Toneta i realment la seva ajuda li va ser de gran ajut.

Finalment la Madrona marxa cap a casa del senyor Castellfort i li diu a al Toneta que no surti de casa perque està massa flaca.

A la porta d'en Castellfort, la Madrona va pasar molta vergonya i va recordar un trist fet.

La criada va obrir la porta i la madrona li preguntà que li havia passat a la Mercè, la criada va respondre que no ho sabia, perque donya Tona no li va dir, que només parla per dir.li que fagi les feines de casa i que ja esta farta i seguidament la Toneta la tranquilitza.

La Madrona va hanar a veure a don Miquel i aquest va dir directament que no podia hanar a veure al recta i que hi anés amb una tarjeta seva.

La confessió que la Madrona havia de fer li feia molta vergonya, però no era per hanar a veure a la pobra Toneta. Tot caminant entre el rebonvori de gent va arribar a la brectoria, desprès d'una estona esperant la va atendre un senyor que li va dir que li deixes el recat, i la Madrona li explicà.

La Madrona va arribar a casa junt amb les noies, totes van dinar juntes i van decidir que el noi es diria Ramón.

De matinada, les dues noies van hanar a veure el bufó nen i la senyora Rita va dir que el nen no estava satisfet i aquestes paraules glaçaven de cop als existents.

Entre totes prepararen el noi en un obrir i tancar d'ulls i la Toneta esclata de felicitat perque a al fi el seu fill podia ser batejat.

Quan tothom estava arreglat van hanar a la parroquia i la Toneta va esclatar en plors ja que era la primera vegada que es separava del seu fill. La Toneta i les noies van hanar d'amagat a la parroquia perque la Toneta ja no podia més i allà també d'amagat van veure com batejaven el seu fill.

Més tard van eixir cap a casa però la Toneta s'hi nega i pujà quan la Madrona va arribar, la cosidora li prengué el noi i l'omplí de petons. Ja dins la casa, va tenir lloc un esgarrrifós esdeveniment : La Toneta volia donar.li de mamar al nen per la força i la Madrona intentava treure.li el nen, encara que no podia, aleshores al cap d'una estona les noies pujaren lles de cabra i la Toneta cedi i deixar el nen i aquest va caure contra una calaixera.

El metge va analitzar a la malalta i va dir que ajustessin les finestres perque hi hagués silenci en aquella cambra per parlar.ne amb la Madrona. Co tots els metges li va fer una serie de preguntes ximples com per exemple si era nerviosa o si tenia molt geni.

Una vegada va treure una conclusió li va dir que el seu problema era de cor i que tenia que evitar disgustos i allunyar.la del seu fill ja que no el pot cuidar, a continuació el metge li va receta r una píndola i se'n va hanar.

La pobra dona no podia dormir i es passava tota la nit sentint sorolls de cotxes i de la malaltia. Ja de dia hanava amb el nen i una dona molt xafardera li va preguntar si havien batejat el nen. Va vaixar les escales depressa per tal de que el nen no es despertes i es va dirigir cap a la casa de Don Miquel. Una vegada allà li va demanar a L'Anneta si la seva dida el podia donar de mamar unes quantes hores i a consequencia de passar de braços en braços es va posar a plorar i no hi havia manera de der.li callar. La dida es va posar la criatura al dit i va començar a mamar, ningu dels que estava allà no es va preocupar del que li passava a la Tona. La Madrona va fingir que en Ramonet era d'una veïna molt estimada. La Madronava anar a buscar a Don Miquel i li va explicar tot, i li demana per favor que el nen es quedes allà.

La Madrona va anar a casa i va veure com la Toneta ja havia recuperat la respiració normal. L'u primer que va fer quan es va despertar va ser si el nen estava bé, i la Madrona li va dir que a casa de Don Miquel estava perfectament i la Toneta no va parar de fer preguntes i la Madrona li va dir que es preocupes i que descanses.

Vuit dies més tard el nen de Don Miquel s'havia mort per una pulmonia. Don Miquel quan volia veure a donya Merce, vestia el fill de la Toneta amb la roba del nen mort. Anaven a fer l'enterrament però sense cançons de funeral perque la mare no s'adones. Tothom en el funeral no s'explicava aquest fet i la gent es consolava dient que pitjor seria si s'hagués mort ella la dida el serici i la Madrona aguantaven amb els ulls plorosos. De sobte una jornalera va apareixer i va començar a cridar al seu fill. La Madrona li deia que no era pas el seu fill. En aquell moment es van formar dos bandols entre el públic, el que deia que estava boja i el que deia que era la mare. Resaltava que aquella jornalera era la Toneta, a continuació van arrivar els municipals. La Madrona li deia que no era el seu fill i que era el de la senyora Merce, pero no s'ho creia.La Madrona li va donar el seu fill i la Toneta el va començar a petonejar i a plorar. La Toneta estava engelosida que la dida li dones de mamar. Finalment la Toneta va sortir correns amb el nen i va dir que mai més se l'apartaria d'ella. La Madrona li va explicar que feien passar el fill com el de donya Merce, perque no moris de disgust. La Toneta va començar a hanar per la rambla amb el nen i amb els farbalanets descosits de la seva faldilla. Llavors tots la van seguir induent.hi la dida.

Aquest fet, li va causar a la Toneta un altre atac més greu i llarg que el primer. Aquest atac posava en perill la seva vida, i la dida es va quedar parada davant aquesta escena i es va afeinar a curar la malaltia i a mamar el nen de franc. La Toneta li va dir que s'enportessin el fill pero que cada dia li portessin una estona, llavors la Toneta va explica r una historia entre unes bitlles i uns gats. L'endemà la Toneta es va despertar de mal humor i no es volia pendre la mediana ssino li servia la Ció. Una vegada amb ella va entrar a la habitació i van començar a parlar d'en Lluís. La Toneta li diu que la Ció, es a dir ella l'estimava.

El metge li va dir que el mal humor era normal i en aquell moment va apareixer la dida amb el nen. La Toneta li va demanar un favor a la Ció ja que si es moria no es separes del seu fill.

Els dies seguents la primavera de fora semblava despertar.li de fora un altre primavera. El metge li va dir que a l'endemà ja es podria llevar del llit. M'entrestant la Toneta estava tranquila amb el seu fill. La Madrona estava avergonyida del que havia passat a l'enterrament, i no s'atrevia a posar més els peus a casa seva. Donya Merce ,es va enterar que el, seu fill havia mort i va hanar a casa de la Toneta per demanar perdó, perque era culpable involuntariament del que havia passat.

Un altre dia va apareixer en Lluís que venia de Valéncia. Tots van començar a fer.li preguntes sobre ell que havia passat allà i tots estaven molt contents. Només arribar en Lluís va demanar alguna cosa per menjar, en aquell moment la Toneta la estaven pentinant. Ella va dir que deixes de pentinar.la i que li fiques un mocador al cap i ja esta, a en Lluís li van dir que la seva habitació estava ocupada pel Felipet. En Lluís de seguida va preguntar per en Tomaset. En Lluís es va enrecordar que hanva brut del camí i es va dutxat. La Ramona contenta va començar a cantar. En aquell moment va entrar en Tomaset i els hi va dir d'hanar a sopar a la “perla”. En deu minuts van arribar al restaurant i van demamar quatre ampolles de xampany . Van trigar una bona estona en portar el menjar, enmig de la disputa van començar a fer rialles, a trencar alguna copa i a llençar el cigarret a la segona calada.

Una vegada fora del restaurant a en Lluís li va pujar el xampany al cap. Es va aseure davant la primitiva Tívoli, i va començar a mirar les dones guapes que passaven. Desprès, el Lluís s'aixecà i emprengue el camí cap a la ciutat vella. En Lluís marejat i borratxo , es va dedicar a seguir una dona amb un vel, pero la va perdre de vista. Va decidir anar al mercat i la va tornar a veure pero va veure com es tornava a escapar quan ell s'apropà. Va decidir seguir.la d'amagat i la va seguir fins que entra en una casa , va pujar les escales i ell darrere seu, fins que van arrivar a l'ultim pis. La noia es va aixecar el vel i li va dir que entres. A dins es va destapar la cara i era Donya Merce. Va preguntar com estava Donya Toneta ja que no volia que moris sense un adeu agrait, van anar a casa de la Toneta i en Lluís la va veure en el llit: La Toneta en veure'l va anomenar el seu nom, la Toneta renaixia a les portes de la mort, gràcies a l'aparició d'en Lluís. La dida va portar el seu fill. La Madrona va preguntar que quan es podrien casar, i que tindria de ser aquell vespre. A la Toneta li va donar un atac de tos i va donar un ensurt a tots els presents, pero al final en una cerimonia curta, es van casar, i a les quatre de la matinada, mentre el seu fill dormia en el llit de la dida, l'ànima de sa mare se'n volava al cel.