La nova Geologia

Temps geològics. Weneger. Magnetisme de les roques. Hess i fons oceànics

  • Enviado por: Ivens Huertas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

La nova Geología

Escala de temps geològics

  • Precambrica (4.000 - 570 m.)

  • Paleozoica (570 - 230 m.) Anomenada també Primaria.

  • Mesozoica (230 - 65 m.) Secundaria.

  • Zenozoica (65 - hui) Terciaria i Quaternaria.

Weneger i la seua contribució revolucionaria

  • En 1915 va escriure un llibre sobre el Origen dels continent i dels oceans, cosa que va alçar gran polèmica perque anava en contra de les antigues concepcions de desplaçament lateral.

  • Aquesta teoría s'anomenà Deriva dels continents.

  • La teoría:

  • Dia que fa 280-250 milions d'anys, tots els continents de la Terra formaven un Supercontinent anomenat Pangea.

  • Més tard es separà en dos parts:

  • Laurasia:Al nord, incluia Amèrica del nord, Europa i Asia. (carbó)

  • Gondwana: Al sud, incluía Amèrica del Sud, Antartida, Àfrica, Australia i la India. (Tillites)

  • Amb el temps, Pangea va anant fragmentant-se en els actuals continents arribant a la posició actual.

  • El unic fallo que va tindre, va ser que va dir que els continents es separaven per efecte de la rotació.

Arguments a favor de la deriva continental.

  • Probes Geogràfiques.

  • Similitud entre les costes de dos continents opostos. Bacon ja ho va comprovar abans.

  • S'ha acordat realitzar el anclaje dels continents amb els perfils corresponents al nivel de profunditat mitja del talud continental,o siga 2.000 metres.

  • Carey ajustà el trencaclosques d'America del Sud amb Àfrica, però un anys després (1959), Bullard el formà amb ordinador.

  • Probes Geològiques.

  • Mateixos materials en zones distintes.

  • S'encontraren Tillites en America del Sud i Àfrica.

  • Clar acoplament entre el cinturó de plegaments d'Argentina i el de Sudàfrica.

  • Similituds entre els Apalaches de Nort-Amèrica i les montanyes del Nord-oest de Africa.

  • Probes Paleontològiques.

  • Fosils idèntics als dos costats del Atlàntic.

  • Fosils animals:

  • Weneger va estudiar el fosil de un mateix reptil anomenat Mesosaurus, trobat en SudÁfrica i en Brasil, i era difícil explicar com havia arribat nadant atravesat l'oceà, ja que no nadaven.

  • Fosils vegetals:

  • S'han trobat fosils vegetals idèntics en tot el continent de Gondwana.

  • Probes Paleoclimàtiques.

  • S'han trobat Tillites en llocs diferents.

  • Per determinar el clima que va haver en un temps passat, s'observen les roques.

  • En Africa, Sudamèrica, India i Australia estaven cobertes per un casquet polar.

  • En Europa, Xina i Nordamèrica estaven cobertes per selves tropicals.

  • Estudis rigorosos van demostrar que lo que Weneger deia era cert.

  • Afirmacions certes:

  • Els sismes es produeixen en zones determinades de la Terra i no en altres.

  • Els volcans s'encontren formant cinturons a lo llarg de la superfície terrestre, seguint línies que pareixen dividirla.

  • Les dorsals, estàn atravesades per falles de transformació.

  • Les foses que bordejen els continents, els arc de illes i altres tenen la seua explicació en la Teoría de la tectònica de Plaques.

El magnetísme de les roques.

  • Les laves volcàniques i altres roques, contenen materials de ferro que al solidificarse queden magnetizades per sempre en la direcció del camp magnètic terrestre.

  • Estos minerals actuen com a bruixola fòsil per a determinar la direcció del camp magnètic que hi havia quan es solidificaren.

  • Esta magnetització reb el nom de Paleomagnetisme.

  • Els pols no han ocupat sempre la mateixa direcció que hui.

  • Han sigut periodes relativament curts: en 76 milions d'anys, s'han invertit unes 170 voltes.

  • El canvi oscila entre 50.000 anys i 5 milions d'anys.

  • El més durader: Brunhes. I el més curt Kaena.

1960. Hess i la expansió del fons oceànic.

  • La quantitat de sediments marins al fons oceànic es molt escasa.

  • Els oceans son molt jovens en comparació dels continents i segueixen rejuvenintse.

  • Hess elaborà una genial hipòtesis:

El mateial provinent del mantell que puja per les corrents de convecció a traves del rift i depositantse als dos llocs del mateix, de manera que este mateix material espenta i trasllada al material ja consolidat que havia surgit abans.”

  • El fons oceànic sería com una cinta transportadora desde el rift fins a les foses oceàniques, renovantse constantment.

1963. Vine i Matthews. El registre magnètic.

  • Proposaren la següent hipòtesis:

Si el magma puja i s'exten a les dos parts de la dorsal, els deposits simètrics de lava deuríen solidificarse amb la mateixa imantació, de forma que quan s'haguera produit un canvi de polaritat es puguera vorer a ambes parts i la amplaria de les bandes simètriques tendía que ser proporcional al temps que haja durat una inversió de polaritat.”

  • Açò es va comprovar observant una dorsal.

1965. Tuzo Wilson i les falles de transformació.

  • La observació de les zones de fractura que atravesen les dorsals, va donar més datos sobre la expansió del fons oceànic i donà pas a la nova teoría de Tectònica de plaques.

  • A estes zones de fractures, Wilson les anomenà Falles de Trans- formació, no es van separant, sino que son una herència de la apertura inicial dels fons oceànics. Indicarien com es van trencar en un principi els blocs dels continents.

  • La part activa de una falla seríala que s'encontra entre les crestes de les dorsals, ja que ací els moviments de les plaques son opostos.

  • Son sols zones actives les zones compreses entre les porcions del rift, que és on es sitúen els focos dels terratremols exteriors actius solament. En altres zones fracturades son inactius.

Teoría de la tectònica de plaques.

  • Els terratremols es localitzen en el planol de Benioff, Ací estan els sismes de foco exterior, mitjà i profund. Estes zones inestables es on destrueix material oceànic, anomenades també zones de subducció.

  • La superfície de la Terra comprén:

  • Placa de 100 km de escorça

  • Placa de 50 km de mantell Plaques litosfèriques.

  • Estes plaques es menegen sobre una cinta transportadora feta pels corrents de convecció de la astenosfera. Esta placa te un compor- tament plàstic ja que està casi a un punt de fusió.

  • Els límits de les plaques poden ser de tres tipus:

  • Bordes constructius.

  • Per ells ascendeix material de la estenosfera i en ells crea litosfera oceànica.

  • Bordes destructius.

  • En ells, la litosfera es espentada formant el planol de Benioff.

  • Açò forma arcs de illes, foses o cadenes muntanyoses recents.

  • La placa que subdueix pot arribar fins a 700 km. de profunditat.

  • Subdueix la que tinga més força d'espenta.

  • Bordes conservadors o passius.

  • No es crea ni es destrueix litosfera, sols un desplaçament lateral però es troba gran densitat sísmica.

  • Aparició d'illes volcàniques enmig de una placa.

  • Es formen com a conseqüencia de eixir material procedent de profunditats majors que la estenosfera, format plumes magmàtiques.

Bordes constructius.

  • En estos limits, es crea litosfera oceànica, i açò extendiex el fons oceànic i la deriva dels continents.

  • Son zones on acendeix el magma del mantell i numerosos sismes de foco somero.

  • La evolució de estos límits va desde la ruptura de la litosfera continental fins a la creació de un gran oceà. Hi han 3 estadis.

  • Primer: Sistema de foses tectòniques, depresions paraleles al llarg rift-valley de la zona est d'Africa. Ací hi ha tensions que poden

  • Segon: Mar Roig, oceà incipient. Fà 65m. D'anys començà a trencarse creant litosfera oceànica.

  • Atàntica: Opertura.

Bordes destructius.

  • Produeixen sismes en el planol de Benioff, enormes presions i friccions.

  • Les foses tenen baixa temperatura, ja que el magma que va exir es va refredar.

  • A certa profunditat, i degut a la gran fricció, aumentala temperatura de les plaques fins que les roques es fundeixen i donen origen al magma, que si ix poden formar illes o arcs de illes.

Tipus de bordes destructius.

  • Depén del tipus de placa que colisionen.

  • Dos extrems de plaques oceàniques:

  • Una de elles subdueix i al pujar el magma, apareixen les illes volcàniques.

  • Dos bordes oceànics, però un d'ells està prop d'un continent:

  • Apareixen arcs de illes i entre el continent i estes noves illes existeix un mar interior.

  • El borde de una continental i una oceànica:

  • La oceànica subdueix, ja que es menys densa i es produeix:

  • Eixides de magma.

  • Plegaments (dona origen a cadenes montanyoses al borde de la placa continental com el Andes.)

  • Dos bordes continentals:

  • Ninguna subdueix, formantse una cordillera intercontinental, com l'Himalaia.

Causes del moviment de les plaques.

  • Es desconeix, però es suposa que es per els corrents de convecció de la astenosfèra.

  • Allí les roques estan fusionades i es comporta fluid que la part més profunda está mes calenta i tendeix a pujar fins al menys fred.