La nit dels arutams; Maite Carranza

Literatura española contemporánea. Narrativa (novela) catalana # Món esquimal. Argument. Personatges

  • Enviado por: Anna Giner
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

LA NIT DELS ARUTAMS

El llibre tracta les aventures de quatre personatges ben diferents. Un nen esquimal d'11 anys que es diu Anarfiq, l'Otília una noia anglesa, el Iouq que és un ésser fora del normal i el DJ capità del vaixell “Mediterrani”. L'atzar va fer que es trobessin tots a dins del vaixell.

L'Anarfiq vivia al port de Godthab, capital de Groenlàndia, treballava de nit, tot sol i principalment es dedicava a vendre ampolles de begudes alcoholiques, que aconseguia i les venia als turistes. Només havia d'anar amb compte que el vigilant del moll que es deia Sorgrag, no el veies. L'Otília era una jove estudiant anglesa que havia anat a parar a Groenlàndia, per tal de visitar un país exòtic abans de començar els estudis a la universitat.

Quan es fa fosc al port de Godthab la vida canvia totalment i els treballadors de les fàbriques i del port anàven a les tavernes i els locals a oblidar-se per uns moments dels seus problemes diaris.

Així que l'Anarfiq es va trobar amb el Iouq, aquest ser estrany que es passejava per la ciutat i que el perseguia un antropòleg que volia estudiar el seu comportament. Al mateix temps l'Otília que es trobava a l'hotel molt avorrida va decidir sortir a veure l'ambient nocturn. Va entrar en una taverna però els mariners i els treballadors que estàven allà van començar a molestar-la, i la noia va fugir corrent fins arribar al port on era el vaixell “Mediterrani” i sense pensar-ho va pujar i es va trobar amb el Iouq i l'Anarfiq. Tots tres eren a dalt del vaixell quan va pujar el capità DJ amb una gran borratxera.

Sense tenir ni idea l'Anarfiq va posar els motors en funcionament i van començar la fugida.

Les circumstàncies de la vida fan que en moments difícils persones molt diferents amb problemes comuns s'ajuntin per trobar una solució per tirar endavant.

Però el vaixell anava a la deriva i van haver de confiar en el capità DJ que els va traïr i els va guiar cap a l'antropòleg que perseguia al Iouq, que anava amb un luxós iot. No es van posar d'acord amb els diners que havia de rebre el DJ i llavors va decidir fugir de l'antropòleg amb tots ells.

Els diners en moltes ocasions fan que les persones no tinguin escrúpuls, per tal d'aconseguir cada vegada més, encara que sigui traïnt les idees, els amics,etc.

El iot els perseguia, fins que va rebre ordres de la universitat de deixar al Iouq i anar a la recerca dels arutams. En DJ, llavors, va donar la volta i va començar a perseguir a l'antropòleg per tot l'Atlàntic.

El DJ era un home molt atractiu i l' Otília es va enamorar d'ell, però com va tenir un desengany es va llençar al mar en un bot. L'endemà van trobar el bot sense l'Otília i van pensar que havia mort ofegada. En DJ es sentia culpable i tots estàven molt tristos. La persecució de l'antropòleg continuava, arribant a l'Amazones on feia molta calor. Van sortir a donar una volta i quan van tornar van trobar a l'Otília al camarot. L'Otília els hi va explicar que l'havia recollit l'antropòleg. Ara es dirigia a la selva buscant els arutams, però ho havien d'impedir. Ara la persecució la van fer en un avió vell. Tot es complicava. Es van quedar sense carburant i es van estavellar a la selva. Els van recollir uns jesuïtes misioners, però el Iouq havia desaparegut. Els misioners els hi van facilitar una canoa i rifles. La persecució continuava.

Però tot eren inconvenients, la canoa es va enfonsar , es van trobar amb uns indis agresius, fins arribar amb un poble que vivien de fer trekking els turistes. Allà van poder comprar un altre canoa, perquè l'anterior l'havien perdut amb una partida de cartes amb el Peddeckoe, l'antropòleg. El Iouq, seguia sense aparèixer.

Les dificultats éren cada vegada més grans. Les canoes sel's hi enfonsàven totes, o les perdíen apostant, i no es veia la fi dels problemes. Però la constància i el pensar que arribaria el moment de trobar al Iouq i que tot es solucionés els donava força per continuar endavant.

Per fi van acampar, però mentre dormíen els van envoltar un grup d'indígenes, que els van portar fins el seu poblat, molt a prop. Els van rebre molt afectuosament, perquè l'home dels illots era un dels seus déus.

Aquests els van facilitar un altre canoa. Fugint arriben a una tribu d'índis sanguinaris, els jívars; allà coneixen una noia japonesa, la Suamak que, curiosament era la promesa del Wifred, que era l'ajudant de l'antropòleg Peddeckoe, però ara vivia amb els jívars. Quan l'Otília proposa anar a buscar als arutams, la Suamak els fa veure que capturar-los era una barbaritat, i que s'havia d'impedir. De nou comencen una gran marxa junt amb els jívars, per les muntanyes. Estaven molt cansats i sense força , però quan van arribar a dalt van sentir sorolls i càntics i en DJ va veure una llum platejada. Eren els jívars que feien un ritual per atreure els arutams amb l'ajuda del Iouq, que ara estava amb ells.

El Iouq va despendre tanta energia que es va desintegrar. L'Anarfiq havia perdut al seu amic. En Peddeckoe estava protegit per un camp magnétic, però una gran bola de foc el va travessar , i després d'una explosió va desaparèixer. Tot va tornar a la calma.

En Wifred els va demanar que es quedessin uns dies més, fins el seu casament amb la Suamak i aquests van acceptar. L'Anarfiq va decidir quedar-se en aquell poble, dedicant-se a invocar als arutams. L'Otília i en DJ van marxar junts. Ella li va preguntar quin era el seu nom de veritat i aquest li va respondre que es deia Demetri Joanich. L'Otília li va dir : “T'estimo, Demetri”.

En tot el seguit d'aventures que s'expliquen en aquest llibre es poden observar diverses reaccions de l'ésser humà. Primer, l'ambició de l'antropòleg, que vol aconseguir capturar els arutams per sobre de tots els inconvenients, els sentiments de l'Otília, que al mig de les peripécies que está vivint, no pot deixar de pensar amb el DJ, del que s'ha enamorat bojament. I, per fí, l'Anarfiq, que troba sentit a la seva vida lluny del moll on havia estat els darrers temps, dedicant-se a invocar als arutams.

La nit dels arutams