La Narrativa valenciana (1900-1939): antología

Literatura española contemporánea del siglo XX. Argumento. Personajes principales y secundarios. Estructura externa. Vocabulario

  • Enviado por: Lucia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

La Narrativa Valenciana (1900-1939).

Antologia

La narrativa valenciana

Salvador Guinot

”De romeria”

Aquestos textos narren com es la romeria de la Magdalena a Castelló, del senyor Nàsio Pagés. Al primer text parla del estat del camp, de com els amos de la terra la malgasten i no aprofiten tota la riquesa dels camps , ja que només planten tarongers que és que els dona més diners i s'obliden dels camperols que ja no tenen que cultivar. També parla del camí que recorreix durant la romeria de lo preciós que és el secà i de les associacions d'agricultors , dels sindicats del camp que han perdut la importància que tenien .

El segon text parla de la seua visita l'església de lo religiós que és i de com el molesten alguns visitants que no respecten els sermons. També es mostra com es culpa dels pecats i defectes propis i de com comença la volta a casa.

Al tercer text es parla de la resta de persones que acudeixen ala romeria , de la seua condició social, les seues costums etc. El senyor Nàsio té molta enyorança dels temps passats on tothom era religiós devot i respectuós , mentre que ara veuen la romeria com una festa per a divertir-se i no com una celebració religiosa.

Personatges:

El personatge principal , el protagonista, és el senyor Nàsio Pagés, un home ja major ,74 anys, llaurador i molt conservador, té unes profundes creences religioses i es molt respectuós amb elles. No li agrada la modernitat ni les noves costums de la joventut. Porta la roba típica del seu gremi i necessita un gaiato. Li agrada molt el camp i la zona a la que viu .Utilitza un llenguatge col·loquial propi de camperols i de gent d'una classe social , baixa .Sovint utilitza

castellanismes i frase fetes o incorrectes.

Eduard López -Chavarri Marco

Primavera.

La historia conta com un home gris , solitari que viu a una residència d'ancians, don Josep observa com l'hivern va donant pas a la primavera, un matí d'abril. Ell sempre va a un parc a llegir i eix dia pot veure com el camp es torna molt exuberant, ple de flors i colors meravellosos. El cel és net i pur. Tot està ple de llum mentre veu tot això don Josep no pot evitar emocionar-se, desapareix la seua tristesa i el seu rancor , es sent impressionat recorda la seua joventut i té un moment de completa felicitat.

Personatges:

El protagonista el personatge principal , (a més de la primavera , clar) és don Josep un home trist, molt solitari, sense alegria ni esperança a la seua vida que de sobte recupera la felicitat i les ganes dem viure al observar com renaix la vida a eix parc. La seua salut no pareix molt bona, perque ja és major. Li grada el camp i llegir .És sentimental i sensible , s'emociona fàcilment.

Sonata curta

.

És la descripció dels sentiments de l'autor quan escolta la musica romàntica de la pianista catalana , Carlota Campins.

- Al·legro li recorda els ulls clars, plens de vida que apropen l i tranquil·litzen la gent , que transmitixen calor i bellesa , enfronts a la vida obscura prosaica, sense amor ni serenitat

.

- Adàgio: li recorda una oració d'amor , amb sentiments profunds i íntims ,que arriben al cor i fen sentir coses oblidades.

- Presto : li pareix apassionat , com uns ulls enamorats , negres i grans , impetuosos i plens de vida .

La dama del tren .

L'autor parla d'eixa misteriosa dona que sempre hi ha a un tren . Aquella dona que amb ulls penetrants observa l'horitzó i el paisatge .Canvia d'aspecte però la seua mirada i l'efecte que provoca a la resta de passatgers és sempre la mateixa: respecte i amor .L `autor de vegades dubta si és reial o només una aparició , una al·lucinació i per això no vol parlar-li i arriscar-se a que desaparega .Tampoc vol conèixer-la molt per si descobreix que només és una persona frívola , superficial i vulgar. Prefereix idealitzar-la i mantindre intacte el misteri, i l'encant.

Personatge:

La protagonista d'aquest fragment es la dona del tren, una dona jove , bonica d'ulls bells i penetrants ,misteriosa i solitària. Ningú la coneix però tots pensen en ella . La seua aparença , el seu aspecte varien molt .

La nit dels morts a un teatre principal :

El text narra la historia d'un home que la nit dels morts es ve manat per una força superior i infinita que prové de la musica del seu piano, a acudir a un teatre principal. Desprès d'assistir a la representació de “Don Juan Tenorio” permaneix al teatre durant moltes hores i asisteix a la reunió dels esperits dels grans genis artístics de totes les èpoques ( músics, pintors, etc.), mutilats pels ignorants, per les males critiques, pels falsos elogis y per les persones insensibles. Allí se n'adona de que els genis tramen una venjança contra la humanitat. Quan per fi ix del teatre es dóna compte de que el seu càstig a sigut privar a la societat d'alegria, art i esperança.

Personatges:

El personatge principal d'aquest text es el home del piano, ell es el narrador intern del obra. És sensible, es deixa guiar pels instints, li agrada la musica, es intel·ligent y pacient.

Els personatges secundaris son els esperits: ah segut ferits per la humanitat y son venjatius, sensibles i intel·ligents.

Joaquim Amo

Tractant de negocis.

Aquest text és un diàleg entre dos amics i companys de negocis: Ximo i Tomaso . Els dos parlen sobre un negoci que Ximo ha de fer amb un altre home Quito. Tomaso ajuda al seu amic parlant amb Quito. El diàleg mostra la seva amistat confiança, tenen una relació tan estreta que els permet parlar d'una forma casi enigmàtica per a la resta de persones, amb frases inacabades, expressions col·loquials etc.

Personatges:

Els principals són Ximo i Tomaso, dos amics lleials l'un a l'altre, comprensius, bons negociadors, intel·ligents i espavilats.

Un personatge secundari es Quito, home de negocis intel·ligent i desconfiat.

Les dones

Aquest text parla de com canvien les modes i la relació que hi ha segons l'autor entre homes i dones. L'autor diu que lo millor per a un home es aprofitat la vida i estar amb tantes dones com puga. També diu que a les dones els encanta presumir i fer moneries, i que molt ràpidament conquesten l'home que volen.

Personatges:

El personatge principal es el xic que parla, que a mes es el narrador intern del text.

Es un jove de bona posició social, amb diners, masclista, vividor, a qui li agraden molt les dones però no la seua frivolitat.

La mona

El text parla de les costums populars de la joventut durant la Pasqua i de com tot el món, durant els primers dies de festa va al camp a jugar, parlar, riure i, per suposat, a menjar-se la mona. Desprès de la berena els amics tornaven al poble fent bromes i cantant. Així feien uns quants dies fins que es fartaven del pla i el canviaven. Els dies eren llargs i calorosos però no sofocant ja que començava la primavera.

Personatges:

Els amics joves. De classe social mitjana, despreocupats, alegres, divertits, esportistes,

curiosos, etc.

Lluís Bernat i Ferrer

“Gajes” de l`ofici.

Aquest text parla d'una família d'obres, de proletaris, que com tantes altres vivien en la mes absoluta misèria. Un dia el marit perd el seu treball i no hi troba mes que faenes temporals i mal pagades. Demanen ajuda a tot el mon: lloguers , venedors, regidors, rectors, etc., però ningú fa res i els tracten injustament i sense compassió , no mes donen llàstima i ningú els vol ajudar. Els fills es moren de fam i no tenen res en que viure però tant l'home com la dona son molt honrats i no volen fer res il·legal. Per fi l'home troba treball a una obra, el salari es baix però ho necessita . Durant un temps pot portar diners a casa, fins que un dia a causa del cansanci i la mala alimentació te un accident, es cau d'un andana i mor. La dona queda sola i desemparada sense ninguna ajuda no mes l'ultima miserable paga del seu marit.

Personatges:

Principals

Marieta, la dona, treballadora, jove, religiosa, honrada, virtuosa, fidel i patidora.

Pepe, el marit, treballador, valent, honrat, desesperat, destrossat pel treball i la fam.

Secundaris

Els xiquets: famolencs, inconscients, curiosos i tristos.

Consejal, egoista, avar , insensible.

Rector, hipòcrita i amb mal caràcter.

Josep Pascual Tirado

Tomba-Tosals i la “serena de la mar”

La història parla d'un caporal, un jove de bona posició social que s'enamora bojament de la Regina de las serenes a la qual no més pot veure en somnis. Un dia es queda dormit a la platja i somia amb ella, per això quan desperta mana als seus criats que el paratge on ell es va adormir i somniar amb la serena siga cobert per una flairosa arbreda que forme una ombrosa selva y a les hores s'ompliga de cudols y tossals sencers apresonant un bon rodal de mar com per dos braços, per que així ella ho volia. Així fan i cada criat s'encarrega d'una labor. Una arranquen pins, altres piquen pedra, etc. Desprès d'un llarg treball aconsegueixen crear el joc perfecte ideat per Tomba-Tossals però la serena no apareix mai. Com el lloc es tan bonic amb el pas del temps es converteix en el lloc on es reuneixen els joves .

Personatges:

Principal

Tomba-tossals el personatge principal somniador ric, de bona posició social , idealista, organitzat, enamoradís ,apassionat.

Secundaris

Cagueme, Bufanúvols y Arrancapins, personatges secundaris criats, lleials treballadors ; Cagueme i Arrancapins son escèptics al amor del seu amo i pensen que està boig, Bufanúvols, en canvi, diu que l`amo només vol el que no pot tindre.

Francesc Almela i Vives

Novel·la d'una novel·la

Aquesta historia parla d'una novel·la “Visceras” i del seu autor , Jacinto del Valle , ell es un jove escriptor que acaba de conèixer l'èxit i que prové d'una família molt pobra. Li fa il·lusió saber que passarà amb els primers exemplars de las seua primera obra quan algú els compre , per això marca deu novel·les abans de que les porten a les tendes.

La primera novel·la va parar a mans d'un pobre home que tracta de vendre-la a un comerciant , però ningú dels dos saben de que llibre es tracta, perque té una falsa coberta així que el comerciant no vol comprar-lo. Al no vendre el llibre l'home no té res amb que pagar un menjar o una habitació i mor la mateixa nit al carrer.

La segona novel·la és llogada per una família amb un recent nascut, i per causa del gèrmens que porta de lloc on la van llogar , la mare i el bebé moren , el pare es queda sol i desesperat.

A la tercera novel·la un marit descobreix la carta de l'amant de la seua dona a la que no ama. Així descobreix que a pesar de gastar molts diners en ella ,la seua dona tampoc l'ama i ha fugit amb altre home.

El quart llibre és donat a un presidiari que va assassinar al seua dona i a l'amant de la mateixa. El llibre porta a la pagina 131 les instruccions escrites d'amagat dels companys revolucionaris del presidiari per a fugir de la presó .

El quint llibre, el compra una jove geperuda molt intel·ligent i aficionada a la lectura , un diumenge va caminant pel carrer de las seua ciutat llegint , i al anar a creuar el carrer, es atropellada per un cotxe i mor per les ferides.

La resta d'exemplars van servir per a començar un idil·li, per a trencar una amistat , per a suspendre una assignatura ...., altre va se la darrera lectura d'un polític abans de morir i l'últim va salva-li la vida a un jove a un cabaret.

Mentrestant l'escriptor tractava de assumir la seua nova vida.

Personatges:

Ignacio del Valle : jove escriptor , de família humil, tímid , senzill, imaginatiu, creatiu , treballador, curiós.

Mare de l'escriptor: treballadora , honrada , optimista.

Geperudeta: intel·ligent, generosa , bonica, aficionada a llegir, li agrada passejar, i la natura. Odia la gent que la critica pel seu físic.

Marit: desconfiat , apassionat , de bona posició social, reflexiu,

La dona es egoista , frívola , superficial , aprofitada.

Pres : venjatiu , treballador , altiu, revolucionari , calculador , intel·ligent , hipòcrita.

Home pobre: desesperat, famolenc , inculte, miserable, amb mala salut.

Marit viudo :trist, desesperat, intranquil , no troba un sentit a la vida.

Àngel Sànchez Gozalbo

La diablessa del retaule:

Aquesta és la historia d'un jove pintor , Pere , que té molta fama per la seua habilitat amb la pintura i que s'enamora bojament de la filla de l'apotecari, Dolcina . Prompte es casen i es van a viure junts . Tots dos Són feliços fins que la seua sogra va a viure amb ells , ella és una dona inflexible , que sempre vol manar i , prompte fa el que vol a la casa . Pere i ella emprenen una guerra muda l'un contra l'altre. Un dia Pere es va de viatge amb la sua dona i els fills i la sogra es queda amb el ajudants de Pere a casa. Ella ho embolica tot a l'obrador i per això quan Pere torna decideix venjar-se de la seua sogra pintant la seua cara com al de la diablessa de sant Miquel, en un quadre que deu enviar a Cuba .

Quan per fi va a Cuba a portar el quadre , té un encontre amb la mateixa diablessa que va pintar i és exactament igual a la seua sogra. Ell creu que ha sigut un somni i s'oblida , però quan retorna a casa la seua sogra mor i ell no para de dubtar i pensar si era o no reial. Durant una època s'oblida i viu feliç però un dia el criden de Cuba i té que tornar a l'illa per a pintar de nou la cara de la diablessa que s'ha esborrat . Quan torna a pintar el quadre s'obsessiona de nou i la seua vida es converteix en un infern.

Molts anys desprès el quadre continua a Cuba , però els xiquets ha ratllat la cara de la diablessa.

Personatges:

Principal

Pere Alemany, jove pintor, venjatiu , treballador, enamorat, reflexiu i intel·ligent.

Secundaris

La sogra, dona manipuladora autoritària i de caràcter agre, lletja i peluda.

Dolcina, la dona del pintor, bonica sensible , educada i religiosa.

Carles Salvador

L' auca de les oques

Aquest text parla d'un mestre d'escola que és a un balneari de muntanya amb cinc alumnes observant el paisatge i parlant de la societat ,dels gitanos i de la vida en general. Desprès els joves comencen a beure i fumar i el mestre avergonyit se'n va a dormir .

Primer somnia amb una tribu de gitanos ,com és el seu dia a dia i les relacions entre homes i dones, sobre tot respecte al sexe i les seues tradicions.

Desprès somnia amb uns pastorets que es reuneixen a llum de la lluna prop d'un magraner i es besen apassionadament. També prop d'un magraner els gitanos recullen fruites i desprès dormen plàcidament.

El tercer somni és sobre dues estudiants, Maria i Antònia, les seues amistats, com es divertien, i la seu aventura amb els troglodites.

Més tard somnia amb el professor Barbaflorida que llig diferents llibres sense connexió davant de diversos personatges.

Al final de l'obra el mestre torna a parlar amb els estudiants que han tingut una aventura salvatge i bacanal i el mestre d'escola es sent avergonyit .

Personatges :

El mestre d'escola, conservador, respectuós, i irònic.

Maria, jove estudiant, liberal, vividora, despreocupada, alegre i intel·ligent.

Mestre Barbaflorida, professor, intel·ligent, culte, intel·lectual, moralista, conservador i molt aficionat a la lectura.

Opinió personal :

Crec que aquest llibre es molt irregular, ja que alguns textos m'han agradat molt com el de “Primavera” mentre que altres no m'han agradat res, com es el cas de “Tomba-Tossals” o “De romeria”. Hi ha alguns textos molt originals, i n'hi ha d'altres que crec que son imitatius i sense personalitat. A mes a mes els textos están plens d'expressions incorrectes, col.loquialismes, castellanismes, etc. i això dificulta mes la comprensió i la lectura de l'obra. En concret, a la primera obra, “De romeria”, el llenguatge utilitzat es propi del personatge, ja que és un llenguatge simple i popular, però tan col·loquial i incorrecte que resulta molt confús.

També és veritat que alguns textos, com el de “Gajes de l'ofici”, m'han resultat molt fàcils d'entendre i altres m'han costat molt, clar que això depen de com es l'autor del tipus d'obra etc.

El fet que siga una antologia, fa que els textos no tinguen connexions, es a dir , que siguen independents uns d'altres i això fa que siga difícil llegir tot d'una estona ja que es perd , el fil conductiu de l'obra , i vas passant d'una historia a altra sense adonar-te de que canvia l'argument i això fa que de vegades tingues que llegir dues vegades un mateix text per a entendre la historia completament a mes algunes narracions estan furtades de context , i perden molt el sentit.

Les obres que mes m'han agradat han sigut les de Eduard López -Chavarri Marco, “Primavera” especialment, però també “Sonata curta”. També m'ha agradat molt “La novel·la d'una novel·la” i “Gajes de l'ofici” malgrat que aquesta darrera siga molt trista però també molt realista i compromesa .

D'altra banda no m'agrada res el text de “Les dones” perquè el trobe molt masclista. “L'auca de les oques” l'he trobat una mica complex i no estic segura d'haver-lo entès completament. I el text “Parlant de negocis” es absolutament impossible d'entendre perque els personatges parlen amb un llenguatge propi i malgrat que es mostra las seua relació de confiança, es molt confús per a un lector.

En definitiva , no crec que siga un llibre molt recomanable, ja que només interessen uns pocs textos i no els altres , però pense que es una bona mostra de la narrativa valenciana de principis de segle i que bona part d'ells reflecteixen els pensaments i les costums de l'època. També crec que es acertada la gran mostra de posicions socials que mostra, les diferents classes socials que divideixen la gent, la importància dels diners i del treball etc.

Estructura externa de l'obra

La narrativa valenciana al llarg de les quatre primeres dècades del segle.

Guia biobibliogràfica dels autors antologats

Criteris de selecció i d'edició

Antologia

1. Salvador Guinot:

De romeria

2. Eduard López-Chavarri Marco:

Primavera

Sonata curta

La Dama del tren

La nit dels morts en un teatre principal

3. Joaquim Amo:

Tratant de negocis

Les dones

La mona

4. Luís Bernat:

“Gajes” de l'ofici

5. Josep Pascual Tirado:

Tomba-Tossals i la “serena de la mar”

6. Francesc Almela i Vives:

La novel.la d'una novel.la

7. Àngel Sànchez Gozalbo

La diablessa del retaule

8. Carles Salvador:

L'auca de les oques

Propostes de treball

Índex

Vocabulari

Panís: planta de la dacsa

Avesat: acostumat

Esme: força d'esperit, trellat

Alenava: respirava

Roglet: cercle de persones o coses

Abadejo :bacallà, peix salat.

Lluquet: tros de palla ensofrat que crema amb flama

Alfenic: molt debil

Estral: ganiveta

Testerola: cap

Estevat: sense sentit

Trona: cadira gran

Sossegar: estar tranquil

Esgallar: trencar

Engronsadora: cadira per a engronsarse

Cosigolles: cusquerelles

Llesquetes: porció prima

Mandil: davantal

Vellutador: suau al tacte, com el vellut

Fona: trena per a tirar pedres amb força

Enlluernava: ofuscava la vista

Estovant: ablanint

Capçana: pesa per a protegir el cap

Somera: femella de l'ase

Cabestre: corda que's lliga al cap d'una bèstia

Xapar: cobrir amb xapes

Bacora: persona curta d'enteniment

Alficossos: fruits de l'alficos

Acatxar: Inclinar cap a terra

Sagals: xics

Tonyes: coques

Malenes: dolços