La naranja mecánica; Stanley Kubrick

Cine inglés contemporáneo siglo XX. Drama futurista. Moralidad. Drogas. Deshumanización

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 12 páginas
publicidad
publicidad

  • La fitxa tècnica

  • - Títol: La naranja mecánica

    - Director: S.Kubrick ( adaptació del llibre d' Anthony Burgués )

    • Interprèts:

    Malcolm McDowell Alex

    Patrick Magee Sr. Alexander

    Michael Bates Guardia jefe

    Warren Clarke Dim

    'La naranja mecánica; Stanley Kubrick'
    Adrienne Cori Sra. Alexander

    Carl Duering Dr. Brodsky

    Paul Farrell Hobo

    Clive Francis Lodger

    Michael Gover Guàrdia de la prisó

    Miriam Karlin Dona del gato

    James Marcus Georgie

    Aubrey Morris Deltoid

    Godfrey Quigley Alcaide

    Sheila Raynor Madre

    Madge Ryan Dr. Branom

    John Savident Conspirador Dolin

    Anthony Sharp Ministre d'Interior

    Philip Stone Pare de Àlex

    Pauline Taylor Psiquiatra.

    Margaret Tyzack Conspirador Rubinstein

    Steven Berkoff Constable

    Lindsay Campbell Inspector

    Michael Tarn Pete

    David Prowse Julian

    Jan Adair Enfermera

    Prudence Drage Enfermera

    Vivienne Chandler Enfermera

    John J. Carney C.I.D. Oficial

    Richard Connaught Billyboy

    Carol Drinkwater Feeley

    George O'Gorman Bootick Clerk

    Cheryl Grunwald Víctima

    Gillian Hills Sonietta

    - Any: 1971

    - Banda sonora: Wendy/Walter Carlos, Rachel Elkind, Sir Edward Elgar, Gioacchino Rossini, Ludwig van Beethoven, Henry Purcell, Nikolai Andreevich Rimsky-Korsakov; canción "Cantando bajo la lluvia" de Nacio Herb Brown.

    - Durada: 137 minuts

    2. Argument

    Alex és un adolescent que juntament amb els seus amics, es dedica a l' ultraviolencia, és a dir, baralles, abusos, violacions i humiliacions d' aquells més dèbils, i trifulques amb altres grups d' adolescents. També es dediquen a les drogues i Àlex, en especial, li té una incondicional preferència a la música clàssica, principalment “lovely, lovely” de Ludwig van Beethoven.

    Àlex indueix a un dels seus amics a atacar una casa de les afores de la ciutat, on viu un escriptor amb la seva dona. Àlex descobreix que l' amo de la casa escriu una novel·la titulada “La naranja mecànica” i trenca el manustcrit; després ell i els seus amics violen a la dona de l' escriptor en presència d' aquest.

    Després d' una lluita pel poder en el grup, Àlex decideix entra en la residència d' una dona a la qual acaba assassinant amb una escultura amb forma de penis, copejant-la amb aquesta a la boca. Quan està fugint de la casa és colpejat per un dels seus propis companys ( ja que Àlex anteriorment el va tractar violentament sense motius) amb una botella de llet sobre els ulls, deixant-lo temporalment cec i així és atrapat per la policia i arrestat.

    En el transcurs de la narració, Àlex és empresonat a una presó brutal i després d' haver sigut acusat de matar a la dona de la casa, és sotmés a un tractament experimental al que ell incita per que li facin, ja que l' únic que vol és marxar de la presó per continuar amb els seus plans. Aquest tracatament s' anomena la tècnica de Ludovico, en el que es tracta de condicionar la seva resposta violenta mitjançant una tènica pavloviana d' associació, exposant-lo a pel·lícules de vídeo molt violentes i de tipus sado-sexual mentre se'l droga amb substàncies que li produeixen efectes repulsius. Accidentalment, la banda de so d' una de les 'La naranja mecánica; Stanley Kubrick'
    pel·lícules és la 9º sinfonia de Ludwing van Beethoven, amb el que tambá a partir de llavors aquesta sinfonia queda associada en la seva ment a un gran sofriment.

    Al sortir del programa, pese a recuperar la llibertat ambulatòria, la vida d'Àlex ha quedat totalment destruïda i descomposta. Els seus pares, que han alquilat la seva habitació a un inquilí, el retxasen; els seus antics companys de batalla han segut contractats com forces de l' ordre; i l' escriptor, la seva antiga vícima, a la casa de la qual recorre en busca de auxili, el secuestra amb un grup de persones torturant-lo per exposició a la Novena Sinfonia de Bethoveen. L' objectiu d' aquestes persones ( opositors polítics al govern ) és provocar en Àlex un torment suficient per a que busqui suïcidar-se; d' aqueta forma la “tènica de Ludovico” seria absolutament retxassada per l' opinió pública i davant la proximitat de les eleccions, el govern es veuria desacreditat i perdria la contenda electoral.

    Efectivament, Àlex intenta suïcidar-se però no ho aconsegueix. És rescatat, internat en un hospital i mitjançant ajuda mèdica i a través de la hipnopèdia profunda, és lliberat dels efectes que li ha causat la “tècnica de Ludovico”. El Ministre de l' Interior, promotor polític d' aquest tractament, aprofita l' ocasió per a brindar una conferència de premsa al llit d' Àlex, en la que exhibeix la seva curació com un èxit del govern i informa que l' escriptor opositor ha segut arrestat. Àlex rep allí mateix en obsequi un estèreo i li donen a elegir entre varies peces de música clàssica; elegeix la Novena Sinfonia de Beethoven i al escoltar-la, comprén que ha segut curat, i el final dóna a entendre que s' havia tornat a convertir en el noi deprabat i despreciable del principi.

    3.- Anàlisi del film

  • Justificació del títol de la pel·lícula

  • El títol original de la pel·lícula “La naranja mecànica”, és “The Clockwork Organge”. El que es pot entendre per això és que “orange” en anglès significa taronja, però en realitat prové d' una altra paraula: “ourang”, una paraula de Malàssia on l' autor del llibre, Anthony Burgess, va viure durant varis anys. Aquesta paraula tenia un altre significat i és el de “persona”. D' aquesta manera, l' escriptor va fer un joc de paraules, i realment, el que el títol significa és “L' home mecànic” que simbolitza a Àlex després d' aplicar-li el tractament de Ludovico.

    Una altra opinió sobre el títol de la pel·lícula és que el cervell del protagonista, en la tècnica del Ludovico, és com una taronja quan s' exprimeix, ja que li treuen la part violenta de la seva conducta com si fos el suc que li treuen a aquesta fruita. Per això és una taronja mecànica, ja que el procés és tot mecanitzat mitjançant un seguit de processos i etapes.

  • Personatges més importants: característiques

    • Àlex: és el personatge protagonista. És un noi violent i agressiu, encara que és molt més complex que tot això, ja que presenta varis aspectes contradictoris entre sí, el que el converteix en una persona ambigua ( com per exemple, es pot apreciar en els ulls del protagonista, ja que sols porta pestanyes postisses a un dels seus ulls). És amant de l' ultraviolència i de Beethoven al mateix temps, i té una fascinació pel poder, però no dubta en valorar més la seva llibertat física a la psíquica al sotmetre's añ tracatament. A més a més, és un personatge, on l' espectador es pot sentir identificat i sent pena per ell en els seus moments més difícils. Físicament no és gens espectacular ni atractiu, i és d' estatura i complexió normal, té el pèl ros ( com ell mateix afirma a la pel·lícula) i ulls blaus.

    • Altres companys del grup: era un grup molt heterogeni, perquè com ja hem dit anteriorment , el “cabecilla” del grup era Àlex. Un altre membre del grup era el típic noi més innocent, el qual en una escena de la pel·lícula es veu com Àlex l' agredeix físicament, ja que segons ell aquest és inferior a ells, i per això té dret a riure's i a maltractar-lo físicament i psicològicament. Per últim els altres dos nois que integraven el grup eren els més neutres de la colla, però també eren força independents, ja que en alguns moments es veuen com s' oposen al seu líder, ja que no estan a favor de les seves regles i ordres.

    • Mare de Àlex: era una mare preocupada pel seu fill fins que aquest és empresonat per assassinat, i en aquell moment, quan ja torna a casa i ells ja han agafat a un inquilí per a la seva habitació, ella no lluita pel benestar del seu fill, ja que s'ha sentit molt decebuda.

    • Pare de Àlex: també és una persona decebuda pel seu fill, i quan el seu fill surt exitosament del tractament, aquest no deixa que es quedi a casa i que tot continuï com abans.

    • Alcalde: és un personatge que és totalment independent i egoista, ja que en tots els moments sols pretén aconseguir vots per a les eleccions, i fer veure a la gent que el tractament Ludovico ha tingut èxit i a segut beneficiós per a Àlex. Per això, decideix anar a visitar-lo a la clínica, i fer veure a la gent que tot ha sortit com havien planejat.

    • Víctimes: excepte el rodamon al que van maltractar, les demés víctimes eren personatges coneguts i vivien d' una forma benestant, el que es podia apreciar per les seves cases i per les seves professions ( per exemple, escriptor ), per tant podem deduir que al grup els interessava, a part de torturar-los, aconseguir bèns materials.

    c) Quins són els valors d' aquesta societat? I el preu de la felicitat?

    Els valors que es veuen representats en aquesta pel·lícula sobre la societat, són uns valors futuristes, és a dir, com la pel·lícula està basada en temps futurs, es poden deduir diferents valors dels de l' època en el que es va fer la pel·lícula; un d' ells seria l' arrogància que manifesta el grup en cadascun dels seus actes violents, ja que es pot veure un orgull agressiu i insolent, que fa que es vegi una societat, on cadascun dels seus membres vagin regits per la independència personal on el sentimental quedi allunyat ( com podem veure en la família d' Àlex, on es preocupen poc per ell ), i això provoqui la pèrdua dels valors totalment. Un altre valor d' aquesta societat seria l' egoisme i la importància que tenen els diners sobre qualsevol cosa, com podem veure en l' alcalde, que l' importa molt més aconseguir guanyar les eleccions que l' estat del noi. Per això mateix, la conclusió que podem treure és que el valor que més influeix en aquesta pel·lícula és l' econòmic, i en relació amb aquest, les classes socials que en deriven d' aquest poder segons el nivell econòmic de cada família.

    Per això mateix, el preu de la felicitat en aquesta societat és totalment materialista i econòmica, on els sentiments i els valors fonamentals de la societat estan totalment oblidats.

    A més a més, també està present el valor de la moda, és a dir, l' aspecte per exemple de la seva mare, de dur els cabells amb colors blaus, verds, rojos... i la roba bastant més vistosa que la de l' època en que es va fer la pel·lícula. També podríem veure aquesta moda en la forma d' amoblar o distribuir els seus habitatges.

    d) Quines escenes t' han impactat més

    Les escenes que m' han impactat més han segut dues.

    La primera va ser el recull de totes les escenes en que maltractaven, o violaven a les seves víctimes, tant a l' home que vivia al carrer, com la violació produïda a la dona de l' escriptor davant d' aquest ( i el conseqüent maltractament físic sobre ell ), o l' assassinat de la dona famosa amb l' escultura.

    La segona va ser les imatges que li projectaven en el tractament, i la forma que el curaven de la delincuència, ja que eren unes imatges molt violentes i fortes, tan sexualment com físicament.

    e )Et sents identificat amb alguna de les situacions que viu el protagonista?

    Totalment identificada no em sento amb cap escena, però si puc entendre'l en el moment que ell surt de la clínica totalment recuperat, i es troba sol en la societat, amb els pares que l' han tirat fora de casa, i amb una societat totalment reincorosa que sols pensa en torturar-lo ( com l' home que vivia al carrer, o els companys convertits en policies, o l' escriptor ).

    f) Canviaries la teva vida per la del protagonista?

    No, perquè a part de no estar gens d' acord amb els seus actes, ell ha passat per moltes fases: des de ser el líder d' un grup ( que personalment jo mai he volgut ser ), o estar sol en una societat totalment materialista.

    g) Explica els principis bàsics en els que es fonamenta aquesta pel·lícula ( principals idees sobre el psiquisme i el comportament humà)

    En aquest apartat analitzarem la personalitat d' Àlex des del punt de vista psíquic. En aquesta pel·lícula queda reflectida la segona tòpica del psiquisme segons Freud:

    • L' allò ( o el que és el mateix, l' inconscient ), és a dir, l' expressió psíquica de l' instintiu, on és innata 100%, podem dir que Àlex ho té molt deteriorat o molt amagat a causa de l' estat en que actua quan fa els actes violents, ja que està totalment baix els efectes de les drogues que anteriorment es prenia. Per exemple, en el moment en que assassina a la víctima, no li surt la part innata que tots els éssers humans tenim, com és la pietat, l' arrepentiment o l' abandó de les males accions. Per això podem dir que l ` allò o l' inconscient, en el moment en que et prens substàncies que et puguin alterar l' organisme, queda totalment regit i controlat per elles, de forma que perds tots els principis en que una persona ha nascut i es basa en cada acte que fa de la seva vida.

    • El jo és una instància central en l' aparell psíquic i que per tant té una part oberta al món exterior, i una altra a la pre-consciència ( records i aprenentatges que no són conscients però poden arribar a ser-ho ). En aquesta part podem dir que el protagonista en el seu “jo” recorda per complet els actes que fa quan està sota els efectes de les drogues, però que actua pre-conscientment en aquets mateixos actes.

    • El super-jo, és el conscient, és a dir és l' expressió de les lleis i les normes, la família i la societat. En aquest cas, al protagonista li podem veure aquest super-jo més reflectit, quan es comença a curar gràcies al tractament, ja que és allí quan comença a actuar, però no d' una forma entesa, sinó d' una forma mecanitzada, d' una forma correcta i disciplinada davant la societat; sap que no té que abusar sexualment de les dones, o sap que no té que maltractar a les persones sense cap motiu evident....

    Des d' aquest punt de vista psíquic també podem veure que el grup de joves que protagonitzaven aquests actes de la pel·lícula, tenien un gran augment de la líbido. La líbido és tot allò que envolta el desig, l' ànsia, la voluntat, l' apetit, la passió... És l' intensitat de l' energia dinàmica de l' instint sexual, és a dir la força pulsiva sexual de l' individu. Com ja hem dit, la seva líbido era major que la majoria de persones a causa de les drogues i l' alcohol que es prenien i bebien.

    h) Fes un anàlisi dels diferents tipus d' aprenentatge aplicats al protagonista i la seva relació amb la manipulació de la conducta.

    El tipus d' aprenentatge que se li és aplicat al protagonista és el condicionament clàssic i el condicionament instrumental. En el condicionament clàssic podem veure-hi un esquema molt clar:

    EN + EI = EC ( + EI ) = RC

    En aquest cas, podem dir que l' estímul neutre ( estímul que comença sent inoperant, però al ser aparellat a un altre estímul evocarà a la llarga una resposta condicionada )són les imatges que en el tractament Ludovico li passen a Àlex, que en un estat adequat una persona podria sentir repugnància en veure-les però mai actuaria sobre ella com actuava sobre Àlex ( l' horroritzava d' una forma extremada ).

    L' estímul incondicionat era aquesta angoixa i l' horror que sentia al veure aquestes imatges, que eren causades per les drogues que els metges injectaven sobre el pacient.

    L' estímul condicionat, és a dir el que pretenia arreglar amb aquest condicionament, era l' associació de el que ell veu que és dolent al tractament Ludovico aplicat a la prova de la noia ( on aquesta noia era la representació i la reflexió del sexe ).

    La resposta condicionada, era quan el noi no actuava com anteriorment ho feia, i actuava sense cap tipus d' impuls sexual ni violent.

    i) Quins principis ètics i morals manifesta el tribunal quan posa a prova al protagonista després de l' experiment?

    El tribunal el posa a prova amb diferents situacions; una d' elles és que surt un actor i el comença a pegar, i l' obliga a llepar-li la sola de la sabata per poder aixecar-se, i ell en més de reaccionar violentament, ja que això li provoca vòmits i malestar, decideix fer el que ell li mana, i perdre el “combat”. En això el tribunal manifesta que s' ha curat en l' àmbit criminal, ja que no vol maltracar-lo.

    Una altra de les situacions va ser que una actriu despullada se li apropava a ell, i ell no va actuar en cap impuls, si no que la va respectar, en això desmostraven que s' havia curat de les reaccions sexuals que tenia.

    En aquestes proves, el tribunal manifesta que han aconseguit modificar totalment el seu comportament, encara que un d' ells, diu que això va en contra dels principis ètics i morals, ja que Àlex mai podrà defensar-se dels actes que realment necessiten una reacció violenta o sexual per part de l' atacant, i per tant, això elimina tota la llibertat i el comportament nat del personatge.

    j) Quins són per a tú els missatges més importants que vol transmetre aquesta pel·lícula?

    Jo crec que el missatge més important que transmet, és la crítica a la societat que ens estem induïnt cada cop més, a causa de la importància que envolta el materialisme, i la inferioritat dels sentiments sobre aquesta.

    Això implica, aquestes ments perturbades de joves, que tenint-ho tot, decideixen torturar per distraure's com si es tractés d' un joc, a persones que són innocents. Per això crec que el missatge és que ens hem de guiar molt més pels valors principals de la societat i la relació entre els membres d' aquesta, i deixar de banda tot el que és secundari i ens pot portar causes molt negatives.

    Un altre missatge que crec que la pel·lícula vol donar, és que és casi impossible que un tractament d' aquest tipus sigui positiu per al pacient, ja que és canviar-li tot per complet, i que tampoc és eficaç el 100%.

    k) Creus que aquests tipus de fets passen sovint actualment? Explica-n algun que coneguis

    No sé associar un cas exactament igual, però si que hi ha casos pareguts, que jo penso que les causes són molt semblants a les de la pel·lícula. Un d' ells seria els adolescents, que a causa d' un abús de les cónsoles i els seus jocs violents, transformen la ficció en la realitat i maltracten físicament a la seva família, o inclús arriben a assassinar-los.

    Un altre cas paregut seria els anomenats latin-kings, que són colles de procedència sud-americana, que ataquen sense tenir cap motiu, simplement perquès es senten marginats i discriminats de la societat.

    l) Quin títol li posaries a aquest film?

    Les conseqüències d' una societat modificada.

    m) Com creus que es podria evitar la violència?

    Des del meu punt de vista crec que la violència no es podria evitar mai, perquè els humans tenim aquest defecte impulsiu, que és innat i per tant sempre existiria. Però si crec que la violència podria disminuir considerablement, si des de la infància, eduquessin als nens sense cap tipus de rivalitat entre ells, suprimint tot allò que pot induir a la violència o al maltractament, com ara els jocs violents, i suprimint per complet tot tipus de drogues, que en la meva opinió, crec que té un pes molt important en aquest aspecte, ja que baix sota els seus efectes, no actues amb normalitat, sinó tot el contrari.

    4.- Índex

    La fitxa tècnica ......................................................................................................................1

    Argument..............................................................................................................................2, 3

    Anàlisi del film....................................................................................................3, 4, 5 ,6, 7, 8

    Índex............................................................................................................................................9

    12

    Vídeos relacionados