La meva Cristina y altres contes; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Cuentos. Narrativa catalana # Argument. Estructura. Temps i espai. Personatges

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

Índex

Aspecte tècnic

Mercè Rodoreda

La meva Cristina i altres contes

Aspecte tècnic

Títol: La meva Cristina i altres contes

Contes:

  • El mar

  • La mainadera

  • Una carta

  • Aquella paret, aquella mimosa

  • Record de Caux

  • La gallina

  • La sala de les nines

  • Zerafina

  • Un ramat de bens de tots colors

  • Amor

  • L'elefant

  • El riu i la barca

  • El senyor i la lluna

  • La salamandra

  • Una fulla de gerani blanc

  • La meva Cristina

Autora: Mercè Rodoreda

Il·lustrador: Carl Larsson

Editorial: El Cangur

Col·lecció: Edicions 62

Lloc i inici de l'edició: Barcelona, juliol del 2001

Nombre de pàgines: 125 pàg.

Argument

  • El mar

Dos homes, aparentment jubilats, parlen sobre la vida: un relacionant-ho amb la naturalesa i l'altre amb la mecànica. Escolten les històries hipotèticament fantàstiques de la dona amb qui compartien l'espai de descans, el banc. Relacionen la vida amb les il·lusions, fantasies, les històries, el lent pas del temps...

  • La mainadera

Relat que redacta el diàleg lingüísticament unilateral que manté una mainadera amb la criatura de la qual se'n cuida. Estructuralment, es un sistema de incoherències, absurditats, extravagàncies, insensateses, que l'única lògica interna que té és la de comunicació amb l'infant amb la finalitat de divertir-lo, introduir-lo a la llengua i a la cultura.

  • Una carta

Una dona viuda escriu una carta al seu metge per explicar-li els seus mals, les seves històriques follies i il·lusions que li afecten en el present, per demanar-li que la curi.

  • Aquella paret, aquella mimosa

Una noia casada, amb el marit desaparegut, està malalta al seu llit amb bon estat d'ànim recordant la història que va tenir amb un soldat dels que venia al seu poble. Explica on es trobaven cada dia(en una paret) i el refredat que li agafava sota la mimosa per causa del pol·len, un refredat que es manifestava en grips psicològiques contínues debut al desig reprimit de tenir al soldat al seu costat.

  • Record de Caux

Un home recorda els seus millors moments de la seva vida a Montreux on va conèixer una noia que li agradava molt, que s'assemblava molt a una estàtua que l'apassionava. Segueix a la noia per allà on va, però mai gosa declarar-s'hi i, finalment, s'acaba casant amb una vienesa... Amb ella s'instal·len a París, a prop de la casa on vivia la noia del qual l'home mai va tenir el valor de declarar-s'hi.

  • La gallina

Un noi porta una vida ensopida, solitària, en una granja d'un poble. Té enveja del tracte que li fa el pare a una gallina anomenada Matilde, debut a un desig de plaer, propi del complex d'electra, insatisfet.

  • La sala de les nines

Un anònim escriu una carta a un tal Mossèn Joan Mayols explicant la història de un home anomenat Bearn. La història explica que la mare, quan estava embarassada, desitjava que la criatura fos una nena... Al saber que era un nen va comprar-li una nina com a primera joguina i la mare li crea un trauma infantil que es manifesta en forma de follia d'obsessió i fanatisme a les nines.

  • Zerafina

Una empleada del servei domèstic demana la acceptació de la senyora de la casa explicant les seves vivències com a professional del servei, els marits que ha tingut i els seus hàbits...

  • Un ramat de bens de tots colors

Un home explica el seu desig reprimit de tenir fills, ja que l'apassionen els nens. Explica les seves vivències del passat, com es va casar amb la dona dels seus somnis i la perdé debut al tracte infantil que li feia i també diu que l'origen d'aquesta obsessió es causat en certa mesura pel pare.

  • Amor

Un home es para davant d'una merceria apunt de tancar a comprar el regal d'aniversari a la seva dona. No sap què regalar-li. Després de rumiar-s'ho una bona estona, es decideix per comprar-li unes calces. Finalment, creu que la mida més gran de la merceria son massa petites per la seva dona i acaba sense saber què fer.

  • L'elefant

Uns homes estan amb paraigües sota la pluja contemplant l'espectacle que feia un elefant d'un dels homes. El propietari li explica a l'altre les característiques particular i generals de l'elefant, tant històricament com tècnicament, i les aventures que ha tingut al passat amb l'animal, sobretot amb la seva difunta filla.

  • El riu i la barca

El protagonista explica la seva estada en una finca d'uns amics, al costat del riu. Comenta el seu fanatisme per l'aigua que va ser debut al tracte que feia amb aquest element natural en la seva infantesa, una obsessió que el fa ser amant de la natació, de la pluja, i de qualsevol aspecte relacionat amb l'aigua dolça. Al final del conte, el protagonista ha de deixar la barca perquè sent com un rebuig , un recús, que es manifesta en forma de paranoies. Finalment acaba tornant a la finca nedant.

  • El senyor i la lluna

Un home, en una nit, té una visió dintre de casa seva: veu la lluna. Aquella visió quimèrica el fa tornar mig boig i, durant les nits, veu altres visions relacionades amb la lluna: boles precioses al voltant del seu sortidor, raigs de lluna que entren a casa seva i un seguit de utopies, imaginacions i fantasies que, al final de l'obra, ja conscient, reconeix que només han sigut visions...

  • La salamandra

Una dona està tranquil·la al costat d'un estany quan de sobte veu una estranya cara sobre l'aigua, al costat del seu reflex. L'home del reflex la segueix fins al salze on ella s'havia aturat i li posa la boca al coll. L'endemà, la va tornar a abraçar contra la soca del salze i li va posar la mà plana damunt els ulls... al cap de poca estona la seva dona li diu a ella: “Bruixa” i s'emporta el seu marit. La gent des de llavors va començar a tractar la dona de bruixa. La gent al principi quan la veien pel carrer s'amagaven dintre les seves cases, després van començar-li a posar bèsties mortes davant la porta de casa seva i, més endavant, a tirar-li pedres. La gent del poble fa una muntanya de llenya al centre del poble i van a buscar a la dona per lligar-la i cremar-la. Quan està a punt de cremar-se, la dona es converteix en una salamandra i s'escapa de la foguera. Li passen algunes històries com a bèstia i no acaba de saber si realment és un ésser viu, almenys essencialment.

  • Una fulla de gerani blanc

A un home se li mort la seva esposa, la Balbina. Quan mort l'home comença a tocar-la, vestir-la, pentinar-la i li arrenca una dent. Al ser enterrada, jugant amb el gat, aquest s'empassa la dent i, per la nit, l'home acaba obrint l'anatomia del gat per trobar entre els budells la dent de la seva difunta esposa que l'havia anat tornant boja fent sonar la trompeta per la nit, quan ella estava en un son profund, debut a aquest amor recíproc que sentia per en Cosme. A partir d'aquell moment comença a patir al·lucinacions de color blau debut al record de la Balbina i a veure un gat al costat del fanal blau que ell havia trencat.

  • La meva Cristina

Un home recorda les seves vivències de fa anys enrere. Recorda com va ser l'única persona que va sobreviure en un accident que van tenir amb un vaixell en el mar, en el qual hi havia la seva mare que morí allí, pocs instants després de que el vaixell s'enfonsés. Recorda les seves vivències per el mar i fa veure com li afecta aquest fet quan passeja a la vora del mar

Tema

Els temes de l'obra “La meva Cristina i altres contes” de Mercè Rodoreda tenen en comú la soledat dels personatges, la mort, la follia i la bruixeria.

Títol

  • El mar: La relació amb el títol està en què un dels jubilats veu la vida des d'un punt de vista natural, el mar li transmet força divina, li dóna sentit a la vida, li proporciona serenitat, pau, harmonia, calma... li permet pensar amb claredat i trobar respostes.

    • Títol creatiu: La blavor de la vida.

  • La mainadera: Una mainadera parla al infant del qual es cuida.

    • Títol creatiu: Parlar per parlar.

  • Una carta: Una dona envia una carta a un metge.

    • Títol creatiu: Paranoia incurable.

  • Aquella paret, aquella mimosa: La paret és el lloc de trobada entre la Crisantema i l'Àngel i la mimosa és on a ella li va agafar el refredat, debut al pol·len, i que es manifestava psicològicament algunes èpoques en grips.

    • Títol creatiu: Refredat d'amor

  • Record de Caux: Els records a Montreux, a Caux...

    • Títol creatiu: Declaració inconfessable.

  • La gallina: El Títol es fruït de l'enveja que el noi sentia per la gallina del pare, una gallina anomenada Matilde que rebia molt bons tractes...

    • Títol creatiu: L'enveja animal.

  • La sala de les nines: Bearn converteix la sala principal de casa seva en casi un museu de nines... una gran col·lecció.

    • Títol creatiu: Insatisfacció traumàtica.

  • Zerafina: És el nom de la protagonista...

    • Títol creatiu: Títol merescut.

  • Un ramat de bens de tots colors: Els bens que l'home mirava de jove per el finestral representen aquesta afectuositat que té cap als nens, a la sensible i tendre imatge dels anyells dels bens.

    • Títol creatiu: Filantropia infantil

  • Amor: El marit vol quedar bé amb la senyora, que ja porten trenta anys de casats. I busca, i busca per la merceria per trobar alguna cosa que li agradi a ella i li sigui útil... però no ho troba.

    • Títol creatiu: Més val prevenir que curar.

  • L'elefant: És l'animal del que fa referència el seu propietari durant el relat.

    • Títol creatiu: Alimentació indigerible

  • El riu i la barca: És on passa l'acció en que el protagonista té una autoconsciència que el fa semblar-se a un peix, debut a la seva obsessió per l'aigua, i la barca és l'instrument que permet aquesta consciència.

    • Títol creatiu: L'home d'aigua.

  • El senyor i la lluna: El senyor qui té les visions per causa de la lluna

    • Títol creatiu: La lluminosa companyia

  • La salamandra: El títol està relacionat amb la mutació de la dona...

    • Títol creatiu: Mutació incerta.

  • Una fulla de gerani blanc: El títol és debut a la fulla que va caure d'un gerani després que l'esposa del marbrista morís i que ell va agafar al vol abans que el gat.

    • Títol creatiu: Morts indesitjables.

  • La meva Cristina: Era el nom del vaixell...

    • Títol creatiu: Records mullats.

Estructura

Recull constituït per 16 contes.

Temps i espai

  • El mar: Situació: un banc al costat de la mar, aparentment en un poble indeterminat. Llocs esmentats: Port Meyrin(Argentina)

  • La mainadera: Situació: en una casa...

  • Una carta: Situació: en una casa de pagès...

  • Aquella paret, aquella mimosa: Situació: en un poble, en llocs de trobada: una paret, i llocs de romanticisme: sota una mimosa.

  • Record de Caux: Situació: París, la ment, els records... Llocs esmentats: Montreux, Caux, Chillon, Brahms, Reynolds, Gainsborought, París, Barcelona

  • La gallina: Situació: Aparentment, en una granja...

  • La sala de les nines: Situació: per mitjà d'una carta explica uns records... Llocs esmentats: París, Madrid, Londres, Rosselló.

  • Zerafina: Situació: Barcelona Llocs esmentats: Sant Gervasi, la Rambla.

  • Un ramat de bens de tots colors: Situació: en un poble de pagès...

  • Amor: Situació: en una merceria...

  • L'elefant: Situació: en l'estable de l'elefant, sota la pluja...

  • El riu i la barca: Situació: En un riu... a prop de la finca d'uns amics del personatge principal.

  • El senyor i la lluna: Situació: En la casa del protagonista, i en els records...

  • La salamandra: Situació: En el poble.

  • Una fulla de gerani blanc: Situació: aparentment, en un petit poble.

  • La meva Cristina: Situació: En el mar, en records i en la realitat.

Personatges

  • El mar: Físicament un dels homes era més al, solemne, ben vestit, amb la barba grisa i els pòmuls una mica vermells; l'altre, magre i sense afaitar, semblava que acabés de sortir d'una malaltia. Són uns personatges amb la vida solucionada, que depenen de forces alienes per donar sentit a la seva vida, tranquils, amb poca noció del temps, sense ambicions ni calúmnies... el típic model d'una persona jubilada, de forma general.

  • La mainadera: Una dona despreocupada, feliç, treballadora, aparentment mig paranoica...

  • Una carta: Senyora viuda, amb fills, afectada mentalment i emocionalment per les seves percepcions fictícies, depenent d'un metge per curar-se, té autoconsciència de la seva “malaltia”, es creu bruixa...

  • Aquella paret, aquella mimosa: La Crisantema sembla una noia despreocupada, alegre, simpàtica, realista, bastant madura mentalment, psicològicament afectada per l'amor perdut o desaparegut de l'Àngel i que ho manifesta amb refredats que no sóc físics, sinó psíquics... té un marit que se l'ha deixada per viatjar arreu del món, el qual utilitzava con a figura sublimada de l'Àngel i, per aquest motiu, no l'afecta la solitud matrimonial.

L'Àngel és un soldat solitari, individualista, un pèl vergonyós, amb els sentiments poc desenvolupats, necessitat de companyia, tranquil, reservat...

  • Record de Caux: Un home que li agrada viatjar, poc decidit, tranquil, apassionat, amant de la música, sobretot les òperes de Brahms, d'una classe econòmica bastant alta...

  • La gallina: Noi solitari, mentalment immadur, essencialment incomplet...

  • La sala de les nines: Una mare obsessionada en tenir a una nena com a filla i és incapaç d'acceptar que el que realment ha tingut és un nen. Debut a la seva insatisfacció compra al seu fill una nina i li obligar a dur a terme determinades accions amb la joguina, un objecte que, debut a aquesta obligació, acaba convertint-se en la base del trauma psicològic i de la creació del fanatisme de Bearn per les nines. Bearn viu per i amb les nines i el sentit de la seva vida està en el seu col·leccionisme i en el manteniment dels seus objectes d'obsessió.

  • Zerafina: Dona de mitjana edat, uns 40-50 anys, viuda del primer marit i separada del segon, es desplaça a Barcelona per intentar trobar al seu ex-marit, sembla treballadora, despreocupada, fidel als seus principis, solitària, d'una capacitat intel·lectual atenuada i desvalguda...

  • Un ramat de bens de tots colors: Un home amb un desig reprimit de tenir fills, que li causa aquesta passió pels nens, separat dona dels seus somnis debut al tracte infantil que li feia, amb vil tractes pèrfids i inics del seu pare, amb històries de la seva joventut com la del finestral, que representen aquesta afectuositat que té cap als nens, a la sensible i tendre imatge dels anyells dels bens.

  • Amor: Un home poc decidit, poc previsor, que es preocupa pel tema econòmic i familiar...

  • L'elefant: El propietari aparenta ser un home d'uns 50-60 anys, jubilat, amb una vida solitària, bastant tranquil·la, que dedica part del seu temps lliure a alimentar i mantenir l'elefant.

  • El riu i la barca: Un ser fanàtic per l'aigua, debut al tracte que feia amb aquest element natural en la seva infantesa, una obsessió que el fa ser amant de la natació, de la pluja, i de qualsevol aspecte relacionat amb l'aigua dolça. Al final del conte, el protagonista ha de deixar la barca perquè sent com un rebuig , un recús, que es manifesta en forma de paranoies. Finalment acaba tornant a la finca nedant, creient-se ser un peix pel riu...

  • El senyor i la lluna: Home vell, molt alt, prim i amb uns peus com barques, begut de galta, amb els ulls petits i enfonsats, els llavis tendres, molt estrany, com els llavis d'una boca femenina i jove. La pell de la cara d'una blancor impressionant, sense moviment: una careta blanca amb un clot de tant en tant. Ha patit visions durant uns anys de la seva vida producte d'una percepció quimèrica de la lluna dintre casa seva, que el fa entrar en un estat paranoic i inconscient. No recupera la consciència del tot fins que narra la història...

  • La salamandra: Una dona amant de la naturalesa i de l'estany, primerament la tracten de bruixa i, quan la volien cremar, es converteix en Salamandra.

  • Una fulla de gerani blanc: Un home envejós, paranoic, poc sociable, amb al·lucinacions debut a la mort de la seva dona i del seu gat...

  • La meva Cristina: Personatge tocat per els records de l'accident sofert navegant amb la tripulació i la seva mare, per el mar...

Més o menys, tots els personatges de l'obra “La meva Cristina i altres contes” tenen en comú la solitud, la follia, paranoies, l'edat(entre 40 i 60 anys), busquen sentit a la seva vida, traumes infantils que es manifestaven en diverses actituds en la seva època corresponent, són figures tímides, mancades d'empenta i, fins i tot, incapaces d'acomplir accions innocents, insignificants...

Gènere

Narratiu: Conte

Narrador

  • El mar: Narració teatral, en diàleg, amb narrador explicatiu de la situació en 3ª persona.

  • Els altres contes estan escrits en 1ª persona i en narrador omniscient.

Tècniques Narratives

En el primer conte utilitza el diàleg. Els altres son fragments narratius en primera persona que van dirigits a una determinada persona i, excepcionalment d'aquests altres, el conte de “La mainadera” està dintre d'un sistema de monòleg...

Recursos lingüístics i literaris

  • Comparacions:

    • “...canti quan tusso com un gos i quan el nas em va com una canal...” (Aquella paret, aquella mimosa)

    • “...els ulls d'aquell farmacèutic eren com els de les serps...”

(Aquella paret, aquella mimosa)

    • “...una teulada tocant el cel, com un niu d'àligues...” (Record de Caux)

    • “...el cor em batia com una campana...” (Record de Caux)

    • “...com un cop de pedra al mig del front...”

(Un ramat de bens de tots colors)

    • etc.

  • Expressions arcaiques: “car”(ja que), “agaf”(agafar), “ignor”(ignoro), “...em pens...”(em dol), melangia(malenconia), ací(així), “...em tem...” (em temo), etc.

  • Hipèrboles:

    • “...Ni que mel voltin d'or...” (Aquella paret, aquella mimosa)

    • “...amb un fred que pelava...” (Record de Caux)

    • “...les muntanyes de farina...”, referint-se a les muntanyes nevades.

(El senyor i la lluna)

    • etc.

  • Onomatopeies:

    • Violí: “...nyigo-nyigo...” (Record de Caux)

    • Clarinet: “... ta, ta, ta, ti, ta, tatí... tatí, ti, ti, ti, ti, ti, ti.... ti tiririt... tiririt...”

(Record de Caux)

    • “... faaa, sol, fa, mi, fa, sol, mi, faaa.. mi, re, do, re, mi, do, reee... la-lúú...” (Record de Caux)

    • etc.

Autor

Mercè Rodoreda
Barcelona 1909 - Girona 1983

E

scriptora. Va començar molt jove l'activitat literària amb col·laboracions a diaris i revistes (Mirador, La Rambla, La Publicitat, etc) i novel·les de tipus psicològic (Sóc una dona honrada?, 1932; Del que hom no pot fugir, 1934; Un dia de la vida d'un home, 1934; Crim, 1936), producció que després va rebutjar en bloc, a excepció d'Aloma (1938, premi Crexells 1937), novel·la ja plenament reeixida. En aquesta obra s'apunten ja algunes constants de tota la seva producció: temàtica essencialment femenina, protagonitzada per una noia, i acció centrada en unes relacions amoroses, expressada en forma poètica i a la vegada simbòlica.

Trencada la seva carrera per la guerra civil, en acabar-se aquesta s'exilià (París, Bordeus i Ginebra). Va participar als Jocs Florals de la Llengua Catalana i fou nomenada mestra en gai saber el 1949. La seva primera obra de l'exili, Vint-i-dos contes (premi Víctor Català 1957), no va aparèixer fins el 1958; representa un lògic moment de crisi en la seva producció. Superada aquesta, publicà la peça clau de la seva narrativa, La plaça del Diamant (1962), novel·la alhora psicològica, històrica i simbòlica. Després va publicar El carrer de les Camèlies (1966), premi Sant Jordi, i Jardí vora el mar (1967). Ara bé, si totes aquestes novel·les poden denominar-se realistes, amb La meva Cristina i altres contes (1967) evolucionà cap a una narració fantàstica o, més concretament, mítica. Efectivament, aquesta obra s'insereix plenament en un món d'arrels mítiques que fins ara no passava d'ésser una insinuació en la seva producció; desmitificar per posteriorment mitificar ha estat una evolució molt característica de l'autora.

Mirall trencat (1974) és la culminació d'aquesta evolució, ja que es tracta d'una novel·la psicològica encara, però ja mítica, en la qual els personatges principals d'aquest gran roman fresque assoleixen la immortalitat. El 1979 publica Tots els contes, que incloïa el recull Semblava de seda i altres contes (1978), i el 1980 les proses Viatges i flors, premi Crítica Serra d'Or i premi Ciutat de Barcelona. En la seva novel·la posterior, Quanta, quanta guerra... (1980), premi Crítica Serra d'Or, s'accentua encara més el caràcter mític i simbolista. Pòstumament es publicaren dues novel·les més, la inacabada La mort i la primavera (1986), també premi Crítica Serra d'Or, on l'autora reflecteix tot el seu univers mental; és una obra plena de símbols inconscients i posseeix una gran riquesa de llenguatge, i Isabel i Maria (1991). El 1980 fou guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Apartat creatiu

Ampliació del final del conte “Amor”:

[...]

No sé què fer ara. L'amo de la merceria m'havia deixat entrar perquè sóc amic seu, em coneix des de fa molt de temps. Les botigues ja estaven totes tancant al poble. Se m'ha fet tard, ja no en queda cap d'oberta... Encara és de dia, el sol està en les acaballes lluminoses del dia... ¡Ja ho sé! A uns tres-cents metres de casa nostra hi ha un petit camp on sempre hi anaven a recollir flors els meus fills per regalar-les a la mare. Es posava molt contenta quan les rebia, les conservava amb un pot amb aigua fins que perdien la seva força... Crec que serà el millor regal que li pugui fer, encara que econòmicament m'haurà sortit gratuït, però no sempre el regal més car és el més gratificant a la persona que el rep, el que compte són els sentiments que s'hi posin en el regal... i jo, d'això, encara en conservo molts cap a la meva esposa. Li ho demostraré fent-li un bell i atractiu ram de flors i recitant-li un poema d'amor...

Opinió personal

La meva perspectiva serà i és per essència i presència, circumstancial. Amb això vull dir que ho és deliberadament i, per tant, cada conte es mereix una particularitat aliena a la generalització que se'n pugi fer de l'obra de Mercè Rodoreda.

El mar: Opino que, com a conte, és una narració massa insípida i anodina, que invita a la qualificació de minúcia. Com a text literal, explica la situació en l'espai i en el temps amb èxtasis i exactitud realista. Malgrat tot, no és un tema que transcendeixi en la cultura o psicologia del lector, sinó més aviat aquest veu una altre visió de la realitat immanent.

La mainadera: Trobo que és un relat que reflecteix adequadament el llenguatge que utilitza la gent al parlar amb els infants, un llenguatge desordenat, absurd, delirós... Naturalment, com a conte per a infants no té molta influència, però com a text per a adults té una bona reflexió irònica.

Una carta: Mostra degudament l'afecta paranoic que pot ocasionar fets del passat i que provoca una mena de demència. Particularment, el tema pot ajudar al lector a no caure en estats del mateix tipus, debut a una adinàmia mental, però el text es fa gradualment sonso i, si no fos per una obligació escolar, hauria deixat el “conte” apartat, tot i que m'agradi els escrits d'aquests temes.

Aquella paret, aquella mimosa: Una història feblement romàntica entre una noia de poble i un soldat que mostra indirectament el refredat psicològic que se li crea a la noia al separar-se definitivament del soldat i que substitueix aquesta separació per una unió matrimonial. En la meva opinió, un relat ben redactat i amb una bona ideologia sobre el fenomen psicològic que es dóna.

Record de Caux: Redacta uns records que afecten al protagonista en el present, d'un amor molt buscat, trobat, però mai declarat... Particularment, és un conte massa insípid...

La gallina: Un conte molt anodí en que només s'hi troba capacitat literal, substancialment és bastant buit.

La sala de les nines: Un relat que fa deduir l'origen del trauma psicològic que té el protagonista en la seva infantesa debut a una obsessió de la mare insatisfeta. Manté un bon criteri, però dóna masses voltes al mateix tema i, finalment, el tema es fa ensopit de forma gradual. Utilitza un cert llenguatge arcaic que acaba de donar, segons la meva perspectiva, aquesta manca de vivor.

Zerafina: Un conte que es fa un pèl tediós per la continuada repetició del so sonor “Z” substituint-lo per el so sord o sonor “S”, que redacta afinadament la situació d'una empleada del servei domèstic unes dècades enrere i que, per la seva brevetat, invita a llegir-se'l completament.

Amor: Un tema que invita a la reflexió sobre el “quedar bé” davant les persones, que tot no es pot fer a corre cuita, s'ha de ser previsor i tenir una bona organització interna per a què el treball no representi cap impediment per a la vida sentimental. Al meu parer, m'ha agradat el relat, tot i que l'hauria ampliat... (ampliació en “l'apartat creatiu)

L'elefant: Un relat sense la mes mínima transcendència que descriu l'elefant i les històries ocorregudes. Un conte bastant insípid.

El riu i la barca: Mostra com un simple fet, el gust per l'aigua dolça en la infantesa, pot causar variacions en el psiquisme, en l'ego i el super-ego, del subjecte, que es manifesten de forma sublimada amb accions tan contundents com les visions sobre la barca o la creença de ésser un peix.

El senyor i la lluna: Com mols altres contes de Mercè Rodoreda, el personatge pateix unes paranoies fruit d'un fet sobrenatural, com veure la lluna dintre casa seva i el seguit de visions que li produïen aquest estat mental. El conte és interessant, ben redactat, però està faltat d'acció ja que es fa gradualment sonso, segons el meu parer.

La Salamandra: Una obra sense coherència i lògica, amb una història embruixada, amb mutacions, totalment fictícia i, per a mi, que no complau al lector debut a una història que enfastideix.

Una fulla de gerani blanc: Un altre conte amb un personatge que pateix un trastorn mental debut a l'amor que hi havia entre en Cosme i l'Albina, que va fer que l'home la anés fent tornar boja de mica en mica amb el so de la trompeta i, més tard, per recuperar el record de la seva dona, mata al gat i pateix un seguit de paranoies... producte de la seva bogeria.

La meva Cristina: Una història més de records i dolors psicològics soferts per fets del passat... Més o menys seguint el mateix esquema de bagatge literari i ideològic que els altres contes.

És un llibre que, tot i que està a la 24ª edició, té alguns error lèxics, com per exemple “...Vaig portar dos panet partits pel mig...”(Aquella paret, aquella mimosa), quan hauria de dir “panets” en plural, ja que el determinant numeral es plural. Més errors lèxics: “...la primera jugueta de debò...” Correctament: la primera joguina. (La sala de les nines); “...que anava a parar el peu del sortidor...”, Correctament: ...que anava a parar al peu del sortidor, ja que la perífrasis verbal “anar a parar” requereix la preposició “a” per indicar el complement circumstancial de lloc, és a dir una preposició més un determinant article: al (El senyor i la lluna); etc.

En general, és un llibre que és bo posar-lo com per fer-ne una “fitxa de lectura”, però que a l'hora de llegir-lo es fa un pèl enfastidiós, causa tedi, i bastant anodí, al menys per el gust particular de la gent...

Bibliografia

  • Introducció de l'obra “La meva Cristina i altres contes”

  • http://www.catradio.es/inf/especials/rodoreda/bibliografia.html

  • http://www.grec.net/HOME/CEL/DICC.HTM

Aquí “títol” té un significat de qualificació, servei, càrrec...

13