La meva Cristina i altres contes; Mercé Rodoreda

Literatura universal contemporánea del siglo XX. Narrativa. Novela catalana # Argument. Tema

  • Enviado por: Zero 22
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTES

ÍNDEX

PÀG.

El mar 2

La mainadera 2

Una carta 3

Aquella paret, aquella mimosa 3

Record de Caux 4

La gallina 4

La sala de les nines 5

Zerafina 5

Un ramat de bens de tots colors 6

Amor 6

L'elefant 7

El riu i la barca 7

El senyor i la Lluna 8

La salamandra 8

Una fulla de gerani blanc 9

La meva Cristina 9

EL MAR

Dos homes caminaven per un passeig conversant sobre una notícia que tractava del misteri d'un submarí. Es van asseure en un banc on hi havia una dona que tenia a la falda una gàbia amb una cadernera. L'home més alt va treure uns retalls de diaris de la butxaca, que tractaven sobre la notícia. Van seguir conversant sobre la notícia. L'home més baix es va posar a parlar amb la dona que seia al seu costat, i dos nens es van apropar al banc per mirar l'ocell. La dona va dir que el seu fill, que l'aniria a buscar amb la moto, volia ser el primer home de la Lluna, i els nens li van demanar que si els deixava passejar l'ocell. Abans de contestar, va parlar amb els homes sobre el seu marit. Però mentre parlava, la nena havia obert la porta de la gàbia i la cadernera havia sortit. De sobte, va arribar el fill de la dona, i va recuperar la cadernera. Quan s'anava amb la dona els nens es van posar a plorar, perquè s'havien perdut. El noi va agafar la seva mare i els dos nens i se'n va anar amb la moto cap a la comissaria de policia. Després d'això, els dos homes van anar a comprar castanyes corrent, perquè es va posar a ploure de sobtes.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i la simbolització del mar.

LA MAINADERA

La història tracta sobre una dona que és mainadera i s'encarrega de l'Adelina, la filla de la dona per la que treballa. Està tot el dia pendent d'ella i dient-li begenades sense sentit. Segueix parlant amb la nena mentre observa una trobada entre la senyora Neus, la mare de l'Adelina i altres amigues seves. Després la treu al balcó perquè pugui remullar els seus peus en un petit bassal d'aigua. Tot seguit, li asseca els peus amb una tovallola i la porta al bressol. La mainadera segueix elogiant a la nena i, al final, diu que li farà un vestit de pallasso i que la portarà a una fira a riure i a ballar.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i l'ús de l'el·lipsi. És un dels cinc contes que té com a protagonista una dona.

UNA CARTA

El conte comença quan un metge rep una carta anònima que explica fets difícils de creure. L'autora de la carta és una dona que està molt preocupada pel que l'ha estat passant. Per exemple, li explica que un dia que el seu marit era collint figues, ella va pensar que es cauria, i es va caure de veritat. La caiguda va ocasionar-li la mort. Un altre dia, quan tornava del mercat amb el seu cavall, va pensar “tot sembla mort” i, en un instant, tot el que la rodejava es va aturar, fins i tot el seu cavall. Quasi una hora després, va pensar “que volin!”, i tot va tornar a la normalitat. Una altra nit, va pensar en el seu marit i es va inflar el llençol al costat seu, com si hi hagués una persona ficada a més d'ella. Però el més gros de tots va ser que una nit que hi era a la platja va pensar que seria bonic que hi hagués una pomera al mig del mar. El seu desig es va complir. Va caminar cap a la pomera pel mar sense enfonsar-se, però quan anava a tocar l'arbre, aquest va desaparèixer i ella es va enfonsar dins el mar. Gràcies al seu fill, que l'anava a buscar, no es va ofegar, ja que no sabia nedar. Com a conseqüència de tot això la pobra dona no s'atreveix a pensar en res i creu que es una bruixa.

El tret estilístic utilitzat per l'autora més freqüent en aquest conte és l'ús de l'el·lipsi. És un dels cinc contes en que la protagonista és una dona.

AQUELLA PARET, AQUELLA MIMOSA

La protagonista d'aquesta història és una noia que es diu Crisantema. Un dia que passejava pel poble es va trobar amb tres soldats, i un d'ells li va demanar un bitllet de tramvia. Ella va contestar-li que no. Quan dos d'ells es van allunyar, el tercer li va dir que voldria veure-la una altre dia. Van quedar un altre dia i van anar a la paret d'un parc a menjar-se dos panets amb carn. El soldat es deia Àngel. Van quedar uns quants dies més i feien sempre el mateix. Un d'aquells vespres es va refredar perquè tenia al·lèrgia al pol·len i no es podia posar a sota d'una mimosa. Un altre vespre la noia va veure el cap d'un dels dos companys de l'Àngel mirant-los. Va dir-li-ho a l'Àngel, però ell ho va desmentir. Després d'això, no el va tornar a veure mai més. Més tard va prometre's amb en un altre noi que es deia Miquel, però encara pensava en l'Àngel. Llavors, mentre les seves amigues creuen que viu pensant en el Miquel, que s'havia anat a córrer món, en qui en realitat pensa és en l'Àngel, que se'n va anar sense dir res.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i la mimosa com a símbol. En aquest conte la protagonista és una dona.

RECORD DE CAUX

La història es remunta a quan el protagonista tenia uns vint anys. Va tenir una depressió nerviosa i el metge li va aconsellar que s'anés a caçar. Un temps després, el metge li va dir al seu pare que seria bo que el noi anés a l'estranger. Llavors va recordar una carta d'amor que havia escrit a una noia que tenia quinze anys, quan ell en tenia dotze. Va anar a Montreux, és a dir, a Caux. Va anar a un concert de música clàssica i va veure a la noia a la que havia escrit la carta d'amor. Van estar dos mesos passejant a cavall tots dos junts, però abans que ell se li declarés, ella se'n va anar. Un temps després ell va esbrinar que vivia a la Suïssa alemanya i va anar-hi. Però no la va trobar, i va tornar a Montreux. Al cap de dotze anys, quan ell estava vivint a París, va esbrinar que ella també hi vivia allà. Va anar a declarar-s'hi, però no va tenir valor suficient com per trucar a la porta, si no que va deixar un ram de flors al costat de la porta i se'n va tornar cap a casa. Un parell de mesos després es va casar amb una dona a Viena. Molts anys després van tornar a París i s'hi van instal·lar definitivament, i la dona a qui ell sempre va estimar vivia just davant de casa seva.

El tret estilístic utilitzat per l'autora més freqüent en aquest conte és l'afecció a la música clàssica com a tret particular del protagonista, ja que interromp el conte diverses vegades per recitar petites frases de cançons de música clàssica.

LA GALLINA

El protagonista del conte és un noi que vivia en una barraca amb els seus pares. Solien comprar conills i se'ls menjaven. Però un dia, un es va escapar de la gàbia, i el va matar un gat del barri. La dona va canviar l'altre per un gallina. D'ençà la mort de la Matilde, la mare del noi, el pare es comportava d'una manera estranya. L'home va agafar a la gallina i se l'emportava a menjar, a beure i, finalment a dormir. Un dia, el nen va tancar dins la barraca al gat del barri i a la gallina, amb la intenció que el gat matés la gallina, però no ho va aconseguir. Un dia el noi va haver d'anar a per cebes i quan tornava va escoltar al seu pare parlant amb algú. Estava parlant amb la gallina mentre l'acariciava i li deia Matilde, confonent-la amb la seva dona que va morir. Des de llavors, el noi no vol tornar a casa.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i la simbolització de la gallina, que el pare del protagonista acaba confonent amb la seva esposa.

LA SALA DE LES NINES

L'Eladi Formentí ha escrit una carta que parla sobre el senyor de Bearn. Hi diu que la primera joguina que va tenir aquest home de nen va ser una nina. Quan es va fer més gran, van ficar a la nina en una vitrina. Uns anys després el jove Bearn va anar a l'estranger. Quan va tornar a casa, es va passar dos anys mirant la nina, i el seu pare va morir. Feia molts viatges, i de cada un portava nines noves. Va arribar a tenir-ne cent, i va convertir la sala de la vitrina per la de les nines. Un dia la seva mare va canviar el pany de la porta de la sala. Quan ell va adonar-se, va apuntalar una escala de llistons de fusta i va entrar per la finestra. Una nit va dur a l'Eladi a la sala de les nines. Van passar's-hi tota la nit ficats en la sala. Al cap d'una setmana el senyor de Breans va morir i la seva mare va desaparèixer. El cadàver d'en Breans s'assemblava a una nina. Quan l'Eladi va pujar a la sala de les nines, va trobar-ne moltes amb taques de sang i la de la vitrina amb les cames arrencades. Va sortir de la sala i la van tancar per sempre.

El tret estilístic utilitzat per l'autora més freqüent en aquest conte és la clara simbolització de la nina , i la gran influència d'aquesta a la vida d'en Breans.

ZERAFINA

La Zerafina és una noia que parla pronunciant les s per z. Es dedica a servir com a mestressa de casa. Quan arriba a casa de la seva nova ama, li explica diverses coses. Diu que ha arribat tard perquè s'ha perdut a la ciutat i ha anat amb un desconegut a prendre una cervesa. També diu que ha servit en dues cases més. A la primera se'n va anar perquè el fill de la família li donava cops de peu al cul. I a la segona perquè pensava que els ancians pels qui treballava l'estaven enverinant. En quant als seus promesos explica que el primer va morir a l'Àfrica. Va tenir un fill seu, però va morir de seguida que va néixer. El segon es colava a les nits per la finestra al llit de la Zerafina i li deia coses boniques. El noi s'havia promès amb una noia a Barcelona, i per això ha vingut la Zerafina a aquesta ciutat, per trobar-lo.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i el tret característic de la Zerafina: la pronunciació de les s per z. És un conte en el qual la protagonista és una dona.

UN RAMAT DE BENS DE TOTS COLORS

El protagonista és un home apassionat pels nens petits. La seva il·lusió és tenir un bon grapat de criatures, però no ho ha aconseguit. Un dia, quan era petit i vivia al poble, el seu pare el va castigar i el va obligar a quedar-s'hi tancat a la galeria. Però al final es va entretenir molt veient passar un ramat de bens a través de vidres de colors que n'hi havia allà. Va estar fent això durant uns dies més, fins que un dia, el seu pare el va veure i el va cridar, espantant-lo tant, que va caure i es va trencar un braç. Aquest home es va casar, però al cap de quatre anys es va separar de la seva esposa. Un dia, a la cavalcada dels reis, va conèixer una dona i es van fer amics. Aquesta dona era artista, cantava. Ara l'home va al poble a l'estiu, i se'n va a la galeria de l'antiga casa per rememorar vells temps mentre rumia com li hauria sigut la vida d'agraciada si hi hagués tingut fills i néts.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'ús de l'el·lipsi i la simbolització de la satisfacció que el protagonista tenia quan veia els bens a través del vidres de colors; satisfacció que, fins i tot era igual que la que va sentir la nit de nuvis.

AMOR

El conte comença quan un home entra a una merceria. Vol comprar alguna cosa per a la seva dona, ja que és el seu sant. Mentre decideix què compra, va contant petites anècdotes a la dependenta. Li explica que li va regalar a la seva dona un collaret de amb boles de vidre el dia del seu casament i que, en comptes de posar-s'ho, va donar-lo al seu nét perquè jugués amb les boles de vidre com si fossin bales. Després diu a la dependenta que ja sabia el que volia per a la seva dona, però que abans no ho havia dit perquè no tenia suficient confiança. El que en realitat vol són unes calces llargues de senyora. N'hi havia de diversos tipus, però cap no era prou gran com perquè li anés bé a la seva dona. Després de la decepció, l'home diu que un home que treballa té poc temps per a les coses de quedar bé.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i l'ús de l'el·lipsi.

L'ELEFANT

L'home protagonista d'aquest conte és un apassionat dels elefants i sap tot el que s'ha de saber sobre ells. Es troba en un circ amb un altre home veient un elefant al qui ell diu ratolí. Es passa tota l'estona contant a l'home que li acompanya moltes curiositats sobre aquests animals, i demostrant-li que el ratolí té un comportament particular, com si l'hagués domat ell. Comencen a observar la conducta de l'elefant davant de diverses coses que ells fan amb les paperines de les galetes (una manera molt singular de passar l'estona). Entremig d'això, li explica al seu acompanyant que va tenir una filla i que la seva dona va morir en el part. Diu que l'últim any de la vida de la nena, aquesta es va tornar molt trapella. La nena va morir molt jove i ell pensava que no l'havia estimat prou.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i la simbolització de l'elefant, ja que el protagonista l'identifica amb la seva filla, o almenys li té un afecte similar.

EL RIU I LA BARCA

A l'home que protagonitza aquesta història li agrada moltíssim l'aigua dolça, de riu. Va aprendre a nedar al riu. Un matí va travessar el bosc, trobant entre joncs una vella barca, però abans de pujar-hi es va banyar. Es va posar a remar al cap d'una estona. Va entrar sota una volta de fullatge on el vent havia parat i només hi havia fulles mortes flotant per l'aigua. El riu s'anava estrenyent i cada vegada era més fosc. Va arribar un moment en que, quant més fort remava, més lentament avançava la barca. A més a més, el riu es continuava estrenyent. Cada vegada li era més difícil respirar, s'estava ofegant. Quan no va poder respirar més, va foradar la barca i va caure dins l'aigua. Sobtadament, li van sortir escates i aletes, convertint-se així en un peix. I va ser-ho durant molts anys.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'ús de l'el·lipsi i la simbolització de l'aigua com a element fonamental pel protagonista.

EL SENYOR I LA LLUNA

Fa cinc anys, un home va comprar-se una torre. Era una persona solitària i molt pulcra. Cada nit sortia a passejar pel jardí de la torre. Una de les nits que passejava, va trobar-se la porta que anava a parar al camp oberta. Pel buit passava un raig de Lluna bastant lluminós. L'home es va apropar i va caminar per damunt del raig, com si aquest fos un camí, i va arribar a la Lluna. L'home, molt sorprès, se'n va tornar cap a la torre. Va arribar un moment en que cada nit hi pujava. Però un dia va trobar-s'hi tant al jardí com a la Lluna una espècie de llenties brillants, algunes amb un petit brot. Aquests brots van crear un conducte que anava també cap a la Lluna. L'home va estar un any treballant en el conducte perquè fos perfecte i va deixar d'anar a la Lluna. Un dia, el camí de la porta va desaparèixer sense que ell se n'adonés. Una nit va decidir pujar-hi de nou. Però quan anava per mig camí de la xemeneia, aquesta estava tallada. Un temps després va obrir-se de nou la porta i va aparèixer el camí. Va pujar-hi, però també estava tallat, i semblava que la Lluna s'estava burlant de l'innocent home. Des de llavors, la seva pell és com la superfície de la Lluna.

El tret estilístic utilitzat per l'autora més freqüent en aquest conte és la simbolització de la Lluna.

LA SALAMANDRA

Aquest conte tracta sobre una dona que anava a un salze, a prop d'un estany i que va veure un home. Ell la va seguir, tot i que ella fugia d'ell, va agafar-la i la va acorralar en el salze, i li va posar la boca al coll. L'endemà van fer el mateix, però els va veure la dona d'aquest home, i va dir-li a la noia “bruixa”. Després d'això, la gent del poble l'anava tractant amb el pas del temps com si fos una bruixa. Li deixaven a la porta animals morts, apedregaven la seva casa, i van fer una processó. Quan la dona anava al salze ja no hi era mai ell. Un dia, a la primavera, la van dur a una foguera per cremar-la. Però quan s'estava començant a cremar, es va transformar en una salamandra. Uns dies després va anar a casa de l'home i va veure com aquest i la seva dona intimaven. L'endemà l'esposa de l'home va perseguir-la i els nens del poble van apedregar-la. Van ferir-li una mà, i quan tornava a l'estany, van venir tres anguiles i se la van arrencar. I ella es va quedar mirant com jugaven amb la seva mà.

El tret estilístic utilitzat per l'autora més freqüent en aquest conte és l'escriptura parlada. És un del contes que protagonitza una dona.

UNA FULLA DE GERANI BLANC

A l'home que protagonitza el conte, se li mor la Balbina, la seva dona. Abans que es morís, quan estava malalta, ell la despertava amb una trompeta. En el moment de morir la Balbina, l'home va veure una fulla de gerani blanc volant. Va vestir a la seva dona ja morta amb un vestit que s'havia fet per veure en Cosme, un conegut d'ell i l'home a qui ella estimava. Ell era feliç de que s'hagués mort la seva dona i d'haver impedit que estiguessin junts ella i en Cosme. Després va arrencar-li una dent i se la va guardar. De sobte, va començar a veure tot blau. Un dia el gat es va empassar la dent i ell el va matar, el va obrir en canal i va recuperar la dent. Una nit, quan va acabar de treballar, va caminar pel camí fins que es van acabar els fanals. Encara ho veia tot blau, però va passar un gat gran negre amb els ulls de color de mel amb una ratlla en mig. Va anar-hi cada dia, fins que l'últim, el gat semblava que fes una corda i l'anés lligant al fanal. Va recordar que la Balbina brodava estrelles blaves i que els seus ulls eren d'aquell color.

El tret estilístic utilitzat per l'autora més freqüent en aquest conte és la simbolització principal de la fulla de gerani blanc, que vola en el moment de morir la Balbina, però també el colors dels ulls dels dos gats que hi apareixen.

LA MEVA CRISTINA

Aquesta història tracta sobre un home que era mariner d'un vaixell anomenat Cristina. Aquest vaixell es va enfonsar i l'home, quan estava a punt d'ofegar-se, va ser engolit per una balena. Això no ho va descobrir fins que aquesta no el va extreure pel forat per on extreu l'aigua, però va caure-hi de nou quan estava damunt del llom de la balena. Va veure un cadàver de mariner i, amb el pas dels dies, se'l va menjar. També es bevia la sang de la balena, quan li clavava un cassó. De sobte, se li va ocórrer de batejar la balena com a Cristina. Va veure unes illes i va sortir, donant-li un cop a les barnilles de la balena, però aquesta se'l va tornar a empassar. Va estar mig any dins la Cristina, marcant a les seves galtes cada dia que passava amb un ganivet. Va començar a menjar-se-la poc a poc per dins, però aquesta el cobria de saliva, tot cobrint-lo amb una crosta. Un dia va morir encallada damunt d'una roca, i ell es va trobar en un hospital quan es va despertar. El van treure la majoria de la crosta de perla, però li quedava encara en mig cap. La gent li deia la perla, i una nit li va semblar veure la Cristina pel mar amb ell mateix damunt d'aquesta. Va anar a on li feien els papers i un home el va fer sortir.

Els trets estilístics utilitzats per l'autora més freqüents en aquest conte són l'escriptura parlada i l'ús de l'el·lipsi.

2