La lista de Schindler; Steven Spielberg

Cinematografía. Cine estadounidense. Drama. Exterminio judío. Nazis. Recursos cinematográficos. Guión. Psicología de los personajes # Camps de concentració. Personatges. Anàlisi del Guió

  • Enviado por: Joan Andrés
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad

ÍNDEX.

Pàgina

Anàlisi dels recursos cinematogràfics................................................................3

  • El tractament de la llum......................................................................3

  • El tractament del color........................................................................3

  • Plans de càmera i fotografia................................................................4

Anàlisi del guió..................................................................................................8

Anàlisi psicològica dels personatges................................................................15

  • Oskar Schindler.................................................................................15

  • Itzhak Stern.......................................................................................17

  • Amon Goeth......................................................................................18

La banda sonora...............................................................................................19

Conclusió (valoració personal)........................................................................20

ANÀLISI DELS RECURSOS CINEMATOGRÀFICS.

L'enorme qualitat de recursos cinematogràfics de la pel·lícula és indiscutible; i més si tenim en compte que va guanyar dos Oscar de Hol·lywood relacionats amb aquest aspecte; Oscar a la millor fotografia (Janusz Kaminski) i Oscar al millor muntatge (Michael Kahn). Com que es podria fer un treball sencer només d'aquest aspecte, he escollit només alguns exemples:

EL TRACTAMENT DE LA LLUM.

Que la pel·lícula sigui en blanc i negre fa que els canvis de llum ressaltin molt més que en una pel·lícula en color, ja que la pròpia imatge en blanc i negre és molt més mate que la de color. Per tant doncs, la llum juga un paper importantíssim en la pel·lícula.

Spielberg, en les escenes exteriors sap diferenciar bé les escenes diürnes de les nocturnes (comiat de Schindler dels seus treballadors davant la fàbrica), o fins i tot les escenes de matí (Schindler ruixant el tren, Goeth disparant contra els habitants del camp de Plaszow des del balcó de casa seva), o de tarda (Goeth intenta executar el rabí però li falla la pistola). També s'utilitzen focus de llum molt intensos per a donar sensació de respecte (els focus de la torre de control d'Auschwitz quan les dones hi entren amb el tren, combinada amb la neu que cau posa la sensació a flor de pell).

En les escenes d'interiors el tractament de la llum encara és més important. Es pot diferenciar clarament una escena alegre (festa a casa d'Amon Goeth), d'una escena trista o solemne (discurs de Schindler a la fàbrica, ell es veu molt més il·luminat que qualsevol altre element; és el centre de totes les mirades). També diferenciem els interiors grans (església, sala central de la fàbrica), dels petits (despatx de Schindler a la primera fàbrica). Fins i tot hi ha escenes en les quals la llum dóna una sensació de capteniment, concentració, neguit, etc. barrejada amb altres elements com ara el fum (Schindler i Stern tancats en una habitació escrivint la llista, l'efecte s'aconsegueix gràcies al fum de les cigarretes que fuma Schindler combinada amb l'escassa llum de la cambra).

EL TRACTAMENT DEL COLOR.

El fet que la gran part de la pel·lícula sigui en blanc i negre fa que Steven Spielberg aconsegueixi una visió molt més crua de l'holocaust; el fet que la pel·lícula no tingui color és, simplement, perquè no el necessita. El color podria ser interpretat com un símbol d'alegria, de vida, etc. i la pel·lícula reflecteix totalment el contrari. L'holocaust no té color, per tant, la pel·lícula tampoc. La imatge en blanc i negre també ajuda a “transportar” l'espectador cap a l'època què se situa l'acció (1939-1944/45).

El tractament que es dóna a les comptades imatges en color, com la imatge de la nena amb el vestit vermell durant l'evacuació del ghetto de Cracòvia (13 de Març de 1943). La imatge té una doble utilitat i/o sentit; d'una banda és força útil per a poder seguir la nena caminant pels carrers del ghetto, ja que ressalta molt entre la resta de l'escena (en blanc i negre); d'altra banda, l'abric vermell vol assenyalar la bondat i puresa humana d'una nena sorprenentment serena enmig del caos, desolació, destrucció, maldat, mort, etc. del fet.

Una altra imatge en color és la de la flama de l'espelma durant la celebració del Sabbath dins la fàbrica de munició de Schindler. El color de la flama simbolitza l'esperança d'aquella gent que, en mans de Schindler estan teòricament fora de perill; a més el foc també simbolitza la puresa i la neteja que necessita aquella societat que els ha tocat viure.

Per últim, el color torna a la pantalla a les acaballes de la pel·lícula, en el moment en què apareix subtitulat “Los judíos de Schindler, hoy”; o sigui en l'actualitat, en una imatge en la què alguns dels supervivents i sobretot, els seus descendents posen pedres, d'un en un a sobre de la tomba d'Oskar Schindler en senyal d'agraïment.

PLANS DE CÀMERA I FOTOGRAFIA.

Janusz Kaminski, director de fotografia de la pel·lícula, va obtenir un Oscar per aquest aspecte. Kaminski obté plans molt transcendentals per a una bona interpretació dels fets.

El tipus de plans més abundants en la pel·lícula són els plans curts:

  • Pla americà (Schindler presenta la seva dona a Stern i a la resta de treballadors de la fàbrica de municions), que pretén donar una imatge d'una persona o un grup de persones emmarcat en un context escènic determinat.

  • Pla “semicurt” (escena a l'interior de les dutxes d'Auschwitz on les dones esperen aterrades que surti gas i acaba sortint aigua, els plans curts i molt curts acaben de copsar la sensació d'alleugeriment, a través de la finestra rodona de la porta de les dutxes; o l'escena del tren quan Schindler ordena que ruixin les finestres amb aigua, copsa les expressions de desesperació de la gent per a que els toqui una mica d'aigua a la cara.), aquest és un tipus de pla “mòbil” (la imatge es va acostant als rostres de la gent) poc utilitzat en la pel·lícula, però molt ben aconseguit. En un espai tancat, Kaminski copsa molt bé la sensació del moment a mida que la imatge

es va acostant a plans curts o molt curts.

  • Pla curt (Schindler rep de mans d'Stern l'anell d'or amb la inscripció en hebreu “el qui salva una vida, salva el món sencer” i la posterior encaixada de mans), el qual pretén il·lustrar la imatge d'una persona o d'un grup de persones dialogant, abraçant-se, etc. que defineix el sentiment del moment.

  • Pla molt curt o curtíssim (Goeth ordena a Stern que el miri, s'enfoca el rostre d'odi i ràbia que Goeth té cap a Stern; o durant el discurs de Schindler davant dels seus treballadors i just després de donar l'opció als soldats de liquidar-los a tots o de que marxin de la sala i tornin amb les seves famílies), que reflecteix el sentiment o sensació del personatge en un instant determinat.

Un altre tipus de plans gairebé imprescindibles de la pel·lícula són els de caràcter més general:

  • De paisatges (durant l'evacuació del ghetto de Cracòvia, des dels ulls de Schindler a dalt del turó i a sobre del cavall, en l'escena en que apareix la nena amb l'abric vermell, podem veure un grup de soldats com executen un grup de jueus, un soldat llençant el contingut d'unes maletes des d'un balcó al carrer, etc. i tot mentre no perdem de vista la nena caminant pel carrer), en el qual es pot veure una imatge general del fet, on no trobem espais buits i fins i tot podem veure diferents detalls alhora.

  • Imatge global (en l'escena en la que apareix el subtítol “20 de Marzo de 1941. Fecha límite para entrar en el ghetto.” , on podem veure un gran grup de persones desplaçant-se a peu a través d'una carretera i d'un pont), de grans grups o masses de gent on es reflecteix la situació d'un grup o col·lectiu de persones.

  • Imatge molt global (els jueus de Schindler caminant tots junts per un enorme camp obert; són lliures però no saben on anar, no saben què fer, no saben res), que dóna una sensació d'immensitat però també de llibertat i d'incertesa alhora.

ANÀLISI DEL GUIÓ.

Steven Zaillian, guionista de la pel·lícula, també va obtenir un altre Oscar de Hol·lywood per la seva tasca en el guió original de “Schindler's List”.

La pel·lícula comença amb la imatge d'un tren arribant a l'estació de Cracòvia amb un “carregament” de jueus inscrivint els seus noms en unes taules i amb el subtítols: “Septiembre 1939. Las fuerzas alemanas derrotan al ejército polaco en dos semanas”; “Se ordena a los judios que registren a toda su familia y se trasladen a las principales ciudades. Más de 10000 judios llegan a Cracovia diáriamente”.

Immediatament, el guió ens mostra el clima de tensió de la zona i del moment (soldats nazis tallant els cabells a uns jueus i rient-se d'ells, tropes patrullant pels carrers, gent amuntegada pels carrers). Apareixen unes oficines plenes de gent presentant queixes i amb un subtítol: “JUDENRAT: El consejo judío, compuesto por 24 judíos responsables de llevar a cabo las órdenes del gobierno en Cracovia, como las respectivas al trabajo, el alojamiento y la comida. A él se presentaban las quejas”; aquí Oskar Schindler, un ric empresari de la zona coneix Itzhak Stern, un dels 24 jueus del consell i comptable del JUDENRAT, i li proposa de dirigir una empresa metal·lúrgica dins del ghetto jueu de Cracòvia, en la qual tant els financers com els treballadors siguin habitants del ghetto. La pel·lícula ens va mostrant com era la vida dins el ghetto (grup de jueus parlant en rotllana enmig del carrer, nois intercanviant abrics de pells per cupons de racionament dins l'església, etc.). Mentrestant les imatges dels jueus sortint de les seves cases i afegint-se a llargues processons per a entrar al ghetto, se succeeixen mentre a la pantalla apareix un altre subtítol: “20 de Marzo de 1941. Fecha límite para entrar en el ghetto”; “El edicto 44/91 establece un distrito judío cerrado al sur de Vístula. Vivir en el ghetto es obligatorio. Los judíos de Cracovia se ven forzados a abandonar sus hogares y se hacinan en un área de 400x600 metros”.

Finalment Schindler fa xantatge a dos jueus rics i aconsegueix els diners per a muntar la fàbrica (la D.E.F., Deustche EmailFabrick). Comença la selecció de treballadors essencials, entre la població del ghetto; un treballador essencial era una persona útil per al Reich o per a la guerra, així, un professor d'història i literatura, o un violinista era separat del grup mentre que a un polidor de metalls se li lliurava un document que el permetia continuar vivint dins del ghetto ja que era un treballador útil per a la causa nazi i que podia ser contractat per algú en qualsevol moment.

Schindler ha de subornar alts càrrecs de l'exèrcit i de les SS (policia militar durant l'Alemanya nazi), perquè firmin els permisos per a la creació de l'empresa, mitjançant diners, festes o altres regals de luxe com ara ampolles de vodka, caviar, xampany, tabac, etc.

Mentrestant, els nazis es queden tots els equipatges dels jueus i classifiquen les pertinences per a reaprofitar-ho o per a llençar-ho.

Apareix una imatge general d'uns barracons en construcció i centenars de persones treballant-hi, mentre surt un altre subtítol: “Campo de trabajos forzados de Plaszow en construcción”. També apareix per primera vegada l'oficial nazi encarregat del camp i que després tindrà un paper força transcendental, en molts casos subornat per Schindler; el comandant Amon Goeth. Els minuts següents estan destinats a il·lustrar la vida a la fàbrica de Schindler i al camp de Plaszow i a donar unes quantes mostres de la fredor i la barbàrie de la ideologia nazi mitjançant accions significatives del comandant Goeth (assassinats des del balcó de casa seva, execució de la enginyera jueva pel sol fet de ser culta (“judía y culta; igualita que Karl Marx; matadla!!”), execució d'un home per haver robat un pollastre, etc.).

El 13/3/43 hi hagué l'evacuació del ghetto de Cracòvia amb la primera gran matança de la pel·lícula; els soldats nazis liquidant a tot aquell qui no compleixi estrictament les normes (el nen que s'intenta escapar corrent) o estigui físicament dèbil (el soldat que remata una dona d'un tret al cap en braços del seu marit quan intenta portar-la a l'hospital, etc.), o bé tot aquell que intenti amagar-se dins les cases.

Schindler reclama a Goeth els seus treballadors i el suborna perquè no se'ls emportin del camp i li “faciliti les coses”. S'inaugura la fàbrica de Schindler: “fábrica de utensilios de metal dentro del campo de Plaszow”.

Goeth passa revista als treballadors de la fàbrica, intenta executar-ne un (el rabí jueu) després de cronometrar-li el temps que triga en fer una frontissa, però li falla la pistola.

Mentrestant Schindler s'adona que Stern està utilitzant la fàbrica com a refugi per als jueus quan contracta un home gran i sense un braç (que després és assassinat per soldats del camp) i li diu que el que vol ell és guanyar diners i no salvar a jueus, però tot i així contracta un matrimoni gran a partir de la súplica de la seva filla.

És molt interessant el diàleg entre la Helen Hirsch (una noia jueva que treballa per al comandant Goeth) i l'Oskar Schindler al soterrani de la casa del comandant Goeth, en el qual Schindler li diu a la noia que no tingui por d'en Goeth, que no li farà mal perquè està enamorat d'ella. Poc després la noia rebrà una brutal pallissa del comandant.

Schindler parla amb Goeth i li diu que el poder no representa haver de matar a molta gent perquè et tinguin respecte, li diu que el poder és quan es té justificació per matar i no es mata. A partir d'aquí Goeth comença a perdonar a la gent quan fa alguna cosa mal feta (al noi que li cau la sella de muntar al terra, a la noia que l'enxampen fumant) però no l'acaba de convèncer la idea de perdonar i just després de perdonar a un noi que no li ha pogut netejar la banyera, li diu que se'n pot anar i li dispara un tret des del balcó de casa seva. Llavors ve la pallissa de Goeth a la Helen després de dir-li que sap molt bé que no és una persona en el sentit estricte de la paraula i que sent compassió per ella.

A la sala principal de la casa s'està celebrant l'aniversari de Schindler durant el qual, aquests fa un petó a una noia jueva que li porta un pastís en nom de tots els treballadors de la seva fàbrica. Schindler ingressarà a la presó per aquest fet. Goeth convenç a un alt càrrec de les SS de que Schindler va besar a la noia sense pensar perquè la noia era molt maca i el treu de la presó.

Arriba un carregament d'hongaresos al camp i es fa una revisió mèdica de tots els habitants despullats i corrent (cossos famèlics). Algunes noies es punxen els dits i es freguen la sang per la cara per a tenir més color i semblar més sanes a l'horta de la revisió. Separen els nens (estan contents i cantant, no saben el que passa, formen part d'un altre món). Alguns nens s'amaguen allà on poden, fins i tot dins els dipòsits d'excrements de les latrines del camp.

Hi ha l'escena en què Schindler fa ruixar un tren ple de jueus perquè no s'ofeguin de calor mentre fa creure als oficials nazis que els està fent patir i que ho fa com a crueltat per a donar-los falses esperances.

- Fi de la primera part -.

Una de les primeres escenes de la segona part de la pel·lícula fa referència al següent subtítol que surt en pantalla: “El Departamento D ordena a Goeth exhumar e incinerar los cuerpos de más de 10000 judíos asesinados en Plaszow y en la matanza del ghetto de Cracovia”. És una de les escenes més dantesques de la pel·lícula, durant la qual apareix el cos sense vida d'una nena amb un abric vermell (la mateixa que veu Schindler des del turó durant el desallotjament del ghetto).

Amon Goeth comunica a Schindler que tanquen el camp de Plaszow i que porten a tota la gent a Auschwitz; Schindler li diu que ell vol els seus treballadors perquè els ha comprat i perquè no n'haurà de tornar a contractar de nous. Goeth li diu a Schindler que està boig i que és molt mal negoci, i Schindler li contesta que a aquests ja els té ensenyats i que farà una llista amb els noms de tots els seus treballadors.

Schindler i Stern fan la llista amb el nom de 1100 treballadors jueus i se'ls emporta, separats en homes i dones i junt amb tota la maquinària a la seva ciutat natal, a Zwittau-Brünnlitz, Txecoslovàquia.

El tren de les dones se'n va a Auschwitz per un error burocràtic (escena de la dutxa explicada en apartats anteriors) i Schindler les ha d'anar a buscar personalment. Salva les nenes posant con a excusa que són les úniques que tenen els dits prou petits per a poder polir l'interior de la càpsula d'un projectil de 40mm. Aconsegueix recuperar les dones després de subornar més alts càrrecs de les SS.

Schindler inaugura la segona fàbrica (aquest cop de municions) i prohibeix als soldats l'entrada a la fàbrica i els diu que si maten algun operari tindran dures sancions i, a més, ell cobrarà.

Stern avisa a Schindler que s'està quedant sense diners i que corre el rumor que la seva fàbrica no produeix prou, Schindler li contesta que si alguna vegada produïen un sol projectil que es pugui disparar, s'emportarà un disgust.

Schindler li diu al rabí que com és que no s'està preparant per a la celebració del Sabbath i li ofereix una mica de vi. Apareix la imatge de la flama de l'espelma en color.

Apareix el subtítol següent a la pantalla: “Durante los 7 meses en que funcionó, la fábrica de munición de Schindler fue un modelo de baja productividad. Mientras él gastaba millones de marcos en mantener a sus obreros y sobornar a los oficiales del Reich”. Stern anuncia a Schindler que està arruïnat, just abans que s'acabi la 2ona Guerra Mundial.

Discurs de Schindler davant els soldats que vigilaven la fàbrica i del seus treballadors (veure anàlisi psicològica d'Oskar Schindler).

Escena del comiat de Schindler davant dels treballadors en la que aquests li lliuren la carta signada per tots explicant el què ha fet per ells per si el detenen (és un perseguit, és membre del partit nazi) i un anell d'or amb una inscripció en hebreu en senyal d'agraïment.

Un soldat anuncia al grup de jueus que han estat alliberats per l'exèrcit soviètic. Tot i així, no saben on anar ja que saben que, vagin on vagin seran mal rebuts.

La pel·lícula s'acaba amb la imatge de l'execució del comandant Amon Goeth, acusat de crims contra la humanitat i dels jueus de Schindler i els seus descendents posant pedres a sobre la tomba de Schindler en senyal d'agraïment.

ANÀLISI PSICOLÒGICA DELS PERSONATGES.

Degut al gran nombre de personatges de la pel·lícula, he triat només els tres més principals per a fer-ne un comentari.

OSKAR SCHINDLER - Liam Neeson.

És el protagonista de la pel·lícula, és l'empresari que compra més de 1000 jueus (1100 concretament) com a esclaus per a salvar-los de l'holocaust però amb l'excusa de que són per a utilitzar-los com a obrers per a les seves fàbriques.

És un personatge rodó, ja que al principi de la pel·lícula veu en els jueus una possibilitat de fer diners fàcilment ja que no cobren res i produeixen el mateix, el que vol ell, en un principi, és guanyar diners i no salvar jueus:

-“...no quiero un refugio, sino una fábrica...”-

Tot i així no els veu com una raça inferior:

Stern - “...la ley me obliga a decirlo; soy judío...” -

Schindler - “Y yo alemán. Asunto zanjado.”-

Poc a poc s'anirà conscienciejant del que està fent i de que no pot deixar morir tota aquella gent i fa la llista per a emportar-se'ls a Txecoslovàquia. Schindler manté sempre un doble joc amb els nazis; fet que es veu clarament en l'escena ja anteriorment comentada de Schindler refrescant als jueus de dins del tren i fent creure a Goeth que ho fa com a crueltat. Un tret molt definidor de la mentalitat de Schindler al final de la pel·lícula és la seva reacció de ràbia i impotència alhora quan diu que si no s'hagués comprat aquell cotxe hagués pogut comprar 100 persones més, o que si no hagués comprat aquella petita insígnia d'or amb una creu gammada hagués pogut comprar una persona més (fet que demostra el poc valor d'un esclau jueu durant el Tercer Reich). O bé el seu discurs davant dels seus treballadors i dels soldats de la fàbrica de municions:

Acaba de anunciarse la rendición incondicional de Alemania. A media noche de hoy, la guerra habrá terminado. Mañana darán comienzo la búsqueda de los supervivientes de sus familiares; en muchos casos no podrán encontrarlos. Tras seis largos años de crímenes, el mundo se viste de luto por las víctimas. Nosotros sobrevivimos, muchos han venido a agradecérmelo; agradézcanselo a si mismos; al valiente Stern y a otros muchos de ustedes que se han preocupado por todo enfrentándose a la muerte en cada momento.

Soy miembro del partido nazi, fabricante de municiones, me he aprovechado de la esclavitud. Soy un criminal. A medianoche ustedes serán libres y yo un perseguido. Me quedaré hasta cinco minutos pasada la medianoche; después, y confío en que me perdonen, tendré que huir.”

(Es dirigeix als soldats) “Sé que han recibido de su comandante, que a su vez la ha recibido de sus superiores, la orden de liquidar a todos los habitantes de este campo. Este seria el momento de hacerlo; aquí los tienen, están todos, esta es su oportunidad; o pueden irse y volver junto a sus familias como hombres y no como asesinos” (els soldats i el comandant surten de la sala).

(Es torna a dirigir als treballadors) “En memoria de las incontables víctimas de su pueblo, les pido que guardemos tres minutos de silencio.

ITZHAK STERN - Ben Kingsley.

És el primer jueu que contracta Schindler pera la seva fàbrica i té un paper cabdal per a convèncer Schindler de que el que està fent és molt positiu i de que no abandoni quan Goeth li diu que tanquen el camp de Plaszow. També té una funció importantíssima a l'hora de falsificar els visats de treballadors essencials per als habitants del ghetto i a l'hora d'ajudar a Schindler a fer la llista. És un personatge d'una gran qualitat humana, la qual es veu reflectida en les seves accions (contracta ancià manc i convenç a Schindler de que és molt útil per a la seva empresa) i en una frase que diu just després de mecanografiar els 1100 noms de la llista:

Esta lista es el bien absoluto, esta lista es la vida. Más allá de sus márgenes se abre el abismo”.

Stern és també el qui entrega a Schindler l'anell amb la inscripció en hebreu “Quien salva una vida, salva al mundo entero”, a les acaballes de la pel:lícula. La relació d'amistat entre ells dos acaba essent molt forta;

Schindler - “...quizá entonces podamos tomarnos una copa juntos.”

Stern - “Prefiero tomármela ahora.”

La seva amistat també queda palesa amb l'encaixada de mans i l'abraçada del final de la pel·lícula (escena de l'anell).

AMON GOETH - Ralph Fiennes.

Oficial de l'exèrcit nazi. És el comandant encarregat de dirigir el camp de treballs forçats de Plaszow. És l'oficial nazi més proper a Schindler i que fins i tot es pot arribar a intuir una certa amistat i admiració de Goeth cap a Schindler:

- “...nunca lo veo borracho y bebe más que yo, eso si que es control; y el control es poder. Le admiro, Oskar.”

És un personatge clarament definidor de la ideologia nazi, amb molta sang freda i un esfereïdor convenciment de les seves accions i paraules; molt imprevisible i impossible de convèncer de res que no concordi amb la seva mentalitat.

LA BANDA SONORA.

John Williams, compositor de la banda sonora original de la pel·lícula va obtenir un Oscar de Hol·lywood a la millor banda sonora original de l'any 1993.

La banda sonora és una de les millors característiques de la pel·lícula, ja que dóna aquell toc complementari de la sensació de l'escena, ja sigui d'una matança (matança del ghetto de Cracòvia), d'una festa (qualsevol de les festes dels nazis, cal diferenciar les festes de caràcter més divertit i animat de les de caràcter més elegant o sobri), o bé d'una escena ràpida, violenta, etc. (entrada violenta i assassina dels soldats a la casa del ghetto mentre sona una peça molt ràpida per a piano de Mozart, la qual dóna una angoixant sensació de velocitat molt ben aprofitada per Williams.).

CONCLUSIÓ (valoració personal).

“La lista de Schindler” (Schindler's List), ha estat per a mi una de les millors pel·lícules que he vist mai (si no la millor).

La pel·lícula és una genial representació de l'holocaust i combinada amb alguns detalls mestres d'Spielberg (la pel·lícula en blanc i negre, la nena de vermell, el canvi de sensació espectacular en l'escena de les dutxes d'Auschwitz, etc.) i amb unes escenes i sobretot un final que fan aflorar les sensacions més profundes (i fins i tot alguna llagrimeta, perquè no dir-ho) de qualsevol ésser humà amb un mínim de sentiments.

Crec que la pel·lícula no és només una obra mestra, i que es mereix els set Oscar que va obtenir el 1993 (l'any que es va fer), pel que tracta, sinó per com ho tracta. Veient la pel·lícula es poden arribar a sentir sensacions que no has sentit mai (almenys jo) i fer-te una minúscula idea de com són les ideologies extremistes i del que va arribar a passar aquella gent (i de tota la gent innocent que ha viscut o viu, encara avui, la desgràcia de la guerra, del racisme o de la xenofòbia en la seva pròpia pell). Crec que hem d'estar molt contents de no tenir la mateixa sort.

Des d'aquí, la meva més sincera i humil gratitud i felicitació cap a Steven Spielberg i tot el seu equip i actors.

LA LISTA DE SCHINDLER.

“...esta lista es el bien absoluto, esta lista es la vida;

más allá de sus márgenes se abre el abismo.”