La Lisístrata; Aristòfanes

Literatura clásica. Escritores griegos. Comedia. Pacifismo # Estructura. Personatges

  • Enviado por: Muy muy muy loko
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

Resum: La comèdia es situa enmig de la guerra del Peloponnès, on lluiten espartans i atenencs. Lisístrata, una dona atenenca decideix reunir a unes quantes dones de cada bàndol, espartà i atenenc, per exposar-lis una idea per acabar amb la guerra. Lisístrata proposa començar una vaga sexual, per tal que els homes quedin incapacitats per lluitar.

El primer que fan les dones, es envair l'Acròpolis per tal que els homes no puguin fer res amb els diners, i s'instal.len allà. Durant un temps els homes fan l'impossible per intentar fer l'acte sexual amb les seves dones, però finalment es dónen per vençuts, i els espartans decideixen fer venir els seus ambaixadors per tal d'establir la pau entre les dues ciutats. Un cop reunits tots els de l'ambaixada espartana i atenenca criden a Lisístrata i a les dones perquè vegin que no hi haurà més guerra entre ells. Lisístrata demostra no es necessària la violència per acabar amb la guerra.

Estructura Interna: el tema de la comèdia s'introdueix amb la proposta de Lisístrata cap a les altres dones, on explica el seu pla per acabar amb la guerra, i després es dirigeixen cap a l'Acròpolis.

L'acció continua en el mateix escenari on acaba l'inici de la comèdia, l'Acròpolis, on es du a terme una conversa entre Mírrina i el seu marit Cinesias, que no aconsegueix el seu propòsit, també hi tenen lloc altres converses entre homes que parlen sobre la situació per la que passen.

El desenllaç també es produeix davant de l'Acròpolis, un cop reunides les dues ambaixades, apareix Lisístrata com un testimoni imprescindible per a veure com es fan les paus entre les dues ciutats

Estructura Externa:

Pròleg: presentació de la temática o del conflicte al públic per part d'un personatge principal o secundari

Pàrodos: entrada del cor, es pot dividir en dos semicors que donin suport als bàndols enfrontats

Agón: és un debat formal entre els principis o personatges enfrentats

Proagón: escena preparatoria del conflicte principal entre els personatges enfrontats

Paràbasis: sol ser de temática actual al moment de la representació, incloent crítica política a la ciutat i als governants, es fa entre els personatges o interpel.lant al públic

Èxode: s'inclou l'escena final, on hi trobem alegria i festa. Són freqüents les al.lusions obscenes i els cants de victoria. Pot donar lloc a accions imprevistes o inesperades.

Personatges:

Lisístrata: és el personatge principal i el que dóna nom a l'obra. És una dona atenenca, de carácter emprenedor, decideix reunir a totes les dones d'Esparta i Atenes per tal d'iniciar una vaga sexual per tal d'aconseguir la pau a les dues ciutats. Actua com una líder de les dones i elles segueixen el seu consell

Cleonice: és un dels primers personatges que es coneixen a l'inici de l'obra, es la veïna de Lisístrata i també és de carácter fort respecte els homes

Mírrina: és una altra de les dones atenenques que forma part del grup de Lisístrata, és una de les poques dones que s'estima el seu home de veritat. Però ni aquest amor vencerà el jurament d'abstinència que ha fet davant de Lisístrata

Lampito: és una dona espartana, es reuneix amb Lisístrata i les altres com a representant de les dones d'Esparta i divulga el missatge de Lisístrata a través de les altres dones espartanes

Cor d'Ancians: defensa les accions dels homes i els dóna consells, també fa comentaris que retreuen les accions de les dones

Cor de Dones: fa el mateix que el cor d'ancians però aquest cor defensa les dones

Comisari: intenta aturar l'invasió de les dones cap a l'Acròpolis, però no ho aconsegueix perquè els seus arquers escapen atemorits de les amenaces de les dones, com que es queda sol ell també acaba retrocedint davant les ofenses de les dones

Lacòni: és l'ambaixador d'Esparta que ve a signar la pau amb els ambaixadors atenencs. Un cop feta la pau entona uns cants espartants que demostren l'alegria i la satisfacció d'haber acabat la guerra.

Anàlisi dels recursos còmics, formals i de contingut:

El recurs còmic més utilitzat per Aristòfanes és el llenguatge obscè (“tenemos que abstenernos del cipote”), també s'utilitzen molt les exclamacions (“¡Menudo enjambre de mujeres está ahí fuera para echarles una mano!”), i l'accent dels espartants que en el llibre està traduit com si fós un andalús, també hi apareix l'acudit polític. A vegades també utilitza frases amb doble sentit

Aristòfanes crea els noms dels personatges de tal manera que el nom tingui un significat específic com per exemple el personatge Mírrina (mirto, que designa la planta i el sexe de la dona i és una de les múltiples denominacions del gland).

Els personatges d'Aristòfanes sovint fan referència déus (“No, por Zeus, vamos a...”)

Situació i escenografia de l'obra: la comèdia es situa a la ciutat d'Atenes, concretament tota l'acció es situa a l'Acròpolis de la ciutat grega.

Estudi de la societat: la societat grega era una societat masclista, no demostrava cap tipus de respecte cap a les dones, que eren tractades com a objectes, de fet eren considerades un càstig imposat per Zeus. L'home en canvi, sempre era superior a la dona i sempre tenia més privilegis.

Estudi dels cants del cor: els cor, en el cas de la Lisístrata els semicors, fan la funció de defensar el bàndol al que pertanyen, i aconsellar-lo i valorar les seves accions i criticar les del bàndol oposat. A Lisístrata el cor d'homes critica al de dones i viceversa.

Temática i tractament: es parla del present fent crítica política, filosófica, literaria..., i els protagonistes són gent senzilla: pagesos, comerciants, soldats, esclaus o intel.lectuals. per aquesta raó és una bona font d'informació dels costums, la política, la sociologia i les relacions socials del segle V endavant. La ideologia pacifista d'Aristòfanes es posa de manifest en totes les seves obres, ja sigui com a trama principal, com és el cas de “la Lisístrata” o com una crítica a la guerra. També destaca la seva estima als valors tradicionals, i el seu despreci a les corrents modernes, ja que critica tant les costums modernes com el pensament modern. Tot i això tracta tota mena de temes sense prejudicis i amb tota naturalitat

Paper de la dona dins la societat: Al ser una societat molt masclista, la dona era tractada sense cap respecte i no tenia drets, a part, com ja he dit abans, era considerada un dels pitjors castigs imposat als homes. El paper de la dona consitia en casar-se, tenir fills, i mantenir-los.

Crítica social i política: Aristòfanes fa una critica a la posició social de la dona respecte la de l'home i la intercanvia, les dones són respectades per l'home ja que aquest té por de les seves accions. En l'obra també es veu reflectit que la dona és imprescindible per l'home.

La crítica política es basa en la crítica a la guerra, ja que Aristòfanes mostrava una ideología pacifista, i demostra, de manera exagerada i cómica que la guerra es pot solucionar de manera astuta sense recórrer a la violència.