La lengua de las mariposas; José Luis Cuerda

Cinema. Fitxa Tècnica. Argument. Professor Gregorio # Cinematografía. Ficha Técnica. Argumento

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

LA LENGUA

DE LAS MARIPOSAS

'La Lengua de las mariposas; José Luis Cuerda'

FITXA TÈCNICA

La Lengua de las Mariposas:

Espanya, 1999.
En Castellà, color, 95m.
Direcció: José Luis Cuerda.
Intèrprets: Fernando Fernán Gómez (Don Gregorio), Manuel Lozano (Moncho), Uxía Blanco (Rosa), Gonzalo Martín Uriarte (Ramón). Alexis de Los Santos (Andrés), Guillermo Toledo (O'Lis)
Guió: Rafael Azcona basado en la novela ¿Qué me quieres amor? de Manuel Rivas.
Producció: Fernando Bovaira, José Luis Cuerda.
Fotografia: Javier Salmones.
Música: Alejandro Amenábar.
So: Goldstein & Steinberg.
Edició: Nacho Ruiz Capillas.
Vestuari: Sonia Grande.
Produïda per: Sogetel, Les produccions del Escorpí, Grup Veu.
Distribuïda per Argentina:. Primer Plano Film Group
Estrenada a Buenos Aires: el 25 de Gener de 2001.

ARGUMENT

En aquesta pel·lícula parlem de molts temes com l'amistat, la infantesa, l'escola, la iniciació a la vida...Però també hi apareixen temes més temuts com ara la por, el terror, de les misèries de la condició humana, l'esclavitud, d'ignorància, la pobresa, d'injustícia, el racisme... També podem afirmar, però, que té una part històrica molt important ja que determina clarament la vida dels personatges ( el seu aire de nostàlgia pels anys de llibertat i d'esperança en vers la segona república).

A finals de l'hivern de 1936. En un petit poble gallec, en Moncho, un nen de vuit anys amb problemes d'asma i amb el pare republicà i la mare religiosa 100%, s'incorpora per primera vegada a l'escola a la qual té terror perquè ha escoltat dir que els mestres peguen als alumnes. El primer dia de classe, li pregunten el seu nom i es posa molt nerviós; i en conseqüència d'això se li escapa pipi davant de tota la classe i fuig aterroritzat. Passa tota la nit en la forest ( al bosc del poble ) i sol fins que tota la gent del poble surt a buscar-lo i el seu germà gran el troba. El senyor Gregorio, “el mestre que no pega”, va haver d'anar en persona a disculpar-se a casa seva per l'incident i per demanar-li que torni a assistir a les seves classes. De tornada a l'escola, i a instàncies del propi mestre, Moncho és rebut amb aplaudiments pels seus companys. A partir de llavors comença l'aprenentatge per part del nen del saber i de la vida. Roque, un nou amic que fa allà; li farà veure coses noves sobre la vida que ell desconeix com ara l'amor, l'odi, l'ignorància d'alguns adults…( els amors apassionats d'O'Lis i Carmiña, la seva germana de part de pare)

Però Moncho també te un germà que li fa costat en tot moment i que toquen junts en una orquestra. Un dia, dins l'orquestra es decideix d'anar a tocar fora ja que els paguen 14 duros ( un per a cada un ). Allà, els dos germans s'instal·len a casa de l'alcalde del poble on el germà gran d'en Moncho coneix a una noia xina de la qual s'enamora bojament ja que ell te delit per les noies xines.

Ella està casada amb l'alcalde ( el qual la va salvar de petita dels llops i va fer-ne la seva dona de gran ) però no l'estima ja que sent atracció per el germà d'en Moncho. Al cap d'uns quants dies, en Moncho i el seu germà també descobreixen que tenen una germana ( la qual és filla del seu pare i d'una altre dona que va estar amb ell abans de casar-se amb la seva mare i que està molt mal vista pel poble i per això els seus pares no els n'havien parlat mai) I tornant a les classes,….Mentre, el mestre els inculcarà coneixements tan medul·lars com poc acadèmics: l'origen americà de les patates, les habilitats del tilonorrinco o la necessitat que les papallones tinguin la llengua en forma espiral per poder agafar l'aliment de les flors.

Al final, però, en Moncho queda fascinat per en Gregorio i aquest, al seu torn, comença a sentir per la criatura una simpatia especial. Però no obstant això, aquesta pau es veurà truncada al juliol de 1936 quan La Guerra Civil esclata a Espanya. En vistes del pànic de la situació, molts republicans es varen amagar però el professor juntament amb tots els republicans que donaren la cara van ser arrestats.

CRÍTICA

La meva opinió en vers la pel·lícula és la següent;

Jo crec que la pel·lícula és bona ja que l'argument està molt treballat i és molt encertat igualment que el tema.

En Moncho, crec que fa un paper poc real ja que un nen de la seva edat, no acostuma a fer preguntes com les que qüestiona ell. També crec que el seu paper està una mica forçat ( per exemple la seva actitud a classe i la reacció que té després de tenir l'atac d'asma i que el submergeixen a l'aigua que és massa instantani i poc real). Però el que si que trobo molt positiu del seu paper són les expressions de la seva cara al final de la pel·lícula quan comença a descobrir el que està passant realment amb la República i que possiblement no tornarà a veure mai més el seu professor.

Crec que el tros que pot arribar a tocar-nos més el cor és quan en Moncho ha d'insultar al professor, i li cauen les llàgrimes dientli “ornitorrinto”.

El seu germà, l'Andrés crec que fa el típic paper de germà gran. El que m'ha agradat més de la seva interpretació són les mirades de comprensió i compassió que li fa a la xina i també quan toca a l'escenari davant de la xina que per fi es deixa anar i toca amb el cor!!

El paper dels seus pares és el d'uns bons pares protectors. Ells, amb tota la bona fe del món els intenten protegir de l'altre filla del seu pare. Aquesta actitud crec que anys enrere era molt normal.

Una de les coses que més fa destacar la família és que el pare és republicà i la mare molt religiosa i tot i aquesta gran diferència conviuen molt bé junts ja que s'estimen.

Una altra de les coses més curioses és que a la família, qui decideix les coses realment importants es veu clarament que és la mare ja que quan a ella li sembla encertat, convenient i oportú fa anar-los a tots a l'església.

I ara ve el paper del professor que és una gran persona. Per mi que la seva interpretació del paper és la que ha fet que aquesta pel·lícula tingués l'èxit que ha tingut. El seu paper el trobo essencial per la pel·lícula i no li trobo cap aspecte inoportú o que no m'agradés. Del seu paper no en canviaria res.

Després també hi ha papers més secundaris com el de la filla d'en Ramon.

Crec que aquesta noia ha fet una bona interpretació del seu paper ( amb el tema del gos... ).

En definitiva, aquesta pel·lícula m'ha agradat molt ja que el tema era del meu interès i hi ha hagut escenes molt impactants.

EL PROFESSOR

GREGORIO

Ell, juntament amb en Moncho són sense cap mena de dubte els protagonistes de “La Lengua de las Mariposas”.

El professor, és un home intel·lecte i sensible, disposat a ensenyar tot el que sap sense esperar res a canvi. També és honest i gentil amb tothom i no accepte suborns ( com en el cas de que el pare d'un alumne no estava satisfet amb el que el seu fill aprenia a les classes del professor Gregorio i un bon dia es va presentar allà amb dues aus pel mestre a canvi de que ensenyes més al seu fill. I el mestre, com es de suposar no ho va acceptar i quan el pare va ser fora li va tornar les dues aus a l'alumne perquè les retornés al seu pare).

El professor Gregorio, juga un paper molt important a la pel·lícula ja que ens ensenya molts valors com ara la bondat ( amb que tracta a tothom bàsicament als alumnes ), la sinceritat, el perdó ( per exemple quan el Moncho es baralla amb el fill del pare “ Nacional” que en ves de renyar-los i canviar-los de lloc a la classe els fa agafar de la ma i tot s'arregla ), el coratge i la valentia ja que en cap moment no deixa els seus ideals profunds i clars de la república encara que això a la llarga li suposarà la mort: cap al final de la pel·lícula, esclata la guerra civil espanyola i ell, com és professor i a més a més republicà queda detingut.

També crec que és molt responsable ja que de seguida s'adona que en Moncho no és un nen normal com els altres. Ja veu que és molt especial i més sensible. Per això es sent molt culpable d'haver volgut fer-li passar una mica de vergonya davant tota la classe ja que quan li pregunta el seu nom se li escapa una mica de “pipi” i tothom comença a riure....doncs el professor Gregorio el primer que fa es arribar-se a casa seva per demanar-li disculpes i que torni a assistir a les classes.

El professor Gregorio dins la pel·lícula també salva en Moncho d'un atac d'asma: un dia, passejant pels prats fent les seves classes de Naturals, en Moncho es va començar a trobar malament i no podia respirar. Per sort, en Gregorio el va submergir dins l'aigua d'un riu que hi havia prop d'allà on eren i va tornar a respirar.

Aquest mateix dia, el pare d'en Moncho, en Ramon ; agraït per tot el que el professor a fet per ells, li diu a Don Gregorio que li farà tot un vestit. Primer el professor el refusa perquè el posa en un compromís, però l'acaba acceptant ja que en Ramon li diu que perquè no ho pot acceptar si són amics i a més a més tots dos són republicans.

I finalment una petita anècdota que em va fer gràcia; El microscopi arriba però ningú podrà usar-lo, perquè el 18 de juliol del mateix any la guerra civil fractura la vida de la comunitat. Data de noves definicions on els quals abans simpatitzaven amb do Gregorio i fins i tot es declaraven com republicans. Amb el seu arrest per part de la guàrdia civil, don Gregorio dóna l'ultima lliçó: ensenya el que deurà ser el remordiment per la traïció a la amistat.

BIBLIOGRAFIA

En les pàgines següents:

http://www.otrocampo.com/criticas/lalengua.html

http://www.todocine.com/mov/00212317.htm

http://www.aulacreativa.org/cineducacion/temasmariposas.htm

http://www.zinema.com/pelicula/1999/lalengua.htm

En el catàleg de la pel·lícula