La japonesa; Jordi Coca

Literatura española contemporánea del siglo XX. Nueva narrativa catalana # Soledat. Argument. Personatges

  • Enviado por: Mariana De Delas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

INDEX

L'Autor:........................................................................................................................pg.1

Temes i obres

Resumen del llibre:.......................................................................................................pg.2

Tema...............................................................................................................pg.2

Personatges principals....................................................................................pg.2

La japonesa; Jordi Coca

JORDI COCA

Jordi Coca va néixer a Barcelona el 1947. Va començar la seva carrera literària amb la novel.la Un d'aquells estius (Els Lluïsos). Va aconsegui el premi Josep Pla amb La japonesa en el 1992, el Premi Nacional de la Crítica amb Louise (un conte sobre la felicitat) en el 1993. Tambe el premi Ciutat de Palma amb Dies meravellosos (1996) i el Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil amb La faula dels ocells grecs (1997). També ha fet versions al català d'autors com Maurice Maeterlinck i del poeta japonès Matsuo Bashô.

El seu estil: Jordi Coca un dels escriptors que en els anys setanta i primera meitat dels vuitanta va renovar la narrativa catalana. Va començar la seva carrera als vint-i-quatre anys, en l'any 1971, amb la novel.la Un d'aquells estius En aquella època d'iniciació, dos escriptors catalans van ser una gran influencia per a ell. El primer autor que li interessa és Joan Brossa. Escriu un llibre en què el propi critica les seves ideas que es va anomenar Joan Brossa o el pedestal són les sabates . L'any 1973 repeteix aquesta idea I ho fa amb un altre escriptor, Manuel de Pedrolo am el titol de Pedrolo perillós? Més tard va treballar en uns projectes del tot autònoms, dels quals només ha conservat Sopàrem a Royal, Incidents a l'horitzó i El cor de les coses.

A partir dels anys 1982-1983 el seu interès per la narrativa va disminuir considerablement a causa de la dificultat de trobar una solució conciliadora de les dues tendències que l'atreien. També hi va haver un problema d'esgotament, de fatiga per la perque es dedicava molt a la literaratura pero no li donaven res a cambi o molt poc.Aixo li va fer obrir un parèntesi de tres anys.Va deixa d'escriure i va fer possible que les seces ideas descansessin una temporada.

Més tard, l'any 1995, va publica el volum El cor de les coses, que aplega els textos de Jordi Coca escrits entre 1973 i 1990 (a excepció d'Alta comèdia) que fins llavors es trobaven dispersos o descatalogats. Tanmateix, la vinculació de Jordi Coca amb la literatura no se centra únicament en la narrativa. Cultiva també la poesia i ha fet versions de poemes del japonès Matsuo Basho. També ha realitzat versions teatrals de l'autor simbolista Maurice Maeterlinck, amb el títol de Quatre variacions sobre la mort (1984).

RESUMEN

Aquest llibre es sobre la vida d'un nen disminuït, narrada en primera persona i el seu començament en despertar els seus sentits. Aquest nen ens explica un mon que nosaltres mai em conoces un mon en que el mes minim detal es important un món particularment íntim, allunyat de les sensacions que les persones del seu entorn tenen de la realitat.

El punt de vista del protagonista ens explica la seva infantesa. Ens explica els dies d'una manera pausada, monòtona. Aquest llibre esta com dividit en episodies en un visiten al pediatre en l'altre els dies que passa a la platja. Tambe ens expliquen les estades a casa de l'àvia, la companyia del gat o l'aprenentatge a l'escola .Tot aquesta monotonia desapareix quan el noi coneix a una nena afectada per la síndrome de Down, la japonesa. A partir d'aquesta trobada els sentiments de aquest inofens nen surten a la superfície i es concentren la japonesa. En la constant obsessió per retrobar la noia el nen s´hi comença ha donar conta de que el mon no es tan tranquil com ell ho imaginava sino frenetic, rapid. El protagonista decideix caminar sense repòs fins a trobar el seu autèntic objectiu: la japonesa. Serà la primera decisió de la seva vida, la gran decisió.

Tema

La soledat és el tema central de La japonesa. Una soledat que segurament em sentit nosaltres alguna vegada, quan sentim que no entenem el que passa al voltant nostra que estem com perduts, sols, nosaltres ii el mon, ningu mes. Pero despres poc a poc començem a comprendre (com passa amb el protagonista) fins k al final la soledat yo no esta sola sino acompañada.

PERSONATGES:

N'hi ha dos personatges principala, el noi y la japonesa

  • El protagonista és un nen autista, encara que mai ens ho diuen , es dedueix. El noi es troba incapacitat per el seu mon amb el mon extern. Somnia despert, reacciona a alguns estímuls amb un instint proper a la violència. Es troba, en definitiva, incòmode y sense poder comunicarse. L'aparició de la japonesa trenca tots la seva manera de pensar I apareixen sensacions que mai ha experimentat.

  • La japonesa és el nom que el protagonista dóna a la nena de l'escola que té els cabells negres i les mans i els peus delicats. Creu que és japonesa a causa de la forma dels seus ulls. Aquesta nena fa que el protagonista creguessi en algu I per aixo reaccionar viure.

LA JAPONESA

JORDI COCA