La farga; Oriol Vergés i Mundó

Literatura española contemporánea. Narrativa catalana siglo XX # Catalunya rural. Argument. Personatges

  • Enviado por: Xavi T.c.
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

Índex

ÍNDEX .........................................................................................................2

RESUM LLIBRE ..........................................................................................3

PERSONATGES PRINCIPALS ...................................................................5

OPINIÓ PERSONAL ....................................................................................6

BIBIOGRAFIA ..............................................................................................7

Resum

Ens situem a les rodalies de l'any 1850 .

Tot comença a Mataró quan en Pere ( el nostre protagonista ) anava a treballar al camp , a les terres que el seu pare l'hi havia deixat en morí a ell i als seus dos germans : en Joan i la Maria . Aquella nit va parlar amb en Miqueló i li va dir que en Magí l'escanyapobres de la zona vol parlar amb ell . Va arribar a casa en Magí i va entrar a un despatx on estava l'escanyapobres , van parlar i parlar i el senyor Magí li va dir que havia de pagar un deute que estava en nom del seu pare o sinó es quedarien la casa i terres . Tot era molt estrany ja que el seu pare havia pagat totes les deutes avanç de morir , clarament e tractava d'una falsificació . En Pere s'hi va indignar i va agafar a en Gipeta ( l'ajudant del senyor Magí ) pel coll i el va enclastar contra la paret i ell li va treure el bastó i li va posar al coll , sense dir res va marxar .

Mentre dinaven van sentir uns cops a la porta , era en Manèlic que els avisà que en Pipeta els havia denunciat per robatori ( una mentida ) i se'ls va endur d'amagat a Barcelona .

Al arribar a l'hostal del Bon Temps , del qual els amos eren amics del Manèlic els van acollir i els hi van buscar feina :a la Maria li va buscar feina a casa dels Turulloles com a mestressa ; a en Joan li van dir que ajudés a les feines de l'hostal ; al Pere per , últim , li va costar molt trobar feina ja que era pagès i no n'hi havia de feina de camp allí , va anar a preguntar a les fàbriques tèxtils i li van dir que no perquè ell no en sabia de màquines . Un dia quan anava a buscar feina a una fàbrica va veure com l'amo d'una fàbrica donava cops de fuet a una noia i en Pere el va aturar i se la va endur ; ella es deia Ramona , i quan la va acompanyar a casa finalment li van dir que se'n anés .Va trobar feina com a ajudant

en un hostal . Finalment en Pere va trobar feina com a camàlic.

En Pere i la Ramona es van enamorar i es van prometre

Al cap d'uns dies en Joan va començar a anar a l'escola del senyor Amadeo . Era molt avorrida . Un dia al sortir de l'escola va veure que uns nois pujaven al pis de dalt de l'escola , que ho tenien prohibit , i ell també hi va pujar per veure que feien . Al arribar-hi va veure un home que li deia que passes ; era en Gipeta . Aquell lloc era una escola de lladres!

Al arribar a casa li va explicar tot al Pere i ell li va dir que seguis allí per intentar aconseguir el seu llibre de comptes i demostrar la seva innocència.

Els obrers molestaven a en Pere perquè la gent com ell els deixava sense feina .

Al cap d'uns dies en Bernat , l'amo de l'hostal el bon temps va ser infectat per una còlera i morí no va ser l'únic cas de còlera sinó que va donar lloc a una epidèmia que afectar r Barcelona i rodalies . En el tema de la còlera hi va intervenir la Ramona que va estar ajudant molt en un seminari en el qual hi varen morir el seu pare i a seva madrastra i els seus germanastres es quedaren amb la Emília . Desgraciadament per culpa de l'epidèmia en Manèlic morí també. Un altre dels que van perdre la vida per culpa de l'epidèmia va ser en Magí i el pitjor era que els seus negocis havien anat a parar a en Gipeta que era més mala persona que ell.

El país s'anava revolucionant i a principis de Juliol , a Madrid els generals O'Donnell i Dulce es van subblevar amb les seves tropes . En deien un pronunciamento i ,van prendre el govern a Vicálvaro . Però les llibertats van arribar amb el General Espartero . A Barcelona també va arribar la bona nova del pronunciamento i va ser molt ben rebuda . Com que hi havia gana i revolucions per part dels obrers , el govern va decidir posar-los a treballar en una obra que consistia en l'enderrocament de la muralla de Barcelona . E aquesta obra hi va participar el nostre amic Pere.

Un dia en Gipeta va dir a en Joan i a dos més de l'escola de lladres que volia fer un robatori a l'Evarist Arnús . En Joan li va explicar al Pere el que volia fer en Gipeta i van evitar el robatori fent-se passar per mossos d'esquadra sense que el bandit els reconegués .

Uns dies després va trobar la millor manera d'aconseguir el llibre , que era que en Joan li robés a en Gipeta . I així ho va fer :va entrar al pis de dalt de l'escola on en Gipeta estava estirat fent una bacainana i amb molt de compte li va agafar les claus , obrí els calaixos i marxà . El dia següent va anar a escola com si res no hagués pasta i va notar que el miraven de reüll els dos altres nois del robatori . El van seguir fins a l'hostal i van avisar a en Gipeta.

Va aparèixer en Joan amb el llibre i li va donar al Pere , i efectivament no existia cap deute i tenien la prova . En aquell moment s'obrí la porta i van poder veure la figura d'en Gipeta. Va entrar reclamant el seu llibre i no li van donar . En aquell moment en Gipeta llençà el seu bastó i Pere l'esquivà però quedà encaixonat entre la taula i la paret , en Gipeta s'acostà , alçà el braç i en aquell moment la Maria es va interposar entre el bastó i en Pere i li atravessà el pit . Morí .

En Gipeta marxà corrent però l'atraparen i el lligaren , després se'l emportà la policia .

L'endemà marxaren en Joan , la Ramona i en Pere un altre cop a Mataró.

Personatges principals

Pere : És el protagonista de la història . És un noi molt alt , amb una fisonomia forta robusta amb unes espatlles amples , té els cabells foscos igual que en té els ulls . Una de les virtuts que té , és la de ser enormement treballador que n'és una des del meu punt de vista de les més importants . S'ha de dir que un dels trets característics d'en Pere és la seva honestedat i per tant no li agrada que no ho siguin amb ell com molt bé ho demostra amb el senyor Magí i el malvat Gipeta .

Maria : És la mitjana dels germans Vidal és la que s'ocupa de fer les feines de casa i cuidar molt als seus germans sobretot a en Joan . La mala sort que persegueix a la Maria es notable ja que és la mateixa dels Vidal en un principi però troba una feina que l'aparta dels seus germans durant quasi tota la setmana i per últim acaba morint per salvar a el seu germà.

Joan : En Joan és el més petit dels Vidal només té tretze anys . Si no fos per ell no haguessin pogut tornar a Mataró ja que ell va contribuïr a aconseguir el llibre d'en Gipeta .

Crec que per en Joan , la seva experiència ha estat massa impactant per l'edat que tenia i si més no si jo fos en Joan segur que m'hauria afectat anímicament .

Ramona :És la xicota d'en Pere , és morena amb cabells i ulls negres . En Pere la coneix quan un mal home li està donant cops de fuet mentre està a terra . En Pere li busca un treball acaben anant junts a Mataró .

Magí : És el dolent de la història i és un escanyapobres al qual tothom li té por ja que té fama d'aprofitar-se de coses que son totalment falses i és el causant de la marxa dels Vidal de Mataró . Ell morí per causa de l'epidèmia .

Gipeta : És el més dolent de la història . Tot i que era l'ajudant d'en Magí era encara més dolent que ell , era més astut que ell i era el qui li donava les idees . Ell era tot un lladregot i a sobre el pitjor . Jo penso que el pitjor que va fe va ser matar a la pobre Maria . A part de ser conegut per ser dolent tothom el coneix perquè té una cama de fusta .

Emília : És la mestressa de l'hostal El Bon Temps . És una senyora gran que mai no va arribar a tindre fills . Va fer mols favors per als postres amics . Hi va haver un temps que es va quedar molt desconcertada amb la mort del seu marit , però es va sentir molt ajudada pels seus amics i sobretot pels germanastres de la Ramona .

Bernat : És l'amo de l'hostal el bon temps . És un home gras que sobretot destaca per la seva gran panxa . Té un cor molt gran i Aixa ho demostra . Mort per l'epidèmia .

Manèlic : És un traginer que sobretot va de Barcelona a Mataró . Té la mateixa edat que en Pere i per això es porten tan bé entre ells , un clar exemple n'és que porta als Vidal d'amagat a Barcelona .Desgraciadament mort per causa de l'epidèmia .

Opinió personal

La “ Ciutat sense muralles ” és un llibre molt entretingut i molt culte en quan a continguts , sobretot històrics .

El meu personatge preferit ha estat en Pere , perquè , a part de ser el protagonista ,té molta valentia i mai perd l'ànim encara que atravessi mals moments ell o la seva família . Una altre cosa que m'agradaria destacar d'en Pere és ,que és enormement treballador i l'ajuda molt aquesta virtut tal i com posa en el llibre .

El personatge que menys m'ha agradat ha estat en Gipeta , perquè , a part de ser el dolent de la història és un lladregot i una molt mala persona . Una de les coses més mal fetes que va fer en Gipeta va ser ensenyar a la gent i obligar-los a ser lladres . La pitjor cosa que va fer en Gipeta , va ser matar a la Maria .

Jo crec que com jo , quasi tothom del nostre curs que s'hagi llegit el llibre s'haurà sentit identificat sobretot amb en Joan , sobretot per l'edat , que és la mateixa que nosaltres . També ens m'hi he sentit identificat per les coses que fa i com les fa .

El moment que més m'ha agradat del llibre és el moment que en Pere es cridat per en Magí a la seva oficina per parlar-hi . En aquesta part del llibre explica com se sent en Pere ( que té angoixa i por ) i de certa manera ho acaba transmetent al lector .

Una altre cosa a destacar positivament és la manera de redactar de l'autor , perquè combina narració amb descripció de manera que no t'avorreixes tant . Com ja he dit avanç m'agrada molt com descriu els sentiments .

Bibiografia

Oriol Vergés i Mundó va néixer a Barcelona el 22 d'abril de 1939 en el si d'una família que vivia al carrer de la Freneria, en ple barri gòtic .

Els primers jocs de carrer d'Oriol Vergés s'iniciaren entre les pedres velles de la plaça del Rei i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En aquest entorn va conèixer l'activitat de les botigues d'antics menestrals: fusters, vinaters, matalassers... i es va despertar la seva estima cap a la ciutat que el veuria créixer i que ell tantes vegades descriurà en la seva obra.

Els seus primers anys de formació van transcórrer a l'escola municipal del carrer de Palau, al mateix barri, en la qual, excepcionalment per l'època, s'aplicava el mètode Montessori.

Va cursar el Batxillerat als jesuïtes de Casp, on ja havia estudiat el seu germà gran, que va morir molt jove.

L'entorn físic en el qual es va desenvolupar el jove Oriol Vergés, la seva tendència a l'ensenyament, però sobretot, la influència de l'activitat paterna, el van portar a la facultat de Filosofia i Història per estudiar-hi Geografia i Història.

Dels seus anys universitaris, el mateix autor reconeix la influència del mestratge dels doctors Giralt i Nadal, els quals van saber proporcionar als seus alumnes una visió diferent de la història oficial que oferia en aquells moments la universitat clàssica, amb tants professors que tenien la càtedra per mèrits de guerra. Entre els companys, remarca l'amistat establerta amb Albert Balcells, Josep Termes i Ramon Garrabou

Acabada la carrera (1964), va entrar al Centre d'Influència Catòlica, on va conèixer la seva dona, que n'era alumna. Aquesta entitat d'ensenyament, fundada el 1950 per Maria Rosa Ferré i Escofet, tenia per finalitat contribuir a la promoció cultural i professional de la dona i a la divulgació dels corrents doctrinals del catolicisme avançat. Posteriorment, va preparar les oposicions i, ja amb la plaça de catedràtic de Geografia i Història (1966), va desenvolupar la seva feina de professor durant un any a Altea i cinc anys a l'Escola Proa de la Bordeta a Barcelona, secció filial d'institut.

Dedicat professionalment a l'ensenyament des de l'any 1965, va iniciar la seva aventura editorial a partir d'una proposta de l'editorial Tàber i, l'any 1967, va publicar els dos volums de Barcelona. Com el mateix autor reconeix, els inicis no van estar exempts de dificultats

Aquesta primera aventura editorial no va tenir continuïtat. Oriol Vergés, però, manté la seva presència editorial ampliant els seus interessos cap a la redacció de llibres de text. L'editorial Teide, dirigida en aquells anys per Frederic Rahola, li va fer diversos encàrrecs editorials, els quals han estat vigents fins a la programació actual (1995). En aquesta mateixa editorial va publicar Arrel (1968), la seva primera història de Catalunya.

Posteriorment, l'editorial La Galera li va demanar d'escriure una novel.la amb fons històric adreçada a un públic juvenil. D'aquesta iniciativa van sorgir Un català a la Manigua (1976) i La ciutat sense muralles (1978), que van suposar per a l'autor el pas de la història a la narrativa. Emprèn, així, el camí que l'haurà de dur a escriure els textos literaris amb què s'introduirà en el món de la novel.la pensada per a lectors joves.

Es va abocar en un projecte de llarga durada. L'objectiu consistia en la redacció d'una extensa col.lecció de novel.les en què, de manera amena i rigorosa, es repassés la història de Catalunya pensant en uns lectors que no disposaven de textos creats expressament per a ells. La materialització d'aquest projecte es va concretar en la creació de la col.lecció "Les arrels. L'aventura i la Història", editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat a la darreria de la dècada dels vuitanta i encara avui en actiu.

En l'actualitat, Oriol Vergés compagina la seva feina de professor amb la d'escriptor. El contacte directe amb el jovent a través de les seves classes i dels seus quatre fills li ha permès conèixer de primera mà quins són els seus interessos i motivacions. Alhora que la seva formació humanista l'aboca a transmetre en els seus llibres una voluntat d'arrelament al país, de respecte i d'interès cap al passat, no només com a font de coneixement sinó com a base de la pròpia configuració d'un poble