La fam; Joan Oliver

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y dramática catalana de posguerra # Intelectualisme antifranquista. Argument. Personatjes

  • Enviado por: Buy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

  • Biografia

Joan Oliver va néixer a Sabadell l'any 1899. Signava la seva obra poètica amb el pseudònim de Pere Quart. Era fill d'una acabalada família industrial: el seu besavi havia estat fundador de la Caixa de Sabadell i el seu pare era un personatge influent del Foment del Treball. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i viatjà força per Europa. Es dedicà a la literatura i fou fundador de La Mirada. El primer llibre, Una tragèdia a Líl·liput (1928) fou un recull de contes. El seu primer llibre de poesia, Les Decapitacions (1934) coincideix i no per casualitat, amb la crisi política d'aquells anys, avançà el que serà després la seva poesia: àgil, anecdòtica i atreta pel realisme. Estrenà i publicà les peces teatrals Cataclisme (1935) i Allò que tal vegada esdevingué (1936), una Oda a Barcelona (1936) i Bestiari (1937). A partir dels fets del mes de juliol de 1936 multiplica les seves activitats literàries i cíviques i esdevé un dels intel·lectuals més compromesos en lluita antifeixista. El 1938 estrena el drama La fam. La desfeta de 1939 ho canvia tot. Inicia el perible de l'exili, primer a França, després Argentina i definitivament s'instal·la a Santiago de Xile, on sobreviu a base de traduccions, col·laboracions en la premsa i en la ràdio. El 1947 publica Saló de tardor. Quan torna a Barcelona, el 1948, és depurat amb dos mesos de presó. El 1956 publica Terra de naufragis. Lluny de desanimar-se, dedica tots els seus esforços a la creació d'un teatre català que sigui alhora assequible a un públic burgès i literàriament i ideològicament digne: hi contribueix amb les traduccions de Pigmalió, de Shaw (1957) o la d'El Misantrop, de Molière, i amb obres pròpies com Ball robat (1958), Primera representació (1959) i Una drecera (1960). Malviu econòmicament gràcies a traducccions i col·laboracions a “Destino”, entre d'altres. La seva situació econòmica millora el 1962, quan esdevé director literari Aymà. A l'editorial Montaneri Simó, on treballa en la confecció de diccionaris de literatura, entra en contacte amb un grup d'estudiants i llicenciats joves, que troben en ell una mena figura patriarcal. El 11960 publica Vacances pagades, i després, Dotze aiguaforts de Granyer (1962), Circumstàncies (1968), Quatre mil mots (1977) i Poesia empírica (1981). En el camp de la narrativa cal destacar Biografia de Lot i altres proses (1963). El 1970 se li concedí el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i Edicions Proa començà a publicar les seves obres completes. A la dècada dels vuitanta rep els premis Ciutat de Barcelona, Josep Maria de Sagarra de Traducció i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Però fidel al seu inconformisme i la seva actitud crítica, va rebutjar la Creu de Sant Jordi. Va ser membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.. Va morir a Barcelona el 1986.

  • Bibliografia

Obres poètiques:

      • Les decapitacions (1934)

      • Oda a Barcelona (1936)

      • Saló de tardor (1947)

      • Vacances pagades (1961)

      • Dotze aiguaforts i un autoretrat de Josep Granyer (1962)

      • Circumstàncies (1968)

      • Quatre mil mots (1977)

      • Refugi de versos (1987)

Antologies poètiques:

      • Poesia de Pere Quart (1949)

      • Obra de Pere Quart (1963)

      • Poemes escollits (1983)

      • Antologia (1993)

      • Els millors poemes (1998)

Narrativa:

      • L'any que ve (diversos autors) (1925)

      • Una tragèdia a Lil·lipunt (1928)

      • Biografia de Lot i altres proses (1983)

Teatre:

      • Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)

      • Cataclisme (1935)

      • Cambrera nova (1936)

      • La fam (1938)

      • Tercet en Re (1959)

      • Ball robat (1995)

Altres:

      • Tros de paper (1970)

      • Diàlegs a Barcelona (1984)

      • Joan Oliver, Josep Ferrater Mora: “Joc de cartes, 1948-1984” (1988)

      • Temps, records (1991)

  • Resum de l'argument

La història comença quan Lupa està esperant el seu marit Nel. Està sentada a un banc llegint i començant a berenar. De cop i volta, s'acosta un home, en Samsó, i li pren el menjar de les mans. Comencen a parlar i Samsó li explica la seva situació, que va recorreguent el món sense tenir amo i sense cap finalitat concreta. També diu que no creu en el treball ja que això de ser esclaus d'algú no és grat perquè no tens temps lliure.

Al cap d'una estona, surt Nel de treballar. Nel li ofereix casa i ajuda. A més, la situació s'accentua quan apareix un Guàrdia i demana els papers a Samsó. Aquí Nel se n'acaba de fer càrrec. Al final Samsó cedeix i, tot i la desaprovació de Lupa, marxa a viure amb ells.

L'endemà d'haver-se conegut, Lupa prepara l'esmorzar. Mentre els tres mengen, la parella parla sobre el govern. Després d'esmorzar Nel demana a Samsó qu es vesteixi i s'arregli, que el portarà al sindicat. Després de molt insitir, el convidat accepta.

Un cop estan al sindicat, ells un grup més d'homes esperen l'arribada d'un home anomenat Vidal. Un cop arriba aquest nou personatge, es dirigeix a Nel i a la resta del grup. Els hi diu que han de marxar perquè les tropes han pres el palau del govern.

Al cap d'una estona, un noi de la barricada que s'havia format a fora, entra al sindicat a demanar que havien de fer. Nel, molt nerviós, no sap què respondre i Samsó pren la iniciativa. Quan Samsó ha ordenat que tothom anés armat, van sortir.

Lupa va arribar i va conectar la ràdio per sentir el que succeïa. De mentre, Nel s'anava compedint d'ell mateix, dient que era un poruc. Guanyen la tropa de Samsó, i la Lupa abandona a en Nel per quedar-se amb en Samsó.

Al cap d'un temps, Samsó ja era dirigent del partit revolucionari. Al partit, té d'amant a la seva secretària Clara. Tot i tenir l'amant, Samsó estava casat amb la Lupa. Aquest, havia canviat molt i ja no volia assumir cap responsabilitat. Un dia en Nel va a casa de la seva ex-muller i d'en Samsó. El vol fer canviar d'opinió i que torni a ser en Samsó lluitador, però res. Després, Samsó i Lupa tenen una forta discussió i ella l'abandona després de saber que en Nel encara l'estima.

A la nit, Samsó es presenta en un bar on hi havia en Toni i en Múller per parlar d'unes coses. Toni i Muller estaven sopant i en Samsó s'hi afegeix.

Els dos amics, el van intentar subormar per pendre armes i desallotjar el govern. Ell no va voler i va començar una baralla. El propietari del bar surt a demanar ajuda, en veure això, Samsó va decidir fugir.

  • Anàlisi dels personatges principals: forma de ser, idees polítiques i vitals, evolució, simbolisme,..

LUPA: en un principi de l'obra és la dona d'en Nel. Quan veu que el seu marit és un home feble, s'enamora de Samsó, que és un home amb idees revolucionàries com ella. Al final, veu que Samsó no és el seu marit adequat i el deixa per tornar amb en Nel. Tot i aixís, Lupa és una dona forta que sap acceptar i afrontar tot el que li pot venir a sobre.

NEL: és el primer marit de Lupa. És un home pacífic que es preocupa pels demés. Reconeix que s'ha equivocat i tot i així, vol tornar a intentar-ho.

SAMSÓ: és el principal personatge de l'obra. Lupa s'enamora d'ell ja que en un principi sembla fort i responsable. Té un caràcter fort i no li agraden les responsabilitats ni haver de treballar. Durant l'obra s'ha integrat perfectamet dintre la sitaució. Manté una relació secreta amb la seva secretària. Al final, queda com el principi, sol i recorrent món sense amo ni treball.

  • Anàlisi de l'estructura teatral: actes, escenes, acotacions o didascàlies, escenografia,... ¿Quins problemes o avantatges tindríem si haguéssim de posar en escena l'obra?

L'obra d'Oliver s'estructura en episodis. Abans de cada episodi hi ha acotacions perquè els lectors es puguin situar dintre l'obra i el context en què tindrà lloc l'acte. Un cop dintre l'acte o episodis, l'obra s'estructura en escenes. Les escenes són les entrades i sortides d'algun personatge de l'obra. Un exemple seria quan estan tots els sindicat esperant les ordres i notícies d'en Vidal i quan aquest arriba.

Els escenaris de l'obra són: al parc quan la Lupa i en Samsó es coneixen; casa d'en Nel i la Lupa, al sindicat (biblioteca), casa d'en Samsó i la Lupa (durant l'obra no es diu, però potser que sigui la mateixa casa d'en Nel i la Lupa), la seu del partit que és la sala d'un antic casino aristrocràtic i finalment al bar.

Alguns dels problemes que podríem tenir alhora de posar en escena aquesta obra, seria representar bé els personatges; sobretot Samsó. Aquest principal protagonista té una actitud que va canviant depenent la situació. Al principi i al final té una posició molt relaxada i irresponsable, sense preocupacions; en canvi, quan pren la possessió del sindicat i del partit és un home amb idees fermes que les defensa afarrissadament.

Un avantatge seria que ens podem imaginar com es vivia en aquella època dura, a més a més des d'un sector que no està a favor del règim.

  • Opinió personal. Quin missatge creus que ens vol donar l'autor? Quines idees destacaries? Amb quin personatge t'identificaries?

Jo crec que aquesta obra expressa com es va viure des del punt de vista de l'oposició al règim polític franquista. Tot i això, l'obra no destaca el que serien les censures i els problemes que es va viure a Catalunya. A més, també m'hagués agaradat que l'autor hagués ensenyat d'una forma més pròxima la forma com es vivia en un sindicat i en un partit prohibits.

El personatge principal, al final, em fa una mica de pena, ja que en un principi de l'obra lluita per les seves ideologies i al final marxa, ho abandona tot per passar a una vida sense problemes. Crec que si de debó es creu en una cosa s'ha de lluitar fins al final i no abandonar-ho a mitges. Un exemple seria en Nel. Tot i descobrir la seva por a enfrontar-se a l'enemic, ell segueix lluitant pel que vol i per qui estima (la Lupa).

Crec que l'autor ens vol ensenyar que quan realment s'ha de lluitar per les ideologies és quan tens l'enemic a casa i te les vol treure. També crec que vol que aprenem que em de ser constants en les nostres lluites i mai abandonar el que realment volem i pensem.

Destacaria la idea de quan van sortir tots de la biblioteca del sindicat armats i al final guanyen la batalla ells. Crec que s'ha de lluitar pel que realment es vol i al final s'aconsegueix. Si en un principi no és possible, mai ens hem de rendir que si de debó ho desitgem ho aconseguirem.

M'identificaria amb en Nel. Però m'identifico amb el sentit que és un personatge constant a l'obra i que des de que va perdre la Lupa ha estat lluitant per tornar-la a aconseguir; i al final, acaba guanyant ell.

  • Bibliografia utilitzada per fer el treball

Joan Oliver “Pere Quart”-Catalan writer. (en línia) http://www.escriptors.com/autors/oliverj/index.html (Consulta 24 febrer 2004).

Biografia de Oliver, Joan. (en línia) http://www.biografiasyvidas.com/biografia/o/oliver.htm (Consulta 24 febrer 2004).

Joan Oliver. (en línia) http://www.xtec.es/jducros/Joan%20Oliver.html (Consulta 24 febrer 2004).