La Fam; Joan Oliver

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa de postguerra. Biografía. Argumento. Personajes # Intelectualisme antifranquista. Marc geográfic

  • Enviado por: Mecanismo1932
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

0) Resumeix breument la trajectòria vital i literària de Joan Oliver i situa-hi La Fam.

Joan Oliver i Sallarès va nèixer a Sabadell (Vallès Occidental) al 1899, en el si d'una familia de la burgesia industrial catalana. Narrador, dramaturg, traductor i periodista, va fer servir el nom de Pere Quart com a poeta. El seu besavi Pere Oliver, havia estat un dels fundadors de la caixa d'Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla, va ser un dels capdavanters del Foment del Treball en el tombant de segle. Va passar la infància inmers en un ambient de casa benestant. Va estudiar el batxillerat als Escolapis de Sabadell i entre els anys 1916 i 1921 va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. De caràcter inquiet i rebel i poc còmode amb els codis socials burgesos, va establir una forta amistat amb altres joves benestants sabadellencs com els escriptors Francesc Trabal i Armand Obiols, amb els qui formaria l'anomenat Grup de Sabadell, contrari a la burgesia i amb desig de provocar la societat del moment, va organitzar actes com els Anti-Jocs Florals. També van treballar per difondre la literatura catalana a Sabadell i al Vallès. El seu projecte més ambiciós va ser la creació de l'editorial La Mirada (actualment Fundació La Mirada), on a més de publicar títols escandalosos per a les tendències d'aquell moment, també van editar autors com Josep Carner i Carles Riba. A partir del 1923, Joan Oliver va escriure poemes i petits contes al Diari de Sabadell, i el 1928 publica el seu primer llibre de proses, Una tragèdia a Li·liput. Al 1929 va publicà a la revista Mirador la que sería la seva primera obra de teatre, “Gairebé un act o Joan, Joana i Joanet” que més tard refundiria en “Primera representació”. Al 1935 va publicar dues noves obres de teatre “Cataclisme” i “Allò que tal vegada s'esdevingué” (1936). La seva producció poética, que al llarg dels anys serà relativament breu però intensa, comença amb “Les decapitacions” (1934), “Bestiari” (1937), on el poeta exposa la seva actitud inconformista en forma de caricatura o humor satíric a la vegada que critica els principi dels postsimbolisme i de l'anomenada “comèdia burguesa”.

L'esclat de la guerra civil espanyola és el detonant que canalitza totes les seves inquietuds fins a posicions molt compromeses d'expressió realista. Entre 1936 i 1939 contribueix a la fundació de la Institució de les lletres catalanes a la vegada que escriu nombrosos articles per a la premsa i ràdio i escriu “Oda a Barcelona” (1936) en el que canta a la revolta col·lectiva.

Al 1938 dóna vida a la comèdia dramàtica “ La Fam” en la qual condemna la revolució estèril que no aconsegueix la consecució d'una societat més justa. Al 1939 i per el caire que prenen els esdeveniments bélics decideix exiliar-se a França, poc després se'n va a Argentina i després a Xile.

1) Temps dramàtic: Estableix els salts de temps que hi ha entre els episodis i digues quant de temps se suposa que ha passat del principi al desenllaç de l'obra.

Els salts en el temps no són especificats en l'obra, per tant s'han de deduir:

Del primer episodi el segon passen unes quantes hores; del segon episodi al tercer es suposa que passen uns dies; del tercer al quart episodi no es sap clarament quant temps passa , però supossem que passen uns messos perquè la eufòria de la victòria ja ha passat i el Samsó i la clara són amants. El Samsó viu amb la Lupa. Per tant, perquè aquest fet es donès han hagut de passar uns messos.

Del quart episodi al cinquè passen uns dies, perquè la Lupa ja s'ha assabentat que el Samsó s'entèn amb la Clareta.

Del cinquè episodi al sisé passen uns messos, les cosses no li van gaire bé al Samsó, el consell l'ha destituit, mentre ha tingut diners ha anat per les tavernes i dorm en un asil nocturn, ja que la Lupa l'ha abandonat, perquè aquesta ha tornat a viure amb el Nel.

Fent una previsió inconcreta, es podria establir que el temps que passa entre el principi i el final de l´obra són més o menys 9 mesos.

2) Argument. Resumeix breument l'argument de l'obra.

L´obra comença en un jardí, on la Lupa està llegint mentre pren el berenar. En aquest moment apareix Samsó, que li pren el menjar. Ella veu que està mort de fam i pren una possició comprensiva, establint conversa amb ell. Moments més tard apareix la parella de la Lupa, en Nel, i també molt conprensiu dóna assil a en Samsó a casa seva, tot i que aquesta idea no agrada a la Lupa. En nel també li ofereix feina al seu sindicat, però la situació se li regira: en esclatar la revolta en Samsó es mostra molt més valent i pren el control, en lloc d´en NEL.

Temps després les coses tornen a canviar; la Lupa ha abandonat en Nel i viu amb Samsó. Aquest té una amant i el volen fer fora del partit perquè ha desatès les seves responsabilitats. Davant d´aquesta sutiació la Lupa l´abandona.

La Lupa torna amb en Nel i Samsó, ja fora del partit, vaga de taverna en taverna fins perdre tots els seus diners. El profesor Múller i en Toni volen comprar en Samsó amb un plat de menjar, degut a la situació que estava passant; però un cop saciada la seva fam s´hi revel.la i l´obra acaba com havia començat, amb en Samsó robant menjar.

3) Estructura. Estableix l'estructura de l'obra amb els episodis que corresponen a cada part.

L'acció dramàtica es presenta en l'estructura clàssica : plantejament, nus i desenllaç.

Plantejament: El trobem al primer i segon episodi, on se'ns presenten els tres protagonistes principals i on la situació prerevolucionària anuncia l'inminent esclat de la confrontació política.

Nus: Pertanyen a aquesta part l'episodi tercer, on es produeix l'aixecament militar que és aturat per l'acció decidida de les organitzacions proletàries com el Samsó, i que amb el seu triomf armat instaura un nou ordre polític de signe revolucionari, i els episodis quart i cinquè, on es produeix la consolidació de la revolució que duu a terme la burocratització i a la infiltració d'elements que pertorben o s'aprofiten de l'organització revolucionària.

Desenllaç: Al episodi sisè trobem el desenllaç, on la conspiració contrarevolucionària amenaça de desvirtuar la revolució i obre un interrogant sobre el futur inmediat. El final del procès resta obert, perquè el futur de la revolució és encara complicat, contradictori i incert.

4) Personatges. Explica l'actitud del Samsó amb relació a les diferents circumstàncies de què és protagonista.

Episodi 1 i 2: Samsó té una actitud primària i el seu cinisme astut, problematitza des de bon començament la formació política de la Lupa i el Nel.

Episodi 3: Quan és l'hora de l'acció, la força instintiva, arrauxada de Samsó pren les regnes de la revolució davant de la manca d'emprenta de la resta de membres de la cèl·lula de sindicalistes que capitaneja Nel. La incapacitat d'aquest per fer-se càrrec de la situació i dirigir la resistència armada el porta a capitular al moment decisiu el que fa que Samsó qui s'oposa amb fermesa a l'abandonament de la lluita i, esperonat per l'ideal sense màcula acabdilla la victòria del poble enfront dels seus enemics.

Episodi 4: El triomf de la revolució al carrer dóna pas a un període de burocratització en què els indecisos sindicalistes de la cèl·lula ocupen càrrecs de direcció en el govern popular i, alhora, altres nouvinguts treballen secretament per la contrarevolució. L'actitud indisciplinada de Samsó, que es rebel·la contra els responsables enclenxinats del nou ordre i continua essent fidel als seus instints primaris, compromet la consolidació de l'engranatge burocràtic de l'etapa “constructiva” de la revolució.

Episodi 5: La integració imposible de Samsó en la maquinària burocràtica encetada per la nova etapa té un correlat en la subtrama sentimental: la degradació de les relacions afectives amb Lupa, la qqual retorna als braços de Nel, coferida perquè Samsó l'ha enganyada amb una altra dona. Els esforços de Nel per recuperar Samsó i situar-lo en el òrgans directius revolucionaris són endebades. Samsó asegura que en les mateixes files dels qui han près les regnes del govern hi ha individus que “van tan ben disfressats, que ni sa mare no els reconeixería”.

Episodi 6:L'actitud desmenjada se Samsó no accepta de ser la titella- l'heroi de les jornades revolucionàries- per fer un servei als dirigents del partit en l'etapa postrevolucionària en la qual el nou règim de poder comença a perdre els seus origens i ser soscavattant des de dins com des de fora. Però tampoc no s'avé a fer el joc als elements contrarevolucionaris que, argúcies de sotamà, pretenen en va que Samsó dirigeixi un partit d'acció com a punta de llança per esquerdar el triomf popular. Saciada la fam del moment, l'irreductible Samsó estampa a la cara dels provocadors que ell no és un home que es vengui l'ànima per “un podrit plat d'arròs” o pels seus “diners tacats de sang”. La seva tria el retorna a la mateixa situació d'abans d'esclatar la revolució- “el seu destí d'home miserable i errant”, quan la utopia en estat pur era encara possible.

Quina és la seva filosofia de vida? Crec que és un home que es mou per impulsos, fa el que li sembla millor en cada moment. Crec que la seva filosofia de vida és “segueix el teu instint”.

Consideres coherent la seva posició en tot moment? Fes el mateix amb el Nel i la Lupa i compara tots tres personatges. Crec que el Samsó no actua de la millor manera en cada moment, ell fa el que li ve de gust en el moment ,sense pensar les seves consequències en un futur. Per exemple el fet de ser tan intransigent amb els companys del partit va fer que el fessin fora. El Nel en canvi és un personatge antagonista al Samsó ja que no actua per impuls i s'acovarda amb facilitat perquè es repensa massa les seves accions. La Lupa en canvi és una mescla de tots dos ja que té la decisió d'abandonar al Nel perquè l'ha decebuda sent un covard, però a la fi s'adona de que vol l'estabilitat que no li dóna el Samsó i torna amb el Nel.

Compara les posicions polítiques d'Astals i Samsó. Astals estava a favor d'aplegar-se a les barricades per lluitar, la qual cosa no estva d'acord el Nel. Astals deia al Nel que ell debia de donar la ordre, finalment va ser Samsó qui va dur a terme l'encapçalament de la revolta, que el que volia Astals.

Crec que el Múller és el personatge antagonista, és a dir, constitueix el personatge oposat al Samsó.

5) Temps històric. Estableix el període històric en què passa l'obra i comenta la relació que té amb el moment que va ser escrita i estrenada.

La Fam va ser escrita i publicada al 1938. Aquesta s'inspirà en el procès revolucionari viscut a partir del 19 de juliol de 1936.El 19 de Juliol va haver un aixecament militar contra el govern de la república,com s'havia fet ambsort diversa en molts altres indrets de l'Estat el dia anterior.També con en d'altres loocs , la sublevació va fracasar. El fracàs del cop militar a Catalunya fou degut a la resistència tant de les forces oficials de la Generalitat, com de les milícies populars.Foren aquestes darreres, controlades per la CNT-FAI, les que van organitzar la resistència, creant (21 de Juliol 1936) el Comité Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Durant uns mesos, el poder real de Catalunya estava en mans d'aquest comité, l'acció del qual va desbordar les institucions republicanes. I entre tant enrenou intern , la guerra. A l'època de la seva estrena , 15 de Juny de 1938, la guerra s'havia perdut i les conseqüències serien dramàtiques. Milers de Catalans emprengueren el llarg camí cap a l'exili (França, Argentina, Mèxic…) molts altres no tingueren tanta sort i foren detinguts, executats o empresonats, depurtats… entravem doncs a la dictadura franquista.

6) L'Espai. Estableix el marc geogràfic i els diferents espais on es desenvolupen els episodis.

El marc geogràfic on es desenvolupa La Fam és la ciutat de Barcelona.

Episodi 1: Un racó de jardí públic. Al mig de l'escena, un banc esmaltat de blanc. Al seu costat, un fanal. Es veu un caminal vorejat d'arbres, i al fons, els pisos superiors d'unes cases altes.És un capvespre d'abril. Cel rogenc de posta.

Episodi 2: Pis de Nel al suburbi. Menjador i, al fons, la cuina. Parets i sostre llisos. Mobles moderns, simples. Desordre. Una gran finestra apaïsada amb una cortina corredissa. Porta que dóna al dormitori. Porteta al lavabo. Una altra porta al passadís de sortida a l'escala. Un sofà amagat darrere un parament. Prop de la finestra, una gàbia amb un canari.

Episodi 3: Biblioteca del Sindicat del qual Nel és president. Telèfon de sobretaula. Receptor de ràdio. Un gran balcó.

Episodi 4: Sala d'antic casino aristocràtic convertida en oficina. A les parets, cartells revolucionaris.

Episodi 5: Sala menjador al pis de Samsó i Lupa. Portes a dreta i esquerra. Porta al fons que dóna a l'escala. Una finestra. Mobles senzills. Hi ha un canapè.

7) L'obra toca diversos temes. Exposa'n alguns i digues quin és per a tu el principal i per què.

El diversos temes podrien ser les relacions sentimentals (el triangle Nel-Lupa-Samsó, Lupa-Samsó-Clara). la revolució social del moment i la defensa d´uns ideals.

Però el tema principal del llibre, com el seu nom indica, és la fam, ja que el protagonista, Samsó, actua davant les situacions de manera primitiva i amb l'objectiu de sobreviure, intentant treure benefici d´on pugui.

Els esdeveniments de l'obra començen a partir de juliol del 1936, moment en què esclata la guerra civil espanyola. Són, per tant, anys de penúries i manca d'aliments, d'aquí el títol de l'obra.