La fam; Joan Oliver

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y dramaturgia catalana de la postguerra

  • Enviado por: Kuni
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

La Fam

De Joan Oliver

Índex

Pregunta número 5..........................................................................pàgina 1

Pregunta número 6......................................................................... pàgina 2

Pregunta número 12....................................................................... pàgina 3

Pregunta número 13....................................................................... pàgina 4

5. Discutiu amb els vostres companys sobre l'actitud de Samsó amb relació a les circumstàncies de què és protagonista. Quina és la seva «filosofia de vida»? Considereu coherent la seva posició? Compareu-la amb la del Nel i també amb la de Lupa. Contrasteu les vostres conclusions amb les declaracions públiques que, a propòsit de l'obra, va fer l'autor a la premsa del període [cf. els textos núm. 4, 6 i 9 de l'«Antologia»]

La filosofia de vida de'n Samsó és fer el que li diguin els seus instints primaris i viure amb les menors dificultats i preocupacions possibles. Desconeix l'existència de l'esforç humà, mentre que tingui la panxa plena, ja estarà complint amb els seus objectius. És bastant indiferent a tot allò que li envolta, sembla que no estimi a res, incloent la seva vida.

La veritat és que el seu comportament no el considero gaire coherent. Samsó agafa les regnes de la revolució davant d'una manca d'empenta, i sembla que el personatge hagi tingut una certa evolució, ja que aparenta que alguna cosa en seva vida li importa de veritat i ho donaria tot per ella, però un cop havent portat el poble a la victòria, aquest els deixa de banda seguint els seus instints primaris i demostra que aquelles proeses que va aconseguir sent líder del sindicat les va fer per algun esperit profund davant de la revolució, però realment sempre ha sigut el mateix despreocupat i lliure de sempre.

En Nel és molt diferent a en Samsó, ja que és un home disciplinat i raonador. També és obert, solidari i generós, a més de comprensiu i bona persona. És fidel a l'amor que sent per Lupa. Es podria dir que el defecte que té és la incapacitat de prendre decisions en moments decisius, és un covard.

Lupa és una dona forta. No pot evitar quedar-se bocabadada davant dels actes heroics de'n Samsó, i això provoca que s'enamori d'ell. Reconeix els seus errors i es decebuda per en Samsó després de veure el seu comportament despreocupat.

6. Busqueu els fragments en què Samsó afirma que té gana i intenteu d'escatir quines són les funcions que exerceix el motiu de la fam en l'obra.

L'autor del llibre utilitza la fam com a motivació de les proeses de'n Samsó, ja que ell és un home que va guiat pels seus impulsos naturals i aquests impulsos li provoquen tan com actes heroics, que fins i tot la Lupa deixa en Nel per aquests motius, tan com vileses, que provoquen la decepció de molta gent.

Solament començar l'obra ja podem veure que tot comença gràcies a la fam que té aquella persona desconeguda que resultaria ser un heroi, en Samsó, que sense pensar-ho dos cops li pren el sandvitx de la Lupa. També s'aprecia molt bé l'estat de fam que té en Samsó en l'episodi sisè, ja que els contrarevolucionaris intenten subornar-lo amb un simple plat d'arròs a més de diners. Samsó fa veure que acceptaria el tracte, però solament ho fa per poder menjar, i quan ja ha omplert el seu estòmac, fuig tornant a ser l'home menyspreable i lliure que va ser abans.

12. Llegiu les critiques sobre La fam que van escriure Domènec Guansé (La Publicitat), María Luz Morales (La Vanguardia) i Xavier Benguerel (Revista de Catalunya) [cf. els textos núm. 7, 8 i 10 de l'«Antologia»]. Quina creieu que és la més ben argumentada i convincent? Al vostre parer, quina és la funció que, actualment exerceix o hauria d'exercir la crítica d'espectacles?

Jo opino que la crítica millor argumentada seria la de'n Xavier Benguerel, ja que s'ha organitzat en tres apartats: introducció, crítica de l'obra i un breu comentari aclarint perquè va votar La fam. En tot el text explica molt d'una manera raonada els seus arguments, com podem veure en les seves opinions dels personatges i de les escenes. Fa una comparació del llibre amb l'obra de teatre (opinant en què l'obra hi ha una certa inexpressibilitat dels actors), i també fa alguna comparació de La fam amb altres obre publicades per l'autor.

La veritat és que actualment les crítiques dels espectacles són força dures i no tenen gaire consideració en si el que diuen repercutirà en el seu èxit. Jo crec que ja fan bé la seva funció, ja que l'espectador ha de tenir alguna referència mínima abans d'anar a veure l'espectacle. Però tampoc estic a favor de que una persona tingui com a única referència una crítica, perquè aquesta està feta des d'un punt de vista d'un especialista, i una persona normal no crec que exigeixi tant com ell. El millor que tots podem fer és assistir a l'espectacle i opinar per nosaltres mateixos, perquè al cap i a la fi, és un acte lúdic que vulguis o no ens enriqueix culturalment, contribuïm a fer-ne'n de nous, i no trobo que sigui excessivament car.

13. Considereu que La Fam és una obra realista?

L'obra de La Fam considero que té algunes parts realistes i d'altres que no ho són.

Algunes de les parts que he considerat realistes serien que degut a les repressions franquistes la gent del poble no s'estigués de mans plegades i fes alguna cosa al respecte, com crear cèl·lules sindicalistes que lluitessin contra aquesta repressió, per tal de viure amb normalitat. També és molt humà que la gent tingui molta por a les represàlies per part dels franquistes degut a les accions revolucionàries, i és per aquesta raó que no tothom pot suportar aquest pes tan gran d'ésser un líder i portar tot un grup a lluitar, sabent que si fracassen el seu destí serà la mort o la tortura. En Nel no pot suportar aquesta gran pressió i opino que la covardia és un sentiment molt humà, perquè ell, a l'igual que tots nosaltres no em fet el que realment en algun moment em volgut per por a un rebuig o a unes conseqüències dolentes. En general els sentiments dels personatges són molt reals, però el que possiblement fa dubtar són els de'n Samsó, ja que mostra un menyspreu a la vida i no li importa res, solament que el seu ventre estigui ple.

Per una altra banda ma semblat una obra irreal per dos situacions. La primera seria que estant en plena crisi, un home, en Nel, reculli a un altre del carrer, en Samsó, que no coneix de re, a més a més de que no ha sigut gens amable amb la seva muller i en la situació que tothom estava vivint a causa de la fam, d'una incompleta alimentació. La segona situació que trobo irreal és la de la imatge que fa en Samsó d'heroi, ja que no sabem res del seu passat i possiblement no té experiència alguna. Aquest home surt del no res i aconsegueix el lideratge sense grans esforços aparents, solament amb una gran embranzida i una gran confiança en si mateix. Personalment no crec en què hi hagi gaires “Samsons” en aquest món.

Cal dir que l'autor del llibre a fet un paral·lelisme amb el personatge mític de'n Samsó (el de la cabellera), degut al seu lideratge que en un moment està en un punt màxim i després ho perd tot.