La fam; Joan Oliver

Literatura española contemporánea. Siglo XX. Narrativa y dramática catalana de posguerra # Resum. Estructura. Espais. Temps. Análisi dels personatges. Época

  • Enviado por: Nanu
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 17 páginas
publicidad

LA FAM

De: Joan Oliver.

Índex.

1.- Resum de l'obra.................................................... 2

2.- Estructura............................................................. 5

3.- Espai de L'obra.................................................... 9

4.- Temps de l'obra................................................... 12

5.- Anàlisi dels personatges...................................... 13

6.- Relació obra- moviment.......................................16

BIBLIOGRAFIA.

Autor: Joan Oliver, Titol: La fam., Editorial: Proa, Eines., Any i lloc de publicació: Gener del 2003, Barcelona.

1.- RESUM DE L'OBRA.

1. RESUM.

Tot comença quan una dona que esta asseguda en un banc anomenada Lupa, comenta a llegir i a berenar. De cop i volta, se li acosta un senyor anomenat Samsó i li treu el berenar de les mans. La dona és queda parada i mantenen una conversa entre tots dos. Parlen de moltes coses, entre elles sobre el treball, ell li diu que treballava fent coses perquè la gent li dongués alguna cosa per menjar.

Samsó diu que no creu en el treball ja que això de ser esclaus d'algú no és grat perquè no tens temps lliure.

Al cap d'una estona conversant tots dos, arriba un altre home ( aquest es el marit de la Lupa que s'anomena Nel) i li diu que el pot ajudar, ja que anteriorment, Samsó li havia explicat tota la seva vida.

Nel decideix que Samsó és vagi a viure amb ells, és a dir, a casa de Lupa i Nel; això a Lupa no li va fer molta gràcia però va acceptar.

A l'endemà d'haver-se conegut, Lupa prepara l'esmorzar. Estant esmorzant tots tres a la taula i Nel parla amb la Lupa del govern.

Un cop esmorzats Nel li diu a Samsó que s'arregli per anar amb ell al sindicat.

Estant en el sindicat, arriba un home anomenat Vidal que dirigint-se a Nel i a la resta dels presents que tenen que marxar perquè les tropes han pres el palau del govern.

Al cap d'una estona, entra un noi de la barricada dirigint-se a tothom que hi era allà i preguntant que s'havia de fer. Nel li contesta que esperin ordres, però Samsó li diu que s'encarregaria de tot.

Doncs dit i fet, Samsó comença a tothom que hi era allà, a donar ordres i clar Nel al veure això és sent desautoritzat.

Una vegada que estan tots armats surten i s'en van.

La Lupa que hi era a la biblioteca, connecta la radio per havere si deien alguna cosa del que estava passant, de cop i volta sent la veu d'en Samsó dient que les tropes havien guanyat.

Passat un temps, Samsó fou dirigent del partit revolucionari. Estan allà coneix a una dona anomenada Clara i que té una relació en secret , ja que, ell vivia amb la Lupa perquè ella havia deixat a Nel.

Samsó havia canviat molt, deia que no volia assumir cap responsabilitat. Al escoltar això Nel, va a casa de la Lupa i en Samsó per fer-lo canviar d'opinió; Nel parla amb ell però ell no fa cas.

Samsó manté una forta discussió amb Lupa i ella decideix marxar del seu costat perquè no aguanta més i torna amb el Nel.

Per la nit, Samsó és presenta en un bar on havia quedat amb el Toni i en Muller per parlar d'unes coses. Toni i Muller estaven sopant quan va arribar ell, li diuen a Samsó que si vol sopar i ell accepta.

Estant sopant, quan de cop i volta, Toni i Muller li comenten a Samsó si vol una altre feina com la que va fer anteriorment, és a dir, prendre armes i desallotjar el govern.

Samsó al veure que li estaven dient, s'aixeca i comença a cops de puny amb Muller, dient-li que el suborn no l'interessava.

Al veure la baralla, el home del bar i l'acompanyant d'en Muller , Toni, surten al carrer tot desesperats a demanar ajut. Samsó al escoltar que demanaven ajut aquells dos, va decidir prendre la fugida deixant a Muller casi moribund i va marxar tot corrents carrer endalt.

2.- ESTRUCTURA: EXTERNA I INTERNA.

2. ESTRUCTURA.

  • ESTRUCTURA EXTERNA.

El llibre de Joan Oliver: la fam, és de gènere teatral, ja que és pot veure clarament els trets fonamental d'una obra de teatre.

Aquests trets que estic dient, em refereixo a que hi ha: diàlegs entre personatges, acotacions, descripcions de escenes, es a dir, descriu com es el decorat, també trobem frases inacabades amb punts suspensius ... També es pot observar a el narrador quan parla per referir-se o aclarir alguna cosa. Sempre lo que parla esta dintre de parèntesis.

- EXEMPLES:

Diàlegs entre personatges:

“/.../ Lupa: Teniu gana?

Samsó: Vos mateixa ...

Lupa: Ho podieu haver demanat.

Samsó: És clar /.../”

Pagina 42.

Acotacions:

“/.../ Samsó ( mofaire): I us prova? /.../”

Pagina 59.

“/.../ Agent (picat): la vostra documentació, si us plau? /.../”

Pagina 50.

Descripcions d'escenes.

“un racó de jardí públic. Al mig de l'escena, un banc esmaltat. Al seu costat un fanal. /.../”. Pagina 41.

“Bar suburbà. A més del taulell, hi ha unes partions formant una mena de reservats a cada un dels quals hi ha una taula amb tres o quatres cadires. /.../ al fons, una ampla vidriera a traves de la qual es veu un fanal /.../”. Pagina 99.

Frases inacabades:

Dona (a l'home del bar): /.../ té un païdor espantadís...”. Pagina 99.

“Samsó: ja en parlarem, del que em donarà...” Pagina 48.

“Puig: més hauria valgut no sortir de casa...” Pagina 65.

  • ESTRUCTURA INTERNA.

En el llibre la fam, segons jo he estructurat al llibre de la manera següent, la estructura interna, la he dividit en tres parts que son: el plantajament de la obra, el nus i el desenllaç.

Plantejament: “Un racó de jardí públic. /.../ Nel maneja la navalla amb una cura extremada, traient la llengua.”. de la pagina 41 a la pagina 61.

En aquests dos primes episodis comença tota la historia, ja que aquí és on és coneixen Samsó, Lupa i Nel i fan amistat amb Samsó i el ajuden a sobrepassar la fam convidant-lo a casa d'ells ( Lupa i Nel) i d'una manera ajudar-lo en general.

Nus: “Biblioteca del sindicat /.../ (desapareix per la porta de l'escala. Samsó resta mig ajagut al canapè)”. De la pagina 63 a la pagina 98.

En aquests tres episodis seguents és on es desarrolla tota la historia.pasant per la guerra fins el trencament de la Lupa amb el Nel i el romanç secret del Samsó amb la clara.

Desenllaç: “bar suburbà /.../ miserable, lliure, errant”. De la pagina 99 fins a la pagina 108.

Aqui es quan Samsó es baralla amb Muller i acaba tornant com era abans.

3.- L' ESPAI A L' OBRA.

3. L' ESPAI DE L' OBRA.

L´obra se situa durant el període de 1936-1939, en plena guerra i revolució.

Dintre de aquesta obra podem veure que efectivament transcurreix en aquests període, ja que l'autor vol transmetre al lector com es vivia en aquesta època de guerra i revolucions, i les conseqüències que portaven a terme com per exemple la fam.

Els espais on transcurreix aquesta obra son molts però el principals son; al començament de l'obra transcurreix en un parc en concret en un banc on esta la Lupa i de cop ve al Samsó. Això ho podem veure escrit a la pagina 41 al principi i següents.

Després ens trobem un altre espai que es la casa del Nel i la Lupa, pagina 53.

Posteriorment ens trobem una biblioteca del sindicat. Això ho podem veure escrit a la pagina 63 a dalt i per últim i principal un bar; aquí en aquest espai és on té el desenllaç la història. Aixo ho podem veure escrit a la pagina 99 al principi .

Jo crec que tots els espais que surten a l'obra son tancats i limitats, perque pasen les situacions i el conflictes en un determinat espai i no surt d'alla.

Per exemple al episodi 6 el del bar, la situacio o el conflicte que hi ha succedeix en un lloc tancat i limitat (el bar), i aixi tots tambe es pot a preciar en el episodi dos a la casa del Nel i la Lupa.

4.- EL TEMPS A L' OBRA.

4. EL TEMPS A L' OBRA.

La fam esta situada en un temps lineal obert perquè la historia que l'autor explica a traves dels personatges segueixen un ordre dels fets, i he ficat que és obert, per una raó molt senzilla perquè al final de l'obra podria perfectament continuar, ja que Samsó fuig de la baralla i se'n va corrents. Això que estic dient ho podem trobar escrit a la pagina 108 al final.

Exemples de temps lineal.

Doncs els exemples mes clars que es veuen en el llibre son els episodis. En el primer episodi veiem com Lupa i Nel coneixen a Samsó, en el segon veiem com Lupa i Nel ajuden a Samsó i el porten a la seva casa i així successivament, es a dir to ta la obra van seguint un ordre de fets i no es repeteix ningú. Així que podem estar segurs que es un temps lineal.

5.- ANALISI DELS PERSONATGES.

5. ANALISI DELS PERSONATGES.

En l'obra de teatre la fam, trobem exactament 20 personatges, dels quals tres son principals i la resta són secundaris o només fan petits comentaris.

Els tres personatges principals són: La Lupa, Nel i Samsó.

Lupa: es la dona de Nel, és idealista i no té les idees molt clares; es un tambe una dona forta i s'enamora de Samsó però al final veu que no el vol. Es un personatge principal rodo.

“Samsó: sou na dona, i, tanmateix, sembla que tingueu certa dignitat... o pt ser m'equivoco?

Lupa: no us equivoqueu! Ha veure si em fareu penedir d'haver acceptat la conversa d'un...”. Pagina 43.

“Nel: pobra Lupa.

Lupa: no em compadeixis. Soc prou forta per acceptar les conseqüències /.../.” Pagina 89.

Nel: És el marit de la Lupa, és un home que és preocupa per el demes, és tranquil i responsable. És un personatge principal i rodo.

“Agent: Un moment vagabund.

Nel: un moment. No podeu detindre'l és company de treball /.../” Pagina 50.

“Nel: et portarem a casa nostra.

Lupa: has perdut el seny!” . Pagina 50.

Samsó: es el que podríem dir el protagonista de la historia, no li agrada treballar i té un caràcter molt fort. Es irònic, i manté una relació en secret amb la Clara la secretaria, ja que és va enamorar de la Lupa. Es un personatge principal i rodo.

“Lupa: a canvi del meu treball. Que us creieu?

Samsó: no em creia res de pitjor. Això es prou. Us paguen, enteneu, algú us paga. Es una qüestió de carnadures.”. Pagina 43.

“Samsó: provocador!

Muller: calla, imbècil !!.

/.../

Samsó: (s'abraona amb Muller i l'engrapa pel coll)”. Pagina 107

També en l'obra podem trobar altres personatges secundaris com:

Muller: Home ambiciós i vol veure a Samsó en la misèria

Clara: Secretaria i manté una relació en secret amb Sansó.

Astals: És component del sindicat, company del Nel.

I també trobem d'altres que només els cita com:
Agent, Riera, Puig, Vidal, noi de la barricada, Ramon, comissari polític, Home del bar, client, Toni i el vigilant.

Aquestos personatges nomes surten en llocs concrets, és a dir, no surten en tota l'obra com Samsó, Lupa o Nel.

6.- RELACIÓ OBRA-MOVIMENT (ÉPOCA).

6.- RELACIÓ OBRA-MOVIMENT (ÉPOCA).

La obra la fam des de la perspectiva històrica es considera una de les millors peces de teatre català estrenades durant la Guerra i la Revolució de 1936-1939.

En l'escena del trienni, és una de les èpoques que reflecteix la revolució com a matèria artística i experiència humana.

La fam s'inspira en el procés revolucionari, ofereix una visió critica i distanciada de partidisme.

Es pot veure clarament tota aquesta època en el llibre en concret en els episodis dos , tres i quatre, que parla de tot aquest moviment de la guerra i la revolució.

Oliver vol expressar amb aquest llibre una critica sobre la revolució.

La fam es la mes important del seu temps , ja que, representa un notable intent de clarificació històrica a partir del 1936.

17