La Europa del Antiguo Régimen # L'europa de l'antic règim

Historia europea. Economía. Propiedades # Drets senyorials. Agricultura. Indústria tradicional i manufactures. Transports. Comerç interior i comerç colonial. Societat estamental. Crisi. Il·lustració. Despotisme il·lustrat

  • Enviado por: Abel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

Entenem per antic règim el sistema econòmic, social i polític que procedia de la descomposició del feudalisme medieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a la revolució industrial i liberal. Les característiques bàsiques de l'antic règim són les següents: la supervivència del règim econòmic senyorial en pugna amb el capitalisme comercial incipient, una població estancada, una societat de tipus estamental i l'absolutisme monàrquic.

1- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.

L'economia de l'antic règim era bàsica,net rural. El predomini de la propietat vinculada comportava un tipus d'agricultura tradicional i poc dinàmica, com a resultat de la concentració de la terra en mans de la noblesa o de l'església.

La major part de la producció es dedicava a l'autoconsum.

A pesar del predomini agrícola, també existien unes altres activitats de tipus artesanal que es van veure fortament estimulades pel desenvolupament del comerç ultramarí a partir del segle XVI.

  • LA PROPIETAT DE LA TERRA.

  • La terra, durant l'antic règim, era la font de riquesa mes important.

    La propietat vinculada permetia al titular treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no era lliure per vendre-la.

    El conjunt de terres en mans d'un senyor rebia el nom de senyoria territorial. Constava de la reserva senyorial, formada per les terres mes productives que el senyor es reservava per a l'explotació directa.

    La resta del territori d'una senyoria estava dividit en parcel·les anomenades masos.

  • ELS DRETS SENYORIALS

  • Anomenen drets senyorials el conjunt de beneficis i de rendes

    que rebien els senyors. Aquests drets provenien de l'explotació econòmica de les seves propietats. El senyor gaudia també de jurisdicció sobre les terres de propietaris alodials. Aquest territori constituïa el que coneixem com a senyoria jurisdiccional. L'anomenat dret de ban li atorgava la facultat de dictar ordres i reglaments en el seu domini.

    A aquest ventall de tributs feudals encara s'hi ha d'afegir el delme, que consistia en l'obligació de donar la desena part de les collites a l'església per assegurar el manteniment del clergat i el culte.

  • L'ESTANCAMENT AGRÍCOLA

  • Era una agricultura essencialment de subsistència, dedicada al

    policonreu. Per a l'aprofitament de la terra coexistien dos tipus d'explotacions: les individuals o col·lectives en camps oberts (openfields) en què es conreaven cereals i que es practicava el guaret (on sempre hi havia una part de terra on no es conreava) i les terres comunals, dedicades a boscos o pastures, de les quals es beneficiava tota la comunitat camperola.

    La producció de carn i de llet era molt reduïda i la dieta humana es basava sobretot en el consum de cereals.

    Per altra banda l'economia de manera periòdica era castigada per les anomenades crisis de subsistència. Aquestes crisis generaven fam, desnutrició i un augment de la mortalitat de la població.

  • INDÚSTRIA TRADICIONAL I MANUFACTURES

  • La unitat pagesa era la unitat de producció bàsica. Des de l'edat

    Mitjana a les ciutats existia una producció artesana controlada pels gremis (agrupacions d'artesans que exercien la mateixa professió).

    L'augment progressiu de la demanda dels productes a partir dels segles XVI i XVII va estimular els comerciants i artesans a buscar nous sistemes de producció i va començar a estendre's l'anomenat domèstic system (donar feina a domicili a les famílies pageses.

    Durant el segle XVIII es va difondre un altre model de producció industrial: les manufactures ( establiment subvencionats en els quals s'elaboraven determinats articles de luxe.

  • LA INSUFICIÈNCIA DELS TRANSPORTS

  • A l'antic regim els mitjans de transports eren molt rudimentaris i els

    camins eren molt pobres, nomes els camins reials eren els que estaven en bones condicions. Els vehicles mes utilitzats eren el carro i la diligència moguts per animals de tir per la qual cosa els desplaçaments eren llargs i costosos.

    El segon gran mitja de transport era la navegació marítima i fluvial. La navegació fluvial constituïa el mitjà de transport mes fàcil i barat però necessitava unes bones condicions hidrogràfiques.

  • COMERÇ INTERIOR I COMERÇ COLONIAL

  • Els escassos excedents, el baix nivell d'especialització i un sistema de

    de transports insuficient donaven com a resultat un desenvolupament del comerç interior limitat.

    A partir del segle XVI el comerç entre territoris separats pel mar va ser molt mes freqüent que el que hi havia entre les regions mes properes per terra. Noves rutes marítimes i el comerç colonial van convertir-se en un factor d'estímul per a les economies europees ja que es va produir un gran creixement pel que fa al mon de les finances.

    Les monarquies absolutes dels segles XVII i XVIII van afavorir , mitjançant polítiques mercantilistes, la protecció de les grans manufactures, de les companyies comercials i del comerç colonial.

    Els monarques es van mostrar convençuts que la riquesa d'un país depenia de la quantitat de metalls preciosos de què es disposava.

    2- LA SOCIETAT ESTAMENTAL

    La societat de l'antic règim estava dividida, segons el dret tradicional, en tres ordres o estaments: el clergat, la noblesa i el tercer estat. La característica principal de la societat estamental era la seva desigualtat civil. Hi havia dos grups molt diferenciats: els privilegiats i els no privilegiats.

    2.1- UNA POBLACIÓ ESTANCADA

    La subalimentació, la manca d'higiene i l'endarreriment de la medicina provocaven una mortalitat molt elevada ( entre un 30 i un 40%).

    Tal com va dir P.Goubert, es necessitaven dos naixements per aconseguir un adult. L'esperança de vida era molt baixa ( uns 28 anys ) i la mitjana d'edat dels adults s'apropava als 45 anys.

    2.2- ELS PRIVILEGIATS

    El clergat era el primer dels grups privilegiats i representava una part molt petita de la població, posseïa moltes propietats urbanes i rurals, a més els bisbes i els abats eren senyors de molts pobles i territoris. El clergat es podia distingir entre l'alt i el baix clergat. El primer estava compost per abats bisbes, canonges i alts càrrecs, en canvi el segon estava compost per capellans mossens i frares.

    La noblesa era el segon estament privilegiat i el nucli fonamental de la classe dominant. La base de la seva riquesa era la propietat territorial, posseïa entre el 30 i el 40% de les terres i gaudia d'un seguit de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.

    2.3- ELS NO PRIVILEGIATS

    El tercer estament estava representat per la immensa majoria de la població. A pesar d'aquesta diversitat, al final de l'antic règim (segle XVIII)

    estaven units per un interès comú: la seva oposició als privilegis socials i al manteniment del règim feudal, així com la reivindicació de la igualtat civil.

    Es poden distingir tres grans grups entre els no privilegiats: la burgesia, las classes populars urbanes i els pagesos. La burgesia constituïa la classe predominant dins del tercer estat i a més era el grup econòmic mes dinàmic de tota la societat.

    Les classes populars urbanes aplegaven una munió de treballadors manuals de les ciutats i la pagesia constituïa el sector mes nombrós de la població de l'antic règim.

    3- L'ABSOLUTISME MONÀRQUIC

    El tercer component de l'antic règim era l'absolutisme monàrquic, que era el resultat de l'enfortiment del poder reial per sobre de la noblesa.

    3.1- LA MONARQUIA DE DRET DIVÍ

    L'estructura piramidal i jerarquitzada de la societat estamental tenia el seu cim en el monarca absolut.

    Com a reflex del poder diví, el monarca posseïa un poder absolut: nomenava els magistrats, administrava justícia i dirigia la política exterior.

    Tot i que, des d'un punt de vista formal, tot el poder residia en el monarca, en la practica estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven i n'executaven les ordres.

    L'administració local estava en mans de governadors, intendents, o altres tipus de càrrecs que tenien atribucions per poder aplicar les lleis.

    En darrer lloc, una legió de funcionaris i de buròcrates era la que s'encarregava d'executar les ordres reials, d'administrar justícia, de recaptar els impostos, etc.

    El poder del sobirà estava restringit per la llei divina, a la qual estava sotmès com qualsevol altre pel dret natural ( conjunt de normes formades pel costum i la tradició ) i per les lleis fonamentals de cada regne, que expressaven un pacte mínim entre el monarca i els seus súbdits.

    3.2- ELS LÍMITS DE L'AUTORITAT REIAL. EL MODEL ANGLÈS

    En el segle XVIII, Anglaterra constituïa, amb Holanda, una illa en l' Europa absolutista, la revolució del segle XVI havia creat una monarquia de poder limitat.

    El 1689, desprès de destrona la monarquia absoluta dels Estuard, el parlament anglès va obligar en nou rei a jurar la Declaració de drets que limitava el poder del monarca i sotmetia alguna de les seves decisions al parlament.

    4- LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

    Les bases del sistema de l'antic regim van entrar definitivament en crisi en el darrer terç del segle XVIII.

    En aquesta situació, les idees il·lustrades van ajudar a soscavar els fonaments ideològics de l'antic Règim i van afirmar la consciència revolucionaria de la burgesia.

    4.1- L'ESPERIT DE LA IL·LUSTRACIÓ

    Durant el segle XVIII, un grup de pensadors, fonamentalment francesos, va elaborar un cos doctrinari que va servir a la burgesia per poder expressar clarament el model econòmic i social que desitjava. Voltaire va ser el gran defensor de la llibertat de consciència.

    A més de ser profundament optimistes, creien que la natura era una font de justícia i de bondat, i pensaven què l'ésser humà naixia per ser feliç.

    Recolzant-se en aquests principis bàsics, els il·lustrats van reflexionar sobre els pilars fonamentals de l'antic Règim: la societat estamental, el poder econòmic i el poder polític.

    Aquestes noves idees van ser ben acollides per una burgesia que havia vist com creixia el seu poder econòmic al llarg del segle XVIII.

    4.2- EL DESPOTISME IL·LUSTRAT

    La influencia del pensament il·lustrat va arribar a les corts europees, i alguns sobirans, van intentar experiències reformistes que pretenien unir l'autoritat reial amb les idees de progrés de la il·lustració.

    Al nord, al centre i al sud d' Europa van sorgir monarques il·lustrats: Federic II de Prússia, Maria Teresa d' Àustria, la tsarina Caterina de Rússia, Gustau de Suècia i Carles III d' Espanya.

    De totes maneres no era possible acceptar nomes una part de la il·lustració.

    Les contradiccions d'aquesta via reformista van començar a preparar el camí de les revolucions liberals burgeses.