La dama enamorada; Joan Puig i Ferreter

Literatura española contemporánea del siglo XX. Teatro catalán modernista # Argument. Personatges

  • Enviado por: Biter69
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

La dama enamorada

Joan Puig i Ferreter

Introducció (resum).

És una breu explicació històrica dels temps que corrien quan Joan Puig i Ferreter va escriure la seva obra, i un breu seguiment de la vida i obra d'aquest. Perquè poguem entendre bé el llibre.

L'explicació històrica comença dient-nos que l'obra va ser públicada durant el regnat d'Alfons XIII i ens explica cóm era la societat a les hores: primer la demografia, que va crèixer considerablement, després l'agricultura que estava en crisi i la indústria que millorava molt; més tard ens parla del grups socials i ens diu que la burgessia que com sempre lluitava en tots els fronts, criticava a l'estat, però el defenia quan represava als obrers, i d'aquests, ens diu que per primera vegada comencen a revoltar-se i a voler dir la seva, surten els primers sindicats…,també ens parla de l'evolució la soldaritat catalana, la setmana tràgica (protesta dels obrers que no volien anar a la guerra del Marroc…), la mancomunitat de catalunya (unió de les províncies i “orígens de la primera generalitat”, governada per Prat de la Riba, la crisi de la monarquia constitucional que va haver de recolzar-se sobre la dictadura de Primo de Ribera, la dictadura d'aquest…

També hi ha una introducció a la literatura a l'època de la dama enamorada on s'esmenta que en aquests temps hi va haver dos moviments més aviat socials que no pas literaris, i que van ser el modernisme (intent d'opertura de la literatura catalana a Europa i a totes les classes socials per tal de modernitzar-la), i el noucentisme (és com el modernisme però ara pot fer-se d'una manera molt més institucionalitzada, gràcies a les ajudes de la Mancomunitat de Catalunya)

També es fa referència al català a l'època de la dama enamorada on el primer que es diu és que el teatre ers un element de difusió lingüística, la tasca normalitzadora dels modernistes que estaven expanssionant molt el català sobretot gràcies a les revistes, el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana on es va reiterar reconèixer i apollar la tasca dels modernistes, les institucions i el redreçament de la cultura, la Mancomunitat,…

I finalment la vida i obra de Joan Puig i Ferreter, on ens assaventem que va nèixer a la Selva del Camp el 5 de febrer del 1882, fill d'un terratinet ric que no el va reconèixer cop a fill, fet que va marcar la seva vida a la forma de ser, les seves obres… Va estudiar el batxillerat a Reus i mentrestant s'incorporà a la colla modernista Josep Aladren, i va començar a Barcelona la carrera de farmàcia, però no la va acavar, el 1903 va fer la primera fugida a França acompanyat d'una institutriu francesa amb la qual mantenia relacions, aquest fugida va ser l'altre gran fet que va marcar la seva vida obres…el 1905 va tornar a marxar amb un amic de la colla modernista després del fracàs una obra teatral seva, el 1908 s'estrena la dama enamorada, basada en un amor que va tenir a França, que ell va transformar i manipular per poder presentar-ho com a obra literaria, on es nota molt la gran influència del dramaturg norueg Ibsen que va tenir al llarg de la seva vida, a la segona tornada de França es va dedicar al periodisma, i entre els anys 1904 i 1914 va viure una gran època d'esplendor del seu art, després es dedicà també a la novel·la, durant la república també es va dedicar molt a la política, però el 1936 la generalitat li va encarregar una missió, i d'haver-se quedat amb part dels diners de la missió, i ell es quedà exiliat a París on va morir el 1956……

Acte primer (resum)

És clarament el plantejament: La Lluïsa, la senyor i la Berta la serventa, són a la casa Moran, esperant a l'Abel i el Víctor. Arriva l'Anneta, una senyora gran, del poble, molt amigade Lluïsa, i més tard arriven l'Abel i el Víctor i inicien una conversa amb les senyores, interompuda per en Teó, el fill de l'Anneta, un home gran i forçut, que trevalla per els Moran, i que atravessa una temporada dolenta i va èbri, cria desde fora preguntant per s'a mare, li diuen que sí que hi és i que passi però aquest no vol i s'enfada, i s'inicia una discussió innecessària. En Teó i l'Anneta marxen i el Víctor diu que s'en va a dormir i s'emporta la mare per parlar, i s'el sent plorar, són gels de l'Abel, baixa la Lluïsa, la Berta el deixa sols, i comencen a parlar de la gelosia del Víctor, i després d'una estona parlant, l'Abel esclata i es declara, però la Lluïsa, per por a la gelosia del seu fill, li diu que si vol quedar-se a casa, haurà de conformar-se amb que l'estimi com un fil, el seu fill ideal que mai no va teinr, contrari al Víctor, intel·ligent, bondadós…, però que no el pot estimar com a parella, que per aixó, seiria millor que marxes de casa perquè els poria perdre a tots dos……

Acte segon (resum)

Un més després, són tots a menjador (Abel, Víctor, Teó, Lluïsa i Berta), abui es casa la promesa d'en Teó amb un altre, i n'estan parlanti a l'hora beunen “per matar les penes”. En Teó marxa una estona després, es queden els demés parlant i de sobte el Víctor esclata: no pot soportar els gels de l'Abel i la Berta, els quals la Lluïsa tracta tan bé com a ell, i el vol ser l'únic. Però la discussió s'atura quan algú truca a la porta, és el Llarg de camins, l'antic company de viatge de l'Abel, quan aquest va arrivar a la casa Moran, incien una conversa fins que el Llarg marxa a dormir acompanyat per l'Abel, el Víctor comença a parlar amb s'a mare, però tornen a sorgir les tensions per la gelossia, i de sobte es posa a jugar amb ella, i l'arrosega per tota l'habitació, Berta animada per la broma intenta afegir-se al joc i el Víctor la pega, aquesta molt ofesa marxa a dormir i la Lluïsa i el Víctor es queden sols iniciant una discussió provocada per aixó, però que un cop més acava parlant de l'Abel i aquest cop li diu que o l'Abel o ell, que si no marxa el dia següent les coses acavaran malament, i la Lluïsa es veu obligada a prometre-li, però quan el Víctor marxa a dormir i l'Abel torna d'haver estat parlant amb el llarg i aquesta li demana que marxi l'endemà, l'Abel es fa l'indiferent tot i que es mora de tristesa i la Lluïsa ho passa pitjor i té por que la oblidi, i l'Abel diu que sí que l'oblidarà, i la Lluïsa es mora de tristesa i d'amor i en un acte de passió l'abraça i el comença a besar i li diu que és seva, i l'Abel crida “meva a la fi” (ha aconsseguit el que volia, l'amor de la Lluïsa). I la Lluïsa crida “teva per sempre” (es lien)……

Acte tercer (resum)

L'Abel i la Lluïsa han passat la nit junts, i inventen una excusa per aconsseguir que es quedi sense que el Víctor s'assaventi, la Lluïsa baixa a la cuina, inicia una conversa amb Anneta que a entrat en escena, també hi ha Teó, el Teó està èbri i marxa, però diu que tornarà epr fer empassar les seves paraules al Víctor, que l'havia dit gandul i que no seria capaç d'anar a treballar, i marxa, la Lluïsa es queda amb l'Anneta i li explica tot, baixa la Berta que s'acava de llevar, i comença una conversa sense gaire importància, l'Anneta marxa a trevallar, i arriva el Llarg de camins, comencen a parlar ell, la Lluïsa, i la Berta, la Lluïsa per por a que li prengui l'Abel li paga per que marxi a l'instant, el Llarg marxa, baixa l'Abel, i a continuació el Víctor, i l'Abel crida “¡Està boig, em vol matar, m'ha ferit!”, i el Víctor que ja sa assaventat, crida preguntant on ha passat la nit, i que li va dir que l'Abel o ell, i que ja havia triat i que marxava i s'en va cap al pati, mentre la Lluïsa i la Berta es queden curant a l'Abel, i torna el Llarg de camins, dient que havia presentit que a l'Abel li passava alguna cosa, i l'Abel que després del que acava de passar no aguanta més, marxa amb el Llarg, i la Lluïsa queda feta pols, però encara no ha acavat, de sobte entren Teó i un mosso amb el cadàver del Víctor, que no havia pogut aguantar més la tristesa, l'enpanadiment… i s'abia devinat el cor, la Lluïsa destroçada diu: “Pobre! Pobret! Trista de mi! Fillet! Jo no hi havia pensat en el teu cor!, abatuda per la tristesa es tambaleja, i la Berta ha de còrrer a aguantarla……

Fi del drama…

Fitxa comparativa. Víctor- Abel.

Físic:

Víctor

Abel

No gaire alt

Front petit i cap llargarut

Ben proporcionat

Cara bonica però inexpresiva

Fesomia dolça i forta

Blanc

Pell bruna

Ros

Cabells negríssims lleugerament ondejats i abundosos

Ulls blaus

Etc………

Etc………

Caràcter:

Víctor

Abel

Temperament malaltís tendint al desequilibri

Equilibrat, madur

S'expresa amb dificultat i és callat

Té fluidesa de llenguatge i parla amb entusiasme i és xerraire

Poc llenguatge i incult

Cult i amb un llebguatge ric

Intel·ligència limitada

Molt llest

Orgullós, i aparences d'energia

Modest, però enèrgic

GELÓS

Normal

Brusc

Dolç

Hipòcrita

Franc

Incompassiu

Compassiu

Insenssible

Senssible

Xenòfob

Tolerant

Patriòtic

Rodamón, indiferent a les pàtries

Egoista

Generós

Cregut

Modest

Cruel i dolent

Bondadós i honrrat

Violent

Pacífic

No res

Amorós, romàntic, passional

…etc,etc,etc……

……etc,etc,etc,etc……….

La Bíblia (Història de Caín i Abel)

L'home conegué Eva, la seva muller; Ella concebé i infantà Caín. I digué “He tingut un home gràcies al Senyor”. Després infantà encara el seu germà Abel. Abel fou pastor d'ovelles i Caín conreador de la Terra.

Al cap d'un temps Caín presentà dels fruits de la terra una ofrena al Senyor; i Abel presentà també els nou nats del seu remat, i els més grassos. I el Senyor mirà Abel i la seva ofrena, però no mirà Caín i la seva ofrena. Per això Caín s'irrità molt i el seu rostre es va abatre. El Senyor digué a Caín: “Per què t'irrites, i per què s'abat el teu rostre? No és cert que si estàs ben diposat redreçaràs el cap? Però si no estàs ben disposat, el pecat jeu a la teva porta. Cap a tu va la seva cobejança, però tu l'has de dominar.”

Caín digué després al seu germà Abel: “Anem al camp”. I en ésser ells al camp, Caím es llançà sobre el seu germà Abel, i el matà.

El Senyor digué a Caín: “ón és el teu germà Abel” I respongué: “No ho sé. És que sóc jo el guardià del meu germà?” Aleshores el Senyor li digué: “Què has fet? La veu de la sang del teu germà clama des de la terra cap a mi. Ara, maleït sigues lluny de la terra que ha obert la boca per rebre de la teva mà la sang del teu germà. Quan trevallis la terra, ja no et donarà la seva virtut; vegant i errant aniràs per la terra”.

Caín digué al Senyor: “El meu crim és massa feixuc perquè el pugui suportar. Vet aquí que avui em foragites de damunt la terra i jo m'hauré d'amagar de la teva persència, i aniré errant i fugitiu per la terra, i qualsevol que em trovi, em matarà!” El Senyor li digué: “Ben al contrari, qualsevol que mati Caín, rebrà set venjances”. I el Senyor posà un senyal damun Caín, perquè no el colpís qualsevol que el trovés. Caín sortí de la presència del Senyor i visqué al país de Nod, lluny de l'Edèn.