Literatura


La dama del medalló; Mercé Company


“La dama del medalló”

1º.-Biografia d l'autor

Mercè Company:

Amb la perspectiva dels anys, podríem afirmar que l'escriptora M.Company gaudeix d'un spai important en el panorama cátalà i valencià de la literatura infantil i juvenil per l'exuberància de la seua obra, l'èxit d'algunes de les seues produccions, la popularitat d'alguns personatges, les reedicions de molts dels seus llibres en l'actualitat, les nombroses traduccions d'alguns dels seus contes a vint llengües diferents, així com pels premis rebuts i la seua intensa activitat professional en l'àmbit literari. Són freqüents les seues col·laboracions en revistes i diaris del sector, la participació en taules rodones, fòrums, xerrades i col·loquis sobre el llibre infantil i juvenil, l'assessorament a diverses editorials i escriptors novells i, últimament, l'any 1993, la creació d'Aula de LLetres.

Tota aquesta tasca, s'inicia en la dècada dels vuitanta, moment de modernització de la literatura infantil i juvenil i continua fins a l'actualitat. L'escriptora serà coneguda com una de les capdavanteres del realisme crític al nostre país.


Innovadora en la concepció de l'àlbum il·lustrat: combinació d'imatge i de text. El text explica el perquè de la il·lustració, no repeteix allò que ja s'està veient. Per aconseguir aquesta simbiosi entre la imatge i el text, l'autora seguia un procés de creació específic: primer feia un guió del conte i el donava a l'il·lustrador perquè fes els dibuixos sobre la història i, finalment, ella escrivia el text a partir de la imatge. Òbviament, el text complementa la imatge i aconsegueix reflectir aquesta sensació d'arrodoniment en la majoria dels seus àlbums.

2º.-Lingüística literaria

  • Tipus de llenguatge, estil que utilitza

  • L'autor utilitza generalment un llenguatge estándar, també utilitza en els personatges populars un llenguatge mès coloquial. Tot això s'utilitza per a dar vivencia i contar les coses tal y com pasen. Trasmitir el que pensen els personatges d'una manera clara y senzilla. L'autor fa ús d'un estil viu.

  • Recursos literarios: metàfores, al.literació, apòstrofes, ect...

  • L'autor utilitza molt els apostrofes, ja que son indispensables al hora de escriure en valencià. Destaca el ùs de la narració enmarcada (es el cas de els somnis de la Norma).

  • 3.-Les principals tècniques literàries:

  • Narració: La narració es subjetiva, ja que el narrador conta les coses com si fora present a l'escena (“-...aquest el podríem encarnar en un yuppie, un cervell de les finances-es va entusiasmant a mesura q parla-si, un tipus jove,...”)

  • Descripció: Descripcións molt cuidades, per a adentrar al lector en les històries. Descriu tan les persones com les paisatges amb molta presicissió.

  • Diàleg: Mercè Company utilitza tota mena de signes de puntuació cometes, parèntesi, punt, punt y coma, coma, exclamacions e interrogacions... Es tracta d'un diàleg directe.

  • 4º.- Tema o temes y valors mes detacats.

    El tema es dues històries d'amor paraleles en la història dels sigles. Reflecteixa el amor y també l'importacia del art per a compendre la història.

    5º.- Argument

    David Cañada és un cineasta que es troba en Sitges per a rebre un premi d'un festival de cinema. Allí es troba amb una vella amiga de l'infacia, Berta. Aquesta le presenta a Norma, una amiga seua. Ambos (David y Norma) entablan una buena relació a partir d'ahí.

    David té en ment un projecte per a fer una películ.la que tractaría sobre una historia d'amor al voltant d'un cuandre titulat “la dama del medalló”. En una reunió amb la Norma li conta el seu projecte i li confiesa la seua fascinació per aquest cuadre. I va resultar que el exsogre de Norma es propietari d'una galería d'art y en la seua col.lecció es troba el mencionat cuandre. Norma convida a David a visitar el cuadre i cuan David el va ver, encara te mès ganes de fer la pel.licula. Donçs, David va decidir anar a Italia (aon viu) per a parlar ambs uns productors per a fer la seua pel.lìcula, pero als productors no els termina d'agradar la historia i proposen fer uns cambis, pero el no vol de cap manera.

    Així que, davant la negativa dels productors, David torna Barcelona y comença a escrivir el seu guió.

    Mentres tant, Norma comença a tindre uns malsons relacionats amb la edad mediana y se va a Paris a un psiquiatra para que le ayude a descifrar els seus sons. Aques la himnotiza y grava el que ella diu en una cinta. La cinta revela el que verdaderament va ocorrer amb la historia del cuadre:

    “Giovanna era una dona campesina que es va enamorar d'un senyor feudal. Tenen un fill, però davant la impossibilitat del seu matrimoni, el senyor feudal casa a Giovanna amb altre noble de la zona i el fill es donat a altra familia. Giovanna le confiesa al seu nou marit la seu pació per pintar cuadres. Ambos fan un tracte: ella pintaría els cuadres, pero el marit els firmarà com si foren seus (ja que no estava ben vist en aquella època q les dones pintasen cuadres) y després venerian els cuadres.

    Pasat els temps, Giovanna es reencontra amb el seu fill quan el ja te tretze anys. A ella el pereix el xic mès bonic del mòn i decideix pintar-ho. Però para que ningú sepa que es el seu fill, el pinta com una xiqueta i el fica un medalló. El cuadre el venen i el comprador s'enamora de la dama del cuadre. El intenta averiguar qui és la model del cuadre, però Giovanna es niega a dir-ho. Así que el noble comprador es suicida de pena y d'amor i el fill de Giovanna mor. Ella es fica les culpes de ambas morts i també es suicida.”

    Al escoltar la cinta, Norma s'adona de que ella és la reencarnació de Giovannay al volver a Barcelona de Paris, llama a David y le conta el que vertaderament va ocorrer amb la “dama” de medalló. A él li agrada mes esta historia i decidís modificar la seua. David i Norma pasen la nit junts i s'enamoren. Però eixa mateixa nit, furten els cuadres que el ex-sogre de Norma (que havía mort) li havia cedit com a herencia a la galeria d'art de Norma. Esta, es entristeix per haver perdut el seu cuadre favorit, però de sobte, recibeix una nota que va dixar el seu sogre abans de morir explicant que el cuadre de “la dama del medalló” que es trobaba a la col.lecció era fals, que el vertader es troba guardat al banc. Així, Norma i Davidel van recollir.

    6º.-Els personatges:

    David: prestigiós director de cinema. Ambiciós i productiu.

    Norma: intel.ligent i sempre ben informada.

    Giovanna: mujer campesina del la edad mediana. Forta i amb un gran amor a la pintura.

    7º.- Comentari personal

    Personalment, aquest llibre m'agradat. Compara dos histories en diferent marc históric i tambe refleteix que es pot sentir una vertadera fascinació per un cuadre. Em pareix una historia amb sensibilitat.




    Descargar
    Enviado por:Chansina
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar