La Cultura egipcia; John Albert Wilson

Historia universal. Civilizaciones antiguas. Antiguo Egipto. Arte # Antic Egipte. Història de l'Art. Pròxim Orient. Poble egipci. Revolució d'Amarna. Dinastias. Argument

  • Enviado por: Marta Cañizares Bullón
  • Idioma: castellano
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

El final del període Predinàstic i el començament d'una nova etapa: La Dinàstica

L'Egipte de l'època predinàstica estava dividit en dos territoris, l'Alt Egipte i el Baix Egipte i ambdós tenen com a factor important el riu NIL.

Egipte era un poble que es sentia segur, degut a la situació geogràfica del desert. Però tot i aixó, Egipte estaba molt ben comunicat comercialment al Mediterrani. A més es caracteritzava per ser un poble pragmàtic i tolerant.

El desenvolupament d'Egipte va ser un factor autòcton tot i que varen adquirir elements d'altres cultures com la mesopotàmica o la babilònica.

Wilson ens manifesta el canvi de l'època predinàstica a la dinàstcia amb una frase molt il.lustrativa: “pasamos de un prólogo no documentado a un escenario cuyo telón ya se ha levantado, pero que está aún poco alumbrado”.

Un altre factor important que es dóna en aquest pas d'una etapa a l'altra, és la unificació de les dues terres d'Egipte, mitjançant una campanya militar que avança de sud a nord. Així el rei de l'Alt Egipte es proclamarà rei de les dues terres instal.lant la capital a Mènfis.

Començava el Regen Antic, del qual els fets més rellevants són:

-Consolidació dels aspectes del govern. Aquest era un govern centrípet que únicament es trencava pel fet de que el faraó, déu terrenal, era l'interpret de Mâat. (Dues primeres dienasties)

-Sentiment de seguretat i estabilitat on el rei passa a ser un déu que governa als homes.(Tercera i quarta dinastia)

- La subordinació, encara de les primeres dinasties a al període predinàstic, i on trobem la influència exterior pel que fa a l'art i la literatura.

Aquest factor, Wilson l'interpreta amb la idea que aquesta subordinació es donava degut a que els egipcis estaven tant ocupats amb l'organització d'un nou govern que no varen canviar les formes culturals anteriors.

-L'aparició a la tercera dinastia d'un material nou de construcció, la pedra que substituirà a la tova. Aquest fet es dóna amb la piràmide escalonada de Djoser, i el constructor de la qual era Inhotep. Tot i la innovació, seguirà recordant la forma del maó, no serà fins més tard que faran servei de la duravilitat i solidesa de la pedra.

-La consolidació del govern egipci, deixarà temps per crear nous models i canons a partir de la quarta dinastia.

-L'art egipci anava molt relacionat amb la religió i les construccions funeràries, a causa de la concepció de la mort , com un fet continu de la vida, en la creènça egípcia. En la primera dinastia aquest privilegi només el posseien els reis i tots aquells relacionats amb ell, els servent i els nobles depenien de la necessitat del rei a l'altre món. Existien dos tipus d'enterrament, un físic i l'altre simbòlic. Aquest últim es donava perquè els reis de les primeres dinasties creien que debien les seves arrels al sud d'Egipte i per aixó s'enterrava el cos momificat al nord i una escultura que feia la funció simbòlica al sud.

Però ja al final del Regne antic es donen uns factors que determinaran el pas al primer període intermedi:

-La construcció massiva i d'un cost elebat per l'eternitat de cada un dels faraons, on hi veiem l'auge del sacerdosi del déu Re (temple funerari de Ne-user-Re)

-Creixement de l'esperit d'independència dels nobles, que ja no estaven subordinats a la figura del faraó.

-Ensorrament del mercat exterior, que comportarà problemes econòmics i polítics per al faraó.

-Accions militars contra l'alta Núbia i el Sudan.

Primer període intermedi: Dinasties VII a la XI

El Regne Antic va arribar a la seva màxima explandor material i intel.lectual. Així doncs va arribar un moment en que es veien preparats per enfrontar-se a la resta del món sense l'ajuda dels déus.

El pes polítics, social i econòmic, requeia en la figura única del faraó. Després del regnat de Pepi II a la sisena dinastia es va donar fi al Regne Antic.

La setena i vuitena dinastia es donen en un període relativament petit i amb una succeció de faraons dèbils, demostrant ja el principi del primer període intermedi.

Però centrem-nos en el Primer període intermedi, on es dóna una gran agitació política i d'una gran violència. En el Regne antic es considerava sagrat tot alló relacionat amb el poder, mentre que en aquesta etapa, en que desapareix el govern responsable, tot es converteix en un fet públic. Aquesta descentralitzacio, també la trobem a alló relacionat amb les construccions per l'eternitat, on hi regnava l'anarquia. Wilson ens il.lustra el sentiment dels egipcis vers la mort en aquell moment, en una cita que trobo molt entenedora: “Puesto que no podemos saber nada de lo incognoscible, vivamos en este mundo todo lo que podamos, entregandonos a los sentidos

Com ja hem constatat anteriorment, la pujada efervecent de la noblesa fa davallar la solidesa de l'estat. Aquest davallament de l'estat d'egipte es va produir per raons internes, exeptuant el tancament del mercat exterior.

La invació asiàtica es produia a conseqüència d'aquest govern desemparat d'Egipte. Tot i que amb el temps els asiàtics varen anar-se egiptitzant.

Es va donar un fet importantíssim, que tot i que no va perdurar, podria haver sigut una mostra de la modernitat d'aquesta cultura. Estem parlant del sentiment igualitari i dels valors morals dels homes. Però com ja hem dit, amb la recuperació del govern i el Regne Mig, va tornar l'estat materialista i absolutista. Fins i tot es va democratitzar el més enllà (com diu wilson) on fins hi tot els camperols podien construir-se una cosntrucció per a la vida eterna, tot i que fos poc provable pel capital del qual disponia un camperol.

En el llibre de Wilson trobem també una altre cita que ens mostra com a canviat aquella concepció de la vida eterna. Per obtenir la felicitat ja no era necessari un gran temple funerari i ofrenes, sinó que era més important estar bé amb mâat.Más aceptable és el carácter de un hombre de corazón recto que el buey del malhechor.”

El que importava en aquella època, gairabé democràtica, no era el dret del governant sino del governat.

Però aquest període tocava la seva fi amb la unificació de les dues terres altre vegada amb una campanya militar del sud al nord.

Regne Mig: Dinasties XI i XII

Tebes va organitzar una campanya militar contra Herakleopolis, unificant així les dues terres altra vegada. El responsable de tot aixó va ésser Mentu-Hotep, i amb ell començava una època de pau.

Tebes, juntament amb el déu Amon (déu que va tenir molta acceptació a Tebes) varen aconseguir el domini universal. Al Regne Mig, els dinastes Tebans varen assolir el govern com déus, perpetuant el dogma tradicional. Aquest fet, però, només es va allargar al llarg de les primeres generacions de la dinastia XII, ja que després es va produir una tendència centripeta per reforçar el tron.

Tot i la tranquilitat del regnat de Mentu-hotep, seguidament sorgeix una guerra civil que donarà pas a una nova dinastia que serà governada per altres famílies tebanes: Els Amen-em-hept i els Sen-Userts. En aquesta època es donava molta importància al culte del déu mistèric, Amon. Aquest es va convertir en deu universal i al qual van construir un temple a Karnak.

No era gens fàcil ser rei en aquesta època, doncs vivien en un estat feudalista, on els governants locals afirmaven la seva sovirania. Així doncs la figura del faraó es va convertir en el bon pastor i defensor de tota la nació, amb la obligació de fer mâat (Justícia)

Posteriorment de la mort d'Amen-em-het I, els egipcis exiliats a Àsia, varen començar a agrupar-se per lluitar i pendre el control del poble egipci. Estem parlant dels Hicsos, als quals farem referència més endavant. Els egipcis, no varen conquerir més allà d'Àsia i Síria, però si que ho varen fer en direcció al sud.

Wilson ens comentat que tot i que els egipcis, encara en el Regne mig, tinguessin algun valor moral sobre el dret dels homes, creien que aquells que eren extrangers tenien lligams amb animals. Aixó ens demostra que el poble egipci és creia superior respecte els altres. Aquest fet podia ser conseqüència del sentiment de seguretat i la idea de que eren un poble elegit pels déus.

Es produeix una recuperació d'alló tradicional, ja que creien que tot el que nosaltres actualment l'anomenariem progrés, era un incentiu en el qual no s'havia de pensar i el millor era restablir el mâat dels origens.

Segon perìode intermedi: dinasties XIII i XVII

El govern de Regne Mig era una estructura dèbil, la qual, va fer ressorgir la independència dels princeps locals, trencant l'estavilitat de l'estat.

L'Egipte del Regne Mig tenia el poder comenrcial, tant terrestre com marítim, l'organització del qual era càrrec del govern central. Però mica en mica els hicsos anaven guanyat terreny a Egipte,on varen exportar nous elements de poder com el cavall, el carro o l'arc compost. Aquest factor d'invasió va ésser pot ser el que va debilitar a la dinastia XII. Però l'estat egipci ja s'havia desintegrat abans, degut a un problema de rivalitat i simultaneitat de dinasties.

Els hicsos s'instal.laren al Delta i agafaren com a capital Tanis (que també ho serà al llarg de la dinastia XIX) Però en aquets períodeel govern de Tebes va subsistir, tot i està subordinat, però, als hicsos.

El primer període intermedi es va caracteritzar per la invació dels asiàtics, que amb el temps varen combertir-se en egipcis. La invasió dels hicsos era diferent, havien entrat a la força amb la finalitat del domini del territori egipci i sense cap respecte amb la seva cultura.Els hicsos no es barrejaven ni amb la societat ni la cultura egipcia. Aquesta invació, va fer caure en picat, la seguretat i l'equilibri de l'esperit egipci.

Amb el temps els egipcis varen apendre a utilitzar aquelles armes que els hicsos havien introduït a Egipte, i més tard varen enfrontar-s'hi. La guerra de lliberació va començar a Tebes on els hicsos havien permès la subsistència d'una dinastia tributària. En el primer intent, la derrota va ésser pels egipcis que va donar pas a una treba que va dividir Egipte. Però amb el país en treba els egipcis ho varen tornar a probar, atacant als hicsos i tot i que no tenim font documentades que ens ho aclareixin, els hicsos varen ser expulsats del territori egipci.

Inicis de la dinastia XVIII

Aquesta dinastia va reanudar la tradició, tot i que no podem dir que hi hagués un trencament en el segon període intermendi. Aquest factor de retorn a la tradició podem veure-ho a l'arquitectura i en l'art.

Ja des dels inicis de la dinastia XVIII hi haurà la idea de portar les fronteres efectives del país a territoris llunyans, a Àfrica i Àsia. Aquest període va ser incomparablement nacionalista i patriòtic.La burocracia civil d'Egipte s'havia de preparar i reparar i els deus havien de ser propiciats amb nous temples i nous serveis.

El faraó es convertirà en l'intèrpret dels déus als homes. El déu Amon-Re va ressorgir dels segon perìode intermedi com liberador d'Egipte. Més tard veurem com aquest déu posseirà un poder que farà que el faraó renegui d'aquesta divinitat.

Apareix la figura del visir, personatge que permetrà deixar lliure al faraó dels seus deures de govern, per poder portar ell mateix l'exèrcit cap a altres països fora de les fronteres de l'imperi emergent.

La reina Hat-shepsut va donar a egipte una època de glòries internes seguint la tradició, mentre que Tut-mosis III va crear l'expansió imperial,degut a la qual els pobles extrangers es varen unir. Però aquesta aliança no era molt eficàs, ja que eren massa independents per formar un exercit únic i unificat.

Després de la victòria de Tut-mosis, aquests pobles asiàtics varen quedar sutmesos a Egipte. Per primera vegada egipte extenia les seves fronteres convertint-se en un gran imperi. Després de la derrota dels princeps asiàtics el faraó va deixar-los tornar a les seves regions però amb la condició que els futurs princeps s'eduquessin a Egipte.

Amon-Re va sortir molt benificiat d'aquest tributs extrengers, degut a que molts dels tributs anaben a parar al temple de Karnak, per donar gracies per la seva protecció. Aquest tributs començaven a donar un poder important al temple i sacerdosi d'Amon.

L'expanció d'aquest període va comportar dos factors importants:

  • Disgregació social, és a dir separació notable entre classes socials.

  • Aparició d'extrangers com atreballadors egipcis.

  • La situació de l'exèrcit va ser un canvi enfront la tradició. Degut a aquesta micel.lània de pobles es va produir un intercanvi de divinitats, el trencament amb el passat tan pel que fa a formes, tècnica... però també retorna aquell sentiment de seguretat, perdut en la invasió dels hicsos.

    La revolució d'Amarna: Finals de la dinastia XVIII

    Després de que el culte a Amon, adquirís tantes riqueses, va començar a pendre molta importància i a intervenir molt sovint al poder. Però Amenofis IV, va parar els peus al sacerdosi d'Amon i va canviar totalment la concepció social, política i religiosa del poble egipci. Aquest va canviar el culte per el deu Aton (deu solar) com també va canviar de capital i el seu nom pel de Akenaton. Però les tensions internes d'Egipte eren tantes, que aquest factor va ésser el que fer esclatar la crisi.

    La época d'Amarna sota el govern del faraó Akenaton es va caracteritzar per els segënts elements:

    -Humanització del faraó que va ser perjudicial a l'hora de reivindicar l'autonomia d'aquest.

    -El canvi de la capital a Tebes i el començament d'un nou temple no mistéric al deu Aton.

    -En l'art, els artístes tenen una llibertat que abans no tenian, tot i que els resultats no son els mateixos trobem un art de contingut emocional.

    -També havia canviat la tradició del cualte a la eternitat; A partir d'aquest moment, únicament el faraó i la seva família podran rendir culte al déu Aton, la resta de mortals adoraran al faraó en quant a déu.

    -Akenaton va manar borrar de tots els temples el nom d'Amon, per tal que desaparegués.

    -La revolució d'Akenaton va contribuir a la pèrdua de l'imperi asiàtic.

    Després de la mort de akenaton i el seu successor al tron, Tutankaton es converteix en faraó d'aquest etapa debilitada. Aquest, tot i que no havia d'arribar a ser faraó, va ser el que va retornar el culte d'Amon al poble egipci, i ho podem veure reflexat en el seu nom posterior, Tutankamon. Amb la mort d'aquest també es va volguer mantenir el tron de la família d'Amarna, però el poder va passar a un cap de l'exèrcit, Har-em-hab. El període d'Amarna, doncs va ser oblidat i criticat d'herètic, tot i que l'art va seguir amb la mateixa línia de l'època d'Amarna.

    Remarcaré una qüestió que crec que es important per la història de l'art, ja que tot i que Tutankamon no va arribar a ser un faraó important, la seva tomba ens demostra la riquesa que debia posseir la tomba d'un gran faraó.

    L'imperi de les dinasties XVIII i XX:

    Har-em-hab va abdicar al a supremacia tradicional i l'autoritat del faraó en mans del sacerdoci i tribunals civils. A la seva mort va començar una altra dinastia la de Ramses I i Seti I, aquesta última va ser molt repressiva on s'utilitzava la màgia a favor de la llei.

    El poder egipci va poder retornar un altre cop a l'Imperi, tot i que la figura de faraó ja no tenia la mateixa eficàcia per mantenir l'ordre com en el Regne Antic.

    Paral.lelament s'havia consolidat un altre enemic pel poble egipci, Els Pobles del Mar, que ja invaien la Europa clàssica desenvolupant una nova cultura diferent a la d'Orient. Mentretant egipte s'enfrontarà als Hitites, que més tard s'aliarien per tal de fer front a aquests nous Pobles del Mar.

    Coneixem en l'època de Ramses II un factor important per la història de l'Art, i és que aquest va utilitzar els monuments dels seus abanpassats, per tal d'aprofitar material, únicament canviat el nom.

    Aquest perìode va ser força marcat per les campanyes per restablir l'imperi i al mateix temps per no ser invaits per altres pobles limitrofs. Hi ha un període que wilson el denomina “Anys buits” on segurament va existir un governador asiàtic a falta del rei. Però posteriorment es tornava a restaurar la dinastia dels Ramses. Seria pressisament amb Ramses III que s'acabaria l'Imperi Egipci en terres asiàtiques.

    L'imperi ja arribava al seu destí final que es reafirmarà amb l'arribada de l'edat de ferro. Aquesta era va provocar una inflació greu en el poder egipci, conseqüència també d'aspectes tant externs com interns:

    Factors Externs:

    -L'edat de ferro va comportar una baixada en l'economia egipcia. Aixó va afectar als sous dels treballadors, els qual organitzaren una vaga (la primera de la història) i segons wilson, els extrangers que treballaven pels egipcis varen saquejar varies residències d'eternitat.

    Factors interns que povocaren una falta d'honradeza.

    -L'humanització que es va donar al rei en època d'amarna.

    -La creació d'una burocràcia governamental tancada.

    -La rivalitat entre les diferents parts del govern

    Aquest factors, a més varen ser importants per desenvolupar una època de violència i tirania.

    Wilson en el seu llibre ens comenta que darrera del saqueig de les tombesera possible la implicació d'alts càrrecs del govern, per tal d'enriquir-se.

    Després de la caiguda de la dinastia dels Ramses va pojar al poder l'exèrcit. En el llibre de La Cultura Egipcia, Wilson expresa que hi ha forces indicis de que hi hagués hagut un cop d'estat de l'exèrcit per tal de pendre el poder tant governamental com eclesiàstic. Aquest nou dictador era Heri -Hor. Amb ell es trencarà el llinatge de l'emperador-rei i mai més es tornarà a governar Egipte com un territori unitari, és ha dir que Egipte quedarà dividit en Alt Egipte i Baix Egipte.

    Finals de l'Imperi i post-Imperi

    La unitat d'Egipte s'ahvia perdut i ara el constituien petits estats independents. Aquesta época de finals de l'imperi estava governada per una familia amb lligams libis, que varen començar com una dinastia triomfal amb una incursió militar a Palestina. En aquest període, Egipte es convertira en el que en el seu temps havien esdevingut els territoris conquistats, un territori governat per un visir.

    Una època envellida, dèbil, on s'havia perdut la seguretat i la confiança en els déus i el poder de la màgia i la bruixeria havia guanyat terreny. A més, egipte estava molt marcat per les accions militars i buscaven el consol en un passat fort i triufant.

    Wilson ens diu: “cuando el presente se cierra i el futuro no ofrece esperanzas de mejoramiento, una cultura busca su justificación en los sueños de glorificación de su pasado”.

    També canvia la idea de residència d'eternitat en referència a la vida i la mort. Totes les tombes de la dinastia VI a la XIX donaven més importància a la vida i negaven la mort. El canvi es va produir a finals de la dinastia XIX, en les tombes s'ha deixat de banda la devoció per la vida i ha donat més importància a la mort. Les parets i objectes d'eternitat eren plens de textos o amulets de protecció , o simplement per millorar la seva situació en el més enllà.

    El fet de que la noblesa fos cada vegada més rica i que la gent humil més pobre, s'accentuava en la teologia mateixa, que afirmava que el destí era invariable i que s'havia d'acceptar tal i com era.

    La cultura egipcia, encara que no ens sembli possible, ha arribat als nostres temps. És significatiu doncs remarcar que la mateixa Grècia va pendre, inicialment, d'Egipte les tècniques, formes i les expressió, tot i que en l'època de major explandor de Grècia fos totalment diferent de l'art egipci.

    Tal com hem pogut veure al llarg d'aquest resum, quan més allunyats es troben els egipcis de l'època original, menys creador i innovador és l'art. Aquest factor, pot ser degut a les fortes influències exteriors, o simplement, perquè en el moment en que Egipte es veia desbancat intentaven retornar al model del regne Antic.

    Els Egipcis varen ser un poble molt avançat i molt intel.ligent, tot i que sempre condicionat pels factors teològics.

    Wilson reflexiona a la part final del seu llibre sobre un tema al qual hi estic totalment a favor. “No hay pruebas de que los egipcios hayan sido misioneros culturales que quisieran atraer a los pueblos a su tipo de existencia, como hicieron después los griegos, àrabes y los europeos occidentales”. Pot ser Wilson, es deixa en aquest llistat els EUA.

    Opinió personal del llibre:

    Al llarg del resum he anat fet comentaris, tot i que molt escassos, així que aquesta és la meva part, on podre expressar la meva experiència del llibre de “La cultura egipcia”.

    En primer lloc he de dir que soc repetidora i que per no trencar la costum de l'any passat he de confesar que tot i que em vaig comprar el llibre no me'l vaig llegir, va passar a formar part del conjunt de llibres que es varen quedar a l'estanteria agafant pols i més pols. És cert que el llibre, en un primer moment, és una mica espés, però mica en mica en va enganxant. Però és veritat que el llibre de Wilson s'hauria de llegir o rellegir varies vegades, o més ben dit, que és un d'aquells llibres que sempre va bé recordar-los. Wilson ens presenta el llibre com si fos una història no simplement un d'aquells treballs en els que es vomita tot el que es sap.

    Pot ser és que Wilson no atabala els lectors amb una descarregada de dates, noms i fets que saturan al lector. El que si es nota en el llibre de “La cultura egipcia”, és que l'explica des d'una bassant possitiva, on fins i tot allà on els egipcis erren et sembla que és la millor solució que podien pendre. No se si m'explico amb claretat? És dir que potser Wilson redacta aquest llibre des d'un punt de vista força subjectiu.

    En el que si he parat atenció, entre d'altres coses és en l'any d'edició. Aquest llibre es va publicar en els anys 50 del segle XX; amb aquest aspecte vull dir, o més ben dit qüestionar, si no hi ha alguns elements que pot ser ara, en el segle XXI, són anticuats, o que els egiptòlegs hagi descobert algun factor nou que contradigui els coneixements de Wilson.

    Un altre fet que vull renarcar és que és un llibre que costa de trobar, no ho dic per mi, perquè jo el vaig rescatar de l'any passat, però he parlat amb companys, que realment no l'han trobat. Les opcions eren escases, perquè en les biblioteques de la xarxa de Catalunya, no n'hi havia ni una que el tingués, l'única la de la facultat i estava exclós de préstec, així que les opcions es reduien, o et passaves dos semanes fet fotocòpies ilegalment de llibre, o cada dia anaves a llegirr-ne un fragment , que en aquesta situació també s'ha de tenir en compte el factor de que ningú hagi tingut la mateixa idea que tu i desideixi anar a llegir el llibre el mateix dia i a la mateixa hora. No vull excloure a ningú de fer el treball, simplement remarcar que l'any passat es podia trobar a la cooperativa st Jordi de la facultat i la gran majoria d'alumnes varem poguer adquirir el llibre de Wilson.

    Introducció

    Aquest treball resum del llibre de Wilson, “La cultura Egipcia” està distribuit en dos cossos, el resum propiament dit i l'opinió personal.

    El resum està dividit en èpoques, més o menys seguint els capítols del llibre de Wilson. En aquest subresums és poden veure cites del llibre mateix de “la cultura egipcia”, frases que tal i com les mostra el propi autor són molt més il.lustratives. He optat per seguir l'esquema de Wilson de no atavalar al lector amb dates i noms de faraons, simplement per fer un resum més esquemàtic, que tot i així segueix sobrepassant els límits de quatre o cinc pàgines que se'ns demanava. Aquesta extenció sobrepassada la justifico, peruqè per resumir el llibre de Wilson, crec que el seu llibre mateix es gairebé el resum, hi ha moltes coses importants i costa seleccionar el que és escencial per sobre de les altres qüestions.

    El resum del llibre ens mostra la societat la cultura, els frts imperialistes i colonitzadors d'altres territoris, dels egipcis de fa 5000 anys. Quina va ser la evolució del poble egipci? Quins son els fets més rellevants del períodes intermedis? Quin va esser el factor que va conduir a l'època d'Amarna? Aquestes preguntes i moltes més, Wilson ens dona la resposta i jo he intentat expressar-les en el meu resum.

    Vídeos relacionados