La cuina de l'escriptura; Daniel Cassany

Lingüística. Sintaxis. Escritura # Normes sintàctiques, léxiques i morfològiques. Aprendre a escriure

  • Enviado por: Makocca
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad
publicidad

La cuina de l'escriptura; Daniel Cassany

DANIEL CASSANY

LA CUINA DE L'ESCRIPTURA

La cuina de l'escriptura va ser escrita per Daniel Cassany i editada en 1993.

És ressenyable l'èxit perquè el llibre es troba per la setena edició.

A grans trets, es tracta d'un manual que recull normes sintàctiques, léxiques i morfològiques, així com també trucs, errades freqüents i consells al voltant d'un tema concret: el d'aprendre a escriure.

El motiu pel qual Cassany va escriure aquest llibre es deu a què, en general, la formació en escriptura que han rebut i reben la majoria d'usuaris és prou limitada, si més no quasi nul·la. A més, segons el mateix Cassany “l'escola obligatòria i la secundària donen uns rudiments essencials de gramàtica, que no cobreixen de cap manera les necessitats complexes i variades dels ciutadans”1. Per tant, aquest llibre té una finalitat pedagògica, ja que pretén ajudar les persones que per raons variades han d'escriure, i així, es configura com un manual per a aprendre a redactar.

El contingut de la Cuina de l'escriptura és prou saborós, en termes de l'autor, ja que assoleix la gran part, per no dir tots, dels camps escaients per a poder escriure coherentment, cohesionadament i adequadament. Així doncs, el llibre s'inicia amb una descripció de la manera de treballar que ha de tindre l'escriptor per aconseguir un elevat grau de comprensió.

Així podem trobar consells per estructurar les idees, aconseguir un discurs lògic, ordenat i a més introdueix els conceptes de llegibilitat i llenguatge planer que pretenen conduir als nous escriptors per la claredat d'expressió superant l'absència d'un context compartit autor-lector i l'estructura sintàctica de la frase. I, a banda, Cassany intenta incitar els seus lectors a escriure, a veure l'escriptura com un mitjà per a divertir-se, aprendre, ser conseqüent amb el que es pensa, tot açò sense cap pretensió literària.

La Cuina es divideix en setze capítols, independents però donant al llibre una unitat; doncs, molts d'ells relacionats entre si.

A grans trets, podem veure que el llibre es compon de diversos blocs. En primer lloc, trobem una part dedicada al moment abans d'escriure, a la preparació (que es correspondria amb els capítols primer a cinquè); una segona basada en el fet d'escriure pròpiament dit, és a dir, la forma que ha de tenir la redacció (informació que trobem a la part central del llibre, capítols sisè a catorzè); i per últim, dos capítols (el quinzè i el setzè) destinats al procés de revisió i a la imatge impresa del text.

La primera part és una peça clau de la cuina de l'escriptura, ja que dóna unes nocions bàsiques per a poder entendre i funcionar sense problemes als capítols següents. És una mena d'introducció, necessària, sense la qual la lectura de la cuina de l'escriptura podria quedar un poc dessaborida. D'aquesta forma, en aquests capítols podem trobar informació sobre com fer una escriptura més eficaç, clara i correcta. Així, fa especial consideració a l'escriptura respectuosa (no sexista) i a les actituds a l'hora d'escriure. Tanmateix, dóna diverses solucions per a la “fòbia del paper en blanc” i recursos per a buscar i suportar idees. I, per últim, aporta idees per a una organització coherent de les idees en el text. Un fet a destacar és la contínua aparició d'exemples que ens ajuda a aclarir la informació.

Pel que fa a la part central del llibre, Cassany entra en la part fonamental per a escriure. Cal saber que aquests capítols no guarden una relació tan directa entre ells com els anteriors, per la qual cosa aquests poden ser llegits independentment uns d'altres. D'aquesta forma, apareixen tractats aspectes com els paràgrafs i la seua transcendència visual i significativa; la frase i la seua llargària i construcció; els jocs sintàctics, com les exageracions, hipèrbatons...; regles per a triar mots escaients per a cada tipus de text i oració; els signes de puntuació i els seus usos correctes. A més, també dóna cabuda a temes com els errors i defectes més importants en la redacció, la cohesió textual, els nivells de formalitat adequats per a cada situació comunicativa, consells per aconseguir una prosa fluïda, concreta, personalitzada i atractiva.

Els dos darrers capítols es poden considerar com a fonaments bàsics en qualsevol escrit, que assegurarien l'èxit, o almenys la correcció, d'un escrit. Al penúltim capítol Cassany es centra en la imatge que deu donar un escrit perquè siga atractiu per als ulls del lector, açò és, buscar un disseny eficient del text. Finalment, inclou un capítol basat en la revisió, sempre necessària, que ha de dur-se a terme en qualsevol redacció.

Per últim, trobem al final del llibre un decàleg de la redacció. Es tracta de deu punts bàsics, on es resumeixen en pocs consells totes les ensenyances de la Cuina. Aquest decàleg és prou aclaridor, ja que és l'essència del llibre, és a dir, el que és fonamental per a qualsevol redacció. Per tant, és allò que quedarà més marcat en la memòria del lector i així la lectura de la Cuina de l'escriptura no caurà en sac foradat, com podria fer-ho sense aquest decàleg.

En conclusió, podem afirmar que aquest volum serveix de gran ajuda per a qualsevol tipus de persona, i pot pal·liar en gran mesura la desorientació de molts dels ensenyants en actiu. De la mateixa forma, s'exposen els rudiments elementals de l'escriptura, que són útils per a qualsevol situació. Aquests poden ser vàlids tant per a escolars, científics, universitaris, periodistes o simplement per als ciutadans que els agrada llegir i escriure.

La cuina aporta nocions bàsiques, i d'altres més específiques, que malgrat que es poden considerar lògiques i sense transcendència, aquestes resulten prou aclaridores i útils.

A més, cal destacar que Cassany utilitza un estil directe, sense embuts, prou encertat per aquest manual didàctic. Tanmateix, engresca els lectors a escriure i que es divertisquen amb la prosa.

Un fet d'açò és que en el llibre trobem activitats al final d'alguns capítols, que permeten entendre millor la teoria. Per altra part, un fet a destacar i elogiar és els exemples que apareixen a tots els capítols, ja que són de gran ajuda per a comprendre el text i per a incitar-nos a llegir. Però, algunes vegades s'inclouen massa exemples que poden donar lloc a una lectura pesada, lenta, i que fan que els capítols siguen més llargs del que en realitat ho són.

Al marge d'açò, també cal assenyalar que cada capítol pot llegir-se independentment un de l'altre, és a dir, cadascú pot triar el que vol llegir, sense perdre's la unitat global del llibre.

Un fet anecdòtic digne de menció és el símil que dóna lloc al títol metafòric de l'obra (la Cuina de l'escriptura), açò és, el fet de comparar la cuina amb l'escriptura, comparació molt encertada, que li dóna un to atractiu i enginyós.

Com es veu, els avantatges d'aquest llibre ressalten de forma considerable, mentre que els defectes són pràcticament nuls i de poca consideració.

Per tant, considere que el llibre és molt recomanable per a tot aquell que ha de posar-se a escriure per un motiu o un altre. D'aquesta forma, puc estar segur que se'n continuaran fent edicions del llibre, ja que serveix per a aquell que simplement vol escriure amb correcció i està avorrit de llibres enrevessats i llargs, sense deixar de sorprendre a qui pensava que ja estava tot dit sobre l'escriptura.

La Cuina de l'escriptura . Pàgina 13. Capítol de presentació.

1

2

1