La crisi del antic Règim (1808-1814)

Cortes de Cádiz. Restauración del absolutismo # Independència de les colònies Americanes. Guerres Carlines. Règimen Moderat. Naixament del catalanisme

  • Enviado por: AiRuN
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

LA CRISI DEL ANTIC RÈGIM (1808-1814)

Guerra del Francès

1799: Godoy (ministres de Carles IV) pacta amb Napoleó (França) per anar a Portugal passant per Espanya.

1808: Motí d'Aranjuez. Gent descontenta. Napoleó crida a Carles IV i Ferran VII a França i els fa abdicar. Rei: Josep Bonaparte.

2 de Maig de 1808: rebel·lió a Madrid. Es van crear Juntes, la que les englovava a totes: Junta Central Suprema

1812: Guerra a Rússia entre russos i francesos, es desplaça l'exèrcit francès.

Corts de Cadis

1810: Junta Central reunió de Corts a Cadis per a fer Constitució

1812: Primera Constitució espanyola: sobirania nacional, divisió de poders, drets del ciutadà, caràcter progressista i sufragi universal masculí. Primer intent de revolucio liberal. Els privilegiats volien tornar al 1808

LA RESTAURACIÓ DE L'ABSOLUTISME (1814-1833)

Retorn de Ferran VII

1814: retorn de Ferran VII. Liberals volien la Constitució de 1812 i els absolutiste tornar a l'Antic Règim.

Un cop d'Estat del rei va permetre disoldre les Corts i anul·lar la Constitució, retorn a l'Antic Règim. Liberals detinguts, exiliats o clandestins. Molts pronunciaments.

Trienni Liberal (1820-23)

1820: coronel Riego. Pronunciament i inaguració del Trienni Liberal (1820-23) amb la Constitució de 1812, llibertat pels pressos polítics i eleccions per a noves Corts. Creació de la Milícia Nacional (voluntaris)

1823: la Santa Aliança fa enviar des de França un exèrcit (Cent Mil Fills de Sant Lluís) i així torna Ferran VII com a monarca.

Fallida de l'Absolutisme

Repressió contra els liberals i destrucció total del Trienni Liberal. Problemes econòmics greus. Independència de les colònies americanes. Reforma fiscal, els privilegiats havien de pagar, però ells eren els únics que donaven suport a Ferran VII.

Conflicte Dinàstic: Ferran VII només va tenir filles i la Llei Sàlica deia que les dones no podien governar, Ferran dictà la Pragmàtica Sanció per fer que la seva filla gran, Isabel pogués regnar. Els absolutistes volien que regnés el germà de Ferran, Carles.

INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES AMERICANES (1808-1826)

Causes

Difusió d'idees il·lustrades i principis de llibertat de la Revolució Francesa. Èxit de la independència de les colònies britàniques a America (EEUU 1776). Criolls (blancs) descontents davant l'actitud dels espanyols perquè ocupaven els alts càrrecs i es beneficiaven econòmicament. Els criolls creien que Espanya era un problema perquè els negava càrrecs polítics i els imposava càrregues fiscals.

Fi de l'Imperi Americà

Formació de Juntes a les colònies de criolls que actuaven al marge d'Espanya. Focus de separació: Veneçuela (Simón Bolívar) i virregnat de la Plata (José de San Martín).

1814 es va reestablir el control de les colònies.

A partir de 1816: general San Martín (Xile), Simón Bolívar (Gran Colòmbia, posteriorment: Veneçuela, Colòmbia, Panamà i Equador), Antonio José de Sucre (Perú i Bolívia) i Iturbide (Mèxic)

En van sorgir moltes repúbliques i es van oblidar les classes populars, negres i indígenes. Molts conflictes i tensions socials.

LA REVOLUCIÓ LIBERAL (1833-43)

Guerres Carlines

Maria Cristina, mare d'Isabel II va assumir la regència. Els absolutistes defensaven a Don Carles i els liberals a Maria Cristina, ja que els hi havia demanat ajuda. Començà una guerra civil. Els carlistes volien tornar a l'Antic Règim (nobles, clergues, pagesia), focus més importants a País Basc, Catalunya, Aragó, València i Navarra. Els isabelins tenien els suport de les Corts, burgesia i classes populars urbanes.

1833-1840: guerra Carlina, acabà amb el conveni de Vergara.

Triomf del Liberalisme: progressistes al poder

Maria Cristina va formar un govern liberal, però estaven dividits en moderats (reformes limitades) i progressistes (volien desmantellar ràpid l'A.R). La regent donà el poder als moderats, però un pronunciament va fer que els progressistes pugessin al poder, manats per Mendizábal. Règim liberal, constitucional i de monarquia parlamentària. Dissolució del règim senyorial, extinció de gremis, supressió de duanes interiors.

1837: Constitució. Sobirania nacional, drets individuals, rei alguns poders i sistema electoral censatari.

Regència d'Espartero (1840-43)

1837: guanyen les eleccions els moderats, tomb conservador. Suport de Maria Cristina i enfrontament amb els progressistes.

1840: dimissió de Maria Cristina. Va asumir la regència Espartero. Mesures lliurecanvistes, contra la indústria i autoritarisme.

1842: aixacament a Bcn contra Espartero, la va bombardejar

1843: va dimitir i va començar a regnar Isabel II

CONFIGURACIÓ DEL RÈGIM MODERAT (1843-1868)

La Dècada Moderada (1843-1854)

General Narváez: govern conservador i centralista. Predomini social de la burgesia, per frenar als carlistes i allunyar del poder a populars i progressistes.

1845: Constitució, sufragi molt restringit, sobirania entre Corts i rei. Concordat de la Santa Seu, culte catòlic. L'administració era uniformista i centralitzadora. Reforma de la Hisenda, elaboració d'un Codi penal i creació de la Guàrdia Civil.

Bienni Progressista (1854-56)

1854: Vicálvaro, fundador de la Unión Liberal, centralista i liderada per general O'Donell. Reformes de caràcter econòmic. Desamortització de Madoz (béns del ajuntaments) i construcció del ferrocarril.

Crisi del Sistema Isabelí (1856-58)

La darrere etapa va ser una alternança de poder entre moderats i Unión Liberal. Actuació del govern molt autoritària, l'oposició al règim va créixer. Desgast del règim moderat i de la monarquia.

SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-74)

Revolució de 1868

Revolució contra la monarquia. Insurrectes: unionistes, progressistes i demòcrates. Moviment encapçalat per Prim i Serrano. Va anar seguit per revoltes on es crearen Juntes Revolucionàries. Isabel II va marxar a l'exili. Govern provisional de Prim i Serrano: drets fonamentals i sufragi univesal

1869: nova Constitució, clarament democràtica.

Monarquia democràtica (1870-73)

Amadeu de Savoia va ser escollit rei. Tenia l'oposició de moderats, carlins i l'Església. Alguns demòcrates es proclamaren republicans, volien república. Insurrecció a l'illa de Cuba i nova guerra carlina van fer que el rei dimitís el 1873.

Primera República (1873-74)

Les Corts van decidir proclamar una República, va ser rebuda amb entusiasme. Grans reformes socials i Estat organitza de manera descentralitzada. Però la República no va poder resoldre les guerres carlines i cubana. Les divisions entre els partidaris de la República federal (Pi i Margall) i República unitària (Castelar, Salmerón) dificultaren l'acció dels governs.

1874: nou cop d'Estat del general Pavía, donà la presidència al general Serrano. Intentà establir un règim republicà de caràcter conservador i presidencialista amb l'ajuda dels Borbons.

RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1874-98)

Va ser nomenat rei Alfons, fill d'Isabel.

Sistema Canovista

Imposat per Antonio Cánovas del Castillo, conservador i es basava en sistema parlamentari liberal, però poc democràtic. Dos partits: conservador (liderat per Cánovas del Castillo, partidari de l'immobilisme polític, defensa de l'Església i de l'ordre social) i el liberal (liderat per Sagasta, caràcter més democràtic, laic i social). Coincidien en la defensa de la monarquia, de la Constitució, de la propietat privada... S'anaven alternant en el govern, gràcies a vots corruptes i al caciquisme.

Constitució de 1876 i els nacionalismes

1876: nova Constitució, caràcter moderat. Fi de la guerra carlina i de la insurrecció cubana. Moviments nacionalistes a Catalunya, País Basc i Galicia, per la centralització de l'Estat. A Catalunya, la Renaixença, reivindica la llengua i la cultura catalana. Al País Basc va néixer el Partit Nacionalista Basc i a Galicia va ser un moviment cultural, Rexurdimiento.

Crisi del 98

1895: nova insurrecció cubana provocada per la incapacitat de fer reformes polítiques i l'economia afavoria a Espanya, però dificultava el comerç amb USA. Es van enviar moltes tropes, la guerra va durar tres anys. USA va declarar la guerra a Espanya, després de l'enfonsament d'un cuirassat americà a l'Habana. Després de la guerra amb USA, Espanya va perdre les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines. La societat i la classe política estaven frustades i amb una sensació de pessimisme. Moviments regeneracionistes, demanant democràcia a l'Estat amb la supressió del caciquisme i la corrupció.

NAIXAMENT DEL CATALANISME

Renaixença

S.XVIII i XIX: català en decadència, no tenia presència en l'administració ni en l'ensanyament. Tan sols s'utilitzava en cançons, romanços...

Dècada 1830: ús del català com a llengua literària i de cultura. Restauració dels Jocs Florals.

Republicanisme Federal

Els orígens del catalanisme com a moviment de caràcter polític s'han de buscar en un seguit de moviments populars. El primer que va aconseguir un suport popular va se el republicanisme federal, de caràcter progressista i fort component anticentralista. Tingué els suport de la petita burgesia més radical i obrers industrials. Francesc Pi i Margall, Ildefons Cerdà i Josep Anselm Clavé són els més destacats.

Catalanisme

Valentí Almirall va fundar el Centre Català, organització política no lligada a l'Estat. Descentralització política de l'Estat espanyol i promotor del Memorial de Greuges. Paper important de la Unió Catalanista que arreplegava totes les organitzacions catalanistes. L'aprovació de les Bases de Manresa, projecte d'autogovern, defensa de la sobirania i restabliment de les institucions tradicionals. Es va formar la Lliga Regionalista (1901) que aconseguí els primers èxits. Defensa de la reforma i la modernització de l'Estat espanyol com camí ideal per aconseguir l'autonomia de Catalunya. La base social era la burgesia urbana i els líders van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó.