La crisi de l'antic règim

Historia de España. Guerra de la Independencia # Tractat de Fointainebleau. Les cors de Cadis

  • Enviado por: Stella
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

Doc. 1.02 La crisi de l'Antic Règim.

1. La crisi de canvi de segle.

Segle XVIII

  • Per a Carles IV l'ambient internacional que hi havia no era tranquil

  • Li va tocar viure una època dramàtica la Revolució Francesa

  • Lluís VI (rei de França), mor agillotinat perquè era absolutista, entre d'altres coses.

  • Carles IV al veure aquesta situació agafa por per aquestes idees revolucionaries.

  • Amb la mort del rei de França, es crea un nou govern, més modern i lliberal, introduint totes les idees il·lustrades (canvis revolucionaris).

  • Carles IV no vol cap relació amb França.

  • Aquest fet comporta una guerra entre Espanya i França.

  • L'any 1796, tots la situació canvia:

  • França es canvia a república la gent es torna més moderada, més tranquil·la, gràcies això, Espanya es relaciona més amb França (apareix Napoleó)

  • Anglaterra molesta a Espanya i a França:

  • Illa que es desmarcava del territori Europeu

  • Volia controlar els territoris

  • Les colònies d'ultramar...

Segle XIX

  • Anglaterra no hi està d'acord. S'inicia un blocatge (una frontera) amb França, per evitar que aquest domini el seu mercat. Portugal s'alia amb Anglaterra per proximitat.

2. La guerra del Francès i/o la guerra de la Independència.

2.1. Causes i inici.

La guerra del Francès (1808) l'aixecament del poble espanyol contra l'exèrcit francès, això va ser una contesta contra el tractat de Fontainebleu.

El poble de Madrid es revela contra els francesos. Goya ho reflecteix a través de 2 obres: 2 de Maig i Afusellaments del 3 de Maig. Aquest quadre representà la repressió d'Espanya en el que respecta a França. A la dreta del quadre es veu l'exèrcit francès amb armes i a un camperol espanyol reivindicant la seva llibertat sense cap arma. El poble espanyol no té armes, només es defensa a través del seu patriotisme. Totes les ciutats d'Espanya estan representades en el quadre de Goya de l'afusellament del 3 de maig.

A Espanya el poder s'ha sublebat, amb això, totes les ciutats i comunitats formen una junta provincial, que servirà per controlar, diguem-ho d'alguna manera: perquè hi hagi pau i tranquil·litat en el carrers de totes les ciutats d'Espanya.

L'afusellament del 3 de Maig. (Goya)

2.2. Junta Suprema Central

El 28 de Maig de 1808 hi va haver un primer aixacament antifrancès a Lleida, on es va crearuna Junta presidida pel bisbe. Després la rebel-lió s'estengué per Manresa, Igualada, Tortosa, Martorell i Girona. Algunes comarques es van enfrontar amb els francesos i també ho varen fer amb les autoritats municipals conformistes i els grans propietaris rurals per, com deien, posar fi al govern dels rics. La resistència s'anà organitzant fins a la constitució de la Junta Superior de Catalunya, que assolí el govern del país. La Junta es va declarar fidel a Ferran VII i van organitazar una petita Administració que recaptava impostos, encunyava moneda i dirigia la resistència. Al 1810 i 1811, Napoleó va trobar a Catalunya una resistència forta, encara que va ser per a ell una època de victòries. Durant l'ocupació francesa, Catalunya va anar experimentant transformacions importants:

- Moment de dotar-se d'un régim liberal

- Alguns grups socials, Esglèsia e clases baixes incloses, opinaven que havia que defensar la traició i retornar l'absolutisme antirreformista.

- Tan sols burgesos industrials i alguns polítics acceptaven el régim napoleònic.

La Guerra del Fracés va despertar sentiments patriòtics, entre una confusa ambivalència entre espanyolisme i catalanisme. Així que es va plantejar un cert grau d'autonomia, com els membres de la Junta del Comerç, mentre que d'altres sectors es van decantar per posicions que podriem definir com a regionalistes.

Font: http://www.menta.net/personales/florenza/historia.htm

2.3. El desenvolupament de la guerra a Catalunya

Les tropes franceses estaven ben assentades Catalunya, durant la guerra del Francés, perquè estaven més a prop del seu territori (França), i perquè posseïen les terres de Catalunya.

Es volia instaura el model administratiu a Catalunya. Algunes ciutats de Catalunya planten cara a l'exèrcit francès, provocant petites batalles campals o militars.

Els francesos prometen a Catalunya una sèrie de fets, que no ho imposaven a través de les armes, per això, Catalunya hi accedí a acceptar-les. Es creen els departaments: Girona, Lleida, Barcelona i Tarragona.

Catalunya queda annexada a França, queda com un nou territori de França.

2.4. Fi de la guerra

De 1809 a 1811: és un període d'afebliment de la resistència, amb nous reforços i recursos pels francesos. Des de finals de 1809 fins 1811 les tropes napoleòniques avancen per Catalunya i ocupen nous territoris. L'abril i maig de 1810 entren a Lleida, el gener de 1811 entren a Tarragona i es pot dir que a finals de 1811 Catalunya està totalment ocupada.

De 1811 a 1814: a principis de 1812 es procedeix a una integració de fet de Catalunya a l'Imperi Napoleònic (apareix Lord Wellington, venç moltes batalles contra els francesos, i amb l'ajuda de Portugal i Anglaterra), i un intent de crear una estructura en departaments. Al mateix temps, les tropes franceses es comencen a trobar en dificultats, ja que Napoleó volia conquerir Rússia, però no sabia amb el que s'anava a trobar, i el fred matà molts dels seus soldats, però encara hi així, seguia enviant-hi més soldats. Entre 1812 i 1813 es produeix un retrocés de tropes franceses. Aquest retirada de les tropes es produirà més tard a Catalunya. Aquesta serà ocupada per les tropes angleses (al sud) i les guerrilles (al nord). El 28 de maig de 1814 els francesos abandonen Barcelona.

Font: http://ww2.grn.es/crisivane/geo/203_catalunya.htm

En 1814 - 1815 es celebrà el congres de Viena, que serví per reconstruir Europa, i són Àustria, Rússia i Prússia qui demanen aquesta reconstrucció.

Aquest congrés pretén que es reconstrueixi Europa d'una forma més cristiana, unida i amb un principi d'intervenció:

  • igualtat (hegemonia)

  • legitimació

  • principi d'intervenció.

3. Les corts de Cadis

3.1. La convocatòria a corts

La Guerra del Francès no va ser només una revolta contra l'exèrcit francès, si no que també va comportar una divisió entres els espanyols. Aquesta guerra va suposar l'inici d'un moviment que acabaria amb l'Antic Règim. Els dos bàndols eren:

  • els patriotes la majoria del poble, volien canviar moltes coses, acabar amb l'Antic Règim.

  • Els afrancessats van acceptar a Josep I Bonaparte, era gent que encara volia el sistema absolutista, però amb petits canvis.

Convocar les corts, és una assemblea d'inici de canvi, es proposen moltes idees i opcions, però no es posen a la pràctica, això s'anomena la sobirania popular es vol extreure l'Antic Règim i posar-hi la democràcia.

3.2. Les corts i els diputats.

En 1810 s'obren les corts de Cadis, es desenvolupen en 3 anys. Hi havia uns 300 diputats, escollits sense distinció del seu estament social, escollits pel poble. Cada diputat, tenia un vot, un vot per estament és discriminatòria, per el que representa el poble.

Dels 300 diputats es divideixen en 2 grups (2 partits):

  • la dreta són els més conservadors, no volien molts canvis, l'Antic Règim els hi agradava.

  • L'esquerra són els més reformistes, volen reformes, volen canviar-ho tot, innovar.

3.3. L'acció de les corts

Les corts van parlar de tres temes:

  • El liberalisme econòmic proposaven que en matèria econòmica volien incorporar la llibertat en el comerç, la agricultura. En realitat, defensaven el capitalisme lliure competència, incorporar la llibertat.

  • Reforma agrària pretenien treure, expropiar les terres i els bens de l'església, i posar-les a la venda. Perquè així tothom que volgués podria conrear els camps de l'església inutilitzables. Aquestes terres es deien de mà morta.

  • Inquisició proposaven suprimir les corts, però fins a Isabel II no es va acomplir aquesta proposta.

En març de 1812, s'escriu la constitució, i aprovada a Cadis (es coneix també com la Pepa). Els seus principis bàsics eren:

  • sobirania popular qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no està sotmès a cap altres poder.

  • sufragi universal sistema electoral per a previsió de caràcters

  • estat catòlic, l'única religió de l'estat, havia de ser el cristianisme.

4. El regnat de Ferran VII

4.1. La primera etapa del regnat (1814 - 1820)

Ferran VII en 1814 retorna a Espanya, retorna amb una boníssima collida. Ell representava la pàtria, la independència, era un símbol de monarquia i de religió catòlica.

Ferran VII s'aprofita de la seva aclamació, s'aprofita del desig del poble i anul·la l'obra de les corts de Cadis.

En 1814 - 1830 , els liberals no poden dir res, ja que s'imposa l'absolutisme, només es poden manifestar en clandestinitat. Per Espanya és una època molt dura i obscura.

Causes de l'enfosquiment d'Espanya:

  • augment de la moralitat masculina

  • el país ha de reconstruir la seva economia

  • Espanya mostra molta debilitat.

Les colònies espanyoles se senten inferiors, ja que la metròpoli, que representa Espanya, va en decadència, i no pot proporcionar certs bens a les seves colònies. D'aquí apareixen els criollos, que representen al burgesia sud-americana, que més tard, reivindicarà la independència de les colònies.

Aquesta obscuritat va fer crear dos grups polítics:

  • liberals persones de la burgesia, intel·lectuals i oficials de l'exèrcit

  • realistes eren els defensors del rei absolutista, eres l'església, l'aristocràcia, l'élite de l'exèrcit alts càrrecs de l'exèrcit.

4.2. Trieni Liberal

El rei inicia a Espanya la primera monarquia constitucional El rei jura la Constitució i anul·la tot allò referent a l'Antic Règim. A Catalunya no tothom estava d'acord amb el liberalisme.

A les ciutats es va acollir molt bé aquesta monarquia constitucional o liberal. A les zones rurals no es va acceptar la monarquia constitucional. Els camperols s'identifiquen amb l'Antic Règim. Apostòlics o realistes no accepten el liberalisme, ells volen l'absolutisme.

Al 1814, al Congrés de Viena, els reis d'Europa decideixen tornar a l'absolutisme i formen la Santa Aliança composada per un exèrcit que lluitava contra els liberals. Formada per Àustria, Rússia i Prússia, si algun rei absolutista tenia problemes amb els liberals per a imposar l'absolutisme, cridava a la Santa Aliança per que lluités contra aquests liberals.

Al 1823 Ferran VII crida a la Santa Aliança. Venen els “cent mil fills de St. Lluís”. Van direcció de Madrid, entren a la capital i sense lluitar contra els liberals es torna el poder als absolutistes. És una etapa de retrocés.

Font: http://www.menta.net/personales/florenza/historia.htm

En 1820, a Espanya, es produeix un cop d'estat (pronunciamientos), que es dona a Andalusia, per part d'un exèrcit que estava apunt d'anar a Amèrica a sufocar els rebels criollos.

El capità Riego, era el coronel, el que ho dirigia tot. Riego es negà a anar i no vol que el controli un rei absolutista, llavors Riego li obliga a través de les armes a Ferran VII que torni a acceptar la constitució de 1812, i que Espanya torni a ser liberal.

Durant els anys 1820 - 1823, Espanya va ser un estat totalment liberal, això se'l denominà el trieni liberal

Llavors és quan intervé el congrés de Viena, ja que hi ha un principi d'intervenció i apareixen els “Cent mill fills de St. Lluís”, ajuden a Ferran VII, i es torna a imposar l'absolutisme a tota Espanya. Els liberals moren en la guillotina, alguns s'exilien i la constitució s'aboleix .

4.3. Darrera etapa de Ferran VII

El poder de Ferran VII augmenta, ja que s'aboleix a tots els liberals, la majoria de superiors són absolutistes, per tant Ferran se sent molt més recolzat.

Es caracteritza per una etapa molt dura, ja que en 10 anys, moren molts liberals i d'altres aconsegueixen exiliar-se.

En 1827, els realistes fan un manifest “Manifest de la Federació dels Realistes Purs”, os defensàven al germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre.

S'escriu aquest manifest, perquè no estan contents amb Ferran VII, diuen que no es tan dur com podria ser, ja que ells esperaven un canvia radical, i li demanen al rei més duresa i pressió al poble. Aquests realistes s'anomenen “malcontents”.

Els malcontents no estaven d'acord amb la divisió de principis en Espanya que Ferran VII estava preparant. Els malcontents demanaven que Catalunya tingués una consideració diferents, però el rei Ferran VII a finals del 27, va venir a Catalunya i va sufocar aquesta petita manifestació.

5. La pèrdua de les colònies americanes (1806 - 1824)

5.1. Causes

Un dels problemes més greus amb els que es va trobar Ferran VII, va ser amb la independència de les colònies sud-americanes.

Les principals causes d'aquesta revelació van ser:

  • Les colònies tenen un comportament molt diferents (social, econòmic, polític), les colònies de Nova Espanya (Mèxic), Nova Granada (Veneçuela, Colòmbia), Perú, Riu de la Plata (Argentina), la població total era de 15 milions d'habitants, 3 milions dels quals eren criollos. Aquests tres milions de criollos reivindicaven el poder polític, volien que es prestés més atenció a ells.

  • L'exèrcit tenia problemes per a controlar aquestes revoltes, perquè alguns vaixells no arribaven (l'Atlàntic).

  • Els criollos s'adonen del liberalisme i les volen posar en pràctica, volen desconnectar de la metròpoli, volen ser independents.

5.2. La primera etapa de la lluita per la independència.

La independència americana es va aconseguir en la segona etapa.

La primera etapa (1808-1814), coincideix amb la guerra Peninsular. Els criollos es tornen més solidaris amb els espanyols contra els francesos, hi envien gent (soldats, ajudes econòmiques...). cap el 1810 (constitució), els criollos comencen a canviar l'actitud, perquè amb la reacció de la constitució, els criollos s'enfaden perquè s'obliden del territori americà, per això canvien d'actitud.

Una de les primeres etapes més importants va se la de Francisco de Miranda, que amb l'ajuda dels anglesos, provocà una revolta a Veneçuela, Una de les primeres revoltes era no apagar els impostos, però Francisco de Miranda no té sort, l'exèrcit espanyol acaba guanyant.

5.3. El triomf de la independència.

En 1816 és definitiu el triomf de la independència dels territoris americans, llavors és quan comença la segona etapa, destaquem alguns cabdills de l'emancipació:

  • Veneçuela Simón Bolívar

  • Colòmbia `' `'

  • Equador `' `'

  • Riu de la Plata José de San Martín

  • Xile José de San Martín

Simón amb l'ajut de José, arribaran a la independència de Perú.

En 1824, Espanya ho perd tot, menys Filipines, Cuba i Puerto Rico. Això comportà a que l'economia de l'estat anés en davallada, i sofrís una crisi econòmica d'una magnitud considerable, especialment per la burgesia basca i catalana pel seu comerç de les matèries primeres amb les colònies (cotó, llana, or, plata...)

Definitivament el 1899 Espanya perd totes les colònies possibles que tenia..

6. Els pas cap al liberalisme

6.1. La qüestió successòria.

L'any 1830 es va posar en funcionament la llei sàlica, que impedia l'accés de les dones al tron d'Espanya, per a permetre que la seva filla, la futura Isabel II, fos coronada reina. El conflicte que aquest fet originà amb el seu germà Carles Maria Isidre de Borbó, donà lloc al moviment polític anomenat carlisme. Abans d'això la mare de Isabel se la proclama regent, ja que la jove Isabel II era massa petita per a regnar.

7. Activitats.

  • Godoy, favorit reial.

  • Quines són les raons dels ressentiment nobiliari contra Godoy? Godoy apareix dels no des, del camp, a la Cort. En dos anys, de l'anonimat es plantifica en la cort amb molt poder, tots els nobles tenen enveja ja que ells han estat més temps amb poder i riquesa que no pas ell. Ja que arriba a la cort, una altre de les raons d'aquest ressentiment és que l'anomenen generalíssim de l'exèrcit del mar i terra i també fent-li favors al rei i a la reina, aconsegueix molta riquesa, poder i confiança sense haver-hi estudiat o que sigui descendent de la noblesa o la burgesia.

    Què tem el príncep Ferran de la relació tan amistosa entre Godoy i els reis?

    Ja que Ferran serà el pròxim rei, desconfia de Godoy, perquè tem que, gràcies a aquesta bona amistat, Godoy, podria arribar a ser el rei, i a Ferran no li interessa perquè ell és l'hereu del tro.

  • Tractat de Fontaínebleu.

  • Què estableix aquest tractat?

    Napoleó va parlar amb Carles IV, perquè el deixi passar per Espanya per conquerir Portugal, el rei accepta.

    En 1808, les tropes franceses `estableixen en les ciutats d'Espanya, encara que així el rei i e poble no està d'acord.

    Més tard Napoleó, fa signar a Ferran VII i a Carles IV un document de renunciar del tro, els dos monarques s'exilien i el germà de Napoleó, Josep I, esdevé el nou re d'Espanya a partir d'aquí Espanya es regida seguint el model francès.

    Quines conseqüències tindrà la signatura d'aquest tractat?

    La guerra del francès al 1808, una contesta contra el tractat de Fontaínebleu.

  • El motí d'Aranjuez.

  • Podries diferenciar el caràcter d'aquest motí i el d'uns fet com l'assalt a la Bastilla?

    L'assalt a la Bastilla va ser una revolta popular contra un ministre on el pobre estava amb desacord. El pobre d'Aranjuez, al 1808, es revolta contra un primer ministre que no jo fa bé.

    Què diferencia una revolta d'una revolució?

    Revolta fer alçar (algú) contra l'autoritat establerta, alçar en sedició

    Revolució conjunt de revoltes. Canvi fonamental en l'organització política, en el govern o constitució d'un estat

    Índex

  • La crisi de canvi de segle...............................................................pàg. 2

  • La guerra del Francès i/o la guerra de la independència.............pàg. 5

  • Causes i inici...........................................................................pàg. 5

  • Junta Suprema Central...........................................................pàg. 6

  • El desenvolupament de la guerra a Catalunya.......................pàg. 6

  • Fi de la guerra.........................................................................pàg. 7

  • Les corts de Cadis.........................................................................pàg. 7

  • La convocatòria a corts........................................................pàg. 7

  • Les corts i els diputats.........................................................pàg. 8

  • L'acció de les corts...............................................................pàg. 8

  • El regnat de Ferran VII..................................................................pàg. 9

  • La primera etapa del regnat (1814-1820)............................pàg. 9

  • Trieni Liberal......................................................................pàg. 10

  • Darrera etapa de Ferran VII..............................................pàg. 11

  • La pèrdua de les colònies americanes (1806-1824)....................pàg. 11

  • Causes................................................................................pàg.11

  • La primera etapa de la lluita per la independència...........pàg. 12

  • El triomf de la independència............................................pàg. 12

  • El pas cap al liberalisme.............................................................pàg. 12

  • La qüestió successòria.......................................................pàg. 12

  • 7. Activitats......................................................................................pàg. 13

    Felip V rei absolutista; provocà la guerra de successió

    Successor

    Ferran VI, però mor molt jove sense cap hereu

    Passa el poder al seu germà

    Carles III

    Mort al 1788, era un monarca molt obsolutista, rep influència dels il·lusrtats i afavoreix la seva manera de ser respecte al poble.

    • Es fa càrrec del regnat

    • Vivia a Itàlia i volia incorporar noves coses a “Espanya”

    • Madrid era la capital, encara no ho sembles i ell físicament jo volia reestructurar tot (volia que Madrid fos una capital molt bonica...)

    • Permet al catalans comercia amb el Sud d'Amèrica. (Prohibit per Isabel la Catòlica).

    Hereu: Carles IV (1788-1808

    • No li agrada la seva feina

    • Es deixava dominar i influenciar per : Manuel Godoy (procedent del poble pla, el qual, el rei li deixa tot el poder).

    • Manuel Godoy parla en nom del rei i controla tota la situació de la monarquia hispànica

    Guerra Gran (1793 - 1795)

    Pau de Basilea, tractat entre Espanya i França, que posa fi aquesta guerra.

    Espanya aconsegueix mantenir intactes els seus territoris.

    Els territoris més afectats són:

    • País Basc

    • Navarra

    • Aragó

    • Catalunya

    Napoleó

    • Formava part de l'exercit i anava adquirint territoris.

    • La burgesia francesa li tenia confiança, respecte

    • En 1804 s'autoproclama emperador, ja que tenia poder. Ho volia fer tot a la seva manera (absolutisme).

    Gràcies a ell, França es converteix en una de les primeres potències econòmiques i militars.

    L'objectiu de Napoleó i d'els francesos era dominar tota Europa:

    • Cada territori (Estats, països...)

    • Conquerir un territori i deixar-ho en mans d'un mombre de la seva família

    Tractat de Fontainebleau

    • Napoleó veu l'aliança entre Anglaterra i Portugal

    • Va Espanya per parlar amb el rei Carles IV i demanar-li que el deixi passar per Espanya amb les seves tropes per tal d'anar a Portugal i conquistar-lo el rei accepta.

    • 1808, les tropes franceses s'han establert a les majors ciutats d'Espanya, encara que el rei i les autoritats estan d'acord.

    • El poble no ho accepta

    • El poble espanyol necessitava un líder que li fes obrir els ulls al rei.

    • Ferran VII fill del rei , estaven enfrontats

    • Ferran amb el recolzament del poble aconsegueix que el seu pare li cedeixi el lloc de rei.

    • Març de 1808 Ferran VII és proclamat rei.

    • Napoleó convoca a Ferran VII i a Carles IV a Baiona.

    • els fa signar a tots dos un documents de renuncia al tro espanyol

    • els dos se'n van a l'exili

    • Josep I, germà de Napoleó, s'esdevé el nou rei d'Espanya.

    • Napoleó a Baiona elabora una constitució coneguda amb el nom de: estatut de Baiona.

    • A partir d'aquests moments Espanya es regida seguint el model francès, és a dir, amb domini francès.

    Felip V

    Ferran VI

    Carles III (1788)

    Carles IV

    Josep I, guerra del Francès.

    Ferran VII

    1814 - 1820

    1823 - 1833