La crisi de l'Antic Règim, República i Restauració

Història d'Espanya. La cris de l'Antic Règim. República. Restauració. Guerra del Francès. Trienni Liberal. Primera Guerra Carlina. Sexenni Democràtic

  • Enviado por: Neusky
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

  • La crisi de l'Antic Règim, República i Restauració

Antic Règim era una societat absolutista (tot per al rei), la població, el 90% eren camperols, no tenien drets i passaven fam, l'església era rica i tenien d'impunitat.

La població agrària comença a revoltar-se amb sabotatges contra l'església, crema de propietats, assassinats de burgesos, etc.

Al tron hi ha Carles VI, el qual procura aturar l'entrada de les idees de França que està en plena revolta. Fins i tot es declara la guerra a França però Espanta va fracassar; l'exèrcit francès va arribar a Catalunya i això provocà les guerrilles locals dels miquelets per aturar les idees que portaven els francesos.

Al 1807, Napoleó Bonaparte, en la conquista d'Europa, rep el consentiment espanyol de creuar Espanta per tal d'arribar a Portugal, Napoleó i Godoy firmen el tractat de Fontinebleau, repartint el territori portuguès en tres regnats, governant Espanya el de l'Argarve.

Per aquest fet el poble espanyol demana l'abdicació de Godoy i que pugi al tron Ferran VII, fill de Carles IV.

Napoleó captura pare i fill i posa al capdavant del regant espanyol el seu germà Josep I Bonaparte. A mig camí de Portugal, les tropes napoleòniques es dispersen i envaeixen el territori espanyol.

  • Guerra del Francès

S'inicia la Guerra del Francès (1808-1814), conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès, que s'inicia amb l'entrada de les tropes de Napoleó i conclou amb la derrota d'aquestes i el retorn al tron de Ferran VII.

La població espanyola s'enfronta a les tropes napoleòniques però, aquestes són molt nombroses, així que els espanyols reben l'ajut dels britànics.

A la vegada, Napoleó té tropes a la conquista de Rússia, però aquestes no estan preparades per les condicions d'aquell territori i això causa moltes baixes; Napoleó ha de traslladar homes dels que lluitaven a Espanya perquè lluitin a Rússia, fet que propicia la retirada de les tropes napoleòniques.

Així doncs, al 1813 es firma el tractat de Valençay: retirada de les tropes franceses i establiment de la monarquia borbònica; al 1814 Ferran VII ocupa el tron.

Mentrestant, al 1810, intel·lectuals i militars liberals, propers a les idees revolucionàries franceses, s'han establert formant Les corts de Cadis, desmuntant l'Antic Règim:

  • economia feudal substituïda per capitalista

  • monarquia absoluta substituïda per un règim constitucional

  • ordre estamental substituït per una societat classista

Antoni de Capmany és el ppal diputat Català.

A les corts es promulga la Constitució de 1812, primera constitució liberal espanyola:

  • sobirania nacional

  • restricció de l'autoritat del rei

  • catolicisme com a religió de l'Estat

  • supressió de la Inquisició

  • drets i llibertats igualitaris

  • eleccions per sufragi masculí indirecte

  • sistema de govern dividit en poder executiu, legislatiu i judicial

Obra legislativa de les corts:

  • eliminació de la jurisdicció senyorial

  • expropiació de béns religiosos

  • liberalisme econòmic: supressió dels gremis, llibertat de treball i mercat

Amb el retorn de Ferran VII com a regent es restaura l'Antic Règim gairebé íntegrament i es restaura la monarquia amb el manifest dels perses.

No obstant, el militar Rafael del Riego, es pronuncià a favor de la Constitució de Cadis. Ell i els seus pocs seguidors inicials, comenten un alçament antimonàrquic que, a Galícia captà un gran nombre de seguidors que ràpidament s'estengueren per tota Espanya.

  • Trienni Liberal

El 1820 comença el Trienni liberal durant el qual el rei es va veure obligat a fer vigent la Constitució de 1812 i, així doncs, es van fer eleccions per establir un règim liberal abolint els gremis, el règim senyorial, les duanes, la Inquisició i la creació de la Milícia Nacional (cos de voluntaris armats am la finalitat de defensar el sistema liberal.

Al 822 la Santa Aliança es reuneix al Congrés de Berona en resposta a la petició de Ferran VII i enviaren tropes franceses a espanta, l'exèrcit dels cent mil fills de sant lluís.

Així, al 1812, acaba el règim liberal i s'inicia de nou un període absolutista.

Dècada Ominosa (1823-1833): les crisis política, econòmica, agrícola i comercial i la separació de Ferran VII dels absolutistes intransigents, desencadena en una revolta.

Ferran VII es casa amb Mª Cristina de Nàpols i tenen una filla, Isabel. Anul·la la llei sàlica per tal que les dones de la dinastia tinguin accés al tron. Al 1833, Ferran VII mor i deixa com a successora Isabel i com a Regent a MªCristina.

Els seguidors del germà de Ferran VII, Carles Maria Isidre, monarca am la llei sàlica, es revolten, iniciant la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Els carlins amb ajut dels clergues i alguns camperols, busquen el retorn de l'Antic Règim I la llei sàlica per tal que Carles pugi ser rei però, amb els insuficients recursos econòmics, les possibilitats d'èxit són mínimes.

Mentre, a la resta d'Espanya, hi ha una empenta definitiva de la revolució liberal, Mendizábal president del govern progressista, es proposa guanyar la guerra carlista am un exèrcit de cent mil homes; promulgació de la constitució del 1837 per part dels progressistes que buscaven consens mitjançant un caràcter conciliador. Introdueix la monarquia constitucional, declaració sistemàtica i homogènia de drets, consagració de la divisió de poders i tot això, suposa un pas decisiu cap al liberalisme.

Espartero abdica MªCristina i es proclama regent.

El fracàs de l'enllaç de Isabel II amb el compte de Montemolín, successor carlí, desencadena en la Segona Guerra Carlina o dels matiners.

O'Donell inicia un cop d'Estat contra el govern i s'inicia el bienni progressista (1854-1856) que impulsa la modernització de l'economia.

El 1863 torna com a cap Narvaez amb un sistema dictatorial, substituït el 1868 per Bravo.

  • Sexenni Democràtic

El Sexenni Revolucionari o Democràtic (1868-1875) s'inicia quan els opositors al règim monàrquic D'Isabel II i de Narvaez inicien una revolta d'aixecament militar de tot el poble, capdevantats per Prim i Serrano, aquest també com a regent mentre es busca un nou rei.

Elaboren la Constitució de 1869, de tendència liberal que reconeix:

  • corts bicamerals

  • sobirania nacional

  • llibertats democràtiques

  • sufragi universal

El nou rei fou Amadeu de Savoia, membre del reialme italià, que havia reunificat el seu estat; al 1871 fou nombrat Monarca Institucional (regna però no governa). L'intent de modernització polític del sexenni fracassà i els carlins s'enfortiren com alternativa monàrquica i es revoltaren per tercer cop; per aquests fets, el 1873, l'italià abdicà del seu càrrec en el territori espanyol.

Les corts van resoldre aquest buit amb la República (1873-1874):

  • febrer a juny: Estanislau Figueres, unitarista

  • juny a juliol: Pi i Maragall, federal

  • juliol a setembre: Nicolás Salmeron, dimiteix per no restablir la pena de mort

  • setembre-gener: Emilio Castelar, unitarista

Al gener de 1874 queda en minoria a les corts, fet que suposaria el retorn dels federals, per evitar-ho, el general Manuel Campos y Pavía fa un cop d'Estat i ofereix la presidència a Castelar, però, aquest, no volia estar al poder per mitjans antidemocràtics i dimití.

El general Francisco Serrano forma nou govern amb suport de monàrquics, conservadors i republicans, dissol les corts. Al desembre Martinez Campos fa un cop de d'Estat retornen els borbons i s'inicia la Restauració.

Història d'Espanya

Tema 6