La cocina de la escritura; Daniel Casanys

Literatura. Escritura. Técnicas de redacción. Puntuación. Estructuración de los textos. Gramática. Sintaxis. Técnicas de narración

  • Enviado por: ThePastoret
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad

Cassany, Daniel, La cuina de l’escriptura, Biblioteca Universal Empúries, Barcelona, 2008 (1ª ed. 1993), pp. 209, ISBN 84-7596-913-5.

La cuina de l’escripturaés un recull de normes i consells per a la correcta redacció de textos. Hi podem trobar consells per estructurar les idees, aconseguir un discurs lògic, ordenat i, a més, introdueix els conceptes de llegibilitat i llenguatge planer que pretenen conduir als nous escriptors per la claredat d'expressió. L’objectiu principal és escriure correctament i, per tant, té una finalitat pedagògica. L’autor acompanya amb gràfiques, esquemes, diagrames, dibuixos i exemples les explicacions dels continguts per a una major comprensió. Enguany, el llibre va per la setena edició, mostra del seu èxit. Daniel Cassany és assagista, investigador, professor de Llengua Catalana i d’Anàlisi del Discurs de la Universitat Pompeu Fabra. Ha centrat la seua activitat docent i investigadora en l’estudi dels gèneres escrits de diversos àmbits amb una perspectiva lingüística i didàctica. Ha publicat diversos llibres investigant el mateix àmbit com: Descriure escriure, reparar l’escriptura, construir l’escriptura.Ha publicat una cinquantena d’articles en mitjans especialitzats i he participat en una quantitat semblant de congressossobre millorar la capacitat escrita. Ha fet col·laboracions al sector privat i també amb els ministeris d’educació dels governs de Catalunya, Galícia, Espanya, Argentina, Xile i Mèxic en programes de promoció de la lectura i l’escriptura.

Aquest llibre està dirigit a totes aquelles persones que volen millorar els seus escrits o que tenen certa inquietud a l’hora de posar-se a escriure i no sols dedicats als estudiants de filologia. L’autor intenta incitar els seus lectors a escriure, com un mitjà per a divertir-se i aprendre. L’obra està composta per 16 capítols que tracta tot el procés d’escriptura: des d’abans de posar-se a redactar fins a la revisió i publicació gràfica del text, conformant així una única unitat.

Al començament, Cassany dedica una introducció sobre el domini de l’escriptura i ens fa entendre que hui a dia és imprescindible dominar-la perquè forma part de la nostra vida privada i social. El que pretén és motivar-nos i animar-nos per a que participem en aquesta “cuina”.

El primer capítol fa menció a teòrics i estudiosos investigadors de la llengua i introdueix termes com la llegibilitat, el llenguatge planer i la composició; que en són prou globals i que serveixen per poder entendre els següents capítols del llibre. En aquesta primera part quasi totes les explicacions són teòriques, no hi fa pràctiques amb exercicis. Fa també una reflexió a prop del català escrit i remarca la consciència de cultura, modernització i no perdre les arrels que la fan característica.

Després l’autor explica les moltíssimes raons per escriure (àmbit acadèmic, personal, social, etc.), sols hem de tenir o aconseguir habilitats, actituds i coneixements necessaris. Remarca que la sensació d’escriptura arriba a ser prou agradable quan escrivim allò que volem, pot resultar un joc divertit. Ens llista de tots els materials possibles per treballar i ens apropa a un tema actual que molta gent no fa gens cas: l’escriptura respectuosa. Fa un important incís en aquest apartat i recomana unes fórmules en contra de la discriminació. Al final hi ha un exercici prou útil que t’apropa a la teua visió d’autor, açò t’ajuda per veure quin tipus d’escriptor eres. Aquest últim apartat és bastant útil personalment.

Més tard ajuda a resoldre un problema comú a l’hora de treballar: tenir el propòsit de posar alguna cosa al paper però no saber per on començar. Com a resposta i proposta per començar a escriure, Cassany recomana com a inici el contestar a qüestions quotidianes. Posa exemples reals els quals tenim que solucionar de forma escrita. Un altra forma per a començar a escriure o fer hàbit pot ser el diari personal. Al mateix temps aconsella per als bloquejos fer xarxes i mapes per poder desenvolupar les idees; unes tècniques poc explicades pels autors i molt útils per a la gent. Aquest és creatiu i divertit, totalment recomanable.

Podríem dir que el quart capítol seria la continuació de l’anterior. Segueix explicant tècniques per recollir informació com ara la pluja d’idees, mots clau o altres més específiques com l’estrella o el cub. D’altres són l’escriptura lliure, frases encetades i prendre notes. La característica important que el autor transmet en aquest apartat és que, a pesar dels bloquejos o dels problemes, hi ha suficients eines i trucs per avançar i resoldre els problemes que es presenten.

Arribats a aquest punt, l’autor ara es centra en l’anàlisi propi del text. Està dedicat a com estructurar les idees i frases dins d’un text correctament utilitzant esquemes decimals o mapes conceptuals per aclarir de forma gràfica i poder relacionar les idees més fàcilment. També dóna una classe sobre l’estructura del text amb exemples clars per a una major comprensió.

Posteriorment es dedica al un gran desconegut: el paràgraf. L’autor aprofundeix perquè segons la seua experiència, poca gent saps utilitzar-los correctament. Defineix el concepte i l’explora en totes les variants, donant consells, recomanacions i, fins i tot, classifica una llista de les faltes o mancances principals. Per a una comprensió total, posa exemples explicats i resolts. Aquesta part és prou interessant, explica coses bàsiques però que solem passar per alt.

‘L’arquitectura de la frase’ és el capítol més llarg i el més profund del llibre. Cassany el considera de vital, ja que és la base de qualsevol escrit. Fa reflexions a prop de la mida en mots i, a mes a mes, dóna consells per construir frases correctament i amb major facilitat per al lector. Ací l’autor torna amb els exemples i els exercicis resolts. Tots els conceptes els aplica al llenguatge planer explicat al començament del llibre. Encara que aquest apartat està carregat de consells i detalls a tindre en compte, resulta lògic i agradable de llegir per què són fàcils d’aplicar.

Al vuitè capítol tracta ‘la prosa disminuïda’. L’objectiu principal és nombrar els errors més importants en la redacció i d’altres impureses que la embruten. Generalment són defectes difícils de trobar (però no de corregir). Com és de costum, els exercicis que acompanyen els exemples clarifiquen un poc aquest tema, ja que és un dels més complexes del llibre.

De sobte, trenca de cop la dinàmica del llibre. Si abans ens explicava tota la teoria/pràctica; ara és l’hora d’aplicar-la amb jocs. L’autor pretén que el llibre no es faja pesat ni avorrit. Aquesta és una forma prou encertada i didàctica de exposar els coneixements apresos. Proposa jocs sintàctics que fan que la lectura siga molt més dinàmica i participativa.

Tanmateix, hi han unes deu regles senzilles d’aplicar per triar mots, de manera que es puga enriquir el vocabulari als escrits i transmetre l’informació de forma més correcta i fàcil per a que el receptor no li coste gens interpretar. Aquest tema, està dirigit cap a un llenguatge planer. Les regles són recomanacions prou fàcils de complir i d’aplicar. I si encara hi ha algun dubte, els exercicis resolts que hi ha després ho resolen.

El onzé capítol s’analitza la textura escrita, la cohesió del text i posa especial atenció a l’ús de l’anàfora. Quan s’escriu es connecten oracions per formar un text cohesionat, però de vegades hi han moltes repeticions i errors de concordança. El que deu fer l’escriptor és comprovar tots els recursos per evitar les repeticions, anàfores incorrectes i les el·lipsis. Aquest tema pot resultar un dels més complicats a la pràctica ja que cal fer un anàlisi intens i corregir eixos detalls que solen ser difícils de localitzar i corregir.

Ací és centra en els signes de puntuació. Aquestos poden determinar la qualitat de l’escrit. Explica la importància que tenen, mostra dades històriques i modes, la sintaxi i, al final, els desusos i abusos. Cassany determina aquest apartat bàsic per a qualsevol document. Són elements simples però que es deuen dominar correctament.

Després parla sobre els diferents nivells de formalitat de la llengua. Sovint la gent oblida que en redaccions d’un nivell més culte o alt, posa inconscientment marques d’informalitat. L’autor ajudar a corregir aquestos errors amb un quadre amb les marques més formals i d’altres més col·loquials. Altres aspectes que té en compte són els emissors i els receptors. Aquestos poden variar segons cadascú. És prou fàcil aquest capítol encara que, de vegades, no li prestem atenció.

Per fer interessants els escrits i motivar els lectors per a que continuen llegint, cal incorporar elements retòrics a les redaccions. Aquest curiós capítol descriu unes quantes tècniques (a grans trets) que es poden incorporar per provocar interès en els receptors. Són trucs força útils, ja que compleix una funció primordial: crear interès al lector.

Seguint amb el quinzé capítol, l’autor deixa a un costat els trets lingüístics i tracta la imatge impresa. Depèn del lloc on publiquem les nostres redaccions, cal tenir en compte el esquema gràfic que deu complir independentment de la temàtica i l’escrit. Fa recomanacions a seguir sempre que es vulga imprimir un text: les parts de la pàgina que es deuen respectar i el tipus de tipografia.

L’últim capítol parla de la revisió del text. Cassany diu que forma una part fonamental en tot el procés de creació i, per tant, no es deu suprimir. Aconsella que cal fer-lo com autèntics professionals. A banda, formula unes preguntes que han de tindre el text seguit d’uns trucs per facilitar aquesta tasca. Dóna solucions fàcils a un procés de vegades complicat i avorrit. Després, fa un decàleg comentat amb tots els aspectes resumits del llibre, de fàcil accessibilitat per poder revisar-lo moltes voltes. Una bona forma de sintetitzar els continguts del llibre de forma clara i senzilla.

Com a conclusió, podem assenyalar que aquest llibre pretenen conduir als nous escriptors per la claredat d’expressió i recull normes i consells per a la correcta redacció de textos. L’objectiu principal és escriure correctament. L’autor aconsegueix el seu propòsit de transmetre de forma clara unes pautes. Aporta al seu camp una guia per a estudiants i també per a qualsevol persona que vol escriure i no sap ni per on començar, ni la forma correcta de fer-ho. El llibre conté conceptes més o menys tractat a altres obres, i les novetats que aporta són les basades i aconseguides gràcies a l’experiència. Com ja havíem dit abans, va destinat a qualsevol persona que vol escriure.